Avui 13 de desembre, 166 municipis de tota Catalunya celebren consultes populars per la independència de Catalunya.
Allò que va començar a Arenys de Munt, i que hom pensava hagués tingut un efecte autolimitat, ha suposat finalment l'engegada d'una primera gran onada de mobilització política de bona part dels ciutadans de Catalunya (avui prop de 700.000 persones estan cridades a participar).
A Madrid segueixen sense entendre rés. Zapatero ha dit aquesta setmana que aquestes consultes "objetivamente no van a ningún sitio". Segueix la ceguesa, la sordesa i la insensibilitat cap a Catalunya des d'Espanya, manin les dretes, manin les esquerres.
Que segueixen així, que al final no ens podran aturar, perquè hauran aconseguit un nivell d'antipatia ciutadana cap a Espanya difícil de guarir.
Avui Joan Barril, en un article a El Periódico, ho diu ben clar des d'una posició no soberanista. L'articulista no es considera ni nacionalista català, ni espanyol, però en canvi es manifesta pel vot afirmatiu en una consulta per tres raons:
- La primera, reactiva, per "tocar els ous a Espanya", doncs aquesta no li agrada, i ningú des de la pròpia Espanya la fa callar.
- Perquè es una mostra de salut cívica, montar urnes per tot arreu, a diferència de montar explossius amb goma 2.
- Perquè no li agrada que ningú li digui quins han de ser els seus sentiments sobre les seves arrels, cap a les persones que l'envolten i sobre on ha d'anar la llengua que parla.
Votar SI, diu en Barril, és la única forma de sortir de la cel.la de càstic moral on es troba com a català.
Avui és un magnífic dia d'expressió democràtica, de construcció nacional participativa des de la base de la ciutadania.
Fa llàstima que els alcaldes del PSC hagin sortit ahir amb un gest polític inútil defensant la constitucionalitat de l'Estatut. Tantes ganes de retallar la voluntat d'autogovern dels catalans, se'ls girarà en contra. L'independentisme creix a gran velocitat.
Que vagi dient Zapatero que no anirem enlloc. Potser al final, tan sols els tancs, aturaran la nostra voluntat de no estar sotmesos a la bota d'aquesta Espanya inquisitorial, obsoleta i sense altura de mires polítiques.
