"ETA torna a matar", seria el meu segon titular. El del diari digital El Periódico a les 18,37 és "los partidos advierten a ETA de que nunca conseguirá sus objetivos".
És un diàleg absurd, autista, sense final. ETA parla a traves de les seves accions terroristes, de les explosions, dels ferits i de les morts. Les institucions legals repliquen a cada mort amb un "no aconseguireu el que voleu."
I així, cada vegada. Mes rera mes; any, rera any; dècada, rera dècada. Un cotxe bomba; un minut de silenci. Un tret al clatell; dos minuts de silenci. Un mort; una declaració institucional.
Uns maten, ferms en la seva posició violenta. Els altres acudeixen a funerals i apel.len a la unitat dels demòcrates.Tothom interpreta a la perfecció el seu paper. Mentre, les famílies dels morts que no entenen ni de bombes ni de democràcia, que sols volen saber de vida i amor, enterren els seus morts i ploren de dolor i impotència.
9 comentaris:
Crec que en alguns moments la teua visió és un pel esviaixada. Valorem, opinem i etiquetem amb massa facilitat una realitat que s'ha de viure i en aquell realitat "TOTHOM" ha ahgut d'enterrar a amics, amigues, familiars,...has parlat amb gent d'allà? És dur sentir que la pròxima vegada que siga detingut o detinguda, preferiria morir, a no haver de tornar a passar la tortura de la seua policia, que és qui executa el que els i les representants "democràtics"(?) els ordenen que han de fer amb qui pensa massa diferent d'ells i elles.
La violència està a ambdós costats però hi ha un costat que té totes les eines per a donar el pas però el pensen donar. Si més no en anys vista.
Salut!
Guillem
Guillem, conec gent d'allà dalt.
Crec que no entens el meu comentari. No és esviaixada. Dic que hi ha tres posicions. La de ETA. La de les institucions i la de les famílies.
Però qui és el realment perjudicat? Doncs les famílies dels morts. ETA segueix viva més de 40 anys després. Les institucions polítiques, evidentment que continuen. Però les famílies? Qui els reposa els morts.
Les víctimes són les famílies. Malament per ETA, perquè mata. Malament per les institucions perquè no saben garantir la seguretat dels ciutadans.
No sé on està el viaix.
Segurament que l'anònim no ha captat el que dius i bastant clar.
Hi ha una pared que ningú vol tirar a terra. Mentre, els cuidants - per nassos - d'eixa pared moren o sofreixen les conseqüències, les tenen a sobre i no se les poden treure. No sé qui hi viu d'aquest negoci. L'avi Anton.
Hola avi Anton,
Dius en altres paraules, més clares, el que jo deia de forma velada en la meva entrada. Diana.
Crec que refermes el que et dic. Si coneixes gent d'allà dalt no pots dir que hi ha tres posicions (ETA, institucions i famílies). On és l'Esquerra abertzale i una part del PNB, per a tu? A ETA? Ho sento però no coneixes bona part d'aquella realitat. I no et creguis que t'alliçono o us alliçono (Avi Anton). Hi ha milers i cents de mils de persones que miren cap a ETA i diuen: On collons aneu? Però es que miren cap a l'altre costat(PP i PSOE) i diuen: On collons aneu? I a contra cor acaben tragant el que fa ETA.
Les institucions no només han de garantir la seguretat dels ciutadans i les ciutadanes, les institucions tenen les eines per a fer propostes democràtiques per a desencallar aquella realitat i de moment tenen més voluntat els bascos i les basques i l'Esquerra Abertzale que no l'Estat Espanyol. Qui té por de que els bascos i les basques exerceixin el dret democràtic de tot poble d'autodeterminar-se? N'hi ha uns i unes que no paren de repetir-ho i la resposta de l'altra banda és la presó. On penseu que aniria Ibarretxe si portés a terme el referéndum? I llavors, les intitucions espanyoles quina via, quina porta deixen oberta?
Ja ho diu la paraula castellana "cerrazón".
Salut!
Guillem
Perdona Guillem, però crec que estàs dient el mateix que l'avi Anton i jo mateix.
Salut.
1) Com es que a altres (ERC) que també persegueixen la independència, no els torturen com diu Guillem que torturen als que pensen "diferent d'ells i elles".
2) Com es que el primer punt del manual d'actuació, davant d'una detenció, es denunciar que han estat torturats, sigue o no cert?.
3) Ni ETA ni la mare que els va parir a tots tenen cap dret de sentenciar a mort a NINGÚ.L'estat tampoc. Si de la cosa que mes convençut estic a la vida es de que no ha d'existir la pena de mort ( aplicable a persones culpables ) com no he d'estar en contra de l'assassinat de persones innocents?
4)Sempre trovare una canallada que es compare a les víctimes d'ETA amb les víctimes per accident de transit de familiars que van o venen de les presons de veure als detinguts o bombes explotades accidentalment o enfrontaments amb la policia. L'argument no caldria explicar-lo massa....tots víctimes, obvi, però unes assassinades. Al cap i a la fi les víctimes d'accident també son víctimes d'ETA, per les seves accions i conseqüències.
5) Es absolutament intolerable que en una part ( mentre no es decideixi el contrari - per mi, ja- ) d'un Estat democràtic hagi gent ( persones) que tinguen que anar escoltats pel carrer o a treballar perquè estan amenaçats de mort. I no estem parlant de Botín ni del Rei, com tots sabem estem parlant del carter o el jardiner del poble que pèl fet de ser regidors ( de partits enemics d'Euskadi, clar) estan al punt de mira.
6) He estar d'acord en cada moment en el diàleg/negociació que han empres tots, però nomes per a allò d'evitar mals pitjors i acabar-ho d'una punyetera vegada; però he d'acceptar amb tristor,(i recança pel que te de donar raons a mes d'un incrèdul que interessadament ho anunciava)que potser es va perdre el temps.
7) I si tractesem als bascos ( a tots ) com el que son?, Un altre país, que res te a veure amb Catalunya.I ens limitem a parlar d'ells com parlem de França o Andorra, per exemple.
També podríem parlar, encara que seria una qüestió tangencial, de la covardia que demostren: Molt de gudaris i declarar-se en guerra contra Espanya però el primer que fan al ser detinguts, després de pixar-se al damunt, es cantar i dir -sigue o no cert- que els han torturat, i quant maten...per l'esquena, de manera vil i covarda.
Emili, l'altre dia parlàvem de la llargada dels comentaris, ho sento, pero en tenia ganes.
No cal que et disculpis per la llargada Ximo. De fet és el que et deia: de vegades som breus en els comentaris i ens deixem coses, matisos, que en una entrada pròpia, més llarga, queden més ben exposats.
En la meva escala de valors no hi entra matar. No som ningú per fer certes coses sobre els altres, però mai matar-los. Per tant que quedi clar el meu rebuig als assassinats.
La segona part, però és que em rellisquen aquests comentaris estereotipats dels polítics, "la unitat dels demòcrates", "no aconseguiran els seus objectius", "ho pagaran a la pressó".
La història, fins ara, ens demostra que a cada grup desarticulat, en succeeix un altre. El camí de la il.legalització del món abertzale, no és un bon camí.
El mateix govern que volia negociar amb ETA (la part dura), ara treu de circulació a ANV i al PCTV i posa un moviment polític fóra de les institucions. És el millor camí perquè no mori ningú?
A mi m'agradava més quan Otegui parlava a les càmeres `de televisió però ETA estava en treva i no matava. Ara el món abertzale no parla a les càmeres, parla amb les bombes. A patir-ho poca roba.
Hi ha una cosa que ha dit Guillem que m’ha fet pensar... I es que ha dit que el poble basc “ a contra cor acaben tragant el que fa ETA”.
Heu pensat el procés pel qual s’arriba fins aquí? Es una simple intoxicació ideològica de masses que per assentiment o acolloniment (estás conmigo o contra mí) es “sustenta”amb la simbologia de torn (cultura,bandera,himne, fins i tot Rh...). Això ja fa temps que te nom . Hi ha molts de bascos que saben que no cal recórrer a la violència per mantenir la identitat, però la intransigència i l’extremisme d’alguns ens entristeix i fins i tot ens repugna.
Publica un comentari a l'entrada