En castellà existeix la paraula "papanatismo" que defineix la Reial Acadèmia de la Llengua com aquella actitud que consisteix en admirar alguna cosa o algú de manera excesiva, simple i poc crítica.
No he trobat aquesta paraula en el Gran Diccionari de llengua catalana, però em permetreu que l'utilitzi de forma no beneïda pels recopiladors de la llengua.
Ahir vaig llegir una entrada de Lluís Salvadó que es titulava borbons i joves on es mostrava crític amb les recents paraules del diputat Joan Tardà. En aquest blog, un comentarista ha deixat aquesta petjada:
"Conec en Joan Tardà des de fa molts anys.... i el seu discurs sempre ha estat el mateix.....Republicà fins la melsa...i conseqüent amb els seus pensaments i això ho fa davant dels joves o davant del Congrés dels Diputats de l'Estat Espanyol... i davant de qui calgui....no crec que lo seu fos una "arenga radical"... es més... crec que en el moment actual hi ha molta gent que pensa el mateix..... "
No puc evitar considerar l'anterior comentari coom una mostra de "papanatisme". Hi ha persones que confonen les idees amb el discurs. D'aquesta manera defensen que la millor manera de mantenir unes determinades idees és utilitzar el discurs radical. Aquests mantenen també que qui no utilitza les formes radicals és un venut, un infiltrat de l'altra causa, un renegat de les idees que ells defensen de forma pura.
Segons aquests "papanates" si sóc ateu, he de fer proselitisme demanant la mort de totes les esglésies per demostrar de forma clara la meva convicció. Amb aquest argument, una comunitat religiosa ha de demanar sempre la "guerra santa" contra les altres comunitats religioses. Per ser un bon "culé", un ha d'anar cridant per les barres dels bars: "morin els merengues". Per ser un bon ecologista contra el canvi climàtic, ens hem de manifestar davant els concessionaris d'automòbils per vociferar a veu plena: "morin els cotxes". D'altra banda un bon militant de la dreta, per no ser considerat com a traïdor, hauria de soflamar amb les iugulars ingurgitades: "morin els rojos". I que haurien de dir els monàrquics, doncs evidentment "morin els republicans". I la gent "guapa", que diria? Doncs, allò de la cançó: "que se mueran los feos".
Amb tots aquests arguments no em queda rés més a dir que "mori el papanatisme".
6 comentaris:
Trobo que suposes moltes coses gratuïtament.
No sé que és gratuït en la meva entrada. T'expliques tan poc...
Completament d'acord, Sr. Nieto.
Ja era hora de que algú d'ERC "parlés" amb una miqueta de seny d'aquest tema.
Penso que les paraules del Sr. Tardà i les del Sr. Fraga no fan cap favor a ningú, ni als companys de partit ni als contrincants ni a la societat en general.
Au, Bons Nadals i Any 2009 !!!
Alferza31, gràcies per les felicitacions nadalenques i d'any nou.
Li desitjo també unes bones festes i un any nou ple de pau i alegries.
Emili, estoy muy deacuerdo contigo.
Además en muchas ocasiones, las personas que usan este radicalismo verbal, luego a la hora de la verdad en el que hacer del día a día suelen pequar de unas grandes contradicciones (y no lo digo por el Sr.Tardá, por que no lo conozco.
Y luego, los que usamos un discurso y una actitud más sosegada (en el tema que sea, no sólo en política), nos tildas de blandos y nimios, ya ves...
…Y hay otros que se encierran en sí mismos en un onanismo intelectual sin admitir la crítica ni el debate como éste http://blocdelluissalvado.blogspot.com/
Publica un comentari a l'entrada