Les persones que segueixen l'economia, en especial els mercats bursaris, saben que hi ha companyies nordamericanes que fan recomanacions d'inversió sobre les accions d'altres companyies. Paraules com comprar, sobreponderar, neutral, infraponderar o vendre un determinat valor són habitualment utilitzades per companyies com Merryl Llinch, Morgan Stanley, Reuters, Goldman Sachs...
Doncs després de la caiguda d'ahir de Lehman Brothers, avui els hi ha tocat a altres gegants de la banca d'inversió nordamericana. El valor de Goldman Sachs queia avui més d'un 20 % i el de Morgan Stanley més d'un 40 %, en un ambient on es comenta que el proper gran crak serà el d'aquesta última companyia.
És curiós que aquells que recomanen sobre la l'adequada valoració en borsa d'altres companyies hagin amagat durant tant de temps la seva difícil posició.
Tornarà a intervindre la Reserva Federal dels EUA? Diners públics en ajut de diners privats per evitar el colapse del sistema financer mundial?
Per mal que ens vagi a tots, perquè tots ens en resentirem en una economia globalitzada, que petin el més aviat possible els "grans" que hagin de petar. Al menys el panorama financer es clarificarà el més aviat possible, doncs el "càncer" de les hipoteques subprime o basura dels EUA ja fa més d'un any que evoluciona de forma desfavorable. El malalt ja no pot continuar més temps amagant la seva malaltia.
6 comentaris:
aixó de l'economia cada vegada és mes complicat!!! ja m'acomenço a ambulicar i tot!!
pasat gràcies
Sembla que els llampecs i trons han desencadenat en la tempesta esperada.Escàndols aixì fan que ja ningú confii amb ningú. I el més trist que els negocis de quatre els pagarem entre tots i és molt dolorós.Que petin el globo i que quedi el que quedi tornar a començar. Quin altre disbarat tenen preparat? Lladres és massa suau. L'avi Anton.
Com es sol dir, privatitzar els beneficis i socialitzar les pérdues. És la regla número 1 de l'ultralliberalisme. L'Estat no ha d'intervenir quan els pobres passen gana, però sí que ha d'intervenir quan els rics fan fallida.
Els empresaris tenen l’obligació de guanyar diners dintre d’un context d’una competència lleial, precisament per tirar endavant una redistribució equitativa de la riquesa. Ja sabem que “del dicho al hecho hay mucho trecho”La experiència actual dona peu a pensar que l’ultralliberalisme econòmic necessita d’una regulació (intervencionisme per alguns) perquè no es puguin repetir episodis com els que ens ocupa. La ètica ja fa temps que no figura en el mon de les finances. Lliure mercat SI però amb condicions. El que no pot ser que el liberalisme es retroalimente de cobdícia especulativa i usura amb el pretexta que el mercat ho demanda quan no es cert. Ja es diu amb castellà que “La avaricia rompe el saco.”
Vinga va....si no ho heu de dir a ningú... una mica d'humor, O no:
http://baldana.blogspot.com/2008/09/aig-la-mes-important-del-mon.html
Un vídeo molt irònic i a la vegada molt didàctic.
Publica un comentari a l'entrada