Avui he vist la roda de premsa del president del Govern Jose Luis Rodriguez Zapatero al finalitzar el consell de ministres extraordinari celebrat avui.
En resposta a una periodista que li ha preguntat sobre l'exhauriment del termini del dia 9 d'agost per arribar a un acord sobre el finançament que preveia l'Estatut de Catalunya del 2006, Zapatero ha afirmat que "el Gobierno cumple escrupulosamente con el Estatuto de Cataluña".
Com ha justificat el President aquesta afirmació? Doncs, dient que l'Estatut parlava (i parla) de que en el termini de dos anys s'ha d'arribar a un acord entre dues parts, atenent que són dues les voluntats implicades, i que el Govern central no pot substituir la voluntat del Govern de Catalunya. A més a més, l'Estat (avui el PSOE) ja ha presentat un projecte de finançament. I txim pum, s'ha quedat tan panxo.
O sigui que la culpa de l'incompliment d'aquest Estatut al qual li van passar "el ribot", en paraules d'Alfonso Guerra, al Parlament espanyol torna a ser culpa dels catalans perquè no accepten les "molletes" sobre finançament que va presentar el Vicepresident Solbes.
Si a això ho adobem amb les paraules un altre cop del president del Congrés, en Bono, i del president de Castella la Manxa, en Barreda, demanant tranquilitat i responsabilitat als diputats del PSC ja que han tret el seu escó gràcies al cartel electoral que representa Zapatero, haurem de convenir que o bé tanquem la paradeta o bé ens plantem d'una vegada i abandonem el tacticisme i l'acomodament català.
El que està passant és un altre cop una autèntica presa de pèl (una més). Mentre Catalunya ha estat la comunitat autònoma amb el nombre d'efectes impagats més gran durant el passat mes de juliol, quan és la comunitat on ha baixat més el preu de la vivenda, on la sanitat està al punt de colapse, mentre paguem els cèntims sanitaris en els combustibles, mentre atenem als ciutadans en altres comunitats autònomes, mentre som contribuients positius a les arques de l'Estat, hem d'escoltar que ells ja han complit, que han pressentat uns paperots amb quatre números que tornen a beneficiar als mateixos i que no assoleixen ni la més baixa expectativa del Govern català.
Especialment el PSC haurà de treballar dur aquest mes de setembre, negociant en els despatxos, gastant molt de telèfon, fotent cara de pruna agra per millorar el nostre finançament perquè s'acabi complint de veritat aquell xec en blanc sobre financiació que es va deixar obert en l'Estatut riboteixat. Si no ho aconsegueixen, crec que és o ara o mai i haurien d'optar seriosament entre defensar els interessos de Catalunya i els del PSOE. Tenen una bona oportunitat per demostrar-ho en el rebuig dels pressupostos de l'Estat de l'any 2009.
2 comentaris:
Al comentarista anònim li he de recordar que aquest blog és de la meva titularitat. Per tant, com ja ho he dit alguna altra vegada, no publicaré cap comentari que trobi inconvenient si es fa des de l'anonimat. Si un anònim no fa un comentari a l'entrada sinó que el que fa és jutjar-me tinc el dret de moderar el comentari. Un altra cosa és si el senyor jutjador revela la seva identitat...llavors, potser, jo també faré judicis personals i no comentaris polítics.
De judicis, cap ni un ...
I penso que tothom tenim la llibertat d'escriure amb la nostra identitat o utilitzar alguna vegada noms ficticis o l'anonimat per tal de fer més "distrets" aquests diàlegs.
Ara, veig que vostè fila molt prim al trobar inconvenient el que li vaig dir (pot estar bén segur que mai he intentat desqualificar-lo ni jutjar-lo ).
Potser prefereix els monòlegs als diàlegs ???.
Salutacions,
Publica un comentari a l'entrada