N'ESTIC TIP DELS MERCATS

Ja fa més d'un parell d'anys que ens hem fem un tip d'escoltar la paraula "mercats".

Si abans era Déu, com a ser omnipotent i omnipresent, qui servia per justificar les coses que passaven o podien passar, amb frases com "Si Déu vol" o "Déu ho ha volgut així", ara hem descobert que les cosses que ens passen són per culpa dels mercats.

Si retallen la sanitat, són els mercats. Si rebaixen els sous als funcionaris, congelen les pensions i retarden l'edad de jubilació és per complaure als mercats. Si es fan caure governs i es fiquen governs de tecnòcrates o d'unitat sense cap tipus d'oposició democràtica és perquè els mercats així ho volen.

I tots ho repetim com a lloros: són els mercats! Són els mercats!. Com si els mercats fossin sers més reals que l'home del sac, amb vida pròpia i una voluntat sempre malèvola i desconfiada.

El cert, però, és que els mercats els mouen homes i dones que treballen a les seus de bancs d'inversió i agències de rating, mentre gestionen les pensions privades de milions de ciutadans que han dipositat el seu futur en les seves mans. I els governs europeus, enlloc de perseguir aquests homes més dolents que l'home del sac i que mouen els mercats amunt i avall, tan sols saben moure els nostres sous, les nostres pensions, les nostres garanties laborals i els nostres serveis públics, sempre avall. N'estic tip dels mercats i d'aquests polítics titella.

HOLA DE NOU. EL GOVERN DE ZAPATERO ESTÀ SENSE ROMB

La última entrada en aquest blog data del gener d'enguany. Ho vaig anunciar. Me n'anava de vacances doncs tenia un cert esgotament en opinar sobre la realitat política.

Des de llavors han passat moltes coses. Avui, però, m'he decidit a tornar a la opinió activa.

Mireu aquesta série cronològica de notícies:

23 de juny de 2009: El Congreso rechaza la subida de impuestos a las renta altas con los votos de PSOE, PP y CiU

17 de juliol de 2009: Suècia intentarà que la Unió Europea limiti els ajuts a la banca

14 d'agost de 2009: L'economia espanyola s'enfonsa mentre Europa surt de la recessió

17 d'agost de 2009: L'ajuda de 420 euros deixa fora als que van esgotar l'atur abans de l'1 d'agost.

19 d'agost de 2009: El Banc de Santander, segon gran banc del món en augment de beneficis

20 d'agost de 2009: El Govern estudia ampliar la cobertura de l'ajuda de 420 euros als aturats

20 d'agost de 2009: EL Govern aboga per pujar els impostos a les rendes més altes si és

necessari

20 d'agost de 2009: Blanco aclara que la seva idea de pujar impostos a rendes altes és una reflexió personal

Els comentaris sobren.

El Partit Popular ha estat durant aquest últim any culpant al govern de Zapatero de la crisi econòmica al nostre país, quan el cert és que ens trobabem immersos en una crisi d'abast mundial.

Ara el Japó, Alemanya, França i els Estats Units han aconseguit un creixement del PIB, mentre nosaltres seguim amb unes xifres d'atur elevades, xifres negatives de creixement i un setembre a la volta de la cantonada calent.

Aquesta política econòmica erràtica del Govern, de globos sonda, de contentar amb l'almoina a certes capes de la societat, de compromisos que comprometen a les Comunitats Autònomes (sí és clar, són Estat...) en donar ajudes de 420 euros amb el compromís de realitzar formació que serà pagada per les Comunitats Autònomesde, de tapar forats i fer bo el refrany "qui dia passa, anys empeny" acabarà abocant a n'aquest país, dis-li Espanya, dis-li Catalunya, a la ruina.

EL MINISTRE SEBASTIÀN DIU QUE COMPREM JOGUINES ESPANYOLES

Durant l'últim terç del segle XX i el principi del segle XXII s'ha produït una important acceleració de la lliberalització del comerç internacional, un augment del flux de capitals i mercaderies entre països, l'aparició d'indústries lligades al mestisatge cultural, un augment dels fluxes migratoris des de països subdesenvolupats cap a països industrialitzats amb necessitats de créixer a partir de salaris barats. A totes aquestes realitats se les batejava amb dos conceptes que semblaven la pedra filosofal de tots el mals: globalització i mundialització.

Ara que, de forma sobtada per molts governants i empreses (quina manca de previsió o control), apareix una crisi gairebé mundial (alguns experts exclouen als països asiàtics emergents) fonamentalment de caràcter financer, la reacció dels líders polítics dels països desenvolupats ha estat anar en contra dels seus principals postulats ideològics.

Als EUA, paradigma de l'economia de mercat on l'Estat ha d'intervenir el menys possible, de mà del president republicà Bush s'ha anunciat la major intervenció en l'economia per part d'un govern en la història mundial.

Al nostre país, mentre el president Zapatero davant l'Assemblea General de la ONU lloava les excel.lències del nostre sistema financer, de l'evolució del nostre PIB, de la voluntat de superar en breu a França en renta per càpita i dir que som la vuitena potència econòmica mundial, va el ministre Sebastian, en una compareixença en la Comissió d'Indústria del Senat , i ens diu que els consumidors espanyols comprin juguets espanyols aquests Nadals per superar la crisi.

Mira quina recepta més brillant ens dona el que diuen és el posible successor del vicepresident Solbes. El ministre socialista ens dona un consell propi de qualsevol altre Ministre d'Indústria de les époques de major autarquia econòmica del nostre país.

Una veu en off en un noticiari del NODO ens diu que triem bancs espanyols, que truquem per operadores espanyoles, que comprem el gasoil a les distribuïdores espanyoles d'hidrocarburs, que comprem roba i calçat espanyol, que mengem productes espanyols...que gastem paper de water espanyol.

Els de dretes intervenen l'economia i els d'esquerra ens remeten al proteccionisme econòmic del franquisme. Gràcies Sr. Ministre per dir-me el que he de comprar i fer-me sentir malament si no compro productes espanyols, però pensi que hi ha persones afectades per la crisi que aquests Nadals no podran comprar joguines.

LA CAIGUDA DELS GURUS FINANCERS

Les persones que segueixen l'economia, en especial els mercats bursaris, saben que hi ha companyies nordamericanes que fan recomanacions d'inversió sobre les accions d'altres companyies. Paraules com comprar, sobreponderar, neutral, infraponderar o vendre un determinat valor són habitualment utilitzades per companyies com Merryl Llinch, Morgan Stanley, Reuters, Goldman Sachs...

Doncs després de la caiguda d'ahir de Lehman Brothers, avui els hi ha tocat a altres gegants de la banca d'inversió nordamericana. El valor de Goldman Sachs queia avui més d'un 20 % i el de Morgan Stanley més d'un 40 %, en un ambient on es comenta que el proper gran crak serà el d'aquesta última companyia.

És curiós que aquells que recomanen sobre la l'adequada valoració en borsa d'altres companyies hagin amagat durant tant de temps la seva difícil posició.

Tornarà a intervindre la Reserva Federal dels EUA? Diners públics en ajut de diners privats per evitar el colapse del sistema financer mundial?

Per mal que ens vagi a tots, perquè tots ens en resentirem en una economia globalitzada, que petin el més aviat possible els "grans" que hagin de petar. Al menys el panorama financer es clarificarà el més aviat possible, doncs el "càncer" de les hipoteques subprime o basura dels EUA ja fa més d'un any que evoluciona de forma desfavorable. El malalt ja no pot continuar més temps amagant la seva malaltia.

LEHMAN BROTHERS O L'APOCALIPSI CAPITALISTA

El capitalisme és un sistema que pretén el creixement econòmic a partir de la utilització de capital i treball per augmentar en termes globals la riquesa.

Quan el capital representava béns immobles (terres o fàbriques) , mobles (animals, vehicles, maquinària) o diners el métode capitalista estava basant en una economia que se'n deia real i pretenia la producció i acumulació de riquesa real.

Avui, però, l'economia capitalista del segle XXI és una economia eminentment financera i per tant fiduciaria. En què es sembla un bitllet a un warrant, un derivat o un fons de titulització hipotecària? En que en totes quatre coses les persones dipositen la seva confiança pel fet d'esperar que algú hi respondrà respecte al valor que hi diuen tenir aquests instruments financers.

Avui, Lehman Brothers, el quart banc dels EUA amb més de cent cinquanta anys d'història ha anunciat la seva fallida. Fa pocs dies Freddie Mac i Fanny Mae, dues companyies hipotecàries de naturalesa semipública que mouen bilions de dòlars van estar intervingudes per la Reserva Federal. Avui els mercats borsaris mundials baixen una mitjana del 5 %.

Si en una economia fiduciaria ningú acaba responent de les seves obligacions, tota l'economia se'n va en orris. No hi ha diners que respaldin totes les operacions financeres realitzades en els mercats nacionals i sobretot internacionals i malgrat el Banc Central Europeu i la Reserva Federal injecten liquidesa treient al mercat bancari euros i dòlars són accions que no es poden mantenir durant molt de temps.

Els Bancs centrals poden emetre quanta moneda vulguin, però desaparegut fa molts anys el patró-or com a contravalor de les monedes importants, quin valor tindria avui un paperet que es pot emetre de forma indefinida?

Qui recordi els bitllets de pesseta recordarà que deia alguna cosa semblant a "el Banco de España pagará..". Mireu qualsevol bitllet d'euro d'avui en dia...a veure si diuen alguna cosa.

(Fotografia extreta de http://www.necn.com/files/2008/09/10/vlcsnap-393558.jpg)

L'ELECTRICITAT HA PUJAT UN 29, 6 % EN TRES ANYS

Avui m'ha arribat la meva factura d'electricitat de FECSA-ENDESA de data 26 d'agost d 2008. Quan l'he anat a arxivar l'he comparat amb la de data 1 de setembre de 2005. Quina sorpresa que he tingut.

Preu 100 KW al setembre del 2005 = 8,1 Euros (sense IVA)

Preu 100 Kw a l'agost del 2008 = 10,5 Euros (sense IVA).

Aquesta diferència suposa un increment del preu de l'electricitat (sense sumar-li l'IVA i l'impost d'electricitat que fan augmentar encara més la diferència) en el termini de 3 anys del 29,63 % (una mitjana del 9,88 % anual).

Revisin les factures, senyors i senyores i ho comprovaran. No cal ser el ministre Solbes per fer els càlculs i comprovar-ho. Visca la liberalització del mercat elèctric!!!

QUE EM PASSA DOCTOR SOLBES?

De vegades s'acusa a certs professionals, entre d'altre els metges, d'utilitzar terminologia tècnica que s'escapa a la comprensió mitjana de persones no expertes.

Avui en dia, el pacient pot exigir al facultatiu amb base legal que la informació que se li doni sigui veritable, comunicada de forma comprensible i adequada a les seves necessitats per ajudar-lo a prendre decisions.

Avui he vist a la televisió uns fragments de la roda de premsa dels vicepresidents del Govern de l'Estat i més tard he llegit en la premsa digital diferents subratllats de les seves declaracions, fonamentalment les del vicepresident Solbes.

En El Periódico:

"..el "notable deterioro internacional" está afectando en mayor medida al "ajuste" de la economía española, y ha reiterado: "Nos enfrentamos a la situación económica más compleja de las últimas décadas". En cualquier caso, Solbes ha reiterado también que la economía española está "mejor preparada que la mayor parte de las europeas" para afrontar esta crisis.

La Vanguardia:

"el "notable" deterioro de la situación económica internacional en los últimos meses han llevado a elaborar estas nuevas previsiones, con las que el Gobierno quiere ofrecer la "visión más realista" de la actual coyuntura económica. "

El Mundo:

"La receta" de Pedro Solbes para solventar la crisis se basa en tres principios, "austeridad, solidaridad y mejora de la productividad."

A la vista d'aquesta informació que com a ciutadà-pacient, m'agradaria preguntar-li al "Doctor" Solbes:

---No l'acabo d'entendre. Que tinc? És greu? Són fàcils de d'engollir aquestes píndoles? Quins efectes secundaris patiré? Tindré seqüeles? Em moriré?

Suposo que ell, amb aquell posat immutable que té, em contestaria:

---No li puc garantir rés. La malaltia ha de seguir curs, si la seva carnalitat és bona, ho comptarà. Si no ho és, la naturalesa és sàbia.

---Gràcies Doctor, vostè en sap molt.