15 de desembre 2008

RADICALITAT I "PAPANATISME"


En castellà existeix la paraula "papanatismo" que defineix la Reial Acadèmia de la Llengua com aquella actitud que consisteix en admirar alguna cosa o algú de manera excesiva, simple i poc crítica.

No he trobat aquesta paraula en el Gran Diccionari de llengua catalana, però em permetreu que l'utilitzi de forma no beneïda pels recopiladors de la llengua.

Ahir vaig llegir una entrada de Lluís Salvadó que es titulava borbons i joves on es mostrava crític amb les recents paraules del diputat Joan Tardà. En aquest blog, un comentarista ha deixat aquesta petjada:

"Conec en Joan Tardà des de fa molts anys.... i el seu discurs sempre ha estat el mateix.....Republicà fins la melsa...i conseqüent amb els seus pensaments i això ho fa davant dels joves o davant del Congrés dels Diputats de l'Estat Espanyol... i davant de qui calgui....no crec que lo seu fos una "arenga radical"... es més... crec que en el moment actual hi ha molta gent que pensa el mateix..... "

No puc evitar considerar l'anterior comentari coom una mostra de "papanatisme". Hi ha persones que confonen les idees amb el discurs. D'aquesta manera defensen que la millor manera de mantenir unes determinades idees és utilitzar el discurs radical. Aquests mantenen també que qui no utilitza les formes radicals és un venut, un infiltrat de l'altra causa, un renegat de les idees que ells defensen de forma pura.

Segons aquests "papanates" si sóc ateu, he de fer proselitisme demanant la mort de totes les esglésies per demostrar de forma clara la meva convicció. Amb aquest argument, una comunitat religiosa ha de demanar sempre la "guerra santa" contra les altres comunitats religioses. Per ser un bon "culé", un ha d'anar cridant per les barres dels bars: "morin els merengues". Per ser un bon ecologista contra el canvi climàtic, ens hem de manifestar davant els concessionaris d'automòbils per vociferar a veu plena: "morin els cotxes". D'altra banda un bon militant de la dreta, per no ser considerat com a traïdor, hauria de soflamar amb les iugulars ingurgitades: "morin els rojos". I que haurien de dir els monàrquics, doncs evidentment "morin els republicans". I la gent "guapa", que diria? Doncs, allò de la cançó: "que se mueran los feos".

Amb tots aquests arguments no em queda rés més a dir que "mori el papanatisme".

11 de desembre 2008

QUÈ LI PENJA A FRAGA?


El senador del Partit Popular, Manuel Fraga Iribarne, qui fa pocs dies afirmava en un programa de televisió "tener limpia mi hoja de servicios" ha fet avui unes declaracions que semblen sorgides dels seus vívids records de joventut com els sol passar a les persones senils.

Aquest perenne personatge de la política espanyola ha dit avui que hauria de ponderar el pes polític dels nacionalistes "colgandolos de algún sitio".
El Partit Popular ha rebutjat fer cap comentari a aquesta declaració mentre encara ressonen les peticions d'explicacions al PSOE (?) per les declaracions del diputat Joan Tardà d'ERC respecte els Borbó.
En un comentari a un blog vaig dir fa pocs dies, que Tardà es referia evidentment a la línia monàrquica dels Borbó, i no en concret al cap d'Estat Joan Carles I, però que des del punt de vista formal aquestes coses seria bo mesurarles. I precisament ho deia perquè no m'agradaria que aquestes "dues Espanyes" en l'exi dreta/esquerra i les diferents nacions que coeixisteixen de forma pacífica arribessin a nivells de confrontament polític que ens portessin als pitjors episodis de la història del passat segle XX.

És a dir, moltes persones de la dreta més rància i cavernària justificaran les paraules de Manuel Fraga com a resposta verbal a les paraules proferides per Tardà. I tornem a ser-hi, amb l'estira i arronsa en aquest país de nom Espanya que d'una banda vol entrar en el G20 i s'autoproclama com a modern, i d'altra conserva greus mostres d'esclerosi ideològica.

03 de desembre 2008

UN ALTRA VIDA ARRENCADA


En el meu blog, acostumo a condemnar els assassinats de la banda terrorista ETA. Preferiria no fer-ho, significaria que ningú mori a mans d'aquesta violència irracional disfressada de lluita política.


Les lluites polítiques no haurien de robar vides. Les lluites polítiques hauríen de ser una batalla d'arguments, d'idees, de propostes, de recerca de consensos i de diàleg però mai significar la mort d'una persona.
Uns trets al clatell i al pit d'una ma assassina, s'han emportat la vida d'un empresari basc, Ignacio Uria Mendizabal, un fill d'aquelles terres que algú ha decidit fer desaparèixer. Motius? Cap. Cap motiu és suficient per matar algú.

Avui en un comentari en un blog referit a un altre tema, algú parlava de la dignitat dels pobles. És aquesta la manera d'aconseguir la dignitat dels pobles? Vaja indignitat!

Era aquest home de 70 anys, casat i amb cinc fills membre de les denominades per ETA forces d'ocupació? Els primers trets que s'han conegut de la seva biografia diuen que l'empresa Uria i Altuna va ser fundada durant els primers anys de la dècada dels 50 pel seu pare, Alejandro, un paleta que va començar des de zero i que procedia del caserio "Azkune" del barri de Loyola, el mateix on ara s'ubica la companyia. Un mal basc suposo que ha determinat alguna béstia.

Altres han declarat que tota la seva vida se l'ha passat treballant i treballant. Quanta covardia, quanta inhumanitat, quanta barbàrie, quanta crueltat. A sang freda, perquè sí...Pum. Vergonya!

30 de novembre 2008

CONTRA LA INTOLERÀNCIA: RESPECTE A LES PERSONES


En la entrada anterior informava d'una sentència dictada per un jutjat contenciós-administratiu de Vadallolid que obligava la retirada de símbols religiosos en un col.legi públic.


En la pàgina 42 del diari El País d'avui es publica una entrevista a Fernando Pastor, Portaveu de l'Associació Escola Laica què va instar el procediment judicial.


El titular no em deixa fred: "Ahora insultan a mi hija en clase. No sé si aguantaré". El pare de l'alumna conta com altres pares d'alumnes, amb la connivència de la direcció, han engegat una campanya d'asetjament verbal que ha arribat a que insultin a la seva filla a classe. Conta, com un nen es posa a cantar davant d'ella "Crucifijos sí, gilipollas no".


Vull donar des d'aquí el meu petit suport personal al senyor Fernando Pastor i la seva filla. Les persones capaces de promoure els insults a una nena amb la intenció de poder mantenir els símbols catòlics en el col.legi públic amb una falta absoluta de respecte cap a les persones, més valdria que no s'autodenominessin cristianes".

22 de novembre 2008

L'ESTAT ESPANYOL ÉS LAIC


Dijous passat el blog La Marfanta va publicar una entrada titulada símbols religiosos en el saló de plens de Tortosa que va obtenir bastants comentaris enfrontats.

Com si Gustau hagués estat un endevinador, avui el diari digital El Periódico publica la següent notícia : "Un juez obliga por primera vez a un colegio público a retirar los crucifijos de las aulas"

La sentència dictada per un jutge de lo contenciós-administratiu de Valladolid estudia un recurs contenciós-administratiu contra un acte del Consell Escolar d'un col.legi públic que va acordar mantenir els símbols religiosos en el centre educatiu i desestimar la sol.licitud de retirada de la simbologia relgiosa en el centre efectuada per l'associació cultural escola laica de Valladolid.
El jutge considera que la presència de símbols no pot considerar-se ensenyament de religió catòlica, ni suposa un acte de proselitisme, però la permanència d'aquests objectes vulnera els drets fonamentals i que l'Estat té prohibit actes o actituds de signe religiós.
Com sempre he mantingut, en la nostra societat occidental moderna, la religió és un fet vivencial de l'àmbit privat i no pot condicionar de cap manera l'actuació dels poders polítics públics.

15 de novembre 2008

JO TAMPOC VEURÉ L'ENTREVISTA A CACHULI


Avui he descobert una entrada del bog d'Antonio Rico del 12 de novembre titulada Si tu quieres que es fa ressó a la vegada de la web http://www.noveaslaentrevista.com/ en relació a l'anunciada entrevista a l'ex-alcalde de Marbella Julian Muñoz.

Rico demana als espectadors que no la vegin. Els altres demanen als patrocinadors que no compren anuncis durant l'emissió de l'entrevista. Consideren que pagar aproximadament 350.000 euros a Julian Muñoz (no sabem si més famós per la seva relació amb Isabel Pantoja o per tenir el récord de més procediments penals en la seva contra per part de la justícia espanyola) és un autèntic escàndol.

En temps de crisi econòmica com la que viviem no podem fomentar aquesta forma tan fastigosa de gastar els diners. Si no veiem l'entrevista, aconseguirem que l'audiència de Telecinco no sigui elevada i potser, en el futur, es pensin en tornar a realitzar aquest tipus d'entrevistes.
Si hi estàs d'acord escampa la iniciativa.

13 de novembre 2008

CONTINUA LA VERGONYA DE LA CENTRAL NUCLEAR D'ASCÓ

Jo ja no trobo paraules per definir el que succeeix amb les centrals nuclears d'Ascó.

Llegiu la següent notícia apareguda avui en el diari El País i que es titula "La fuga de Ascó revela corrosiones de origen desconocido en la nuclear."

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/fuga/Asco/revela/corrosiones/origen/desconocido/nuclear/elpepusoc/20081113elpepisoc_4/Tes

No m'agraden els catastrofismes, però penso que la gent del nostre territori no se n'adona del perill que patim.

22 d’octubre 2008

PERPLEXES, ACOLLONITS O ATONTATS

Tinc la sensació particular que el ciutadà mitjà atravesa un estat que no sé sí qualificar d'acolloniment i perplexitat, o d' insensibilitat i abstinència o d' inactivitat i atontament.
Assistim a un moment econòmicament delicat que ens portarà a situacions socials delicades i no veig que els polítics que governen l'Estat Espanyol o Catalunya sapiguen fer front a aquesta situació. Mentre, la ciutadania s'ho mira tot amb resignació, com qui mira una cursa de braus des de la barrera, mirant la faena del matador, demanant l'orella i el rabo o simplement xiulant i tirant coses al mig de la plaça.
Perquè Unió Democràtica de Catalunya demana que es goberni des de posicions moderades quan aquí tothom s'està repartint el pastís, sense soroll, ni escarafalls?
Com s'entén si no, que l'Estat estigui incomplint una llei que forma el bloc de la constitucionalitat i ningú foti un cop de puny fort damunt la taula?
Perquè enguany, en el dia 12 d'octubre que va ser un conyàs fins i tot per Rajoy van anar menys presidents de comunitats autònomes que mai?
Com s'entén que l'Estat no compleixi les lleis que dicta i no assumeixi les seves obligacions econòmiques amb els jovens (renda d'emancipació) o amb la gent gran (llei de dependència) mentre segueix exigint als ciutadans que complim les nostres obligacions?
Com s'entén que un govern tregui endavant un pressupostos generals de l'Estat a canvi de contraprestacions econòmiques a determinades comunitats autònomes i no sigui capaç d'engegar un nou model de finançament per tothom?
Com pot ser que se'ns segueixi negant un finançament adequat per Catalunya i l'Estat assumeixi les prejubilacions de la Ertzaina al País Basc i la construcció del nou Hospital Marques de Valdecilla a Cantabria?
En quina república bananera estem vivint en la qual es recorreix al déficit públic per comprar "actius de qualitat" a les entitats financerers, que segons el president del Govern són les més solvents del món?
Com s'entén que el PSC aprovi els pressupostos de l'Estat i digui avui que no podrà assumir l'assistència a persones amb determinats nivells de dependència?
Com pot ser, com diuen avui moltes ONG, que se'ls retalli la dotació en moments d'augment de les necessitats socials mentre s'atén les necessitats perentòries dels bancs, sense que aquests es comprometin a augmentar el nivell de finançament a particulars i empreses?
Quin és el nou model capitalista de què ens parlen els denominats líders mundials?
Perquè està content Rodriguez Zapatero perqué el president francès Sarkozy el deixa sentar entre els grans països mundials?
Que s'aturi el món que em baixo.

21 d’octubre 2008

ERC EN CONTRA DEL MAGATZEM TEMPORAL DE RESIDUS CENTRALITZAT

Fa pocs dies manifestava la meva indignació en aquest blog per la notícia apareguda a l'Agència Catalana de notícies (em sembla que no desmentida per l'alcalde d'Ascó) on s'indicava que aquest càrrec municipal no descartava presentar candidatura a la instal.lació al seu municipi del magatzem temporal de residus centralitzat.
La meva reacció era radical (com crec que hem de ser sobre qüestions estratègiques per al nostre territori), doncs proposava un boicot als productes agrícoles produïts al municipi d'Ascó amb un intent que un sector de la població, que encara es dedica a la pagesia, adopti posicions contràries a aquesta bestiesa.
Aquesta tarda en la web de la Federació de l'Ebre d'ERC apareix la següent nota:


"Marta Cid demana a l’alcalde d’Ascó que respecti la decisió del Parlament de Catalunya, dels consells comarcals i dels ajuntaments del territori

La diputada d’Esquerra Marta Cid ha valorat la intenció de l’alcalde d’Ascó de presentar el seu municipi a la convocatòria per ser la seu del magatzem temporal de residus centralitzat (ATC) de residus nuclears, desmarcant-se de la resolució de rebuig expressada pel Parlament de Catalunya, pels consells comarcals i per la majoria d’ajuntaments de les Terres de l’Ebre. Marta Cid, diputada d’Esquerra, ha afirmat que ‘la política energètica és un tema de país, amb implicacions de molts tipus, i un ajuntament no pot prendre una decisió d’aquest tipus sense tenir en consideració l’afectació directa que això pot provocar sobre els pobles i les comarques veïnes’. Cid ha volgut recordar que ‘les resolucions de les institucions estan per complir-se i l’alcalde d’Ascó hauria de ser sensible i solidari amb allò que la resta de municipis del seu voltant i el Parlament del seu país ha expressat’. Cid ha reiterat l’oposició d’Esquerra a la instal·lació del magatzem temporal de residus centralitzat a qualsevol lloc de Catalunya. ‘Les Terres de l’Ebre som qui acollim la majoria de centrals nuclears de Catalunya, i no ens mereixem acollir un magatzem que hipotecarà encara més el nostre futur i això s’ha de veure des d’una òptica territorial, no municipal, perquè les implicacions que se’n deriven afecten al conjunt del territori’
.
Gràcies Marta per parlar.

18 d’octubre 2008

BOICOT ALS PRODUCTES AGRÍCOLES D'ASCÓ



Si hi ha un tema que m'indigna és el de l'energia nuclear, un més dels pelotassos de finals del segle XX que el volen perllongar durant el segle XXI. Una energia que se'ns ven com néta, segura, curosa amb la capa d´ozó... però que produeix uns residus contaminants durant milers d'anys.

Que ens volen acabar d'enterrar a les Terres de l'Ebre aquests malnascuts?

A tots els ciutadans d'Ascó els vull informar que com a simple consumidor, no tindran ni un euro de la meva butxaca per als seus productes agroalimentaris.

Quina culpa tenen els pagesos em direu? Doncs, potser no cap, però pel que respecta a la meva posició hauran de triar entre continuar conreant els seus productes agrícoles o donar suport a n'aquest alcalde que vol destruir per sempre qualsevol futur que encara ens pogui quedar.
(Fotografia d'un fill de Txernòbil)

25 de setembre 2008

EL MINISTRE SEBASTIÀN DIU QUE COMPREM JOGUINES ESPANYOLES


Durant l'últim terç del segle XX i el principi del segle XXII s'ha produït una important acceleració de la lliberalització del comerç internacional, un augment del flux de capitals i mercaderies entre països, l'aparició d'indústries lligades al mestisatge cultural, un augment dels fluxes migratoris des de països subdesenvolupats cap a països industrialitzats amb necessitats de créixer a partir de salaris barats. A totes aquestes realitats se les batejava amb dos conceptes que semblaven la pedra filosofal de tots el mals: globalització i mundialització.

Ara que, de forma sobtada per molts governants i empreses (quina manca de previsió o control), apareix una crisi gairebé mundial (alguns experts exclouen als països asiàtics emergents) fonamentalment de caràcter financer, la reacció dels líders polítics dels països desenvolupats ha estat anar en contra dels seus principals postulats ideològics.

Als EUA, paradigma de l'economia de mercat on l'Estat ha d'intervenir el menys possible, de mà del president republicà Bush s'ha anunciat la major intervenció en l'economia per part d'un govern en la història mundial.

Al nostre país, mentre el president Zapatero davant l'Assemblea General de la ONU lloava les excel.lències del nostre sistema financer, de l'evolució del nostre PIB, de la voluntat de superar en breu a França en renta per càpita i dir que som la vuitena potència econòmica mundial, va el ministre Sebastian, en una compareixença en la Comissió d'Indústria del Senat , i ens diu que els consumidors espanyols comprin juguets espanyols aquests Nadals per superar la crisi.

Mira quina recepta més brillant ens dona el que diuen és el posible successor del vicepresident Solbes. El ministre socialista ens dona un consell propi de qualsevol altre Ministre d'Indústria de les époques de major autarquia econòmica del nostre país.

Una veu en off en un noticiari del NODO ens diu que triem bancs espanyols, que truquem per operadores espanyoles, que comprem el gasoil a les distribuïdores espanyoles d'hidrocarburs, que comprem roba i calçat espanyol, que mengem productes espanyols...que gastem paper de water espanyol.

Els de dretes intervenen l'economia i els d'esquerra ens remeten al proteccionisme econòmic del franquisme. Gràcies Sr. Ministre per dir-me el que he de comprar i fer-me sentir malament si no compro productes espanyols, però pensi que hi ha persones afectades per la crisi que aquests Nadals no podran comprar joguines.

22 de setembre 2008

UN ALTRA VÍCTIMA INNOCENT


"ETA torna a matar", seria el meu segon titular. El del diari digital El Periódico a les 18,37 és "los partidos advierten a ETA de que nunca conseguirá sus objetivos".


És un diàleg absurd, autista, sense final. ETA parla a traves de les seves accions terroristes, de les explosions, dels ferits i de les morts. Les institucions legals repliquen a cada mort amb un "no aconseguireu el que voleu."

I així, cada vegada. Mes rera mes; any, rera any; dècada, rera dècada. Un cotxe bomba; un minut de silenci. Un tret al clatell; dos minuts de silenci. Un mort; una declaració institucional.

Uns maten, ferms en la seva posició violenta. Els altres acudeixen a funerals i apel.len a la unitat dels demòcrates.Tothom interpreta a la perfecció el seu paper. Mentre, les famílies dels morts que no entenen ni de bombes ni de democràcia, que sols volen saber de vida i amor, enterren els seus morts i ploren de dolor i impotència.

18 de setembre 2008

MONTILLA-ZAPATERO: EL DUO PIMPINELA


"Quien es? Soy yo. Que vienes a buscar ?A ti...Y es tarde...¿Por qué? Porque ahora soy yo la que quiere estar sin ti...Por eso vete, olvida mi nombre, mi cara, mi casa,Y pega la vuelta..."

Aquest és un fragment d'una famosa cançó del duo Pimpinela que m'ha vingut al cap al llegir avui en els mitjans de comunicació notícies i desmentits en relació a una posible trobada entre Zapatero i Montilla a principis del mes de setembre en relació al nou model de finançament.

Aquest matí el Periódico publicava aquest titular: "Zapatero y Montilla pactaron en secreto desencallar la financiación".




Mira que hi ha rigor i talla política a Catalunya i a Espanya....El d'avui és més propi d'una pel.lícula dels germans Marx o d'una cançó dels Pimpinela.

17 de setembre 2008

LA CAIGUDA DELS GURUS FINANCERS


Les persones que segueixen l'economia, en especial els mercats bursaris, saben que hi ha companyies nordamericanes que fan recomanacions d'inversió sobre les accions d'altres companyies. Paraules com comprar, sobreponderar, neutral, infraponderar o vendre un determinat valor són habitualment utilitzades per companyies com Merryl Llinch, Morgan Stanley, Reuters, Goldman Sachs...

Doncs després de la caiguda d'ahir de Lehman Brothers, avui els hi ha tocat a altres gegants de la banca d'inversió nordamericana. El valor de Goldman Sachs queia avui més d'un 20 % i el de Morgan Stanley més d'un 40 %, en un ambient on es comenta que el proper gran crak serà el d'aquesta última companyia.

És curiós que aquells que recomanen sobre la l'adequada valoració en borsa d'altres companyies hagin amagat durant tant de temps la seva difícil posició.

Tornarà a intervindre la Reserva Federal dels EUA? Diners públics en ajut de diners privats per evitar el colapse del sistema financer mundial?

Per mal que ens vagi a tots, perquè tots ens en resentirem en una economia globalitzada, que petin el més aviat possible els "grans" que hagin de petar. Al menys el panorama financer es clarificarà el més aviat possible, doncs el "càncer" de les hipoteques subprime o basura dels EUA ja fa més d'un any que evoluciona de forma desfavorable. El malalt ja no pot continuar més temps amagant la seva malaltia.

CIU, EL PARTIT DELS INDEPENDENTISTES?


Llegeixo avui en el diari digital directe cat una entrada que porta el següent titular: CiU, el partit dels independentistes.

Recull un estudi del Cercle d'estudis soberanistes presentat ahir sota el títol “Suport Social a la independència de Catalunya (1991-2008)” que analitza 21 enquestes sociològiques i polítiques realitzades a Catalunya durant els últims 18 anys.

Algunes conclusions de l'estudi són les següents:

1) El suport social a la independència en persones majors de 18 anys es situa en el 35 % (indecisos un 20 %).

2) La opció independentista és majoritària en municipis fins 10.000 habitants.

3) Un 42,7 % de les persones nascudes a Catalunya són favorables a la independència.

4) Com més nivell d'estudis es té, més a favor de la independència s'està.

5) Malgrat CiU no és un partit que es defineixi com independentista, un 51 % dels partidaris de la independència simpatitzen amb aquest partit.

A partir de la última conclusió, directe!cat clou el seu article amb una frase tan contundent com "Convergència, doncs, aplega la majoria dels independentistes catalans".

I Unió? També?

15 de setembre 2008

LEHMAN BROTHERS O L'APOCALIPSI CAPITALISTA


El capitalisme és un sistema que pretén el creixement econòmic a partir de la utilització de capital i treball per augmentar en termes globals la riquesa.

Quan el capital representava béns immobles (terres o fàbriques) , mobles (animals, vehicles, maquinària) o diners el métode capitalista estava basant en una economia que se'n deia real i pretenia la producció i acumulació de riquesa real.
Avui, però, l'economia capitalista del segle XXI és una economia eminentment financera i per tant fiduciaria. En què es sembla un bitllet a un warrant, un derivat o un fons de titulització hipotecària? En que en totes quatre coses les persones dipositen la seva confiança pel fet d'esperar que algú hi respondrà respecte al valor que hi diuen tenir aquests instruments financers.

Avui, Lehman Brothers, el quart banc dels EUA amb més de cent cinquanta anys d'història ha anunciat la seva fallida. Fa pocs dies Freddie Mac i Fanny Mae, dues companyies hipotecàries de naturalesa semipública que mouen bilions de dòlars van estar intervingudes per la Reserva Federal. Avui els mercats borsaris mundials baixen una mitjana del 5 %.

Si en una economia fiduciaria ningú acaba responent de les seves obligacions, tota l'economia se'n va en orris. No hi ha diners que respaldin totes les operacions financeres realitzades en els mercats nacionals i sobretot internacionals i malgrat el Banc Central Europeu i la Reserva Federal injecten liquidesa treient al mercat bancari euros i dòlars són accions que no es poden mantenir durant molt de temps.
Els Bancs centrals poden emetre quanta moneda vulguin, però desaparegut fa molts anys el patró-or com a contravalor de les monedes importants, quin valor tindria avui un paperet que es pot emetre de forma indefinida?

Qui recordi els bitllets de pesseta recordarà que deia alguna cosa semblant a "el Banco de España pagará..". Mireu qualsevol bitllet d'euro d'avui en dia...a veure si diuen alguna cosa.

01 de setembre 2008

L'ELECTRICITAT HA PUJAT UN 29, 6 % EN TRES ANYS

Avui m'ha arribat la meva factura d'electricitat de FECSA-ENDESA de data 26 d'agost d 2008. Quan l'he anat a arxivar l'he comparat amb la de data 1 de setembre de 2005. Quina sorpresa que he tingut.

Preu 100 KW al setembre del 2005 = 8,1 Euros (sense IVA)

Preu 100 Kw a l'agost del 2008 = 10,5 Euros (sense IVA).


Aquesta diferència suposa un increment del preu de l'electricitat (sense sumar-li l'IVA i l'impost d'electricitat que fan augmentar encara més la diferència) en el termini de 3 anys del 29,63 % (una mitjana del 9,88 % anual).

Revisin les factures, senyors i senyores i ho comprovaran. No cal ser el ministre Solbes per fer els càlculs i comprovar-ho. Visca la liberalització del mercat elèctric!!!

2 + 2 = 5


Avui el President del Govern espanyol ha estat entrevistat en un programa de Telecinco. A més d'anunciar que compareixerà en el Congrés del Diputats per informar de la situació econòmica (no compareix quan se li demana pel finançament de les comunitats autònomes, però sí per dir-nos que "ens agafem que venen corbes" però tranquils que el xofer condueix "sense mans") ha dit algunes coses sobre el nou acord de finançament.

Si ahir Josep LLuís Carod Rovira va dir-li a Mariano Rajoy, "tregui les seves mans de Catalunya" davant del que s'espera un nou atac del Partit Popular contra Catalunya pel tema de finançament, avui l'altres Jose Luís, el Zapatero, ha dit en l'entrevista que Catalunya "contribueix al conjunt igual que les altres comunitats" que també exerceixen "el seu esforç solidari" amb la resta.

Per acabar el President del Govern ha reconegut la necessitat d'assolir un model en què milloren totes les comunitats i ha mostrat el seu convenciment que s'assolirà un acord "equilibrat" entre totes.

Anem per pams. Primer, ja ens ho va dir Solbes, ja ens podem oblidar de la "bilateralitat" que contemplava l'Estatut. Avui, ens ho torna a dir el President quan parla d'un acord equilibrat entre totes les comunitats (multilateralitat) amb una flagrant intromissió política en l'ordre constitucional (que d'altra banda tant defensen), ens avancen la sentència del recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut d'autonomia de Catalunya.

Segon, ens parla que totes les comunitat milloraran. Solbes ens va dir que l'Estat no sacrificaria el seu nivell de participació en els ingressos. Tots guanyen més, ningú perd. Que vinguin a casa meva a gestionar la meva economia, que és de tontets, d'ingressos i despeses, de més i de menys. Ells, quins mags, sempre obtenen meravellosos números possitius. Com poden millorar tots sense que ningú perdi? Que m'ho expliquen!

Tercer i últim, totes les comunitats contribueixen igual a la solidaritat, ens diuen. En el mateix percentatge, em pregunto? Que prompte han oblidat el resultat de les balances fiscals que sembla que ja van néixer mortes.

Segueix la presa de pèl. Per aquest senyor, dos més dos fan cinc. Em sembla que va errat de comptes (i que no em digui l'anònim de torn que criticant tota aquesta presa de pèl dono suport al Partit Popular). Doncs no, els altres són pitjors, però al menys saps que et fotran la garrotada. Aquests del "talante" te la foten igual i damunt has de demanar perdó.

27 d’agost 2008

PERQUÈ KOSOVO SÍ I OSSETIA NO?


L'edició digital de El Periódico publica avui com a notícia que el Ministre d'afers exteriors francès ha acusat a Rússia d'estar "fóra de la legalitat" per haver reconegut a Ossetia i Abjasia i que el seu país no "pot acceptar violacions del dret internacional, d'acords de seguretat i de resolucions de la ONU".

Els EUA mouen els seus peons arreu del món i si, mentre, poden perjudicar o posar en contradicció als europeus millor. Ho vam veure amb la guerra de l'Irak que va generar un gran focus d'inestabilitat més prop del territori europeu que del nordamericà. Més tard, l'EUA va establir fortes relacions amb Kosovo amb qui va apostar de forma decidida per la proclamació de la seva independència. Els europeus. llavors, vam aplaudir i vitorejar el trencament de l'Estat serbi i l'allibermanent del territori de Kosovo (els serbis eren els dolents de la pel.lícula).

Ara els Estats Units, que han estat establint aliances amb la república de Georgia, ha permés una inoportuna acció d'aquest país sobre els territoris d'Ossetia del Sud i Abjasia els quals funcionaven amb un estatus d'independència de facto. La reacció dels russos, aliats naturals d'aquests territoris, no es va fer esperar, per finalment arribar al reconeixement formal d'aquests territoris, en contra de la integritat territorial de Georgia.

I els europeus que fem mentre? Criticar els russos? Dir que els georgians van ser uns ilusos en no calibrar l'abast dels seus actes? Doncs més que això. Secundem el posicionament dels EUA i neguem la independència d'Ossetia i Abjasia després d'haver aplaudit la de Kosovo.

Després que els EUA han arribat recentment a acords amb Polònia per instal.lar escuts antimissils, estarem tornant, en forma modernitzada, a l'època de la guerra freda?

Quin trist paper de la Unió Europea. Kosovo sí. Ossetia i Abjasia, no. Coherència política extrema agafats de la ma del big brother.

22 d’agost 2008

ICV TRENCA LA UNITAT CATALANA DAVANT L'ESTAT


Després de que l'any 2006 Artur Mas pactés amb Jose Luis Rodriguez Zapatero el nou Estatut, trencant la unitat dels partits catalans sorgida del Parlament de Catalunya (tret del Partit Popular), ara Joan Saura, a traves del diputat Joan Herrera, i amb la finalitat de cercar un major protagonisme polític, ha tornat a trencar la unitat catalana en retirar la petició de comparecència del President de Govern en relació al nou finançament, petició que previsiblement anava a prosperar a les Corts.

Ens hem cansat a ERC d'escoltar que erem els palanganeros del PSC. Quina funció de la cort haurem d'adjudicar a ICV?
Les explicacions que ha donat ICV d'aquesta jugada és que s'ha aconseguit arrencar de la Vicepresidenta del Govern, Fernández de la Vega, diversos compromisos.
Que compareixerà Solbes? Vaja compromís! Ens tornarà a explicar amb veu cansina i amodorrant les bondats del model de financiació que ja va ens va presentar. Que s'arribarà a un nou acord en tres mesos? Quin altre compromís! Senyors, que s'està incomplint l'Estatut, una norma que forma part del "bloc de la constitucionalitat".

A més a més ho han fet:
1) Barrejant un altre cop el paper dels partits polítics amb representació a les Corts, amb el paper dels líders polítics del govern català.

2) D'esquenes a ERC qui forma part junt ICV del mateix grup parlamentari al Congrés dels Diputats.
Avui en una entrevista a TV3, Jordi Guillot d'ICV, ha confirmat que es va informar al President Montilla i no a ERC com a membre del grup parlamentari i que no s'havia fet bé.
Ja ho ha dit el periodista Jordi Barbeta en el programa "Els matins" de TV3, ICV està perduda ideològicament i desorientada davant l'Assemblea del partit que es celebrarà a la tardor i que es preveu mogudeta, a no ser que s'augmenti el nombre de quadres polítics en nòmina (Barbeta dixit).

14 d’agost 2008

LA PREPOTÈNCIA DE ZAPATERO


Avui he vist la roda de premsa del president del Govern Jose Luis Rodriguez Zapatero al finalitzar el consell de ministres extraordinari celebrat avui.

En resposta a una periodista que li ha preguntat sobre l'exhauriment del termini del dia 9 d'agost per arribar a un acord sobre el finançament que preveia l'Estatut de Catalunya del 2006, Zapatero ha afirmat que "el Gobierno cumple escrupulosamente con el Estatuto de Cataluña".

Com ha justificat el President aquesta afirmació? Doncs, dient que l'Estatut parlava (i parla) de que en el termini de dos anys s'ha d'arribar a un acord entre dues parts, atenent que són dues les voluntats implicades, i que el Govern central no pot substituir la voluntat del Govern de Catalunya. A més a més, l'Estat (avui el PSOE) ja ha presentat un projecte de finançament. I txim pum, s'ha quedat tan panxo.

O sigui que la culpa de l'incompliment d'aquest Estatut al qual li van passar "el ribot", en paraules d'Alfonso Guerra, al Parlament espanyol torna a ser culpa dels catalans perquè no accepten les "molletes" sobre finançament que va presentar el Vicepresident Solbes.
Si a això ho adobem amb les paraules un altre cop del president del Congrés, en Bono, i del president de Castella la Manxa, en Barreda, demanant tranquilitat i responsabilitat als diputats del PSC ja que han tret el seu escó gràcies al cartel electoral que representa Zapatero, haurem de convenir que o bé tanquem la paradeta o bé ens plantem d'una vegada i abandonem el tacticisme i l'acomodament català.

El que està passant és un altre cop una autèntica presa de pèl (una més). Mentre Catalunya ha estat la comunitat autònoma amb el nombre d'efectes impagats més gran durant el passat mes de juliol, quan és la comunitat on ha baixat més el preu de la vivenda, on la sanitat està al punt de colapse, mentre paguem els cèntims sanitaris en els combustibles, mentre atenem als ciutadans en altres comunitats autònomes, mentre som contribuients positius a les arques de l'Estat, hem d'escoltar que ells ja han complit, que han pressentat uns paperots amb quatre números que tornen a beneficiar als mateixos i que no assoleixen ni la més baixa expectativa del Govern català.

Especialment el PSC haurà de treballar dur aquest mes de setembre, negociant en els despatxos, gastant molt de telèfon, fotent cara de pruna agra per millorar el nostre finançament perquè s'acabi complint de veritat aquell xec en blanc sobre financiació que es va deixar obert en l'Estatut riboteixat. Si no ho aconsegueixen, crec que és o ara o mai i haurien d'optar seriosament entre defensar els interessos de Catalunya i els del PSOE. Tenen una bona oportunitat per demostrar-ho en el rebuig dels pressupostos de l'Estat de l'any 2009.

30 de juliol 2008

EXTREMADURA NEEDS YOU


Fa pocs dies coneixiem que gairebé el 25 % de la població activa d'Extremadura treballa en alguna Administració Pública.
A més a més, la publicació de les balances fiscals ha deixat en evidència que els extremenys són en termes per càpita els més afavorits de tot l'Estat espanyol pel principi constitucional de solidaritat (caldria una reforma de la Constitució Espanyola per establir els límits percentuals d'aquest principi).
La solidaritat és un terme que parteix de la voluntarietat, però en el nostre marc institucional és obligatori. Quin tipus de solidaritat és aquet que converteix en ric al pobre i en pobre al ric?
No és extrany que hagi catalans ben tips de l'expoli fiscal que pateix Catalunya (on es neguen a tenir en compte la població real que tenim, quan som la comuntat autònoma amb un percentatge d'immigració més elevat que no se'ns vol comptabilitzar en termes fiscals). Un d'ells és LLuís Sunyé, regidor d'ICV-EUiA de l'Ajuntament de Torredembarra (i cap de llista del seu partit a la circumscripció de Tarragona en les últimes eleccions autonòmiques) qui va fer una entrada en el seu blog on apareixia el fotomontatge que acompanya el meu post.
La reacció de la Junta d'extremadura i de certs mitjans digitals ha estat brutal, tant, que fins i tot han dit que ho han posat en mans de la fiscalia per si és delicte la utililtzació de la paraula "Extremadura" i de la bandera oficial de la Comunitat Autònoma i que s'adreçaran a la Generalitat de Catalunya per tal que es pronunciï al respecte i condemni aquestes accions (fanfarrons).
La pressió ha estat molt forta i el propi Lluís Suñé ha demanat en el seu blog disculpes al poble extremeny (suposo que no les demana als membres del govern extremeny que han estat xiulant, remugant i dient que eren pamplines això de les balances fiscals).
Hom, podrà trobar el fotomontatge encertat o desencertat, però, considereu que esgota els límits de la llibertat d'expressió? Si denigra els extremenys, que no hauríem de fer els catalans amb la COPE?
Estem com sempre. Uns tenen la pell fina i els altres ho hem d'empassar tot.
PD: La fotografia està extreta d'un diari molt respectuós amb els catalans (http://www.abc.es/20080730/nacional-nacional/cartel-sune-apadrina-extremeno-200807301826.html)

24 de juliol 2008

QUE EM PASSA DOCTOR SOLBES?


De vegades s'acusa a certs professionals, entre d'altre els metges, d'utilitzar terminologia tècnica que s'escapa a la comprensió mitjana de persones no expertes.

Avui en dia, el pacient pot exigir al facultatiu amb base legal que la informació que se li doni sigui veritable, comunicada de forma comprensible i adequada a les seves necessitats per ajudar-lo a prendre decisions.

Avui he vist a la televisió uns fragments de la roda de premsa dels vicepresidents del Govern de l'Estat i més tard he llegit en la premsa digital diferents subratllats de les seves declaracions, fonamentalment les del vicepresident Solbes.

En El Periódico:


"..el "notable deterioro internacional" está afectando en mayor medida al "ajuste" de la economía española, y ha reiterado: "Nos enfrentamos a la situación económica más compleja de las últimas décadas". En cualquier caso, Solbes ha reiterado también que la economía española está "mejor preparada que la mayor parte de las europeas" para afrontar esta crisis.

La Vanguardia:
"el "notable" deterioro de la situación económica internacional en los últimos meses han llevado a elaborar estas nuevas previsiones, con las que el Gobierno quiere ofrecer la "visión más realista" de la actual coyuntura económica. "
El Mundo:
"La receta" de Pedro Solbes para solventar la crisis se basa en tres principios, "austeridad, solidaridad y mejora de la productividad."

A la vista d'aquesta informació que com a ciutadà-pacient, m'agradaria preguntar-li al "Doctor" Solbes:
---No l'acabo d'entendre. Que tinc? És greu? Són fàcils de d'engollir aquestes píndoles? Quins efectes secundaris patiré? Tindré seqüeles? Em moriré?
Suposo que ell, amb aquell posat immutable que té, em contestaria:
---No li puc garantir rés. La malaltia ha de seguir curs, si la seva carnalitat és bona, ho comptarà. Si no ho és, la naturalesa és sàbia.
---Gràcies Doctor, vostè en sap molt.

20 de juliol 2008

LA TORRADORA DEL PSC




Llegia avui a l'edició digital de El Periódico que els congressistes del PSC han passat un divertit cap de setmana a Barcelona amb un 11è Congrés del PSC de pura costellada.

Per divertir als congressistes sembla que hi havia diverses atraccions lúdico-gastronòmiques (amb botellins d'aigua 2 euros i bocates de pernil a 68) i com sòl ser habitual una paradeta de marxandeig. Un dels productes "estrella" era una torradora de pa que marca en cada torrada el logotip del PSC.

No hi ha rés com llevar-te pel matí, i per no perdre les referències ideològiques, esmorzar-se una bona torrada del PSC amb molta mantega.

No és extrany, doncs, que amb tanta torradora a algun que altre poltre li hagin marcat a ferro la sigla del PSC. Un cas exemplar és l'acord d'afiliació de l'UPTA al PSC (dissolució per assimilació, en realitat). No és estrany que els de la Terra Alta, amb Joaquim Paladella al capdavant hagin instat aquest pas de gegant, i és que dues legislatures amb un escó al Parlament de Catalunya tenen el seu preu.

05 de juliol 2008

PILOTES FORA: UN ALTRE SUSPENS


Publica avui l'edició digital de El Periódico que diumenge passat, durant les celebracions a Barcelona de la victoria d'Espanya en l'Eurocopa de futbol, el Cap de la Policia Urbana de Barcelona (Xavier Vilaró) va rebre l'impacte d'una bola de goma utilitzada pels antidisturbis dels Mossos d'Esquadra a conseqüència del qual es troba en la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital del Mar després d'haver-li extirpat la melsa i haver patit complicacions quirúrgiques.

El periódic també fa una editorial titulada "Incidente ocultado". on analitza diferents aspectes de la notícia.

L'altre dia comentava amb un amic que molts d'esports, i especialment el futbol, són un exemple de la socialització de la violència humana. Veure vint-i-dos persones corrent darrera una pilota per marcar el major nombre de gols, amb el resultat de guanyar o perdre un partit em recorda a dos tribus competint en la selva per obtenir el major nombre de caça i rebre el reconeixement dels respectius poblats. En sí mateix, l'esport, em sembla una canalització sana de l'agressivitat humana. Però, ai mare meva, quan aquesta canalització es desborda...

Els mals perdedors sovint manifesten la seva frustració amb cops a les persones i malmesa de mobiliari urbà o aparadors de comerços. Els guanyadors, de vegades, també estan tant fora de sí, que aprofiten l'ocasió per comportar-se com a autèntics salvatges d'un tribu caníbal.

La meva condemna a qualsevol manifestació violenta, més encara si deriva d'una celebració esportiva.

Però el comportament de l'Ajuntament de Barcelona és també molt reprobable. Durant cinc dies va amagar als mitjans de comunicació aquest incident i passat aquest termini, va remetre una breu nota de premsa en el moment en què coneixen que s'anava a publicar la notícia per part d'alguns mitjans de comunicació.

Estem parlant, ni més ni menys, del cap de la guardia urbana de Barcelona i d'un ingrés a la unitat de cures intensives. No és un fet de prou entitat per informar-lo? Quina és la política de comunicació de l'Ajuntament? Perquè van voler amagar aquest incident? Ho van fer per evitar que la gent penses que les pilotes de goma fan mal de veritat? Que hagués pogut passar amb qualsevol vianant que casualment passes per allí per anar a casa seva?

L'ús de pilotes de goma per part dels antidisturbis hauria d'estar prohibida. No tenen altres mitjans coercitius per dissoldre una manifestació? Manegues d'aigua? Pots de fum? Pilotes d'un altre material que no et rebentin la melsa?

Un zero per l'Ajuntament de Barcelona per voler amagar aquesta notícia. Un altre zero per la Conselleria d'Interior per no haver informat de les lesions causades pels Mossos d'esquadra. Quina poca transparència pública dels partits d'esquerres.

01 de juliol 2008

NUCLEARS O CAFETERES



Dissabte passat la central nuclear d'Ascó 1 no va poder tornar a la seva activitat després de la seva aturada per investigar la fuita de partícules radioactives a conseqüència d'un problema amb una vàlvula d'extracció de calor.

Ahir la central nuclear d'Ascó 2 va comunicar al Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) un altre incident per l'aturada d'una turbobomba d'aigua, el mateix dia en què la nuclear de Vandellós 2 comunicava que s'aturava per una senyal d'incendi en el cubícul de la bomba de càrrega.
Avui la nuclear de Cofrentes ha notificat al CSN un altre succés per variació de la seva potència no programada superior al 20 % de la potència tèrmica autoritzada. Un calentón vaja.

Desitjo que el President Zapatero no faci cas a l'expresident González qui aposta per l'energia nuclear i segueixi pel camí de les energies renovables doncs hem tingut quatre centrals nuclears amb quatre incidents amb quatre dies (Toma Txiquiliquatre).
Perdoneu la meva atòmica preocupació potser fruit d'una sobredosi radioactiva.

11 de juny 2008

"MARCHANDO UNA DE DORITOS"


Un grup d'experts prepara el llançament d'un anunci publicitari a l'espai adreçat a extraterrestres. L'anunci s'emetrà a traves d'un radar d'ultrafreqüència de 500 Megahertzos des d'un centre espacial situat a l'arxipèlag àrtic de Svalbard, entre Noruega i el Pol Nord.

El producte que es promocionarà seran els "Doritos". Els experts de Universitat anglesa de Leicester adrecen aquest anunci a potencials consumidors d'un sistema planetari situat a 42 anys llums de la Terra al voltant de l'estrella 47 Ursai Majoris.

Aquesta distància de la terra faria que si ens retornessin la senyal des d'un planeta habitat d'aquell sistema solar arribaria la comanda l'any 2092.

Hi viurà algú al planeta Terra llavors? Es seguiran fabricant els Doritos? Estaran fets de panís transgènic? Si ens arriba una comanda, els transportistes espacials estaran de vaga? Quant valdrà una bossa petita al bar intergalàctic? Arribaran caducats?

En quines coses gastem el temps i els diners els humans, no?

09 de juny 2008

BERLÍN "PETS"



Fa quatre dies va apàrèixer la notícia de que la companyia aéria internacional Air Berlin denunciava l'abús del català i la discriminació del castellà. Ja hi tornem, i ara no des de Madrid, sinó des de Berlín.


Deia el director general de la companyia, Joachim Hunold, en l'editorial de la revista Air Berlin Magazín que reparteix a bord, i com a resposta a un escrit que els havia adreçat la directora de política lingüísta del Govern Balear per tal que utilitzessin el català amb les comunicacions amb es seus clients, que "hoy el castellano ya no es una lengua oficial", "hay pueblos de Mallorca en los que los niños ya no hablan el castellano", "En las escuelas, el castellano es una lengua extranjera más".
Serà Her Hunold un Jimenez Lo Santos camuflat?
L'exdiputat d'ERC Joan Puig i Cordon ha estat molt actiu i crític contra la companyia en el seu blog, anomenant-los "Air Goebels" i animant a fer boicot a la companyia. D'altra banda, aquests, han anunciat que demandaran al blocaire per comparar-los amb el nazisme.

Jo no siré tan agosarat, però sembla que aquesta companya té problemes per digerir l'ús del català en els territoris on és llengua oficial i l'existència d'aquesta llengua sembla que li dona malestar i gasos. És per això que a partir d'avui, per a mí, aquesta companyia passarà a dir-se Berlín "Pets".

(Fotografia treta del blog de Joan Puig i Cordon)

06 de juny 2008

HO DEIA AHIR

Ahir vaig fer una entrada que es titulava "L'euribor té calentures" on avançava que aquest índex podria superar en breu el seu record històric marcat l'agost de l'any 2000. Doncs, tan sols ha estat necessari un dia perquè es compleixi la meva previsió. Avui s'ha arribat al màxim històric de 5,41,8 %.

El juny de 2007 l'euribor va tancar el mes al 4,505 %. La diferència entre el tancament del juny de l'any passat i el nivell d'avui suposa que un préstec hipotecari d'un import de 120.000 euros a un període de 20 anys que tingués una revisió anual referenciada a l'euribor, suposaria el pagament d'una quota de 820,05 Euros en lloc dels 759,18 Euros que estavem pagant fins la revisió. Un augment mensual de 60,87 Euros. Suma-li l'augment de més d'un 5 % de l'electricitat i tota la resta.
No m'agrada ser alarmista (més bé realista) però les coses van molt malament i no hem fet més que començar. Ara el consens és que la crisi duri tot l'any 2009. Hi ha veus que parlen que aquesta crisi econòmica es pot allargar fins ben entrat l'any 2011. Ho notem i ho notarem.

05 de juny 2008

L'EURIBOR TÉ CALENTURES


Avui l'Euribor a un any ha arribat a cotitzar al 5,125 %. El màxim d'aquest índex de referència de tipus d'interès va ser del 5,341 % a l'agost del 2000.

Poc en fa falta, i fins i tot és possible que superem enguany el seu màxim històric. Avui el president del Banc Central Europeu, Trichet, ha insinuat que el tipus oficial d'interès podria pujar en breu i moure's a l'alça des del 4 %.

La inflació a la zona euro està descontrolada (a Espanya no cal ni dir-ho) i entre la disjuntiva consistent en contenir la inflació o fomentar el creixement econòmic, s'optarà per la primera.

Pujaran el tipus d'interès i no s'aconseguirà frenar el preu dels carburants (derivada de l'augment del preu del petroli) ni la dels aliments.

En canvi la majoria d'hipotecats veuran com pugen les seves quotes mensuals; particulars i empreses (consum privat i inversió respectivament) veuran endurides les seves condicions d'accés al crédit; ha disminuït prop d'un 50 % la venda de vivendes i un 25 % la venda d'automòbils.

Senyors i senyores, apretin el cinturó i aguantin l'alè que no hi ha crisi.

31 de maig 2008

SEGUEIXEN ELS DESPROPÒSITS



Ja fa més de dues setmanes la ministra Espinosa va llançar un missatge des del Govern central sobre la possible aturada del projecte de canonada a Barcelona.

Ahir la vicepresidenta de la Vega va afirmar que en el proper Consell de Ministres previst per al dia 6 de juny es derogarà el Reial Decret-Llei 3/2008.

Mentre, el Govern de la Generalitat de Catalunya encara s'està pensant com deroga el Decret de sequera que es va modificar el passat dia 15 de maig i el conseller Baltasar que ens va amenitzar amb nombroses intervencions públiques sobre la sequera, ara calla i no ens parla dels nivells desl embassaments, ni de la solta d'aigua al pantà de la Baells, ni de la previsió metereològica a llarg termini per part d'agències internacionals que indiquen pluges i més pluges.

És el govern central qui ens ha de salvar primer de la sequera i ara ens ha de dir que mirem al cel, que està plovent? Ai, pobra Catalunya, que ha perdut el senderi.

(Fotografia extreta de http://www.guiescarrosdefoc.com/)

27 de maig 2008

SEQUERA?


Qui pot parlar de sequera amb el que ha plogut i amb el que plou? Siré breu. El nivell dels pantans de les conques internes de Catalunya és a data d'avui del 42,99 % de la seva capacitat.


Si excloguessim el pantà de Susqueda veuriem que avui hi ha embassats 124,60 HM3 mentre que l'any passat n'hi havien 115,32 HM3. Tret de Susqueda, per tant, hi ha més aigua que l'any passat. Algú parlava llavors de portar aigua de l'Ebre?


Per a rematar-ho resulta que Susqueda tenia l'any passat uns nivells superiors a la mitjana dels últims 10 anys. Qui pot parlar amb propietat de sequera? Que segueixi plovent i acabarem demanant que deixi de ploure.

26 de maig 2008

ASCÓ: LA LLEI DEL SILENCI


A l'edició impressa del diari El País apareixia publicat ahir un article sobre la influència de les nuclears d'Ascó en el poble.

L'alcalde i la seva dona treballen a la nuclear. Corrupció? No, necessitat. La major part del poble treballa directa i indirectamet en la nuclear.

La manca de transparència respecte l'últim accident, segons l'article, ha causat però malestar en el poble. La nuclear és omnipresent i no tan sols per la torre de refrigeració de 160 metres d'alçada, la construcció més alta de Catalunya. Com si no el poble es podria permetre unes magnífiques festes majors i un final d'etapa de la recent edició de la Volta ciclista a Catalunya.

De les 1600 persones que hi apareixen censades, tan sols en viuen en realitat unes 1000. Diu l'article que moltes no es donen de baixa al cens per poder-se beneficiar dels ajuts que el municipi es pot permetre pels ingressos que rep directa i indirectament de la nuclear. Mentre al poble es construeixen cases noves que cada cop s'apropen més a la central, el nucli antic s'abandona progressivament.

La prosperitat que havia de portar la nuclear no s'acaba de veure en lloc, doncs malgrat, els habitants que hi van quedar, viuen millor que en altres municipis de la comarca, l'agricultura s'abandona i el monocultiu de producció energètica condiciona l'opinió dels seus ciutadans.

Com declara a l'article un antic funcionari de l'Ajuntament, tothom veu Els Simpson, i sap qui mana realment a Springfield: el Sr. Barnes, és clar.

25 de maig 2008

L'EBRE, OBJECTE DE DESIG


Segons l'ACA avui al migdia la capacitat dels embassaments de les conques internes de Catalunya estava al 36,1 %. Aquesta tarda ha continuat plovent de forma abundant a la zona de les capçaleres dels rius.


L'edició digital de el Periódico, publica un article sobre la insuficiència de la dessaladora del Prat.


Quan hi havia sequera, era per la sequera. Quan plou, és perquè no n'hi ha prou. La conclusió és que tan se'ls fot, plogui, nevi, hagin terratrèmols, tsunamis, huracans, accidents químics o nuclears, manifestacions, dimissions, protestes, pataletes, opinions contràris. Necessiten aigua de l'Ebre, com un ionqui la seva dosi.


A n'aquest pas ni els nens podran jugar als barquets perquè quan un membre del Govern de la Generalitat, escolti dir aigua (tirada fallada) aniran amb un poal a omplir-lo. Si és de l'Ebre millor.

22 de maig 2008

VIDEO NEGUITÓS

Abans d'ahir em van remetre un enllaç a una pàgina d'una vella associació francesa de lluita contra el VIH i el SIDA on es podia veure un video. No sé que en pensareu, però a mi em sembla que per sí mateix no és una eina eficaç de prevenció d'aquesta malaltia i a més a més, denoto una subtil consideració moral cap a les persones que emmalalteixen d'aquesta malaltia. Potser, el fet que parli d'aquest video, aconsegueix un altre efecte: que recordem que la malaltia existeix.


21 de maig 2008

TOTS ELS CÀRRECS INSTITUCIONALS D'ERC DE L'EBRE EN CONTRA DEL TRASVASAMENT A BARCELONA


Penjo una entrada de la web de la Federació del 'Ebre d'ERC amb les declaracions del seu President Gervasi Aspa sobre la posició d'Esquerra respecte al trasvasament a Barcelona.


"Gervasi Aspa manifesta la unitat de tots els càrrecs institucionals d’Esquerra a l’Ebre en contra de la interconnexió de xarxes

Destaca que des del delegat del Govern a l’Ebre fins al darrer regidor, passant pels alcaldes, presidents i consellers comarcals, diputats provincials, la diputada al Parlament, el senador i tota la resta de representants del Govern, mantenen una posició unitària en contra del transvasament de l’Ebre cap a Barcelona.

En referència a la situació dels embassaments i dels darrers esdeveniments a l’Ebre, Gervasi Aspa ha afirmat:

1. Que la Federació d’ERC a l’Ebre reitera la seva naturalesa antitransvasista i, per tant, es manifesta contrària a la interconnexió de xarxes CAT-ATLL, tal com va evidenciar la presència massiva d’alcaldes, regidors, presidents i consellers de consells comarcals, diputats provincials, diputats i senadors, al costat d’una àmplia majoria de militants i altres càrrecs orgànics d’Esquerra, a la manifestació convocada per la PDE el passat diumenge.


2. Que cal no oblidar que el projecte del Govern es planteja en un escenari de reserves hídriques al voltant del 20 %.


3. Que, tal com ahir remarcava el delegat del Govern a l’Ebre, Lluís Salvadó, la situació de les reserves hídriques ha canviat notablement, amb un increment fins al 34%, a data d’avui, i amb previsions de continuar creixent, això ens porta a la necessitat de replantejar el projecte d’interconnexió, aturant-lo immediatament.


4. Que aquest canvi d’escenari ha estat reflectit en el posicionament de la comunitat científica, així com en les declaracions de la ministra Espinosa i del vicepresident del govern català, Josep-Lluís Carod-Rovira, qüestionant la necessitat de la canonada.


5. Que, d’acord amb la societat ebrenca, Esquerra a l’Ebre demanem la retirada del projecte d’interconnexió, ja que queda deslegitimat amb l’increment de les reserves hídriques del país.


6. Que per a aquest proper dilluns s’ha convocat una executiva regional extraordinària per valorar la situació i determinar les accions a emprendre. "

19 de maig 2008

CAROD PARLA DE L'AIGUA


Acabo de llegir en el blog d'en Carod Rovira una entrada que es titula "les darreres pluges". Els castellans diuen "más vale tarde que nunca". Espero que marqui una línia d'inflexió amb la postura d'ERC a nivell nacional, amagada i extraviada (que no a nivell de l'Ebre que ha estat molt manifesta i dirigida).

Desitjo que les seves paraules es compleixin: Que segueixi plovent, que s'aturi la canonada (encara que no plogui) i que les Terres de l'Ebre puguin pujar al tren de la prosperitat de la resta de Catalunya (tant si plou com si no plou).

A més desitjo que moltes de les bones idees que li he sentit dir a Carod trobin el camí que no havia d'haver-se perdut i que es clarifiqui el curs d'acció política d'ERC. Veurem el 7 de juny.

18 de maig 2008

QUANTES VEGADES HAURÉ DE SORTIR AL CARRER?



Quan l'any 2000 es va aprovar el PHN per part del Partit Popular, les Terres de l'Ebre ens vam mobilitzar contra els que consideravem una agressió descomunal contra la nostra gent, contra el nostre territori, contra el medi ambient comformat per un riu, unes llacunes, unes badies, contra el nostre futur.

Aquella vegada em va agafar fent de gerent del Consell Comarcal del Baix Ebre on hi havia un pacte de Govern entre el PSC i el Partit Popular. Ho vaig tenir clar. Vaig anar a les manifestacions que es van fer a Tortosa, a Amposta, a Sant Jaume d'Enveja, a Barcelona (dues vegades) i a Madrid. Estava convençut de les nostres raons. Ho sentia amb el cor i amb el cap. No vaig participar activament amb la PDE perquè militava en un partit polític i considerava que el moviment ciutadà estava fent la feina molt bé. Van haver-hi conseqüències polítiques, era evident. El pacte al Consell comarcal es va trencar i vaig deixar de ser-ne el gerent. Un canvi de Govern a la Generalitat de Catalunya, primer, i a Madrid després va possibilitar l'aturada d'aquell PHN.
Avui he tornat a sortir al carrer, amb la camiseta blava que em vaig comprar llavors (ara molts de convergents han corregut a comprar-se-la). He estat a la manifestació d'Amposta, aquesta vegada contra la prolongació del trasvasament cap a Barcelona.
Des de l'altra vegada he mudat la meva filiació política ja que gairebé tres anys sóc afiliat d'ERC. Avui estava amb companys del partit a la manifestació. Crec que tots estavem convençuts d'estar-hi allí. Jo havia estat a punt de no anar-hi després que uns desconeguts fessin una pintada al local de Tortosa amb la paraula traïdors. A l'agrupació de Tortosa d'ERC hi ha molt de disgust sobre el que està fent el govern. Hem d'estripar el carnet i deixar de fer sentir la nostra veu dins del partit? No crec que sigui la millor solució. Vull que ens escolten des de dins, que les decisions a Barcelona no siguin plàcides perquè diguin que ningú aixeca la veu.

El nivell dels pantans segueix pujant, i els vaixells trafeguen per la Mediterrània carregats d'aigua dolça cap a la capital mentre manca menys d'un any per a que entri en funcionament la dessaladora del Prat de LLobregat.
Quantes vegades més hauré de sortir al carrer? Les que faci falta, veig que és l'únic que podem fer. A veure si ens tornen a fer cas i ho aturen. Amb el que costa moure a la gent ebrenca, i amb el tema de l'aigua ho aconseguim entre tots.
No sé cap on evolucionaràn aquesta vegada les coses ja que, ara, un canvi de govern a Catalunya i a Madrid no suposarà tenir un millor emparament. El Partit Popular? CiU?
Felicitats a tots i totes els que hem estat avui a Amposta. No sobra ningú.

16 de maig 2008

BALTASAR: "EL MALENI" DE CATALUNYA


Tots recordem les accions, declaracions i contradeclaracions de la ministra de Fomento, Magdalena Álvarez, coneguda popularment com "Maleni", en relació a l'arribada de l'AVE a Barcelona i els problemes que se'n van derivar en el funcionament de rodalies. Des de Catalunya, se'n va demanar la seva dimisió.

Però ja fa dies que un conseller de la Generalitat de Catalunya fa mérits per rebre el títol de "Maleni" i aquest no és altre que el Sr. Baltasar. Aquest senyor, incompetent, té una incontinència verbal com si s'hagués prés un laxant "ecològic".

El diumenge deia en el meu blog que hi havia raons jurídiques per aturar la canonada. Doncs, apa, senyors, a modificar ràpidament el Decret, no sigui que ens empaiten jurídicament i no poguem fer el trasvasament, i fem-ho de manera que la gestió de la sequera es fonamenti, no en la discrecionalitat com me deia un comentari, sinó directament en l'arbitrarietat. Si ho fan així, però, la fastidiaran jurídicament.

Però això no és prou. Avui el diari digital El Periódico publica una notícia titulada "El Govern enoja a Aragón al cambiar las normas para evaluar la sequía" on podem llegir la següent perla:

"Es comprensible que haya quien pueda haber llegado a conclusiones precipitadas" señaló el conseller Francesc Baltasar, "pero las lluvias caídas son insuficientes para garantizar el agua de boca".

Aquest senyor no té vergonya. El dilluns diu que es canvia el nivell d'excepcionalitat 2 a l'1 i que es poden regar jardins i omplir piscines i ahir diu que la pluja no és suficient per garantir l'ús de boca, en un exercici d'autoesmena més propi de Grouxo Marx que d'un conseller.

Si us plau, facin plegar aquest senyor, perquè els catalans amb la nostra mala còpia de la "Maleni" farem més riure que amb la "Maleni" de veritat.

15 de maig 2008

"ANDE YO CALIENTE..."


El dia 2 de maig d'enguany vaig pejar un post titulat la "zona morta" sobre la catàstrofe nuclear de Txernobil l'any 1986.

Avui m'han deixat un comentari que diu el següent:

"Es nota, que no vius d'aquesta energia. No fem discursos pro-verds, sense portar alternatives que ens garanteixin les mateixes condicions que una nuclear. A la comarca hi viu molta gent directa i indirectament d'ella. La gent que te negocis menja dels diners dels seus clients, que els cobren aquí, a la fàbrica de Flix o on sigui. Jo tampoc visc de la nuclear, però crec amb l'energia nuclear sota control. Fins ara no hi ha res millor. La producció energètica = rendiment econòmic sobre el terreny és un altre tema."

El comentari m'ha fet sentir molta vergonya aliena. Parla "d'energia nuclear sota control". Avui tenim notícies de manipulació dels contadors de radiació per part de la central nuclear. Si que ho tenim sota control. Amb aquesta sistema, el sistema sanitari públic no tindria malalts. Les analítiques perfectes, rés de colesterol, rés de glucosa. Quin estalvi de medicaments! Manipulem les anàlisis, i alehop!, sans com a roures. Vagin menjant, vagin fent.

El segon argument encara em fa més pena. Diu que la central nuclear genera activitat econòmica i hi ha gent que menja d'això. Doncs ja és trist que un s'hagi de guanyar la vida arriscant la seva salut (però mentre ell arrisca la seva, guanyant diners, jo arrisco la meva i pago la factura de la llum). Amb aquest raonament, vinga a fabricar armes, siguin de quines siguin, convencionals, químiques, biològiques... com hi menja gent; a instal.lar fàbriques que contaminen l'aire, els rius, els aqüifers, el mar ... com hi menja gent; a fer canonades que s'enduguin l'aigua... com hi menja gent; a investigar amb sers vius sense preservar el seu dret d'autonomia...com hi menja gent.

En lloc de demanar dignitat! Que carai, per aquest anònim comentador, cal seguir el famós refrany castellà: "Ande yo caliente, riase la gente".