PERQUÈ KOSOVO SÍ I OSSETIA NO?

L'edició digital de El Periódico publica avui com a notícia que el Ministre d'afers exteriors francès ha acusat a Rússia d'estar "fóra de la legalitat" per haver reconegut a Ossetia i Abjasia i que el seu país no "pot acceptar violacions del dret internacional, d'acords de seguretat i de resolucions de la ONU".

Els EUA mouen els seus peons arreu del món i si, mentre, poden perjudicar o posar en contradicció als europeus millor. Ho vam veure amb la guerra de l'Irak que va generar un gran focus d'inestabilitat més prop del territori europeu que del nordamericà. Més tard, l'EUA va establir fortes relacions amb Kosovo amb qui va apostar de forma decidida per la proclamació de la seva independència. Els europeus. llavors, vam aplaudir i vitorejar el trencament de l'Estat serbi i l'allibermanent del territori de Kosovo (els serbis eren els dolents de la pel.lícula).

Ara els Estats Units, que han estat establint aliances amb la república de Georgia, ha permés una inoportuna acció d'aquest país sobre els territoris d'Ossetia del Sud i Abjasia els quals funcionaven amb un estatus d'independència de facto. La reacció dels russos, aliats naturals d'aquests territoris, no es va fer esperar, per finalment arribar al reconeixement formal d'aquests territoris, en contra de la integritat territorial de Georgia.

I els europeus que fem mentre? Criticar els russos? Dir que els georgians van ser uns ilusos en no calibrar l'abast dels seus actes? Doncs més que això. Secundem el posicionament dels EUA i neguem la independència d'Ossetia i Abjasia després d'haver aplaudit la de Kosovo.

Després que els EUA han arribat recentment a acords amb Polònia per instal.lar escuts antimissils, estarem tornant, en forma modernitzada, a l'època de la guerra freda?

Quin trist paper de la Unió Europea. Kosovo sí. Ossetia i Abjasia, no. Coherència política extrema agafats de la ma del big brother.

PER LA BOCA MORI EL PEIX

Política és poder, no en tingueu cap dubte. Després del cap de setmana hem vist el resultat de dos maneres de fer política i d'exercir el poder. Mentre Hugo Chavez ha perdut el referèndum de reforma constitucional on proposava entre d'altres qüestions la renovació indefinida del seu càrrec, a Rúsia, el partit liderat per Vladimir Putin ha triomfat de forma aclaparadora a les eleccions legislatives.

Un lider xerra compulsivament, sense aturador. L'altre xerra poc i executa molt: opositors i periodistes estan a l'ull de mira. Un article recent al diari el País afirmava però que Putin representa l'antic orgull soviétic i té molts seguidors entre la gent jove que no han conegut les époques de la glòria propagandística soviética i han crescut enmig d'una gran crisi política, econòmica i d'incertesa cap al futur. Ambdós són liders populistes amb métodes i formes diferents. Chavez amb un discurs polític més propi del segle XIX. Putin amb un discurs de márqueting basat en el control econòmic i mediàtic propi del nostre segle.

Figures polítiques com el francès Sarkozy i el propi Putin ens apunten per on poden anar les coses. Caldrà veure que passa als Estats Units a les properes eleccions presidencials.

EL PRIMO DE ZUMOSOL

Ahir van arribar a Madrid les quatre hostesses espanyoles retingudes al Txad de la ma del president francès Sarkozy. A peu de les escales de l'avió esperava el president espanyol Rodriguez Zapatero.

El President Sarkozy ha demostrat un cop més davant l'opinió pública que li agrada l'acció i vol tornar la grandeur a França amb una posició més activa en la política internacional.

Està clar que el Txad és una antiga colònia francesa i que els tentacles francesos segueixen molt vius a gairebé tot el continent africà, però el paper de la diplomàcia espanyola ha quedat un pèl ridícul. No hagués estat possible que al menys el ministre d'afers exteriors espanyol aterres a l'aeroport de Madrid en companyia de Sazkozy i les hostesses retingudes? Potser això no és possible per alguna regla no escrita de la diplomàcia però al veure les imatges de Zapatero a peu d'escala mirant a Sarkozy baixant els esglaons com si d'una vedette es tractés em va fer una mica de vergonya.

Molta bandera espanyola a l'interior d'Espanya atxafant la realitat plurinacional del nostre país i molt poca presència a nivell internacional. Si no hagués estat pel primo de Zumosol potser les hostesses haguessin menjat els turrons al Txad.