Ahir es va celebrar un acte commemoratiu dels 200 anys del ban dels alcaldes de Móstoles, pel qual el 2 de maig de 1808 van avisar als pobles de Toledo i Extremadura per tal que movilitzessin les seves milícies en contra de l'ocupació francesa de Madrid.
En un acte presidit pel Rei, tot va discórrer amb el guió previst: alabances i exaltacions de la nació espanyola.
Algunes coses que es van poder sentir:
Esperanza Aguirre: "Un aldabonazo en la conciencia de todos los españoles", "defender la libertad de la patria es la mejor manera de defender la libertad de todos los españoles".
Rodriguez Zapatero: "Dos siglos al cabo de los cuales, de la mano de la Corona, han prevalecido los mejores propósitos de quienes nos precedieron, la realidad de una Constitución estable que ordena y protege nuestra convivencia, una idea moderna de España concebida como una sociedad de ciudadanos libres e iguales."
Juan Carlos I: "Toda una Nación en armas luchando en torno al derecho inalienable de los españoles a trazar por sí mismos el presente y devenir de España".
Tan sols els faltava corejar tots junts: "Todos con la selección: a por la Eurocopa".
De vegades penso si la substància patriòtica de l'Estat espanyol, tret de Catalunya i el País Vasc, han canviat gens en aquest dos-cents anys. Com dirien els Martes i Trece, Encarna! que tengo dos empanadillas haciendo la mili en Móstoles, voy a llamar, no sea que se me quemen los chicos....
(fotografia extreta de alexsinos.blogspot.com)
3 comentaris:
La gran tragedia per a totes les generacions que van viure a l'Estat espanyol a partir de l'any 1808 va ser el que els francesos no guanyessin aquella guerra. Napoleo duia les idees enciclopediques, embrió de les llibertats democratiques, i enmig d'aquell pais de nehandertals que era la monarquia borbonica espanyola, aquest fet hagues sigut enormement positiu com l'aigua de maig. Mai se sap el gir que hagues donat l'Historia pero Espanya s'hagues evitat un segle de retras endemic.
En aquella época estaven els que anomenaven despectivament "afrancesats" com si fossin uns traïdors al país quan en reaitat eren gent reformista que veia amb bons ulls les idees enciclopédiques i lliberals del nou règim francès. Com havien de triomfar aquelles idees en un país de monarques i oligarques?
Per suposat que a Catalunya i el Pais Vasc si que ha canviat la substancia patriotica. Uns reivindican encara Sabino Arana i els altres, Els Segadors.
Vols dir que aquestes frases, tant cursis, no es poden pronunciar perfectament a França o Alemanya?
Publica un comentari a l'entrada