Durant l'últim terç del segle XX i el principi del segle XXII s'ha produït una important acceleració de la lliberalització del comerç internacional, un augment del flux de capitals i mercaderies entre països, l'aparició d'indústries lligades al mestisatge cultural, un augment dels fluxes migratoris des de països subdesenvolupats cap a països industrialitzats amb necessitats de créixer a partir de salaris barats. A totes aquestes realitats se les batejava amb dos conceptes que semblaven la pedra filosofal de tots el mals: globalització i mundialització.
Ara que, de forma sobtada per molts governants i empreses (quina manca de previsió o control), apareix una crisi gairebé mundial (alguns experts exclouen als països asiàtics emergents) fonamentalment de caràcter financer, la reacció dels líders polítics dels països desenvolupats ha estat anar en contra dels seus principals postulats ideològics.
Als EUA, paradigma de l'economia de mercat on l'Estat ha d'intervenir el menys possible, de mà del president republicà Bush s'ha anunciat la major intervenció en l'economia per part d'un govern en la història mundial.
Al nostre país, mentre el president Zapatero davant l'Assemblea General de la ONU lloava les excel.lències del nostre sistema financer, de l'evolució del nostre PIB, de la voluntat de superar en breu a França en renta per càpita i dir que som la vuitena potència econòmica mundial, va el ministre Sebastian, en una compareixença en la Comissió d'Indústria del Senat , i ens diu que els consumidors espanyols comprin juguets espanyols aquests Nadals per superar la crisi.
Mira quina recepta més brillant ens dona el que diuen és el posible successor del vicepresident Solbes. El ministre socialista ens dona un consell propi de qualsevol altre Ministre d'Indústria de les époques de major autarquia econòmica del nostre país.
Una veu en off en un noticiari del NODO ens diu que triem bancs espanyols, que truquem per operadores espanyoles, que comprem el gasoil a les distribuïdores espanyoles d'hidrocarburs, que comprem roba i calçat espanyol, que mengem productes espanyols...que gastem paper de water espanyol.
Els de dretes intervenen l'economia i els d'esquerra ens remeten al proteccionisme econòmic del franquisme. Gràcies Sr. Ministre per dir-me el que he de comprar i fer-me sentir malament si no compro productes espanyols, però pensi que hi ha persones afectades per la crisi que aquests Nadals no podran comprar joguines.
7 comentaris:
Soc conscient que hem estat víctimes d’una estafa. Una gran estafa col•lectiva que al damunt per les seves dimensions encara li donaran un nom molt respectable als tractats d’economia.
Les agencies de qualificació també estan implicades al donar per bons uns resultats que eren falsos.
On esta la justícia en aquets casos..?
Pacheco: "La Justicia es un cachondeo" ....i si es per als poderosos mes caxondeo.
Bé, ja se que l'Estat busca solucionar la crisi a base de nacionalisme econòmic. Ja se que que els grans bancs i la bombolla immobiliària ens ha robat a tots, però sense que serveixi de precedents estic dacord amb Sebastian.
Si comprem objectes de casa (els juguets són majoritàriament valencians) estem ajudant la nostra economia. I desgraciadament tenim un dèficit de la balança comercial galopant. Això sumat al dèficit fiscal de Catalunya, País Valencià i Illes dóna com a resultat la pobresa. Quines solucions hi ha?
Per al dèficit fiscal? La independència.
Per al dèficit comercial? Treball, productivitat i compres de productes nacionals (PPCC!).
I tot això no és fàcil! Però és urgent!
Felip,
Al primer que li haurien de demanar un acte de patriotisme és al BSCH, banc molt amic dels socialistes, que amb part de capital espanyol se'n va de compres a l'estranger mentre a la vegada no concedeix préstecs a empreses i particulars al nostre país, ofegant l'economia productive.
Quan ells facin patriotisme, jo en faré. Mentre compraré el que com a consumidor m'interessi més, de vegades serà producte nacional, d'altres no.
A la Primavera de Praga.- Pel que expresses en la teva intervenció , sembla com si volguessis tornar a les barreres aranzelàries que caracteritzaven el mercats dels 60 /80. Aquesta crisi com ja saps te components molt diverses. Deixarem de banda la famosa bombolla immobiliària (especifica del Estat espanyol i que no es “moco de pavo”), però un mercat com el nostre aviat es podrà comparar amb el mercat “just” dons pagaràs mes diners pel mateix article en un context de competència global per una simple raó : l’industria manufacturera es deslocalitza irremediablement. Al meu entendre mescles el dèficit de la balança comercial amb el dèficit fiscal, que encara que pugin ésser directament proporcionals una cosa no sempre es conseqüència de l’altra. Com comenta l’Emili, el consumidor final no fila tant prim, i tot aquesta casuística res te a veure amb d’independència. Amb el que esta caient, un país industrialitzat com Catalunya te molt mes a perdre que un altre que no ho està. Puc assegurar-te que avui per avui la independència no es rendible.
Jo només he dit que a igual preu i producte similar cal apostar pel producte autòcton. És més ecològic (menys transport, nenys Co2)i ajudes als de casa. Ara bé, jo no crec ni en l'autarquia ni en el proteccionisme a ultrança. Però tampoc en el capitalime salvatge de llei de la selva!
Amb això estem d'acord. Jo sóc contrari a la compra que tan sols mira el preu. S'ha de mirar la fiabilitat del producte, el disseny, saber que compleix unes normatives, que els ha fabricat un treballador no explotat, que es respecten aspectes mediambientals.
Mai he cregut amb la lliberalització del comerç 100 % perquè es genera dumping social i medioambiental que acabarem pagant tots.
Però tampoc em va semblar de rebut que un ministre del segle XXI, proposi mesures del franquisme, per solucionar la crisi. La seva declaració va contra l'autarquia i fins i tot contra legislació europea (estem a la Unió Europea?).
Salut, company.
Publica un comentari a l'entrada