Sempre s'ha dit que un tret del caràcter català era que conjugava "el seny i la rauxa".
Ara més que mai la política catalana sembla davant d'una disjuntiva, la d'optar pel seny que suposa governar unes institucions polítiques amb elevades competències i un recent finançament de càlculs complexos i de quantia final incerta o bé per la rauxa que suposa la recerca de nous horitzons nacionals que ha provocat un increment del percentatge de població que es considera independentista i que esperona el creixement de plataformes i partits politics soberanistes que promouen de forma oberta consultes populars sobre la independència de Catalunya.
Una disjuntiva, semblem tenir, que ens aparta d'aquests trets característics que comentavem al principi i que provoca una barreja de malestar polític, por, confusió o llum, ilusió, nous horitzons i impuls polític, segons amb quines ulleres es miri.
Tots els catalans estimem Catalunya, però cadascú creu en formes diferents d'estimar-la. Seria bo pel país trobar un projecte comú que s'enlairi per damunt dels objectius específics dels partits polítics però que sembla clar, no es pot fer sense comptar amb els partits polítics.
Reptes difícils per Catalunya. Seny i rauxa versus seny o rauxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada