UN ALTRA VIDA ARRENCADA

En el meu blog, acostumo a condemnar els assassinats de la banda terrorista ETA. Preferiria no fer-ho, significaria que ningú mori a mans d'aquesta violència irracional disfressada de lluita política.

Les lluites polítiques no haurien de robar vides. Les lluites polítiques hauríen de ser una batalla d'arguments, d'idees, de propostes, de recerca de consensos i de diàleg però mai significar la mort d'una persona.

Uns trets al clatell i al pit d'una ma assassina, s'han emportat la vida d'un empresari basc, Ignacio Uria Mendizabal, un fill d'aquelles terres que algú ha decidit fer desaparèixer. Motius? Cap. Cap motiu és suficient per matar algú.

Avui en un comentari en un blog referit a un altre tema, algú parlava de la dignitat dels pobles. És aquesta la manera d'aconseguir la dignitat dels pobles? Vaja indignitat!

Era aquest home de 70 anys, casat i amb cinc fills membre de les denominades per ETA forces d'ocupació? Els primers trets que s'han conegut de la seva biografia diuen que l'empresa Uria i Altuna va ser fundada durant els primers anys de la dècada dels 50 pel seu pare, Alejandro, un paleta que va començar des de zero i que procedia del caserio "Azkune" del barri de Loyola, el mateix on ara s'ubica la companyia. Un mal basc suposo que ha determinat alguna béstia.

Altres han declarat que tota la seva vida se l'ha passat treballant i treballant. Quanta covardia, quanta inhumanitat, quanta barbàrie, quanta crueltat. A sang freda, perquè sí...Pum. Vergonya!

UN ALTRA VÍCTIMA INNOCENT

"ETA torna a matar", seria el meu segon titular. El del diari digital El Periódico a les 18,37 és "los partidos advierten a ETA de que nunca conseguirá sus objetivos".

És un diàleg absurd, autista, sense final. ETA parla a traves de les seves accions terroristes, de les explosions, dels ferits i de les morts. Les institucions legals repliquen a cada mort amb un "no aconseguireu el que voleu."

I així, cada vegada. Mes rera mes; any, rera any; dècada, rera dècada. Un cotxe bomba; un minut de silenci. Un tret al clatell; dos minuts de silenci. Un mort; una declaració institucional.

Uns maten, ferms en la seva posició violenta. Els altres acudeixen a funerals i apel.len a la unitat dels demòcrates.Tothom interpreta a la perfecció el seu paper. Mentre, les famílies dels morts que no entenen ni de bombes ni de democràcia, que sols volen saber de vida i amor, enterren els seus morts i ploren de dolor i impotència.

CONDEMNA AL TERRORISME

Des d'aques modest blog vull manifestar la meva condemna a la barbàrie. La vida d'una persona està per damunt de qualsevol tipus de pensament, ideologia, creença, religió. Amb la violència tan sols és genera violència. És inhumà matar a sang freda. És contrari a qualsevol tipus de consideració ètica.

Amb l'assassinat algú ha jugat amb la vida d'un altra persona; ha robat allò que no li correspon. Ningú pot fer-ho. Penso amb una família destrossada. Tres fills lluitant per no omplir-se d'odi, evitant la perpetuació d'un món de salvatgia i manca d'apreci pel dret a la vida.

Pensar en que algú sigui capaç de cometre aquest tipus de carnisseria em provoca dolor i fàstic.