27 d’agost 2008

PERQUÈ KOSOVO SÍ I OSSETIA NO?


L'edició digital de El Periódico publica avui com a notícia que el Ministre d'afers exteriors francès ha acusat a Rússia d'estar "fóra de la legalitat" per haver reconegut a Ossetia i Abjasia i que el seu país no "pot acceptar violacions del dret internacional, d'acords de seguretat i de resolucions de la ONU".

Els EUA mouen els seus peons arreu del món i si, mentre, poden perjudicar o posar en contradicció als europeus millor. Ho vam veure amb la guerra de l'Irak que va generar un gran focus d'inestabilitat més prop del territori europeu que del nordamericà. Més tard, l'EUA va establir fortes relacions amb Kosovo amb qui va apostar de forma decidida per la proclamació de la seva independència. Els europeus. llavors, vam aplaudir i vitorejar el trencament de l'Estat serbi i l'allibermanent del territori de Kosovo (els serbis eren els dolents de la pel.lícula).

Ara els Estats Units, que han estat establint aliances amb la república de Georgia, ha permés una inoportuna acció d'aquest país sobre els territoris d'Ossetia del Sud i Abjasia els quals funcionaven amb un estatus d'independència de facto. La reacció dels russos, aliats naturals d'aquests territoris, no es va fer esperar, per finalment arribar al reconeixement formal d'aquests territoris, en contra de la integritat territorial de Georgia.

I els europeus que fem mentre? Criticar els russos? Dir que els georgians van ser uns ilusos en no calibrar l'abast dels seus actes? Doncs més que això. Secundem el posicionament dels EUA i neguem la independència d'Ossetia i Abjasia després d'haver aplaudit la de Kosovo.

Després que els EUA han arribat recentment a acords amb Polònia per instal.lar escuts antimissils, estarem tornant, en forma modernitzada, a l'època de la guerra freda?

Quin trist paper de la Unió Europea. Kosovo sí. Ossetia i Abjasia, no. Coherència política extrema agafats de la ma del big brother.

22 d’agost 2008

ICV TRENCA LA UNITAT CATALANA DAVANT L'ESTAT


Després de que l'any 2006 Artur Mas pactés amb Jose Luis Rodriguez Zapatero el nou Estatut, trencant la unitat dels partits catalans sorgida del Parlament de Catalunya (tret del Partit Popular), ara Joan Saura, a traves del diputat Joan Herrera, i amb la finalitat de cercar un major protagonisme polític, ha tornat a trencar la unitat catalana en retirar la petició de comparecència del President de Govern en relació al nou finançament, petició que previsiblement anava a prosperar a les Corts.

Ens hem cansat a ERC d'escoltar que erem els palanganeros del PSC. Quina funció de la cort haurem d'adjudicar a ICV?
Les explicacions que ha donat ICV d'aquesta jugada és que s'ha aconseguit arrencar de la Vicepresidenta del Govern, Fernández de la Vega, diversos compromisos.
Que compareixerà Solbes? Vaja compromís! Ens tornarà a explicar amb veu cansina i amodorrant les bondats del model de financiació que ja va ens va presentar. Que s'arribarà a un nou acord en tres mesos? Quin altre compromís! Senyors, que s'està incomplint l'Estatut, una norma que forma part del "bloc de la constitucionalitat".

A més a més ho han fet:
1) Barrejant un altre cop el paper dels partits polítics amb representació a les Corts, amb el paper dels líders polítics del govern català.

2) D'esquenes a ERC qui forma part junt ICV del mateix grup parlamentari al Congrés dels Diputats.
Avui en una entrevista a TV3, Jordi Guillot d'ICV, ha confirmat que es va informar al President Montilla i no a ERC com a membre del grup parlamentari i que no s'havia fet bé.
Ja ho ha dit el periodista Jordi Barbeta en el programa "Els matins" de TV3, ICV està perduda ideològicament i desorientada davant l'Assemblea del partit que es celebrarà a la tardor i que es preveu mogudeta, a no ser que s'augmenti el nombre de quadres polítics en nòmina (Barbeta dixit).

14 d’agost 2008

LA PREPOTÈNCIA DE ZAPATERO


Avui he vist la roda de premsa del president del Govern Jose Luis Rodriguez Zapatero al finalitzar el consell de ministres extraordinari celebrat avui.

En resposta a una periodista que li ha preguntat sobre l'exhauriment del termini del dia 9 d'agost per arribar a un acord sobre el finançament que preveia l'Estatut de Catalunya del 2006, Zapatero ha afirmat que "el Gobierno cumple escrupulosamente con el Estatuto de Cataluña".

Com ha justificat el President aquesta afirmació? Doncs, dient que l'Estatut parlava (i parla) de que en el termini de dos anys s'ha d'arribar a un acord entre dues parts, atenent que són dues les voluntats implicades, i que el Govern central no pot substituir la voluntat del Govern de Catalunya. A més a més, l'Estat (avui el PSOE) ja ha presentat un projecte de finançament. I txim pum, s'ha quedat tan panxo.

O sigui que la culpa de l'incompliment d'aquest Estatut al qual li van passar "el ribot", en paraules d'Alfonso Guerra, al Parlament espanyol torna a ser culpa dels catalans perquè no accepten les "molletes" sobre finançament que va presentar el Vicepresident Solbes.
Si a això ho adobem amb les paraules un altre cop del president del Congrés, en Bono, i del president de Castella la Manxa, en Barreda, demanant tranquilitat i responsabilitat als diputats del PSC ja que han tret el seu escó gràcies al cartel electoral que representa Zapatero, haurem de convenir que o bé tanquem la paradeta o bé ens plantem d'una vegada i abandonem el tacticisme i l'acomodament català.

El que està passant és un altre cop una autèntica presa de pèl (una més). Mentre Catalunya ha estat la comunitat autònoma amb el nombre d'efectes impagats més gran durant el passat mes de juliol, quan és la comunitat on ha baixat més el preu de la vivenda, on la sanitat està al punt de colapse, mentre paguem els cèntims sanitaris en els combustibles, mentre atenem als ciutadans en altres comunitats autònomes, mentre som contribuients positius a les arques de l'Estat, hem d'escoltar que ells ja han complit, que han pressentat uns paperots amb quatre números que tornen a beneficiar als mateixos i que no assoleixen ni la més baixa expectativa del Govern català.

Especialment el PSC haurà de treballar dur aquest mes de setembre, negociant en els despatxos, gastant molt de telèfon, fotent cara de pruna agra per millorar el nostre finançament perquè s'acabi complint de veritat aquell xec en blanc sobre financiació que es va deixar obert en l'Estatut riboteixat. Si no ho aconsegueixen, crec que és o ara o mai i haurien d'optar seriosament entre defensar els interessos de Catalunya i els del PSOE. Tenen una bona oportunitat per demostrar-ho en el rebuig dels pressupostos de l'Estat de l'any 2009.

30 de juliol 2008

EXTREMADURA NEEDS YOU


Fa pocs dies coneixiem que gairebé el 25 % de la població activa d'Extremadura treballa en alguna Administració Pública.
A més a més, la publicació de les balances fiscals ha deixat en evidència que els extremenys són en termes per càpita els més afavorits de tot l'Estat espanyol pel principi constitucional de solidaritat (caldria una reforma de la Constitució Espanyola per establir els límits percentuals d'aquest principi).
La solidaritat és un terme que parteix de la voluntarietat, però en el nostre marc institucional és obligatori. Quin tipus de solidaritat és aquet que converteix en ric al pobre i en pobre al ric?
No és extrany que hagi catalans ben tips de l'expoli fiscal que pateix Catalunya (on es neguen a tenir en compte la població real que tenim, quan som la comuntat autònoma amb un percentatge d'immigració més elevat que no se'ns vol comptabilitzar en termes fiscals). Un d'ells és LLuís Sunyé, regidor d'ICV-EUiA de l'Ajuntament de Torredembarra (i cap de llista del seu partit a la circumscripció de Tarragona en les últimes eleccions autonòmiques) qui va fer una entrada en el seu blog on apareixia el fotomontatge que acompanya el meu post.
La reacció de la Junta d'extremadura i de certs mitjans digitals ha estat brutal, tant, que fins i tot han dit que ho han posat en mans de la fiscalia per si és delicte la utililtzació de la paraula "Extremadura" i de la bandera oficial de la Comunitat Autònoma i que s'adreçaran a la Generalitat de Catalunya per tal que es pronunciï al respecte i condemni aquestes accions (fanfarrons).
La pressió ha estat molt forta i el propi Lluís Suñé ha demanat en el seu blog disculpes al poble extremeny (suposo que no les demana als membres del govern extremeny que han estat xiulant, remugant i dient que eren pamplines això de les balances fiscals).
Hom, podrà trobar el fotomontatge encertat o desencertat, però, considereu que esgota els límits de la llibertat d'expressió? Si denigra els extremenys, que no hauríem de fer els catalans amb la COPE?
Estem com sempre. Uns tenen la pell fina i els altres ho hem d'empassar tot.
PD: La fotografia està extreta d'un diari molt respectuós amb els catalans (http://www.abc.es/20080730/nacional-nacional/cartel-sune-apadrina-extremeno-200807301826.html)

24 de juliol 2008

QUE EM PASSA DOCTOR SOLBES?


De vegades s'acusa a certs professionals, entre d'altre els metges, d'utilitzar terminologia tècnica que s'escapa a la comprensió mitjana de persones no expertes.

Avui en dia, el pacient pot exigir al facultatiu amb base legal que la informació que se li doni sigui veritable, comunicada de forma comprensible i adequada a les seves necessitats per ajudar-lo a prendre decisions.

Avui he vist a la televisió uns fragments de la roda de premsa dels vicepresidents del Govern de l'Estat i més tard he llegit en la premsa digital diferents subratllats de les seves declaracions, fonamentalment les del vicepresident Solbes.

En El Periódico:


"..el "notable deterioro internacional" está afectando en mayor medida al "ajuste" de la economía española, y ha reiterado: "Nos enfrentamos a la situación económica más compleja de las últimas décadas". En cualquier caso, Solbes ha reiterado también que la economía española está "mejor preparada que la mayor parte de las europeas" para afrontar esta crisis.

La Vanguardia:
"el "notable" deterioro de la situación económica internacional en los últimos meses han llevado a elaborar estas nuevas previsiones, con las que el Gobierno quiere ofrecer la "visión más realista" de la actual coyuntura económica. "
El Mundo:
"La receta" de Pedro Solbes para solventar la crisis se basa en tres principios, "austeridad, solidaridad y mejora de la productividad."

A la vista d'aquesta informació que com a ciutadà-pacient, m'agradaria preguntar-li al "Doctor" Solbes:
---No l'acabo d'entendre. Que tinc? És greu? Són fàcils de d'engollir aquestes píndoles? Quins efectes secundaris patiré? Tindré seqüeles? Em moriré?
Suposo que ell, amb aquell posat immutable que té, em contestaria:
---No li puc garantir rés. La malaltia ha de seguir curs, si la seva carnalitat és bona, ho comptarà. Si no ho és, la naturalesa és sàbia.
---Gràcies Doctor, vostè en sap molt.

20 de juliol 2008

LA TORRADORA DEL PSC




Llegia avui a l'edició digital de El Periódico que els congressistes del PSC han passat un divertit cap de setmana a Barcelona amb un 11è Congrés del PSC de pura costellada.

Per divertir als congressistes sembla que hi havia diverses atraccions lúdico-gastronòmiques (amb botellins d'aigua 2 euros i bocates de pernil a 68) i com sòl ser habitual una paradeta de marxandeig. Un dels productes "estrella" era una torradora de pa que marca en cada torrada el logotip del PSC.

No hi ha rés com llevar-te pel matí, i per no perdre les referències ideològiques, esmorzar-se una bona torrada del PSC amb molta mantega.

No és extrany, doncs, que amb tanta torradora a algun que altre poltre li hagin marcat a ferro la sigla del PSC. Un cas exemplar és l'acord d'afiliació de l'UPTA al PSC (dissolució per assimilació, en realitat). No és estrany que els de la Terra Alta, amb Joaquim Paladella al capdavant hagin instat aquest pas de gegant, i és que dues legislatures amb un escó al Parlament de Catalunya tenen el seu preu.

05 de juliol 2008

PILOTES FORA: UN ALTRE SUSPENS


Publica avui l'edició digital de El Periódico que diumenge passat, durant les celebracions a Barcelona de la victoria d'Espanya en l'Eurocopa de futbol, el Cap de la Policia Urbana de Barcelona (Xavier Vilaró) va rebre l'impacte d'una bola de goma utilitzada pels antidisturbis dels Mossos d'Esquadra a conseqüència del qual es troba en la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital del Mar després d'haver-li extirpat la melsa i haver patit complicacions quirúrgiques.

El periódic també fa una editorial titulada "Incidente ocultado". on analitza diferents aspectes de la notícia.

L'altre dia comentava amb un amic que molts d'esports, i especialment el futbol, són un exemple de la socialització de la violència humana. Veure vint-i-dos persones corrent darrera una pilota per marcar el major nombre de gols, amb el resultat de guanyar o perdre un partit em recorda a dos tribus competint en la selva per obtenir el major nombre de caça i rebre el reconeixement dels respectius poblats. En sí mateix, l'esport, em sembla una canalització sana de l'agressivitat humana. Però, ai mare meva, quan aquesta canalització es desborda...

Els mals perdedors sovint manifesten la seva frustració amb cops a les persones i malmesa de mobiliari urbà o aparadors de comerços. Els guanyadors, de vegades, també estan tant fora de sí, que aprofiten l'ocasió per comportar-se com a autèntics salvatges d'un tribu caníbal.

La meva condemna a qualsevol manifestació violenta, més encara si deriva d'una celebració esportiva.

Però el comportament de l'Ajuntament de Barcelona és també molt reprobable. Durant cinc dies va amagar als mitjans de comunicació aquest incident i passat aquest termini, va remetre una breu nota de premsa en el moment en què coneixen que s'anava a publicar la notícia per part d'alguns mitjans de comunicació.

Estem parlant, ni més ni menys, del cap de la guardia urbana de Barcelona i d'un ingrés a la unitat de cures intensives. No és un fet de prou entitat per informar-lo? Quina és la política de comunicació de l'Ajuntament? Perquè van voler amagar aquest incident? Ho van fer per evitar que la gent penses que les pilotes de goma fan mal de veritat? Que hagués pogut passar amb qualsevol vianant que casualment passes per allí per anar a casa seva?

L'ús de pilotes de goma per part dels antidisturbis hauria d'estar prohibida. No tenen altres mitjans coercitius per dissoldre una manifestació? Manegues d'aigua? Pots de fum? Pilotes d'un altre material que no et rebentin la melsa?

Un zero per l'Ajuntament de Barcelona per voler amagar aquesta notícia. Un altre zero per la Conselleria d'Interior per no haver informat de les lesions causades pels Mossos d'esquadra. Quina poca transparència pública dels partits d'esquerres.

01 de juliol 2008

NUCLEARS O CAFETERES



Dissabte passat la central nuclear d'Ascó 1 no va poder tornar a la seva activitat després de la seva aturada per investigar la fuita de partícules radioactives a conseqüència d'un problema amb una vàlvula d'extracció de calor.

Ahir la central nuclear d'Ascó 2 va comunicar al Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) un altre incident per l'aturada d'una turbobomba d'aigua, el mateix dia en què la nuclear de Vandellós 2 comunicava que s'aturava per una senyal d'incendi en el cubícul de la bomba de càrrega.
Avui la nuclear de Cofrentes ha notificat al CSN un altre succés per variació de la seva potència no programada superior al 20 % de la potència tèrmica autoritzada. Un calentón vaja.

Desitjo que el President Zapatero no faci cas a l'expresident González qui aposta per l'energia nuclear i segueixi pel camí de les energies renovables doncs hem tingut quatre centrals nuclears amb quatre incidents amb quatre dies (Toma Txiquiliquatre).
Perdoneu la meva atòmica preocupació potser fruit d'una sobredosi radioactiva.

11 de juny 2008

"MARCHANDO UNA DE DORITOS"


Un grup d'experts prepara el llançament d'un anunci publicitari a l'espai adreçat a extraterrestres. L'anunci s'emetrà a traves d'un radar d'ultrafreqüència de 500 Megahertzos des d'un centre espacial situat a l'arxipèlag àrtic de Svalbard, entre Noruega i el Pol Nord.

El producte que es promocionarà seran els "Doritos". Els experts de Universitat anglesa de Leicester adrecen aquest anunci a potencials consumidors d'un sistema planetari situat a 42 anys llums de la Terra al voltant de l'estrella 47 Ursai Majoris.

Aquesta distància de la terra faria que si ens retornessin la senyal des d'un planeta habitat d'aquell sistema solar arribaria la comanda l'any 2092.

Hi viurà algú al planeta Terra llavors? Es seguiran fabricant els Doritos? Estaran fets de panís transgènic? Si ens arriba una comanda, els transportistes espacials estaran de vaga? Quant valdrà una bossa petita al bar intergalàctic? Arribaran caducats?

En quines coses gastem el temps i els diners els humans, no?

09 de juny 2008

BERLÍN "PETS"



Fa quatre dies va apàrèixer la notícia de que la companyia aéria internacional Air Berlin denunciava l'abús del català i la discriminació del castellà. Ja hi tornem, i ara no des de Madrid, sinó des de Berlín.


Deia el director general de la companyia, Joachim Hunold, en l'editorial de la revista Air Berlin Magazín que reparteix a bord, i com a resposta a un escrit que els havia adreçat la directora de política lingüísta del Govern Balear per tal que utilitzessin el català amb les comunicacions amb es seus clients, que "hoy el castellano ya no es una lengua oficial", "hay pueblos de Mallorca en los que los niños ya no hablan el castellano", "En las escuelas, el castellano es una lengua extranjera más".
Serà Her Hunold un Jimenez Lo Santos camuflat?
L'exdiputat d'ERC Joan Puig i Cordon ha estat molt actiu i crític contra la companyia en el seu blog, anomenant-los "Air Goebels" i animant a fer boicot a la companyia. D'altra banda, aquests, han anunciat que demandaran al blocaire per comparar-los amb el nazisme.

Jo no siré tan agosarat, però sembla que aquesta companya té problemes per digerir l'ús del català en els territoris on és llengua oficial i l'existència d'aquesta llengua sembla que li dona malestar i gasos. És per això que a partir d'avui, per a mí, aquesta companyia passarà a dir-se Berlín "Pets".

(Fotografia treta del blog de Joan Puig i Cordon)

06 de juny 2008

HO DEIA AHIR

Ahir vaig fer una entrada que es titulava "L'euribor té calentures" on avançava que aquest índex podria superar en breu el seu record històric marcat l'agost de l'any 2000. Doncs, tan sols ha estat necessari un dia perquè es compleixi la meva previsió. Avui s'ha arribat al màxim històric de 5,41,8 %.

El juny de 2007 l'euribor va tancar el mes al 4,505 %. La diferència entre el tancament del juny de l'any passat i el nivell d'avui suposa que un préstec hipotecari d'un import de 120.000 euros a un període de 20 anys que tingués una revisió anual referenciada a l'euribor, suposaria el pagament d'una quota de 820,05 Euros en lloc dels 759,18 Euros que estavem pagant fins la revisió. Un augment mensual de 60,87 Euros. Suma-li l'augment de més d'un 5 % de l'electricitat i tota la resta.
No m'agrada ser alarmista (més bé realista) però les coses van molt malament i no hem fet més que començar. Ara el consens és que la crisi duri tot l'any 2009. Hi ha veus que parlen que aquesta crisi econòmica es pot allargar fins ben entrat l'any 2011. Ho notem i ho notarem.

05 de juny 2008

L'EURIBOR TÉ CALENTURES


Avui l'Euribor a un any ha arribat a cotitzar al 5,125 %. El màxim d'aquest índex de referència de tipus d'interès va ser del 5,341 % a l'agost del 2000.

Poc en fa falta, i fins i tot és possible que superem enguany el seu màxim històric. Avui el president del Banc Central Europeu, Trichet, ha insinuat que el tipus oficial d'interès podria pujar en breu i moure's a l'alça des del 4 %.

La inflació a la zona euro està descontrolada (a Espanya no cal ni dir-ho) i entre la disjuntiva consistent en contenir la inflació o fomentar el creixement econòmic, s'optarà per la primera.

Pujaran el tipus d'interès i no s'aconseguirà frenar el preu dels carburants (derivada de l'augment del preu del petroli) ni la dels aliments.

En canvi la majoria d'hipotecats veuran com pugen les seves quotes mensuals; particulars i empreses (consum privat i inversió respectivament) veuran endurides les seves condicions d'accés al crédit; ha disminuït prop d'un 50 % la venda de vivendes i un 25 % la venda d'automòbils.

Senyors i senyores, apretin el cinturó i aguantin l'alè que no hi ha crisi.

31 de maig 2008

SEGUEIXEN ELS DESPROPÒSITS



Ja fa més de dues setmanes la ministra Espinosa va llançar un missatge des del Govern central sobre la possible aturada del projecte de canonada a Barcelona.

Ahir la vicepresidenta de la Vega va afirmar que en el proper Consell de Ministres previst per al dia 6 de juny es derogarà el Reial Decret-Llei 3/2008.

Mentre, el Govern de la Generalitat de Catalunya encara s'està pensant com deroga el Decret de sequera que es va modificar el passat dia 15 de maig i el conseller Baltasar que ens va amenitzar amb nombroses intervencions públiques sobre la sequera, ara calla i no ens parla dels nivells desl embassaments, ni de la solta d'aigua al pantà de la Baells, ni de la previsió metereològica a llarg termini per part d'agències internacionals que indiquen pluges i més pluges.

És el govern central qui ens ha de salvar primer de la sequera i ara ens ha de dir que mirem al cel, que està plovent? Ai, pobra Catalunya, que ha perdut el senderi.

(Fotografia extreta de http://www.guiescarrosdefoc.com/)

27 de maig 2008

SEQUERA?


Qui pot parlar de sequera amb el que ha plogut i amb el que plou? Siré breu. El nivell dels pantans de les conques internes de Catalunya és a data d'avui del 42,99 % de la seva capacitat.


Si excloguessim el pantà de Susqueda veuriem que avui hi ha embassats 124,60 HM3 mentre que l'any passat n'hi havien 115,32 HM3. Tret de Susqueda, per tant, hi ha més aigua que l'any passat. Algú parlava llavors de portar aigua de l'Ebre?


Per a rematar-ho resulta que Susqueda tenia l'any passat uns nivells superiors a la mitjana dels últims 10 anys. Qui pot parlar amb propietat de sequera? Que segueixi plovent i acabarem demanant que deixi de ploure.

26 de maig 2008

ASCÓ: LA LLEI DEL SILENCI


A l'edició impressa del diari El País apareixia publicat ahir un article sobre la influència de les nuclears d'Ascó en el poble.

L'alcalde i la seva dona treballen a la nuclear. Corrupció? No, necessitat. La major part del poble treballa directa i indirectamet en la nuclear.

La manca de transparència respecte l'últim accident, segons l'article, ha causat però malestar en el poble. La nuclear és omnipresent i no tan sols per la torre de refrigeració de 160 metres d'alçada, la construcció més alta de Catalunya. Com si no el poble es podria permetre unes magnífiques festes majors i un final d'etapa de la recent edició de la Volta ciclista a Catalunya.

De les 1600 persones que hi apareixen censades, tan sols en viuen en realitat unes 1000. Diu l'article que moltes no es donen de baixa al cens per poder-se beneficiar dels ajuts que el municipi es pot permetre pels ingressos que rep directa i indirectament de la nuclear. Mentre al poble es construeixen cases noves que cada cop s'apropen més a la central, el nucli antic s'abandona progressivament.

La prosperitat que havia de portar la nuclear no s'acaba de veure en lloc, doncs malgrat, els habitants que hi van quedar, viuen millor que en altres municipis de la comarca, l'agricultura s'abandona i el monocultiu de producció energètica condiciona l'opinió dels seus ciutadans.

Com declara a l'article un antic funcionari de l'Ajuntament, tothom veu Els Simpson, i sap qui mana realment a Springfield: el Sr. Barnes, és clar.

25 de maig 2008

L'EBRE, OBJECTE DE DESIG


Segons l'ACA avui al migdia la capacitat dels embassaments de les conques internes de Catalunya estava al 36,1 %. Aquesta tarda ha continuat plovent de forma abundant a la zona de les capçaleres dels rius.


L'edició digital de el Periódico, publica un article sobre la insuficiència de la dessaladora del Prat.


Quan hi havia sequera, era per la sequera. Quan plou, és perquè no n'hi ha prou. La conclusió és que tan se'ls fot, plogui, nevi, hagin terratrèmols, tsunamis, huracans, accidents químics o nuclears, manifestacions, dimissions, protestes, pataletes, opinions contràris. Necessiten aigua de l'Ebre, com un ionqui la seva dosi.


A n'aquest pas ni els nens podran jugar als barquets perquè quan un membre del Govern de la Generalitat, escolti dir aigua (tirada fallada) aniran amb un poal a omplir-lo. Si és de l'Ebre millor.

22 de maig 2008

VIDEO NEGUITÓS

Abans d'ahir em van remetre un enllaç a una pàgina d'una vella associació francesa de lluita contra el VIH i el SIDA on es podia veure un video. No sé que en pensareu, però a mi em sembla que per sí mateix no és una eina eficaç de prevenció d'aquesta malaltia i a més a més, denoto una subtil consideració moral cap a les persones que emmalalteixen d'aquesta malaltia. Potser, el fet que parli d'aquest video, aconsegueix un altre efecte: que recordem que la malaltia existeix.


21 de maig 2008

TOTS ELS CÀRRECS INSTITUCIONALS D'ERC DE L'EBRE EN CONTRA DEL TRASVASAMENT A BARCELONA


Penjo una entrada de la web de la Federació del 'Ebre d'ERC amb les declaracions del seu President Gervasi Aspa sobre la posició d'Esquerra respecte al trasvasament a Barcelona.


"Gervasi Aspa manifesta la unitat de tots els càrrecs institucionals d’Esquerra a l’Ebre en contra de la interconnexió de xarxes

Destaca que des del delegat del Govern a l’Ebre fins al darrer regidor, passant pels alcaldes, presidents i consellers comarcals, diputats provincials, la diputada al Parlament, el senador i tota la resta de representants del Govern, mantenen una posició unitària en contra del transvasament de l’Ebre cap a Barcelona.

En referència a la situació dels embassaments i dels darrers esdeveniments a l’Ebre, Gervasi Aspa ha afirmat:

1. Que la Federació d’ERC a l’Ebre reitera la seva naturalesa antitransvasista i, per tant, es manifesta contrària a la interconnexió de xarxes CAT-ATLL, tal com va evidenciar la presència massiva d’alcaldes, regidors, presidents i consellers de consells comarcals, diputats provincials, diputats i senadors, al costat d’una àmplia majoria de militants i altres càrrecs orgànics d’Esquerra, a la manifestació convocada per la PDE el passat diumenge.


2. Que cal no oblidar que el projecte del Govern es planteja en un escenari de reserves hídriques al voltant del 20 %.


3. Que, tal com ahir remarcava el delegat del Govern a l’Ebre, Lluís Salvadó, la situació de les reserves hídriques ha canviat notablement, amb un increment fins al 34%, a data d’avui, i amb previsions de continuar creixent, això ens porta a la necessitat de replantejar el projecte d’interconnexió, aturant-lo immediatament.


4. Que aquest canvi d’escenari ha estat reflectit en el posicionament de la comunitat científica, així com en les declaracions de la ministra Espinosa i del vicepresident del govern català, Josep-Lluís Carod-Rovira, qüestionant la necessitat de la canonada.


5. Que, d’acord amb la societat ebrenca, Esquerra a l’Ebre demanem la retirada del projecte d’interconnexió, ja que queda deslegitimat amb l’increment de les reserves hídriques del país.


6. Que per a aquest proper dilluns s’ha convocat una executiva regional extraordinària per valorar la situació i determinar les accions a emprendre. "

19 de maig 2008

CAROD PARLA DE L'AIGUA


Acabo de llegir en el blog d'en Carod Rovira una entrada que es titula "les darreres pluges". Els castellans diuen "más vale tarde que nunca". Espero que marqui una línia d'inflexió amb la postura d'ERC a nivell nacional, amagada i extraviada (que no a nivell de l'Ebre que ha estat molt manifesta i dirigida).

Desitjo que les seves paraules es compleixin: Que segueixi plovent, que s'aturi la canonada (encara que no plogui) i que les Terres de l'Ebre puguin pujar al tren de la prosperitat de la resta de Catalunya (tant si plou com si no plou).

A més desitjo que moltes de les bones idees que li he sentit dir a Carod trobin el camí que no havia d'haver-se perdut i que es clarifiqui el curs d'acció política d'ERC. Veurem el 7 de juny.

18 de maig 2008

QUANTES VEGADES HAURÉ DE SORTIR AL CARRER?



Quan l'any 2000 es va aprovar el PHN per part del Partit Popular, les Terres de l'Ebre ens vam mobilitzar contra els que consideravem una agressió descomunal contra la nostra gent, contra el nostre territori, contra el medi ambient comformat per un riu, unes llacunes, unes badies, contra el nostre futur.

Aquella vegada em va agafar fent de gerent del Consell Comarcal del Baix Ebre on hi havia un pacte de Govern entre el PSC i el Partit Popular. Ho vaig tenir clar. Vaig anar a les manifestacions que es van fer a Tortosa, a Amposta, a Sant Jaume d'Enveja, a Barcelona (dues vegades) i a Madrid. Estava convençut de les nostres raons. Ho sentia amb el cor i amb el cap. No vaig participar activament amb la PDE perquè militava en un partit polític i considerava que el moviment ciutadà estava fent la feina molt bé. Van haver-hi conseqüències polítiques, era evident. El pacte al Consell comarcal es va trencar i vaig deixar de ser-ne el gerent. Un canvi de Govern a la Generalitat de Catalunya, primer, i a Madrid després va possibilitar l'aturada d'aquell PHN.
Avui he tornat a sortir al carrer, amb la camiseta blava que em vaig comprar llavors (ara molts de convergents han corregut a comprar-se-la). He estat a la manifestació d'Amposta, aquesta vegada contra la prolongació del trasvasament cap a Barcelona.
Des de l'altra vegada he mudat la meva filiació política ja que gairebé tres anys sóc afiliat d'ERC. Avui estava amb companys del partit a la manifestació. Crec que tots estavem convençuts d'estar-hi allí. Jo havia estat a punt de no anar-hi després que uns desconeguts fessin una pintada al local de Tortosa amb la paraula traïdors. A l'agrupació de Tortosa d'ERC hi ha molt de disgust sobre el que està fent el govern. Hem d'estripar el carnet i deixar de fer sentir la nostra veu dins del partit? No crec que sigui la millor solució. Vull que ens escolten des de dins, que les decisions a Barcelona no siguin plàcides perquè diguin que ningú aixeca la veu.

El nivell dels pantans segueix pujant, i els vaixells trafeguen per la Mediterrània carregats d'aigua dolça cap a la capital mentre manca menys d'un any per a que entri en funcionament la dessaladora del Prat de LLobregat.
Quantes vegades més hauré de sortir al carrer? Les que faci falta, veig que és l'únic que podem fer. A veure si ens tornen a fer cas i ho aturen. Amb el que costa moure a la gent ebrenca, i amb el tema de l'aigua ho aconseguim entre tots.
No sé cap on evolucionaràn aquesta vegada les coses ja que, ara, un canvi de govern a Catalunya i a Madrid no suposarà tenir un millor emparament. El Partit Popular? CiU?
Felicitats a tots i totes els que hem estat avui a Amposta. No sobra ningú.

16 de maig 2008

BALTASAR: "EL MALENI" DE CATALUNYA


Tots recordem les accions, declaracions i contradeclaracions de la ministra de Fomento, Magdalena Álvarez, coneguda popularment com "Maleni", en relació a l'arribada de l'AVE a Barcelona i els problemes que se'n van derivar en el funcionament de rodalies. Des de Catalunya, se'n va demanar la seva dimisió.

Però ja fa dies que un conseller de la Generalitat de Catalunya fa mérits per rebre el títol de "Maleni" i aquest no és altre que el Sr. Baltasar. Aquest senyor, incompetent, té una incontinència verbal com si s'hagués prés un laxant "ecològic".

El diumenge deia en el meu blog que hi havia raons jurídiques per aturar la canonada. Doncs, apa, senyors, a modificar ràpidament el Decret, no sigui que ens empaiten jurídicament i no poguem fer el trasvasament, i fem-ho de manera que la gestió de la sequera es fonamenti, no en la discrecionalitat com me deia un comentari, sinó directament en l'arbitrarietat. Si ho fan així, però, la fastidiaran jurídicament.

Però això no és prou. Avui el diari digital El Periódico publica una notícia titulada "El Govern enoja a Aragón al cambiar las normas para evaluar la sequía" on podem llegir la següent perla:

"Es comprensible que haya quien pueda haber llegado a conclusiones precipitadas" señaló el conseller Francesc Baltasar, "pero las lluvias caídas son insuficientes para garantizar el agua de boca".

Aquest senyor no té vergonya. El dilluns diu que es canvia el nivell d'excepcionalitat 2 a l'1 i que es poden regar jardins i omplir piscines i ahir diu que la pluja no és suficient per garantir l'ús de boca, en un exercici d'autoesmena més propi de Grouxo Marx que d'un conseller.

Si us plau, facin plegar aquest senyor, perquè els catalans amb la nostra mala còpia de la "Maleni" farem més riure que amb la "Maleni" de veritat.

15 de maig 2008

"ANDE YO CALIENTE..."


El dia 2 de maig d'enguany vaig pejar un post titulat la "zona morta" sobre la catàstrofe nuclear de Txernobil l'any 1986.

Avui m'han deixat un comentari que diu el següent:

"Es nota, que no vius d'aquesta energia. No fem discursos pro-verds, sense portar alternatives que ens garanteixin les mateixes condicions que una nuclear. A la comarca hi viu molta gent directa i indirectament d'ella. La gent que te negocis menja dels diners dels seus clients, que els cobren aquí, a la fàbrica de Flix o on sigui. Jo tampoc visc de la nuclear, però crec amb l'energia nuclear sota control. Fins ara no hi ha res millor. La producció energètica = rendiment econòmic sobre el terreny és un altre tema."

El comentari m'ha fet sentir molta vergonya aliena. Parla "d'energia nuclear sota control". Avui tenim notícies de manipulació dels contadors de radiació per part de la central nuclear. Si que ho tenim sota control. Amb aquesta sistema, el sistema sanitari públic no tindria malalts. Les analítiques perfectes, rés de colesterol, rés de glucosa. Quin estalvi de medicaments! Manipulem les anàlisis, i alehop!, sans com a roures. Vagin menjant, vagin fent.

El segon argument encara em fa més pena. Diu que la central nuclear genera activitat econòmica i hi ha gent que menja d'això. Doncs ja és trist que un s'hagi de guanyar la vida arriscant la seva salut (però mentre ell arrisca la seva, guanyant diners, jo arrisco la meva i pago la factura de la llum). Amb aquest raonament, vinga a fabricar armes, siguin de quines siguin, convencionals, químiques, biològiques... com hi menja gent; a instal.lar fàbriques que contaminen l'aire, els rius, els aqüifers, el mar ... com hi menja gent; a fer canonades que s'enduguin l'aigua... com hi menja gent; a investigar amb sers vius sense preservar el seu dret d'autonomia...com hi menja gent.

En lloc de demanar dignitat! Que carai, per aquest anònim comentador, cal seguir el famós refrany castellà: "Ande yo caliente, riase la gente".

ADHESIÓ AL MANIFEST BLOCAIRE EBRENC


Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.


-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.


-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.


-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.


-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.


-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.


Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008

13 de maig 2008

AMB PERDÓ: " A LA MIERDA"


Al final ens haurem de fer tots com Fernando Fernán Gómez i és que hem de sentir cada bestiessa que a un servidor, li provoca que cada cop més, no pugui reprimir el famós crit de guerra del difunt actor.

Segons una notícia que apareix a l'edició digital de El periodico en base a fonts d'Europa Press, el Ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, " ha afirmado hoy que la propuesta de la Comisión Nacional de Energía (CNE) de subir un 11,3% la tarifa de la luz es "más razonable que la que se había oído hace unos días".

Al loro sindicats! Quan els agents socials negocieu convenis col.lectiu o acords amb l'Administració haureu de demanar directament pujades del 20 %. Després es fa un acte de generositat i es rebaixa a un 11,3 %. En aquest moment l'empresari ho acceptara alegrement, amb un somriure a la cara i brindarà amb cava enmig de la major xerinola possible, doncs l'augment serà "més raonable" que el havia escoltat els primers dies.

Això és la democràcia del segle XXI: poder opinar lliurement mentre els governants fan el que els rota.

11 de maig 2008

RAONS JURÍDIQUES CONTRA LA CANONADA


L'edició digital de El Periódico parla avui de "las mejores lluvias en Catalunya de los últimos 12 años" i diu que els embassaments estan en un terç de capacitat i en els propers dies es podrà veure l'abast de les pluges.

Haurem d'estar atents a l'estat dels embassaments de les conques internes de Catalunya en els propers dies.

Però no hem d'oblidar que el Reial Decret-Llei 3/2008, de 21 de abril, de mesures excepcionals is urgents per a garantir l'abastament de poblacions afectades per la sequera la província de Tarragona disposa a la seva Disposició Final Tercera l'àmbit temporal de vigència, i que disposa que un cop entrat en vigor, mantendrà la seva vigència fins que es compleixi alguna de dues circunstàncies, i una és la superació de les circumstàncies d'extraordinària necessitat que han motivat l'aprovació del REial Decret-LLei.

Això ens remet al Decret de Sequera de la Generalitat que fixa uns volums d'embassaments dels sistemes de les conques internes per damunt de les quals elsl sistemes deixen d'estar en situació d'excepcionalitat o emergència i on el Govern hauria de deixar sense efecte la prórroga actualment en vigència.

Que la Plataforma en Defensa de l'Ebre tingui molt en compte aquestes circumstàncies, doncs si aquestes pluges fan pujar els embassaments com sembla que ho faran, hi hauran raons d'índole jurídica per aturar qualsevol obra.

09 de maig 2008

BLACKWATER: MERCENARIS NORDAMERICANS



Avui al canal CNN+ feien una entrevista al periodista nordamericà Jeremy Scahill sobre el seu últim llibre "Blackwater: el progreso del ejército mercenario más poderoso del mundo".
Fa poc temps vaig fer una entrada sobre el resorgiment del fenòmen pirata en algunes parts del món. Ara me n'assabento que el país "de les llibertats" té un exèrcit privat de mercenaris que depén directament del president del país i que fons públics immensos del Departament d'Estat dels EUA es vehiculen a través d'una organització privada denominada Blackwater.
Aquest organització, parcialment opaca ja que és un entramat de empreses contractades i subcontractades prepara i organitza actualment prop de 40.000 mercenaris i actua en nou països al món. Fins i tot la pròpia seguretat de les autoritats americanes a l'Irak a la denominada zona verda, està encarregada a aquesta empresa que es vanagloria de no haber patit cap baixa de persones custodiades per ells en els últims 5 anys.
Fundada l'any 1997 per Erik Prince, exmembre del SEAL que és un cos d'élit de l'exércit noradmericà, compta amb un nombre significatiu d'exmilitars i membres retirats de la CIA i FBI i contracta soldats mercenaria de diferents nacionalitats, especialment de països que han patit conflictes armats o dictadures militars.
Disposen de més de 40 avions propis, tenen la seva seu a l'estat de Carolina del Nord, al costat del llac Blackwater que dona nom a la pròpia organització. La seva estructura molt ramificada i transnacional els situa en una situació jurídica sobre la qual n'és complicat demanar responsabilitats a ningú. Esborronador.
La web oficial de la compayia és http://www.blackwaterusa.com/

08 de maig 2008

PERIODISME CIUTADÀ



Al canal 24 hores de Televisió Espanyola féien ahir per la nit un programa titulat Cámara Abierta dedicat al fenòmen del Periodisme ciutadà.

El periodisme ciutadà sorgeix a partir del món blogger per a contrarestar a nivell informatiu la cada cop major influència dels poders econòmics i polítics en els mitjans de comunicació tradicionals.
En el reportatge un expert deia que aquesta nova realitat tindrà un major èxit en sectors d'informació molt especialitzada o bé en determinats àmbits locals.
A l'Ebre aquest fenòmen el coneixem força bé amb el que hem anomenat blogosfera, barreja de món real i virtual consolidat com una font alternativa d'informació o, si més no, un important fòrum d'opinió en el nostre territori.
Aquesta importància creixent ha provocat que una bloggera cubana, Yoani Sánchez, hagi estat escollida per la prestigiosa revista Times com una de les 100 persones més influents.
Algunes webs realment interessants sobre aquest fenòmen són:



PREMIS A LA PRECARIETAT LABORAL


Avui llegia a l'edició digital del diari El País que l'Àrea de Joventut de Izquierda Unida de Palència havia convocat un concurs al contracte més precari.

El premi al contracte de més curta durada el va guanyar un home de 35 anys amb un contracte d'1 hora i mitja. L'altre premi, el de major nombre de contractes en un any, el va guanyar un jove de 23 anys que va tenir 15 contractes d'una setmana durant l'any 2005.

La notícia pot semblar una anècdota però vol denúnciar la poca estabilitat laboral que tenen molts de joves en el món laboral. Les estadístiques confirmen que un dels sectors d'activitat amb una major precarietat és el de l'Administració Pública on s'abusa de la contractació laboral.

Els guanyadors van obtenir una recompensa d'un Estatut dels treballadors, un exemplar de la revista Mundo Obrero i un San Pancraci i ès que aquest Sant que va ser decapitat a la jove edat de 14 anys gaudeix de múltiples invocacions, i una d'elles és la de trobar treball.
Els precaris creients (no els creients precaris) poden recitar aquesta oració (en castellà per suposat):
"Glorioso San Pancracio, alcanzadme de Dios trabajo honrado y suficiente para todas las necesidades de esta vida temporal. Os pido salud y fuerza para cumplir con mi trabajo. A través de él confío en alcanzar la gloria eterna. Amen".

03 de maig 2008

MÓSTOLES: SOBREDOSIS PATRIÒTICA


Ahir es va celebrar un acte commemoratiu dels 200 anys del ban dels alcaldes de Móstoles, pel qual el 2 de maig de 1808 van avisar als pobles de Toledo i Extremadura per tal que movilitzessin les seves milícies en contra de l'ocupació francesa de Madrid.

En un acte presidit pel Rei, tot va discórrer amb el guió previst: alabances i exaltacions de la nació espanyola.


Algunes coses que es van poder sentir:


Esperanza Aguirre: "Un aldabonazo en la conciencia de todos los españoles", "defender la libertad de la patria es la mejor manera de defender la libertad de todos los españoles".

Rodriguez Zapatero: "Dos siglos al cabo de los cuales, de la mano de la Corona, han prevalecido los mejores propósitos de quienes nos precedieron, la realidad de una Constitución estable que ordena y protege nuestra convivencia, una idea moderna de España concebida como una sociedad de ciudadanos libres e iguales."

Juan Carlos I: "Toda una Nación en armas luchando en torno al derecho inalienable de los españoles a trazar por sí mismos el presente y devenir de España".

Tan sols els faltava corejar tots junts: "Todos con la selección: a por la Eurocopa".

De vegades penso si la substància patriòtica de l'Estat espanyol, tret de Catalunya i el País Vasc, han canviat gens en aquest dos-cents anys. Com dirien els Martes i Trece, Encarna! que tengo dos empanadillas haciendo la mili en Móstoles, voy a llamar, no sea que se me quemen los chicos....
(fotografia extreta de alexsinos.blogspot.com)

02 de maig 2008

LA ZONA MORTA


Ahir per la nit al canal 2 de Telecinco (Televisió Digital Terrestre) feien un reportatge sobre l'accident nuclear de Txernobil de l'any 1986, editat per l'ONG Greenpeace.

El tractament que es fa del tema és força catastrofista i a estones poc rigorós des del punt de vista científic. En un moment, per exemple, es diu que després de l'accident hi ha hagut un augment d'hepatitis B que és una malaltia infecciosa i en cap cas pot tenir relació amb l'accident, perquè encara que s'haguessin produït dèficits inmunitaris en la població sempre seria necessari el contagi de l'agent infecciós.

Malgrat això, si un cerca informació sobre l'accident, és realment esborronadora. Mai sabrem l'abast real de la tragèdia, però les xifres de morts, població afectada en la seva salut, població desplaçada, contaminació de terrenys i aliments són esfereïdors.

L'activitat radioactiva del reactor, contingut parcialment per un sarcòfag de formigó que s'esquerda i necessita urgentment la realítzació de nous treballs, està calculada per a 100.000 anys.

L'energia nuclear va ser un "pelotasso" de les companyies americanas que van desenvolupar aquesta tecnologia amb connivència amb companyies elèctriques, constructores i governs en la dècada dels 60 i 70 del segle XX. Avui, a tot el món, és una energia sense futur, amb moratòries, cancel.lació de comandes i tancaments de centrals en funcionament.

Els trenta quilòmetres a la rodona de Txernobil se'ls coneix com la "zona morta". No hi viu ningú, hi ha ciutats senceres abandonades i és un àrea que té l'accés restringit.

Els ebrencs encara tenim a casa nostra tres nuclears en funcionament. La quarta que hi havia es va haver de tancar després d'un accident on va poder passar una autèntica desgràcia. Ara acabem de patir un altre incident classificat de nivell 2 pel CSN a les centrals d'Ascó.

En lloc de parlar del seu tancament, ara ens parlem de la construcció de magatzems temporals de residus nuclears i certes veus parlen de revisar la moratòria de noves construccions que es va acordar a Espanya.
Els humans generem monstres que no sabem aturar, ja que sabem com generar energia a partir de la fisió nuclear però no tenim ni tecnologia ni coneixement per eliminar adequadament els residus que s'hi generen.
Per a quan una plataforma antinuclear a les nostres Terres? Jo, m'hi apunto.


(Per més informació veure un interesantíssim article a http://www.esplugues.com/txernobil/cernovil_cierre.htm).

29 d’abril 2008

LA CREU DE L'EBRE




És una dita popular aquella de "que tothom veu la palla a l'ull de l'altre però no veu la viga al propi ull".

Està clar que la dita me l'he d'aplicar més d'una vegada (autocrítica) però hi ha certes persones que mai es sentirien al.ludides.

En totes les professions hi ha bons professionals i gent maldestra; seguidors de les normes deontològiques de la seva professió i persones al marge de tota ètica. El periodisme no n'és una excepció.

Tenim el món i el periodisme que tenim, trufat de nombrosa gent més que digna, de professionals que es guanyen el pa en mig d'un un món laboral especialment dur i sotmès a múltiples pressions. Altres professions, però, també ho són i no per això tenen la vènia de no ser jutjades pel món del periodisme.

Es pot opinar dels periodistes? Perquè no. Alguns fan constants mérits per ficar-los el dit a l'ull mentre ells fiquen el dit a l'altre ull.

En concret, un setmanari de les nostres Terres, que s'autoanomena d'informació i que un trist dia va escollir un fosc camí per erigir-se en una tribuna escrita dels pandemonis; del dit acusador que assenyala i jutja sense judici; de l'opinió desinformada i forasenyada; del periodisme al servei dels propis interessos i no al servei del noble deure d'informar amb veracitat al públic; de la veritat a mitges; de la notícia-ficció; del treball periodísc de sobretaula; de la tribuna pontifical de panxa desagraïda; del prejudici de progre passat de moda; d'editorials pamfletàries; de covardia amagada sota notes de redacció; de papanatisme de safareig; de pràctiques pròpies d'illa italiana.
Quina creu de l'Ebre!

(Fotografia de http://www.elian.cu/)

24 d’abril 2008

NO ESTEM SOLS



Sóc professor associat de la URV i avui el Sotsdirector del Campus de les Terres de l'Ebre, Xavier Farré Albendea, ens ha fet arribar a tots els membres del campus de la universitat un escrit del Dr. Javier Martinez Gil, catedràtic d'hidrogeologia de la Universitat de Saragossa.

És llarg, té divuit pàgines, i l'he llegit en diagonal. Val la pena. Podeu llegir-lo sencer a ttp://www.unizar.es/fnca/sequia/080416martinezgil.pdf.

Per fer boca, us penjo l'encapçalament. No estem sols.


"A vosotros:
las gentes de la Plataforma en Defensa del Ebro,
porque con vuestra actitud encarnáis la voz
de una conciencia social adormecida,
y de un mundo de valores en vías de extinción
en estas sociedades esquizofrénicas del falso progreso,
la falsa sostenibilidad y de una democracia,
que no lo es tanto
en las que todo esta mercantilizado,
y en las que todo se hace en aras del pretendido interés general.
Una sociedad en la que los planes hidrológicos
todavía siguen siendo planes del reparto del agua,
y el discurso de los valores medioambiental
todavía es poco más que retórica vacía
Nos estáis ayudando a mirarnos en nuestra propia esquizofrenia,
y a plantearnos cuestiones tan elementales como
¿qué es el progreso?¿qué es la democracia?
¿Qué es el uso y el abuso de los ríos?
¿dónde está la franja que los separa?¿Hasta cuándo?
Nos recordáis el valor de la palabra “territorio”.
Nos ayudáis a reflexionar y a tomar el gusto
de construir la sociedad desde la ciudadanía,
recuperando una alegría y una credibilidad perdidas.
Gracias"

23 d’abril 2008

S'EQUIVOCA SR. SAURA!!



Llegeixo a l'edició digital del diari Avui que el conseller d'Interior de la Generalitat i President d'ICV, considera inoportuna la manifestació de la PDE del dia 18 de maig i que la seva formació no anirà a nivell oficial i si algú hi va ho farà a títol individual. El que hem de sentir aquests dies en boca d'aquests "progres" de debó!

A més, diu el conseller, que l'obra no es paga a compte de l'Estatut.

Em sembla que aquest senyor va ben errat i ni tan sols sap el que ha aprovat el Govern Central. Veiem que diu l'article 6.5 del Reial Decret-LLei 3/2008, de 21 d'abril, de mesures excepcional i urgents per garantir l'abastament de poblacions afectades per la sequera a la província de Barcelona.
"5. La financiación de estas obras se realizará con cargo a los presupuestos del Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino. Esta inversión tendrá la consideración de inversión estatal en infraestructuras a los efectos previstos en la Disposición adicional tercera de la Ley Orgánica 6/2006, de 19 de julio, de reforma del Estatuto de Autonomía de Cataluña."

Sr. Saura, que ens vulgui enganyar amb una cosa que està publicada al BOE, és d'autèntic escàndol.

22 d’abril 2008

PIRATES



Ahir pel matí vaig veure al canal CNN un fragment d'una entrevista que li feien a l'exministre Narcís Serra en motiu de la presentació d'un llibre que ha escrit i que es titula "La transición militar".

Una cosa interessant que va dir va ser el paper que tenien que desenvolupar els exercits en el futur i que ja no era el de vetllar per la defensa de la soberania nacional front altres països veins. Estava clar, pensava, jo. En un món globalitzat i condicionat pels grans poders econòmics, quin país actiu en els mercats internacionals desitja una guerra militar?

El paper dels Exèrcits, deia, havia de ser la seguretat front les noves formes de terrorisme i de pirateria. Els "outsiders" vaig pensar, delinqüents organitzats que es dediquen al segrest en el territori (amplament utilitzat a Sudamèrica) o al segrest i pillatge marítim (com en alguns mars asiàtics i africans).

I és que ho acabem de veure amb el segrest del pesquer basc en les aigües de Somàlia on l'Exèrcit espanyol ha enviat una fragata i la nostra diplomàcia treballa cercant suports de França i dels Estats Units.
Pot un grup de deu persones desestabilitzar la seguretat internacional? Doncs és evident que sí. De que serveixen doncs els grans recursos econòmics que es volen dedicar a sofisticat armament militar per destruir missils a l'espai mentre un grupet de bandolers amb fusells i pistoles siguin capaços de provocar la por i el desordre?

17 d’abril 2008

NEDAR I GUARDAR LA ROBA


Ahir, ICV Terres de l’Ebre va comparèixer en roda de premsa per presentar un comunicat en relació a les mesures anunciades pel Govern amb el tema de l'aigua on "demana a la seva direcció nacional que abandoni el Govern si es tira endavant una canonada permanent i es vulnera, així, el “Compromís per l’Ebre”. En cas contrari, les organitzacions locals d’ICV a les Terres de l’Ebre obriran un període de reflexió per tal de revisar la seva vinculació a ICV."

Mentre en el comunicat d'ICV i en el del PSC es parla en tot moment d'interconnexió de xarxes CAT-ATLL, en el comunicat d'ERC es parla d'interconnexió de xarxes i també de prolongament del minitrasvasament.
Diguem-ho pel seu nom: Trasvasament. Comencem per aquí, no ens instal.lem en el llenguatge políticament correcte.
No voldria ficar massa el dit a la llaga, tots estem patint i ens trobem immersos amb fortes disjuntives d'índole política que ens costa aguantar, però el President a l'Ebre d'ICV, Jaume Forcadell, té al seu abast fer un necessari gest de coherència. Per si algú encara no ho sap, ell està com a representant del Departament de Medi Ambient al Consell d'Administració del CAT. Com pot demanar la dimissió del conseller Baltasar del seu propi partit i que li manté la seva confiança com a membre del Consell d'Administració del CAT i mantenir-se en el càrrec?
Això sí que no. En política no pots demanar la dimissió de qui t'ha nomenat o et manté en el càrrec i esperar assegut a la cadira. Potser el període de reflexió respecte el carnet d'ICV l'hauria de fer extensiu de forma immediata a la seva permanència en el mateix òrgan que portarà l'aigua a Barcelona.

16 d’abril 2008

GOOD MORNING EBRENCS


Vaig començar el 26 de febrer d'enguany amb un post titulat "la gent de Tarragona fa negoci amb l'aigua de l'Ebre". Des de llavors han passat dos mesos i gairebé quinze posts sobre l'aigua. Sobre el marc legal del consorci, del decret de sequera, la setmana passada que es modificaria la Llei del minitrasvasament mitjançant un Reial Decret Llei. Que a Ascó el material radioactiu saltava les tanques.

Feia vent. Molt vent i molta gent estava adormida, s'anava treient les lleganyes, badallant poc a poc. Preparant-se el cafè. Ara ja s'han despertat. Bon dia senyors i senyores. Espero que el so del despertador de l'aigua no us hagi fet llevar de molt mal humor. És dolent dormir tant. Però hi ha gent que no ha dormit, ha fet els seus deures.

Vaig començar abans de les eleccions generals: 26 de febrer. Es veia venir. Doncs rés a dormir que s'està molt bé al llit. Tots com corderets a votar el Zapatero i a la Chacón. La Catalunya optimista.
Ara cal fer com que ningú dormia. Cal buscar culpables i la gent covarda sól ensanyar-se amb els polítics i si són del partit més dèbil, més encara.
Avui es desperten els regants. Ningú els ha preguntat rés diuen. Perquè no obrien la boqueta abans? Que esperaven? Un bitllet de 50 Euros a cada paquet d'arrós ?

Als agents socioeconòmics ni els he sentit. Ni associacions d'empresaris, ni sindicats, ni Cambra de Comerç. Good morning ebrencs, no es pot dormir.
(Fotografia de www.sanfermin.com)

COMUNICAT DE LA FEDERACIÓ DE L'EBRE D'ERC

Vull fer-vos públic un comunicat de la Federació de l'Ebre d'ERC. Qui ho vulgui comparar amb les posicions dels altres partits polítics ho pot comparar. Com deia un eslògan famós d'un sabó de rentar: "Busque, compare y se encuentra algo mejor, comprelo".

POSICIONAMENT DE LA FEDERACIÓ DE L’EBRE D’ESQUERRA DAVANT LA INTERCONNEXIÓ DE LES XARXES CAT-ATLL.

Després de l’anunci ferm del Govern de la Generalitat que s’interconnectaran les xarxes del Consorci d’Aigües de Tarragona i d’Aigües del Ter – Llobregat, amb l’evident allargament del transvasament de l’Ebre cap a Tarragona en un tram de 60 km fins a Barcelona, la Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana, reunida en Executiva Regional ampliada a càrrecs institucionals, ha arribat als acords següents:

1. Assumim i mantenim plenament el nostre posicionament històric contra qualsevol tipus de transvasaments d’aigua, per considerar-les mesures desequilibradores i insostenibles. Per tant, la Federació de l’Ebre d’Esquerra seguim i seguirem defensant el riu i el territori com sempre hem fet.

2. Ens sentim profundament incòmodes davant la situació contradictòria en què es troben els nostres representants al Govern de les Terres de l’Ebre davant la prolongació del minitransvasament fins a Barcelona.

En l’executiva d’anit, tant el delegat del Govern com els directors i els coordinadors de Serveis Territorials van posar a disposició del partit els seus càrrecs de Govern.

L’executiva regional rebutja la voluntat de dimissió manifestada pels diferents càrrecs del Govern d’Esquerra Republicana a l’Ebre.

3. Els representants del partit al Govern de la Generalitat han de seguir treballant com han fet fins ara per traslladar cap el Govern el sentiment i les reivindicacions existents al territori a l’hora que han de garantir que la interconnexió de xarxes sigui temporal i tingui un final en els terminis fixats.

La seva tasca ha de continuar sent la de defensar el territori i el riu com ho han fet fins ara. I, evidentment, aquesta defensa només es pot fer en la mesura que el representen, des de la lleialtat institucional envers al Govern i les seves decisions, però també des de la defensa del territori que representen.

4. La regional de la Federació de l’Ebre valorem molt positivament les accions i pressions exercides pels representants institucionals i orgànics d’Esquerra envers el Govern de Catalunya, dins del nostre propi grup parlamentari i a la mateixa executiva nacional del partit.
5. La regional d’Esquerra de l’Ebre recorda que la situació actual és fruit, sobretot, de la incompetència nacional en la gestió de l’aigua, que ha portat a terme el Conseller de Medi Ambient i Habitatge, el qual ja hauria d’haver assumit responsabilitats. És inacceptable per al territori la poca planificació i eficiència en el desplegament de les dessaladores, actuacions de recuperació i reutilització de recursos hídrics al sistema ATLl, així com la poca anticipació en la gestió de la crisi actual.

6. D’altra banda, la regional de l’Ebre lamenta l’actitud de CiU, impulsor del minitransvasament i de la interconnexió de xarxes, el qual vol aprofitar la situació que s’està vivint per imposar una proposta especulativa i transvasista com és la del Roine.

DIGUEM-HO PEL SEU NOM: TRASVASAMENT


Ja ho vaig avançar la setmana passada que l'aigua del Consorci d'Aigües de Tarragona aniria a Barcelona per l'autopista AP-7.


Primer el conseller Baltasar va buscar artificis lingüístics com captació o auxili per a parlar del trasvasament del Segre. Ara no volen parlar de trasvasament sinó d'interconnexió.

Doncs no senyors. El que es vol fer és un trasvasament, millor dit, una prolongació d'un trasvasament que ja existia des de l'any 1981 i que es va formalitzar amb el primer govern de Jordi Pujol. Fins i tot ho ha recordat aquesta setmana l'ex-president, quuan ha afirmat que si si hagués estat per ell, aquest prolongament ja s'hagués hagut de fer als anys '80.

No és creïble, doncs, l'oposició de CiU a aquest prolongament del trasvasament si el govern no admet parlar del riu Roine. Però si el van fer ells! Els 4 m3 /segon els van prendre ells!

Potser, caldria deixar de manipular a la gent. El que cal és treballar pel país, des del govern i des de l'oposició, amb actituds responsables i sense mentides, ni d'uns (algú hauria de substituir el conseller Baltasar quan arribés la sequera), ni dels altres (algú els hauria de fer entendre que s'han d'oblidar del Roine).

Que cal aigua per a Barcelona a conseqüència de la sequera? Doncs que la tinguin mentre dura la sequera, ni un minut més. Que ens fan falta infrastructures al territori? Que ens les facin. Que ens fa falta aigua i una estació elèctrica transformadora al Polígon Catalunya Sud? Que ens ho faciliten. Que s'ha d'invertir per evitar la regresió del Delta? Que se'ls gastin.