Ja fa més d'un parell d'anys que ens hem fem un tip d'escoltar la paraula "mercats".
Si abans era Déu, com a ser omnipotent i omnipresent, qui servia per justificar les coses que passaven o podien passar, amb frases com "Si Déu vol" o "Déu ho ha volgut així", ara hem descobert que les cosses que ens passen són per culpa dels mercats.
Si retallen la sanitat, són els mercats. Si rebaixen els sous als funcionaris, congelen les pensions i retarden l'edad de jubilació és per complaure als mercats. Si es fan caure governs i es fiquen governs de tecnòcrates o d'unitat sense cap tipus d'oposició democràtica és perquè els mercats així ho volen.
I tots ho repetim com a lloros: són els mercats! Són els mercats!. Com si els mercats fossin sers més reals que l'home del sac, amb vida pròpia i una voluntat sempre malèvola i desconfiada.
El cert, però, és que els mercats els mouen homes i dones que treballen a les seus de bancs d'inversió i agències de rating, mentre gestionen les pensions privades de milions de ciutadans que han dipositat el seu futur en les seves mans. I els governs europeus, enlloc de perseguir aquests homes més dolents que l'home del sac i que mouen els mercats amunt i avall, tan sols saben moure els nostres sous, les nostres pensions, les nostres garanties laborals i els nostres serveis públics, sempre avall. N'estic tip dels mercats i d'aquests polítics titella.
