Un text constitucional no és un text sagrat sinó una norma jurídica bàsica de la qual es doten les comunitats d'homes per a organitzar la seva vida política. Per això els propis homes la poden esmenar en qualsevol moment si canvíen les seves necessitats i la pròpia realitat.
És més que evident que el simple pas del temps fa necessaris els canvis. Caldria recordar aquest fet als qui s'aferren a una constitució com si fos un evangeli.
"Article 167 de la Constitució Espanyola de 1978.
1. Els projectes de reforma constitucional hauran de ser aprovats per una majoria de les tres cinquenes parts de cada una de les Cambres. Si no hi hagués acord entre totes dues, s'intentarà obtenir-lo mitjançant la creació d'una Comissió de composició paritària de Diputats i Senadors que presentarà un text que serà votat pel Congrés i pel Senat.
2. En cas de no aconseguir-se l'aprovació mitjançant el procediment de l'apartat anterior, i sempre que el text hagués obtingut el vot favorable de la majoria absoluta del Senat, el Congrés, per majoria de les dues terceres parts, podrà aprovar la reforma.
3. Una vegada hagi estat aprovada la reforma per les Corts Generals, serà sotmesa a referèndum per tal de ser ratificada, sempre que ho demani una dècima part dels membres de qualsevol de les Cambres, dins l'espai dels quinze dies següents al de l'aprovació."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada