19 de desembre 2007

LES PROMESES DELS POLÍTICS


Avui l'edició digital del diari "El Periódico" fa una enquesta amb la següent pregunta:

"Es creu les promeses electorals dels partits polítics?".


En aquests moments hi ha 591 vots emesos amb un resultat aclaparador: e l 94 % dels enquestats diuen que NO.

És evident que aquestes enquestes digitals tenen les seves limitacions metodològiques i científiques però sembla que el percentatge és molt elevat en una de les direccions de la resposta.
Potser les enquestes que fa el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) podrien incorporar un ítem respecte aquesta qüestió amb resultats desagregats per a cadascún dels partits polítics amb representació parlamentària.
D'aquesta manera podríem conèixer quins partits polítics tenen més credibilitat entre els ciutadans, fins i tot entre aquells que no els voten.

13 de desembre 2007

FELICITATS 2008 DE EL JUEVES


La revista satírica El Jueves ens felicita des de la seva web amb una postal que recupera la portada sequestrada enguany dels quioscs però amb les cares tapades amb gorrets de pare Noel.
Són coses del món jurídic. Tothom sap qui hi ha darrera dels barrets però com no es veu....doncs endavant.
L'altre dia van arxivar unes diligències prévies que es seguien contra l'alcalde de Donostia, Odon Elorza, per no penjar la bandera espanyola en el consistori que presideix. En seu judicial va declarar que sí estava penjada, però a l'interior de l'edifici.
Jo aprenc la llicó. No descarrego música, la comparteixo.

06 de desembre 2007

EN EL DIA DE LA CONSTITUCIÓ



Un text constitucional no és un text sagrat sinó una norma jurídica bàsica de la qual es doten les comunitats d'homes per a organitzar la seva vida política. Per això els propis homes la poden esmenar en qualsevol moment si canvíen les seves necessitats i la pròpia realitat.
És més que evident que el simple pas del temps fa necessaris els canvis. Caldria recordar aquest fet als qui s'aferren a una constitució com si fos un evangeli.


"Article 167 de la Constitució Espanyola de 1978.


1. Els projectes de reforma constitucional hauran de ser aprovats per una majoria de les tres cinquenes parts de cada una de les Cambres. Si no hi hagués acord entre totes dues, s'intentarà obtenir-lo mitjançant la creació d'una Comissió de composició paritària de Diputats i Senadors que presentarà un text que serà votat pel Congrés i pel Senat.


2. En cas de no aconseguir-se l'aprovació mitjançant el procediment de l'apartat anterior, i sempre que el text hagués obtingut el vot favorable de la majoria absoluta del Senat, el Congrés, per majoria de les dues terceres parts, podrà aprovar la reforma.


3. Una vegada hagi estat aprovada la reforma per les Corts Generals, serà sotmesa a referèndum per tal de ser ratificada, sempre que ho demani una dècima part dels membres de qualsevol de les Cambres, dins l'espai dels quinze dies següents al de l'aprovació."

04 de desembre 2007

AVT NO ES MANIFESTARÀ CONTRA ETA


Avui hi haurà una manifestació a Madrid sota el lema "Por la llibertad, por la derrota de ETA" que ha estat convocada per tots els grups polítics amb representació al Congrés de Diputats, inclòs el Partit Popular, la patronal i els sindicats.

És una bona notícia la recuperació de la unitat en front del terrorisme, però sembla que hi ha algú que va perdre el nord fa un temps i segueix sense trobar la bruixola. La Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) i al seu capdavant Francisco José Alcaraz s'ha negat a assistir-hi i a més, ahir, aprofitant el minut de silenci de condemna dels recents assassinats d'ETA un grup d'exaltats que donen el seu suport a Alcaraz van escridassar als polítics dels PSOE i fins i tot van proferir insults homòfobs contra el regidor de Madrid del PSOE Pedro Zerolo. Quina imatge més llastimosa.

Ara el Partit Popular sembla desmarcar-se de la línea radical que ha anat adoptant l'AVT. Durant un temps les declaracions d'Alcaraz eren aplaudides i recolzades pels populars, però ara se'ls hi fan incòmodes. I és que s'ha d'anar en compte en alimentar i fer grans a certs monstres ja que després escapen a la nostra voluntat i no es poden aturar. Tots els partits polítics, repeteixo tots, hauríen de tenir en compte aquesta realitat.

03 de desembre 2007

PER LA BOCA MORI EL PEIX


Política és poder, no en tingueu cap dubte. Després del cap de setmana hem vist el resultat de dos maneres de fer política i d'exercir el poder. Mentre Hugo Chavez ha perdut el referèndum de reforma constitucional on proposava entre d'altres qüestions la renovació indefinida del seu càrrec, a Rúsia, el partit liderat per Vladimir Putin ha triomfat de forma aclaparadora a les eleccions legislatives.

Un lider xerra compulsivament, sense aturador. L'altre xerra poc i executa molt: opositors i periodistes estan a l'ull de mira. Un article recent al diari el País afirmava però que Putin representa l'antic orgull soviétic i té molts seguidors entre la gent jove que no han conegut les époques de la glòria propagandística soviética i han crescut enmig d'una gran crisi política, econòmica i d'incertesa cap al futur. Ambdós són liders populistes amb métodes i formes diferents. Chavez amb un discurs polític més propi del segle XIX. Putin amb un discurs de márqueting basat en el control econòmic i mediàtic propi del nostre segle.
Figures polítiques com el francès Sarkozy i el propi Putin ens apunten per on poden anar les coses. Caldrà veure que passa als Estats Units a les properes eleccions presidencials.