Hi ha persones que són independentistes des del cor. N'hi ha, però, que ho som des del cap.
Veure les llistes del Partit Popular que ens vam presentant per capítols ens ha de fer reflexionar profundament. Estar dins d'Espanya (en la forma actual) vol dir estar governats pel PSOE o pel Partit Popular. Avui per avui no hi ha cap altra alternativa versemblant.
Amb el PSOE hem vist quina cosa passa: retallades en l'Estatut, negociacions dures respecte qualsevol àmbit o problema com el traspàs de rodalies, el trspàs de l'aeroport del Prat, l'agència tributària catalana, el nou model de financiament, etc.
Amb el Partit Popular la cosa s'ha demostrat pitjor: manca d'inversió en infrastructures, manca de respecte a les diferències, qüestionament de la política lingüística, etc.
Ara, a més a més, hem comprovat que de moderat en Rajoy no en té rés encara que hagi endolcit el seu missatge en fer-se propera la campanya electoral. En el número dos de Madrid ha posat a en Pizarro que ha donat clares mostres de catalanofòbia i ha apartat a Gallardón, polític dretà moderat, de les llistes del Congrés.
Davant aquest panorama d'alternància entre el Partit Popular i el PSOE potser el més pràctic és no estar depenent de "guatemala a guatapeor", tal com diria un castellà. La independència també és pot entendre des del cap.