26 de maig 2008

ASCÓ: LA LLEI DEL SILENCI


A l'edició impressa del diari El País apareixia publicat ahir un article sobre la influència de les nuclears d'Ascó en el poble.

L'alcalde i la seva dona treballen a la nuclear. Corrupció? No, necessitat. La major part del poble treballa directa i indirectamet en la nuclear.

La manca de transparència respecte l'últim accident, segons l'article, ha causat però malestar en el poble. La nuclear és omnipresent i no tan sols per la torre de refrigeració de 160 metres d'alçada, la construcció més alta de Catalunya. Com si no el poble es podria permetre unes magnífiques festes majors i un final d'etapa de la recent edició de la Volta ciclista a Catalunya.

De les 1600 persones que hi apareixen censades, tan sols en viuen en realitat unes 1000. Diu l'article que moltes no es donen de baixa al cens per poder-se beneficiar dels ajuts que el municipi es pot permetre pels ingressos que rep directa i indirectament de la nuclear. Mentre al poble es construeixen cases noves que cada cop s'apropen més a la central, el nucli antic s'abandona progressivament.

La prosperitat que havia de portar la nuclear no s'acaba de veure en lloc, doncs malgrat, els habitants que hi van quedar, viuen millor que en altres municipis de la comarca, l'agricultura s'abandona i el monocultiu de producció energètica condiciona l'opinió dels seus ciutadans.

Com declara a l'article un antic funcionari de l'Ajuntament, tothom veu Els Simpson, i sap qui mana realment a Springfield: el Sr. Barnes, és clar.

25 de maig 2008

L'EBRE, OBJECTE DE DESIG


Segons l'ACA avui al migdia la capacitat dels embassaments de les conques internes de Catalunya estava al 36,1 %. Aquesta tarda ha continuat plovent de forma abundant a la zona de les capçaleres dels rius.


L'edició digital de el Periódico, publica un article sobre la insuficiència de la dessaladora del Prat.


Quan hi havia sequera, era per la sequera. Quan plou, és perquè no n'hi ha prou. La conclusió és que tan se'ls fot, plogui, nevi, hagin terratrèmols, tsunamis, huracans, accidents químics o nuclears, manifestacions, dimissions, protestes, pataletes, opinions contràris. Necessiten aigua de l'Ebre, com un ionqui la seva dosi.


A n'aquest pas ni els nens podran jugar als barquets perquè quan un membre del Govern de la Generalitat, escolti dir aigua (tirada fallada) aniran amb un poal a omplir-lo. Si és de l'Ebre millor.

22 de maig 2008

VIDEO NEGUITÓS

Abans d'ahir em van remetre un enllaç a una pàgina d'una vella associació francesa de lluita contra el VIH i el SIDA on es podia veure un video. No sé que en pensareu, però a mi em sembla que per sí mateix no és una eina eficaç de prevenció d'aquesta malaltia i a més a més, denoto una subtil consideració moral cap a les persones que emmalalteixen d'aquesta malaltia. Potser, el fet que parli d'aquest video, aconsegueix un altre efecte: que recordem que la malaltia existeix.


21 de maig 2008

TOTS ELS CÀRRECS INSTITUCIONALS D'ERC DE L'EBRE EN CONTRA DEL TRASVASAMENT A BARCELONA


Penjo una entrada de la web de la Federació del 'Ebre d'ERC amb les declaracions del seu President Gervasi Aspa sobre la posició d'Esquerra respecte al trasvasament a Barcelona.


"Gervasi Aspa manifesta la unitat de tots els càrrecs institucionals d’Esquerra a l’Ebre en contra de la interconnexió de xarxes

Destaca que des del delegat del Govern a l’Ebre fins al darrer regidor, passant pels alcaldes, presidents i consellers comarcals, diputats provincials, la diputada al Parlament, el senador i tota la resta de representants del Govern, mantenen una posició unitària en contra del transvasament de l’Ebre cap a Barcelona.

En referència a la situació dels embassaments i dels darrers esdeveniments a l’Ebre, Gervasi Aspa ha afirmat:

1. Que la Federació d’ERC a l’Ebre reitera la seva naturalesa antitransvasista i, per tant, es manifesta contrària a la interconnexió de xarxes CAT-ATLL, tal com va evidenciar la presència massiva d’alcaldes, regidors, presidents i consellers de consells comarcals, diputats provincials, diputats i senadors, al costat d’una àmplia majoria de militants i altres càrrecs orgànics d’Esquerra, a la manifestació convocada per la PDE el passat diumenge.


2. Que cal no oblidar que el projecte del Govern es planteja en un escenari de reserves hídriques al voltant del 20 %.


3. Que, tal com ahir remarcava el delegat del Govern a l’Ebre, Lluís Salvadó, la situació de les reserves hídriques ha canviat notablement, amb un increment fins al 34%, a data d’avui, i amb previsions de continuar creixent, això ens porta a la necessitat de replantejar el projecte d’interconnexió, aturant-lo immediatament.


4. Que aquest canvi d’escenari ha estat reflectit en el posicionament de la comunitat científica, així com en les declaracions de la ministra Espinosa i del vicepresident del govern català, Josep-Lluís Carod-Rovira, qüestionant la necessitat de la canonada.


5. Que, d’acord amb la societat ebrenca, Esquerra a l’Ebre demanem la retirada del projecte d’interconnexió, ja que queda deslegitimat amb l’increment de les reserves hídriques del país.


6. Que per a aquest proper dilluns s’ha convocat una executiva regional extraordinària per valorar la situació i determinar les accions a emprendre. "

19 de maig 2008

CAROD PARLA DE L'AIGUA


Acabo de llegir en el blog d'en Carod Rovira una entrada que es titula "les darreres pluges". Els castellans diuen "más vale tarde que nunca". Espero que marqui una línia d'inflexió amb la postura d'ERC a nivell nacional, amagada i extraviada (que no a nivell de l'Ebre que ha estat molt manifesta i dirigida).

Desitjo que les seves paraules es compleixin: Que segueixi plovent, que s'aturi la canonada (encara que no plogui) i que les Terres de l'Ebre puguin pujar al tren de la prosperitat de la resta de Catalunya (tant si plou com si no plou).

A més desitjo que moltes de les bones idees que li he sentit dir a Carod trobin el camí que no havia d'haver-se perdut i que es clarifiqui el curs d'acció política d'ERC. Veurem el 7 de juny.

18 de maig 2008

QUANTES VEGADES HAURÉ DE SORTIR AL CARRER?



Quan l'any 2000 es va aprovar el PHN per part del Partit Popular, les Terres de l'Ebre ens vam mobilitzar contra els que consideravem una agressió descomunal contra la nostra gent, contra el nostre territori, contra el medi ambient comformat per un riu, unes llacunes, unes badies, contra el nostre futur.

Aquella vegada em va agafar fent de gerent del Consell Comarcal del Baix Ebre on hi havia un pacte de Govern entre el PSC i el Partit Popular. Ho vaig tenir clar. Vaig anar a les manifestacions que es van fer a Tortosa, a Amposta, a Sant Jaume d'Enveja, a Barcelona (dues vegades) i a Madrid. Estava convençut de les nostres raons. Ho sentia amb el cor i amb el cap. No vaig participar activament amb la PDE perquè militava en un partit polític i considerava que el moviment ciutadà estava fent la feina molt bé. Van haver-hi conseqüències polítiques, era evident. El pacte al Consell comarcal es va trencar i vaig deixar de ser-ne el gerent. Un canvi de Govern a la Generalitat de Catalunya, primer, i a Madrid després va possibilitar l'aturada d'aquell PHN.
Avui he tornat a sortir al carrer, amb la camiseta blava que em vaig comprar llavors (ara molts de convergents han corregut a comprar-se-la). He estat a la manifestació d'Amposta, aquesta vegada contra la prolongació del trasvasament cap a Barcelona.
Des de l'altra vegada he mudat la meva filiació política ja que gairebé tres anys sóc afiliat d'ERC. Avui estava amb companys del partit a la manifestació. Crec que tots estavem convençuts d'estar-hi allí. Jo havia estat a punt de no anar-hi després que uns desconeguts fessin una pintada al local de Tortosa amb la paraula traïdors. A l'agrupació de Tortosa d'ERC hi ha molt de disgust sobre el que està fent el govern. Hem d'estripar el carnet i deixar de fer sentir la nostra veu dins del partit? No crec que sigui la millor solució. Vull que ens escolten des de dins, que les decisions a Barcelona no siguin plàcides perquè diguin que ningú aixeca la veu.

El nivell dels pantans segueix pujant, i els vaixells trafeguen per la Mediterrània carregats d'aigua dolça cap a la capital mentre manca menys d'un any per a que entri en funcionament la dessaladora del Prat de LLobregat.
Quantes vegades més hauré de sortir al carrer? Les que faci falta, veig que és l'únic que podem fer. A veure si ens tornen a fer cas i ho aturen. Amb el que costa moure a la gent ebrenca, i amb el tema de l'aigua ho aconseguim entre tots.
No sé cap on evolucionaràn aquesta vegada les coses ja que, ara, un canvi de govern a Catalunya i a Madrid no suposarà tenir un millor emparament. El Partit Popular? CiU?
Felicitats a tots i totes els que hem estat avui a Amposta. No sobra ningú.

16 de maig 2008

BALTASAR: "EL MALENI" DE CATALUNYA


Tots recordem les accions, declaracions i contradeclaracions de la ministra de Fomento, Magdalena Álvarez, coneguda popularment com "Maleni", en relació a l'arribada de l'AVE a Barcelona i els problemes que se'n van derivar en el funcionament de rodalies. Des de Catalunya, se'n va demanar la seva dimisió.

Però ja fa dies que un conseller de la Generalitat de Catalunya fa mérits per rebre el títol de "Maleni" i aquest no és altre que el Sr. Baltasar. Aquest senyor, incompetent, té una incontinència verbal com si s'hagués prés un laxant "ecològic".

El diumenge deia en el meu blog que hi havia raons jurídiques per aturar la canonada. Doncs, apa, senyors, a modificar ràpidament el Decret, no sigui que ens empaiten jurídicament i no poguem fer el trasvasament, i fem-ho de manera que la gestió de la sequera es fonamenti, no en la discrecionalitat com me deia un comentari, sinó directament en l'arbitrarietat. Si ho fan així, però, la fastidiaran jurídicament.

Però això no és prou. Avui el diari digital El Periódico publica una notícia titulada "El Govern enoja a Aragón al cambiar las normas para evaluar la sequía" on podem llegir la següent perla:

"Es comprensible que haya quien pueda haber llegado a conclusiones precipitadas" señaló el conseller Francesc Baltasar, "pero las lluvias caídas son insuficientes para garantizar el agua de boca".

Aquest senyor no té vergonya. El dilluns diu que es canvia el nivell d'excepcionalitat 2 a l'1 i que es poden regar jardins i omplir piscines i ahir diu que la pluja no és suficient per garantir l'ús de boca, en un exercici d'autoesmena més propi de Grouxo Marx que d'un conseller.

Si us plau, facin plegar aquest senyor, perquè els catalans amb la nostra mala còpia de la "Maleni" farem més riure que amb la "Maleni" de veritat.

15 de maig 2008

"ANDE YO CALIENTE..."


El dia 2 de maig d'enguany vaig pejar un post titulat la "zona morta" sobre la catàstrofe nuclear de Txernobil l'any 1986.

Avui m'han deixat un comentari que diu el següent:

"Es nota, que no vius d'aquesta energia. No fem discursos pro-verds, sense portar alternatives que ens garanteixin les mateixes condicions que una nuclear. A la comarca hi viu molta gent directa i indirectament d'ella. La gent que te negocis menja dels diners dels seus clients, que els cobren aquí, a la fàbrica de Flix o on sigui. Jo tampoc visc de la nuclear, però crec amb l'energia nuclear sota control. Fins ara no hi ha res millor. La producció energètica = rendiment econòmic sobre el terreny és un altre tema."

El comentari m'ha fet sentir molta vergonya aliena. Parla "d'energia nuclear sota control". Avui tenim notícies de manipulació dels contadors de radiació per part de la central nuclear. Si que ho tenim sota control. Amb aquesta sistema, el sistema sanitari públic no tindria malalts. Les analítiques perfectes, rés de colesterol, rés de glucosa. Quin estalvi de medicaments! Manipulem les anàlisis, i alehop!, sans com a roures. Vagin menjant, vagin fent.

El segon argument encara em fa més pena. Diu que la central nuclear genera activitat econòmica i hi ha gent que menja d'això. Doncs ja és trist que un s'hagi de guanyar la vida arriscant la seva salut (però mentre ell arrisca la seva, guanyant diners, jo arrisco la meva i pago la factura de la llum). Amb aquest raonament, vinga a fabricar armes, siguin de quines siguin, convencionals, químiques, biològiques... com hi menja gent; a instal.lar fàbriques que contaminen l'aire, els rius, els aqüifers, el mar ... com hi menja gent; a fer canonades que s'enduguin l'aigua... com hi menja gent; a investigar amb sers vius sense preservar el seu dret d'autonomia...com hi menja gent.

En lloc de demanar dignitat! Que carai, per aquest anònim comentador, cal seguir el famós refrany castellà: "Ande yo caliente, riase la gente".

ADHESIÓ AL MANIFEST BLOCAIRE EBRENC


Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.


-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.


-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.


-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.


-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.


-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.


Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008

13 de maig 2008

AMB PERDÓ: " A LA MIERDA"


Al final ens haurem de fer tots com Fernando Fernán Gómez i és que hem de sentir cada bestiessa que a un servidor, li provoca que cada cop més, no pugui reprimir el famós crit de guerra del difunt actor.

Segons una notícia que apareix a l'edició digital de El periodico en base a fonts d'Europa Press, el Ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, " ha afirmado hoy que la propuesta de la Comisión Nacional de Energía (CNE) de subir un 11,3% la tarifa de la luz es "más razonable que la que se había oído hace unos días".

Al loro sindicats! Quan els agents socials negocieu convenis col.lectiu o acords amb l'Administració haureu de demanar directament pujades del 20 %. Després es fa un acte de generositat i es rebaixa a un 11,3 %. En aquest moment l'empresari ho acceptara alegrement, amb un somriure a la cara i brindarà amb cava enmig de la major xerinola possible, doncs l'augment serà "més raonable" que el havia escoltat els primers dies.

Això és la democràcia del segle XXI: poder opinar lliurement mentre els governants fan el que els rota.

11 de maig 2008

RAONS JURÍDIQUES CONTRA LA CANONADA


L'edició digital de El Periódico parla avui de "las mejores lluvias en Catalunya de los últimos 12 años" i diu que els embassaments estan en un terç de capacitat i en els propers dies es podrà veure l'abast de les pluges.

Haurem d'estar atents a l'estat dels embassaments de les conques internes de Catalunya en els propers dies.

Però no hem d'oblidar que el Reial Decret-Llei 3/2008, de 21 de abril, de mesures excepcionals is urgents per a garantir l'abastament de poblacions afectades per la sequera la província de Tarragona disposa a la seva Disposició Final Tercera l'àmbit temporal de vigència, i que disposa que un cop entrat en vigor, mantendrà la seva vigència fins que es compleixi alguna de dues circunstàncies, i una és la superació de les circumstàncies d'extraordinària necessitat que han motivat l'aprovació del REial Decret-LLei.

Això ens remet al Decret de Sequera de la Generalitat que fixa uns volums d'embassaments dels sistemes de les conques internes per damunt de les quals elsl sistemes deixen d'estar en situació d'excepcionalitat o emergència i on el Govern hauria de deixar sense efecte la prórroga actualment en vigència.

Que la Plataforma en Defensa de l'Ebre tingui molt en compte aquestes circumstàncies, doncs si aquestes pluges fan pujar els embassaments com sembla que ho faran, hi hauran raons d'índole jurídica per aturar qualsevol obra.

09 de maig 2008

BLACKWATER: MERCENARIS NORDAMERICANS



Avui al canal CNN+ feien una entrevista al periodista nordamericà Jeremy Scahill sobre el seu últim llibre "Blackwater: el progreso del ejército mercenario más poderoso del mundo".
Fa poc temps vaig fer una entrada sobre el resorgiment del fenòmen pirata en algunes parts del món. Ara me n'assabento que el país "de les llibertats" té un exèrcit privat de mercenaris que depén directament del president del país i que fons públics immensos del Departament d'Estat dels EUA es vehiculen a través d'una organització privada denominada Blackwater.
Aquest organització, parcialment opaca ja que és un entramat de empreses contractades i subcontractades prepara i organitza actualment prop de 40.000 mercenaris i actua en nou països al món. Fins i tot la pròpia seguretat de les autoritats americanes a l'Irak a la denominada zona verda, està encarregada a aquesta empresa que es vanagloria de no haber patit cap baixa de persones custodiades per ells en els últims 5 anys.
Fundada l'any 1997 per Erik Prince, exmembre del SEAL que és un cos d'élit de l'exércit noradmericà, compta amb un nombre significatiu d'exmilitars i membres retirats de la CIA i FBI i contracta soldats mercenaria de diferents nacionalitats, especialment de països que han patit conflictes armats o dictadures militars.
Disposen de més de 40 avions propis, tenen la seva seu a l'estat de Carolina del Nord, al costat del llac Blackwater que dona nom a la pròpia organització. La seva estructura molt ramificada i transnacional els situa en una situació jurídica sobre la qual n'és complicat demanar responsabilitats a ningú. Esborronador.
La web oficial de la compayia és http://www.blackwaterusa.com/

08 de maig 2008

PERIODISME CIUTADÀ



Al canal 24 hores de Televisió Espanyola féien ahir per la nit un programa titulat Cámara Abierta dedicat al fenòmen del Periodisme ciutadà.

El periodisme ciutadà sorgeix a partir del món blogger per a contrarestar a nivell informatiu la cada cop major influència dels poders econòmics i polítics en els mitjans de comunicació tradicionals.
En el reportatge un expert deia que aquesta nova realitat tindrà un major èxit en sectors d'informació molt especialitzada o bé en determinats àmbits locals.
A l'Ebre aquest fenòmen el coneixem força bé amb el que hem anomenat blogosfera, barreja de món real i virtual consolidat com una font alternativa d'informació o, si més no, un important fòrum d'opinió en el nostre territori.
Aquesta importància creixent ha provocat que una bloggera cubana, Yoani Sánchez, hagi estat escollida per la prestigiosa revista Times com una de les 100 persones més influents.
Algunes webs realment interessants sobre aquest fenòmen són:



PREMIS A LA PRECARIETAT LABORAL


Avui llegia a l'edició digital del diari El País que l'Àrea de Joventut de Izquierda Unida de Palència havia convocat un concurs al contracte més precari.

El premi al contracte de més curta durada el va guanyar un home de 35 anys amb un contracte d'1 hora i mitja. L'altre premi, el de major nombre de contractes en un any, el va guanyar un jove de 23 anys que va tenir 15 contractes d'una setmana durant l'any 2005.

La notícia pot semblar una anècdota però vol denúnciar la poca estabilitat laboral que tenen molts de joves en el món laboral. Les estadístiques confirmen que un dels sectors d'activitat amb una major precarietat és el de l'Administració Pública on s'abusa de la contractació laboral.

Els guanyadors van obtenir una recompensa d'un Estatut dels treballadors, un exemplar de la revista Mundo Obrero i un San Pancraci i ès que aquest Sant que va ser decapitat a la jove edat de 14 anys gaudeix de múltiples invocacions, i una d'elles és la de trobar treball.
Els precaris creients (no els creients precaris) poden recitar aquesta oració (en castellà per suposat):
"Glorioso San Pancracio, alcanzadme de Dios trabajo honrado y suficiente para todas las necesidades de esta vida temporal. Os pido salud y fuerza para cumplir con mi trabajo. A través de él confío en alcanzar la gloria eterna. Amen".

03 de maig 2008

MÓSTOLES: SOBREDOSIS PATRIÒTICA


Ahir es va celebrar un acte commemoratiu dels 200 anys del ban dels alcaldes de Móstoles, pel qual el 2 de maig de 1808 van avisar als pobles de Toledo i Extremadura per tal que movilitzessin les seves milícies en contra de l'ocupació francesa de Madrid.

En un acte presidit pel Rei, tot va discórrer amb el guió previst: alabances i exaltacions de la nació espanyola.


Algunes coses que es van poder sentir:


Esperanza Aguirre: "Un aldabonazo en la conciencia de todos los españoles", "defender la libertad de la patria es la mejor manera de defender la libertad de todos los españoles".

Rodriguez Zapatero: "Dos siglos al cabo de los cuales, de la mano de la Corona, han prevalecido los mejores propósitos de quienes nos precedieron, la realidad de una Constitución estable que ordena y protege nuestra convivencia, una idea moderna de España concebida como una sociedad de ciudadanos libres e iguales."

Juan Carlos I: "Toda una Nación en armas luchando en torno al derecho inalienable de los españoles a trazar por sí mismos el presente y devenir de España".

Tan sols els faltava corejar tots junts: "Todos con la selección: a por la Eurocopa".

De vegades penso si la substància patriòtica de l'Estat espanyol, tret de Catalunya i el País Vasc, han canviat gens en aquest dos-cents anys. Com dirien els Martes i Trece, Encarna! que tengo dos empanadillas haciendo la mili en Móstoles, voy a llamar, no sea que se me quemen los chicos....
(fotografia extreta de alexsinos.blogspot.com)

02 de maig 2008

LA ZONA MORTA


Ahir per la nit al canal 2 de Telecinco (Televisió Digital Terrestre) feien un reportatge sobre l'accident nuclear de Txernobil de l'any 1986, editat per l'ONG Greenpeace.

El tractament que es fa del tema és força catastrofista i a estones poc rigorós des del punt de vista científic. En un moment, per exemple, es diu que després de l'accident hi ha hagut un augment d'hepatitis B que és una malaltia infecciosa i en cap cas pot tenir relació amb l'accident, perquè encara que s'haguessin produït dèficits inmunitaris en la població sempre seria necessari el contagi de l'agent infecciós.

Malgrat això, si un cerca informació sobre l'accident, és realment esborronadora. Mai sabrem l'abast real de la tragèdia, però les xifres de morts, població afectada en la seva salut, població desplaçada, contaminació de terrenys i aliments són esfereïdors.

L'activitat radioactiva del reactor, contingut parcialment per un sarcòfag de formigó que s'esquerda i necessita urgentment la realítzació de nous treballs, està calculada per a 100.000 anys.

L'energia nuclear va ser un "pelotasso" de les companyies americanas que van desenvolupar aquesta tecnologia amb connivència amb companyies elèctriques, constructores i governs en la dècada dels 60 i 70 del segle XX. Avui, a tot el món, és una energia sense futur, amb moratòries, cancel.lació de comandes i tancaments de centrals en funcionament.

Els trenta quilòmetres a la rodona de Txernobil se'ls coneix com la "zona morta". No hi viu ningú, hi ha ciutats senceres abandonades i és un àrea que té l'accés restringit.

Els ebrencs encara tenim a casa nostra tres nuclears en funcionament. La quarta que hi havia es va haver de tancar després d'un accident on va poder passar una autèntica desgràcia. Ara acabem de patir un altre incident classificat de nivell 2 pel CSN a les centrals d'Ascó.

En lloc de parlar del seu tancament, ara ens parlem de la construcció de magatzems temporals de residus nuclears i certes veus parlen de revisar la moratòria de noves construccions que es va acordar a Espanya.
Els humans generem monstres que no sabem aturar, ja que sabem com generar energia a partir de la fisió nuclear però no tenim ni tecnologia ni coneixement per eliminar adequadament els residus que s'hi generen.
Per a quan una plataforma antinuclear a les nostres Terres? Jo, m'hi apunto.


(Per més informació veure un interesantíssim article a http://www.esplugues.com/txernobil/cernovil_cierre.htm).

29 d’abril 2008

LA CREU DE L'EBRE




És una dita popular aquella de "que tothom veu la palla a l'ull de l'altre però no veu la viga al propi ull".

Està clar que la dita me l'he d'aplicar més d'una vegada (autocrítica) però hi ha certes persones que mai es sentirien al.ludides.

En totes les professions hi ha bons professionals i gent maldestra; seguidors de les normes deontològiques de la seva professió i persones al marge de tota ètica. El periodisme no n'és una excepció.

Tenim el món i el periodisme que tenim, trufat de nombrosa gent més que digna, de professionals que es guanyen el pa en mig d'un un món laboral especialment dur i sotmès a múltiples pressions. Altres professions, però, també ho són i no per això tenen la vènia de no ser jutjades pel món del periodisme.

Es pot opinar dels periodistes? Perquè no. Alguns fan constants mérits per ficar-los el dit a l'ull mentre ells fiquen el dit a l'altre ull.

En concret, un setmanari de les nostres Terres, que s'autoanomena d'informació i que un trist dia va escollir un fosc camí per erigir-se en una tribuna escrita dels pandemonis; del dit acusador que assenyala i jutja sense judici; de l'opinió desinformada i forasenyada; del periodisme al servei dels propis interessos i no al servei del noble deure d'informar amb veracitat al públic; de la veritat a mitges; de la notícia-ficció; del treball periodísc de sobretaula; de la tribuna pontifical de panxa desagraïda; del prejudici de progre passat de moda; d'editorials pamfletàries; de covardia amagada sota notes de redacció; de papanatisme de safareig; de pràctiques pròpies d'illa italiana.
Quina creu de l'Ebre!

(Fotografia de http://www.elian.cu/)

24 d’abril 2008

NO ESTEM SOLS



Sóc professor associat de la URV i avui el Sotsdirector del Campus de les Terres de l'Ebre, Xavier Farré Albendea, ens ha fet arribar a tots els membres del campus de la universitat un escrit del Dr. Javier Martinez Gil, catedràtic d'hidrogeologia de la Universitat de Saragossa.

És llarg, té divuit pàgines, i l'he llegit en diagonal. Val la pena. Podeu llegir-lo sencer a ttp://www.unizar.es/fnca/sequia/080416martinezgil.pdf.

Per fer boca, us penjo l'encapçalament. No estem sols.


"A vosotros:
las gentes de la Plataforma en Defensa del Ebro,
porque con vuestra actitud encarnáis la voz
de una conciencia social adormecida,
y de un mundo de valores en vías de extinción
en estas sociedades esquizofrénicas del falso progreso,
la falsa sostenibilidad y de una democracia,
que no lo es tanto
en las que todo esta mercantilizado,
y en las que todo se hace en aras del pretendido interés general.
Una sociedad en la que los planes hidrológicos
todavía siguen siendo planes del reparto del agua,
y el discurso de los valores medioambiental
todavía es poco más que retórica vacía
Nos estáis ayudando a mirarnos en nuestra propia esquizofrenia,
y a plantearnos cuestiones tan elementales como
¿qué es el progreso?¿qué es la democracia?
¿Qué es el uso y el abuso de los ríos?
¿dónde está la franja que los separa?¿Hasta cuándo?
Nos recordáis el valor de la palabra “territorio”.
Nos ayudáis a reflexionar y a tomar el gusto
de construir la sociedad desde la ciudadanía,
recuperando una alegría y una credibilidad perdidas.
Gracias"

23 d’abril 2008

S'EQUIVOCA SR. SAURA!!



Llegeixo a l'edició digital del diari Avui que el conseller d'Interior de la Generalitat i President d'ICV, considera inoportuna la manifestació de la PDE del dia 18 de maig i que la seva formació no anirà a nivell oficial i si algú hi va ho farà a títol individual. El que hem de sentir aquests dies en boca d'aquests "progres" de debó!

A més, diu el conseller, que l'obra no es paga a compte de l'Estatut.

Em sembla que aquest senyor va ben errat i ni tan sols sap el que ha aprovat el Govern Central. Veiem que diu l'article 6.5 del Reial Decret-LLei 3/2008, de 21 d'abril, de mesures excepcional i urgents per garantir l'abastament de poblacions afectades per la sequera a la província de Barcelona.
"5. La financiación de estas obras se realizará con cargo a los presupuestos del Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino. Esta inversión tendrá la consideración de inversión estatal en infraestructuras a los efectos previstos en la Disposición adicional tercera de la Ley Orgánica 6/2006, de 19 de julio, de reforma del Estatuto de Autonomía de Cataluña."

Sr. Saura, que ens vulgui enganyar amb una cosa que està publicada al BOE, és d'autèntic escàndol.

22 d’abril 2008

PIRATES



Ahir pel matí vaig veure al canal CNN un fragment d'una entrevista que li feien a l'exministre Narcís Serra en motiu de la presentació d'un llibre que ha escrit i que es titula "La transición militar".

Una cosa interessant que va dir va ser el paper que tenien que desenvolupar els exercits en el futur i que ja no era el de vetllar per la defensa de la soberania nacional front altres països veins. Estava clar, pensava, jo. En un món globalitzat i condicionat pels grans poders econòmics, quin país actiu en els mercats internacionals desitja una guerra militar?

El paper dels Exèrcits, deia, havia de ser la seguretat front les noves formes de terrorisme i de pirateria. Els "outsiders" vaig pensar, delinqüents organitzats que es dediquen al segrest en el territori (amplament utilitzat a Sudamèrica) o al segrest i pillatge marítim (com en alguns mars asiàtics i africans).

I és que ho acabem de veure amb el segrest del pesquer basc en les aigües de Somàlia on l'Exèrcit espanyol ha enviat una fragata i la nostra diplomàcia treballa cercant suports de França i dels Estats Units.
Pot un grup de deu persones desestabilitzar la seguretat internacional? Doncs és evident que sí. De que serveixen doncs els grans recursos econòmics que es volen dedicar a sofisticat armament militar per destruir missils a l'espai mentre un grupet de bandolers amb fusells i pistoles siguin capaços de provocar la por i el desordre?

17 d’abril 2008

NEDAR I GUARDAR LA ROBA


Ahir, ICV Terres de l’Ebre va comparèixer en roda de premsa per presentar un comunicat en relació a les mesures anunciades pel Govern amb el tema de l'aigua on "demana a la seva direcció nacional que abandoni el Govern si es tira endavant una canonada permanent i es vulnera, així, el “Compromís per l’Ebre”. En cas contrari, les organitzacions locals d’ICV a les Terres de l’Ebre obriran un període de reflexió per tal de revisar la seva vinculació a ICV."

Mentre en el comunicat d'ICV i en el del PSC es parla en tot moment d'interconnexió de xarxes CAT-ATLL, en el comunicat d'ERC es parla d'interconnexió de xarxes i també de prolongament del minitrasvasament.
Diguem-ho pel seu nom: Trasvasament. Comencem per aquí, no ens instal.lem en el llenguatge políticament correcte.
No voldria ficar massa el dit a la llaga, tots estem patint i ens trobem immersos amb fortes disjuntives d'índole política que ens costa aguantar, però el President a l'Ebre d'ICV, Jaume Forcadell, té al seu abast fer un necessari gest de coherència. Per si algú encara no ho sap, ell està com a representant del Departament de Medi Ambient al Consell d'Administració del CAT. Com pot demanar la dimissió del conseller Baltasar del seu propi partit i que li manté la seva confiança com a membre del Consell d'Administració del CAT i mantenir-se en el càrrec?
Això sí que no. En política no pots demanar la dimissió de qui t'ha nomenat o et manté en el càrrec i esperar assegut a la cadira. Potser el període de reflexió respecte el carnet d'ICV l'hauria de fer extensiu de forma immediata a la seva permanència en el mateix òrgan que portarà l'aigua a Barcelona.

16 d’abril 2008

GOOD MORNING EBRENCS


Vaig començar el 26 de febrer d'enguany amb un post titulat "la gent de Tarragona fa negoci amb l'aigua de l'Ebre". Des de llavors han passat dos mesos i gairebé quinze posts sobre l'aigua. Sobre el marc legal del consorci, del decret de sequera, la setmana passada que es modificaria la Llei del minitrasvasament mitjançant un Reial Decret Llei. Que a Ascó el material radioactiu saltava les tanques.

Feia vent. Molt vent i molta gent estava adormida, s'anava treient les lleganyes, badallant poc a poc. Preparant-se el cafè. Ara ja s'han despertat. Bon dia senyors i senyores. Espero que el so del despertador de l'aigua no us hagi fet llevar de molt mal humor. És dolent dormir tant. Però hi ha gent que no ha dormit, ha fet els seus deures.

Vaig començar abans de les eleccions generals: 26 de febrer. Es veia venir. Doncs rés a dormir que s'està molt bé al llit. Tots com corderets a votar el Zapatero i a la Chacón. La Catalunya optimista.
Ara cal fer com que ningú dormia. Cal buscar culpables i la gent covarda sól ensanyar-se amb els polítics i si són del partit més dèbil, més encara.
Avui es desperten els regants. Ningú els ha preguntat rés diuen. Perquè no obrien la boqueta abans? Que esperaven? Un bitllet de 50 Euros a cada paquet d'arrós ?

Als agents socioeconòmics ni els he sentit. Ni associacions d'empresaris, ni sindicats, ni Cambra de Comerç. Good morning ebrencs, no es pot dormir.
(Fotografia de www.sanfermin.com)

COMUNICAT DE LA FEDERACIÓ DE L'EBRE D'ERC

Vull fer-vos públic un comunicat de la Federació de l'Ebre d'ERC. Qui ho vulgui comparar amb les posicions dels altres partits polítics ho pot comparar. Com deia un eslògan famós d'un sabó de rentar: "Busque, compare y se encuentra algo mejor, comprelo".

POSICIONAMENT DE LA FEDERACIÓ DE L’EBRE D’ESQUERRA DAVANT LA INTERCONNEXIÓ DE LES XARXES CAT-ATLL.

Després de l’anunci ferm del Govern de la Generalitat que s’interconnectaran les xarxes del Consorci d’Aigües de Tarragona i d’Aigües del Ter – Llobregat, amb l’evident allargament del transvasament de l’Ebre cap a Tarragona en un tram de 60 km fins a Barcelona, la Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana, reunida en Executiva Regional ampliada a càrrecs institucionals, ha arribat als acords següents:

1. Assumim i mantenim plenament el nostre posicionament històric contra qualsevol tipus de transvasaments d’aigua, per considerar-les mesures desequilibradores i insostenibles. Per tant, la Federació de l’Ebre d’Esquerra seguim i seguirem defensant el riu i el territori com sempre hem fet.

2. Ens sentim profundament incòmodes davant la situació contradictòria en què es troben els nostres representants al Govern de les Terres de l’Ebre davant la prolongació del minitransvasament fins a Barcelona.

En l’executiva d’anit, tant el delegat del Govern com els directors i els coordinadors de Serveis Territorials van posar a disposició del partit els seus càrrecs de Govern.

L’executiva regional rebutja la voluntat de dimissió manifestada pels diferents càrrecs del Govern d’Esquerra Republicana a l’Ebre.

3. Els representants del partit al Govern de la Generalitat han de seguir treballant com han fet fins ara per traslladar cap el Govern el sentiment i les reivindicacions existents al territori a l’hora que han de garantir que la interconnexió de xarxes sigui temporal i tingui un final en els terminis fixats.

La seva tasca ha de continuar sent la de defensar el territori i el riu com ho han fet fins ara. I, evidentment, aquesta defensa només es pot fer en la mesura que el representen, des de la lleialtat institucional envers al Govern i les seves decisions, però també des de la defensa del territori que representen.

4. La regional de la Federació de l’Ebre valorem molt positivament les accions i pressions exercides pels representants institucionals i orgànics d’Esquerra envers el Govern de Catalunya, dins del nostre propi grup parlamentari i a la mateixa executiva nacional del partit.
5. La regional d’Esquerra de l’Ebre recorda que la situació actual és fruit, sobretot, de la incompetència nacional en la gestió de l’aigua, que ha portat a terme el Conseller de Medi Ambient i Habitatge, el qual ja hauria d’haver assumit responsabilitats. És inacceptable per al territori la poca planificació i eficiència en el desplegament de les dessaladores, actuacions de recuperació i reutilització de recursos hídrics al sistema ATLl, així com la poca anticipació en la gestió de la crisi actual.

6. D’altra banda, la regional de l’Ebre lamenta l’actitud de CiU, impulsor del minitransvasament i de la interconnexió de xarxes, el qual vol aprofitar la situació que s’està vivint per imposar una proposta especulativa i transvasista com és la del Roine.

DIGUEM-HO PEL SEU NOM: TRASVASAMENT


Ja ho vaig avançar la setmana passada que l'aigua del Consorci d'Aigües de Tarragona aniria a Barcelona per l'autopista AP-7.


Primer el conseller Baltasar va buscar artificis lingüístics com captació o auxili per a parlar del trasvasament del Segre. Ara no volen parlar de trasvasament sinó d'interconnexió.

Doncs no senyors. El que es vol fer és un trasvasament, millor dit, una prolongació d'un trasvasament que ja existia des de l'any 1981 i que es va formalitzar amb el primer govern de Jordi Pujol. Fins i tot ho ha recordat aquesta setmana l'ex-president, quuan ha afirmat que si si hagués estat per ell, aquest prolongament ja s'hagués hagut de fer als anys '80.

No és creïble, doncs, l'oposició de CiU a aquest prolongament del trasvasament si el govern no admet parlar del riu Roine. Però si el van fer ells! Els 4 m3 /segon els van prendre ells!

Potser, caldria deixar de manipular a la gent. El que cal és treballar pel país, des del govern i des de l'oposició, amb actituds responsables i sense mentides, ni d'uns (algú hauria de substituir el conseller Baltasar quan arribés la sequera), ni dels altres (algú els hauria de fer entendre que s'han d'oblidar del Roine).

Que cal aigua per a Barcelona a conseqüència de la sequera? Doncs que la tinguin mentre dura la sequera, ni un minut més. Que ens fan falta infrastructures al territori? Que ens les facin. Que ens fa falta aigua i una estació elèctrica transformadora al Polígon Catalunya Sud? Que ens ho faciliten. Que s'ha d'invertir per evitar la regresió del Delta? Que se'ls gastin.

15 d’abril 2008

"CAPITAN MANDE FIRMES. TIRIRÍ, TIRIRÍ"


Espanya ja era un país modern. Té edificis dissenyats pels millors arquitectes del món; té molts de quilòmetres de tren d'alta velocitat; hi ha museus d'art contemporani repartits per la geografia espanyola; exportem les pel.lícules d'Almodòvar; hi ha cuiners de vanguàrdia. I ara té una ministra embarassada passant revista a les tropes.

Sentir a Carme Chacón amb una veu allunyada dels crits castrenses dels seus antecessors, Federico Trillo i José Bono dir "capitán mande firmes" amb el so de les cornetes de fons, porta al nostre país a quotes excelses de modernitat. Aquesta és la imatge que vol transmetre ZP amb el seu nou organigrama ministerial i la selecció de persones que l'han d'ocupar.

Sentir a la socialista Carme Chacón, número 1 del PSC per Barcelona, catalana, cridar a "veu plena" davant les tropes espanyoles "Viva España, Viva el Rey" és d'allò més commovedor.
Tenim un espanyolista recalcitrant com en José Bono, president del Congrés, una catalanista dirigint l'Exèrcit espanyol, garant de la unitat i indisolubilitat de la "pàtria", un president de la Generalitat nascut a la província de Córdoba i un ministre de Treball que parla molt bé el castellà.
Si senyor, capitán mande firmes: tirirí, tirirí. Quin país més modern.

14 d’abril 2008

LA VALL DEL HUASCO, LA VALL DE L'EBRE




Avui he vist al canal 24 hores de Televisió Espanyola un reportage sobre la vall del Huasco (o Guasco) de Xile.

Aquesta vall fértil, regada pel riu Huasco que neix als Andes i desemboca al Pacífic, té un problema que és diu or.
En una zona fronterera entre Argentina i Xile, una companyia canadenca que es diu Barrick Gold Corporation va descobrir allò que la gent del terreny ja coneixia des de temps immemorial, que hi havia molt d'or. Aquesta empresa va impulsar fa uns anys que es signés un tractat miner entre Argentina (impulsora del tractat sota els governs neolliberals de l'época) i Xile (que retornava a la democràcia i estava completament fora de joc) per explotar aquests recursos aurífers.
Es va presentar un projecte que obviava una cosa important, l'or estava sota cinc importants glaciars. Quan això es va descobrir, l'empresa va proposar mobilitzar els glaciars. Si, ho llegiu bé. El pla consistia en trencar tot el gel dels glaciars i transportar-lo a altres cotes de la montanya on no hi haguessin jaciments d'or.
Les autoritats locals van aturar aquesta barbaritat, però la companyia ha començat a fer prospeccions i construïr vials que han movilitzat gran quantitats de pols que s'han depositat damunt dels glaciars. La pols ha provocat que més del 15 % de la superfície dels glaciars s'hagin desfet, aplanant el camí als plans de la companyia minera.
Si això és poc, es volen mobilitzat més de 50 tones de montanya per obtenir una tona d'or, utilitzant el métode de lixiviació amb cianur. El reportatge contenia declaracions d'un responsable de l'empresa que afimava que compleixen tots els estàndards internacionals en la utilització del cianur.
Això no és tot, aquests glaciars són la capçalera del riu Huasco que rega aquest fértil vall dedicat al conreu de raïm de taula que s'exporta als EUA, Japó i Europa. Els agricultors veuen amb mal ulls la detracció d'aigua que necessitarà l'explotació de la mina i temen una eventual contaminació del riu per cianur. El problema ja ha començat, doncs la comunitat de regants del riu vota en relació a les terres que es tenen, i per això la companyia minera en té el control doncs és la principal terratinent i compta amb la complicitat d'altres terratinents.

La companyia, com ha declarat un capellà que dona suport als moviments locals d'oposició, està utilitzant mecanismes de "seducció" amb promeses d'un futur millor i el pagament de molts diners als pagesos i les autoritats polítiques locals.
Us sonen familiars els problemes de la vall del Huasco?
(Fotografia de www.visitingchile.com)

13 d’abril 2008

TRIST, IMPOTENT I DESORIENTAT


Fa uns dies una persona amb responsabilitat política al territori em venia a dir, més o menys, que els esquimals i els tuaregs viuen en territoris hostils i malgrat això, aquesta població humana vol continuar arrelada al lloc on ha nascut i que a l'Ebre, ens passa i ens passarà una cosa més o menys similar, salvant les distàncies.

La comparació pot semblar exagerada però la trobo d'allò més encertada. Les nostres terres no són hostils des del punt de vista climàtic, però som territoris perifèrics allunyats del poder polític, on els nostres avantpassats van haver de dedicar esforços per regar les terres, assecar el delta de l'Ebre per guanyar nous camps de conreu, abancalar montanyes per sembrar oliveres i ametllers i d'aquesta manera poder anar tirant.
La revolució industrial ens va passar gairebé de llarg, les noves tecnologies ens arriben a un nivell primari i les infrastructures del territori deixen molt que desitjar.

Malgrat això, molta gent nascuda ens emperrem en estimar i defensar la nostra terra i continuar vivint-hi. És tant trist pensar que amb quatre coses que ens facilitessin les Administracions l'esperit lluitador trobaria un camp millor abonat per afrontar en condicions el futur. Doncs no, no hi ha manera, i és que no tenim cap tipus de poder polític ( i amb això no critico de forma generalitzada als nostres polítics que moltes vegades fan el que poden).
Ja ho vaig avançar aquesta setmana amb una entrada al meu blog que l'aigua aniria per l'Autopista AP-7 cap a Barcelona i segurament es confirmarà que mitjançant un Reial Decret-LLei (Si senyors Reial) es faran totes les modificacions legislatives que calguin per fer possible aquesta infrastructura.
Em quedo amb cara de tonto, quan les notícies confirmen que l'acord lligat entre Zapatero i Montilla comptarà amb el diàleg al nostre territori i el vist-i-plau de les comunitats regants. Amb el vist-i-plau dels regants no m'hi ficaré, però de quin diàleg parlen? Quin cinisme! Paraules buides, clitxes de " tallar i pegar" en les boques dels polítics.

Davant d'això, no puc sentir-me més que trist, impotent i desorientat. Som gent menystinguda, maltractada i abandonada a la nostra pròpia capacitat de supervivència com els esquimals i els tuaregs. La nostra realitat cultural ni tan sols la protegiran com el "pobret" ruc català.

Havia deixat de sentir-me espanyol i estic a punt d'abdicar de la meva catalanitat.

09 d’abril 2008

PER L'AP-7 CIRCULARÀ L'AIGUA DE L'EBRE


Qui ho hagués dit. Tants de quilòmetres i diners que m'ha costat anar a Barcelona per aquesta infrastructura viària, engrossint els comptes de guanys d'Abertis, participada majoritàriament per la Caixa a traves del grup "Abertis", que ara hauria de veure com circula pel meu costat l'aigua de l'Ebre.

I és que avui ja ho veig clar. Mentre avui encara el conseller segueix defensant l'opció del Segre que tanta oposició ha obtingut està dient que no li consta, ja que no li han notificat, la proposta del Govern Central de canalitzar aigua a traves d'una canonada per l'autopista AP-7.

Quina jugada mestra! Cronologia ràpida dels fets:

1) Paral.lelament a l'anunci de les posibles restriccions a Barcelona, els alcaldes de Tarragona i Reus ofereixen l'aigua dels seus pous a l'àrea metropolitana de Barcelona.
2) Acabades les eleccions generals el conseller Baltasar anuncia el trasvasament del Segre.
3) Oposició a la proposta del conseller Baltasar pels territoris lleidatans i ebrencs i per part del Govern Central.
4) Dies de confondre al personal mentre s'arriba al debat d'investidura del President del Govern, que sense concretar-ho, anuncia que té la solució.
5) Mentre el conseller Baltasar segueix mantenint el trasvasament del Segre, s'introdueix el tema de la canonada per l'Autopista A-7.
6) El PSC no s'oposa a la interconnexió de xarxes.
7) El Govern central modifica per Decret-LLei la Llei 8/1981 del ministrasvasament (Article 86.1 Constitució Espanyola: En caso de extraordinaria y urgente necesidad, el Gobierno podrá dictar disposiciones legislativas provisionales que tomarán la forma de Decretos-leyes..."

08 d’abril 2008

CATALUNYA GRAN ACOLLIDORA



No és un fenòmen nou. Al llarg del segle XX Catalunya va augmentar la seva demografia amb persones que van emigrar des de diversos punts de l'Estat espanyol (murcians, aragonesos, andalusos, extremenys) i que van contribuir amb el seu esforç al creixement econòmic català.

A les acaballes del segle XX i principis d'aquest nou segle hem assistit a l'arribada de moltes persones que provenen de fora de l'Estat Espanyol a un ritme molt força elevat.

Avui, diversos mitjans periodístics com El Periódico o El País es fan ressó d'un informe del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis elaborat per encàrrec de la Generalitat de Catalunya i que compara la realitat migratòria de Catalunya amb dotze països o regions d'Europa.

Segons consta en la seva pròpia pàgina web (http://www.idees.net/), el Centre d'Estudis de Temes Contemporanis (CETC) és una unitat dedicada a l'anàlisi i el debat (think tank) que depèn del Govern de Catalunya i que va náixer l'any 1989 i que ha tingut com a directors a Jaume Lorés (1989-1998), Àngel Castiñeira (1998-2004), Jaume Renyer (2004-2005), Enric Pujol (2005-2006), Joaquim Albareda (2006) i Alfred Bosch (2007 I en l'actualitat).

L'informe conclou que Catalunya, amb prop del 15 % d'immigració, és actualment la zona de la Unió Europea que més immigrants extracomunitaris ha rebut en la última dècada i més del 25 % dels quals es troben en situació irregular.
Són xifres importants i que les institucions hauran de tenir en compte per abordar de forma rigorosa, seriosa, completa, eficaç, equilibrada i consensuada.
És una realitat que no cal amagar i de la qual no ens hem de preocupar, però que sí l'hauríem de tenir ben analitzada per poder ocupar-nos-hi, no sigui cosa que ens agafin els pixats al ventre quan sonin totes les alarmes com ha passat amb el tema de la sequera.
(Gràfic obtingut de http://www.idees.net/)

06 d’abril 2008

CONTAMINACIÓ RADIOACTIVA


Ahir va publicar-se als mitjans de comunicació l'aparició de "partícules" radioactives a l'interior del recinte de la Central Nuclear d'Ascó I.

Avui, sabem que això va passar al novembre de l'any passat, després d'una recàrrega de combustible del reactor.

Que ha passat entre el novembre de 2007 i el mes d'abril de 2008? Doncs segons uns "res" i segons d'altres "tot" i haurem de seguir suportant l'obscurantisme i secretisme que rodeja el món de l'energia nuclear.

Ahir em mofava del fet que anunciaven que les particules fossin bones nenes i no haguessin sortit al recinte. Avui, Ecologistes en Acció, afirma que no es pot garantir que com a conseqüència del vent no s'hagin desplaçat per l'aire i hagin caigut en camps de conreu agrícola on alliberarien radioactivitat que s'incorporaria als aliments i d'aquesta manera a la cadena alimentària.
Ho tenim clar? Contaminació radioactiva és qualsevol presència de substàncies radioactives a l'ambient per damunt de les quantitats naturalment presents.

Quin element o isòtop radioactiu s'ha escapat de la presó del reactor? Segures, molt segures són. Diguem-ho exagerat però us penjo una imatge de com va quedar al central nuclear de Txernovil. Ja ens poden recordar que el tabac, l'alcohol i els greixos saturats són dolents, molt dolents.
(fotografia extreta de www.pangea.org)

05 d’abril 2008

ALERTA! TOT VA MOLT BÉ SRA. BARONESA.


Notícia apareguda al portal de notícies 3cat24 i que també he pogut veure al propi canal de televisió.

"Ascó (Ribera d'Ebre).- El titular de la central nuclear d'Ascó, Associació Nuclear Ascó-Vandellós (ANAV), ha comunicat aquest dissabte al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) que s'han detectat partícules radioactives en l'exterior dels edificis de la planta i també a l'interior. El CSN ha desplaçat un equip d'inspectors i ha explicat que les repercussions del succés estan 'molt per sota' dels límits establerts. La hipòtesi més probable és que les partícules procedeixin del sistema d'extracció i filtració d'aire de l'edifici de combustible. Per la seva banda, Greenpeace ha demanat explicacions 'urgents i detallades' al CSN."

Les repercursions de l'incident estan "molt per sota" dels límits establerts i l'estupidesa humana està "molt per damunt" del que pensem.

Que s'enduguen l'aigua contaminada amb les nuclears i que ens deixen en pau.

PD: Ara acabo de veure una ampliació a la notícia. L'incident es va detectar ahir i diuen que no ha sortit cap "partícula" radioactiva fora del recinte de la central malgrat ho estan comprovant per si de cas. Que bones nenes són "les partícules" que no surten de casa sense permís del "papa i la mama"!!!

04 d’abril 2008

NO TOT ÉS AMOR A LA CADIRA


Estic cansat de veure a nivell mediàtic i en molts de blogs i fòrums d'opinió opinions que argumenten que Esquerra Republicana de Catalunya s'ha apoltronat en els seus càrrecs i tan sols defensa el manteniment del seu status quo.

Jo sempre he pensat que en la majoria de casos un càrrec defensa mantenir-se en el seu lloc per expressar els seus coneixements, habilitats i actituds. Perquè si no una persona decideix acceptar un càrrec polític? Uns seran millors i altres pitjors, però del que es tracta en el fons és de participar políticament al servei d'unes idees, individuals o col.lectives.

Em sembla greu, que allò que la dedicació a un càrrec, per convicció, d'una persona que pertany a ERC sigui titllat de poltronisme i no es digui ni mu quan el càrrec és ocupat per persones que pertanyen als partits més grans a Catalunya (PSC i CIU).

L'exercici d'un càrrec és l'exercici d'una poltrona? Qui cregui que càrrec i poltrona són termes sinònims valdria la pena que es declarés anarquista o bé passes a militar en un partit polític per exercir-lo sense apoltronament. Parlar, és tan fàcil. ..

Pels que encara cantin la cançoneta de la poltrona, els penjo una notícia que apareix a la pàgina web d'ERC.

Els directors territorials d'ERC a l'Ebre també dimitiran si Salvadó ho fa

Si es fa el transvasament del Segre o la interconnexió de xarxes, el delegat del govern a l'Ebre no serà l'únic que plegarà.


Ahir els quatre directors territorials d'ERC a l'Ebre van manifestar que «per convicció personal», «per sintonia amb el delegat» o simplement perquè es deuen al territori dimitiran amb ell, i algun ja ho ha comunicat al seu conseller (el de Governació).


Salvadó no va voler fer declaracions respecte a aquest tema, però sí que va admetre que passa per una «difícil situació personal», i durant la inauguració de les jornades dels regants de l'esquerra va dir que «no és bo plantejar mesures conjunturals per afrontar la sequera». Segons Salvadó, cada conca hidrogràfica ha d'apostar per ser «autosuficient». «Així evitarem enfrontaments entre territoris», va afegir. Les aigües baixen tèrboles a l'Ebre.


Així, els quatre directors territorials del govern d'ERC van assegurar, consultats per aquest diari, que ells també dimitiran si es fa el transvasament del Segre o la interconnexió de xarxes entre el minitransvasament de Tarragona i l'empresa Aigües Ter Llobregat.


FELIP MONCLÚS director territorial d'Innovació, Universitats i Empresa «Si s'aprova qualsevol tipus de transvasament, per convicció i per sintonia amb el delegat dimitiré»


CARLES PASQUAL director territorial de Governació i Administracions Públiques «Seré conseqüent. Estic en política per ideologia i la posició d'ERC a l'Ebre sobre aquest tema és molt clara»


ADAM TOMÀS director territorial d'Acció Social i Ciutadania «Si es fes el transvasament de l'Ebre, no podria justificar continuar al govern, i més si el delegat marxa»
XAVIER VEGA director territorial de Cultura i Mitjans de Comunicació «La gent d'ERC tenim clar que ens devem al territori. Ja he dimitit una vegada i si és necessari ho tornaré a fer»

02 d’abril 2008

BALTASAR, LA MORENETA I LOURDES


He estat veient la sessió de control al Govern del Parlament de Catalunya on el tema de l'aigua ha estat un tema estrella.
S'ha dit que encara no estem en situació d'emergència i que el govern no tanca cap tipus de solució, que s'ha de garantir el dret dels ciutadans a l'aigua de boca. Mentre ahir i avui, a la secció del temps de TV3 hem estat veient informació sobre els cabals dels rius de Catalunya amb un Ebre desaforat amb més de 500 m3 per segon. El dilluns, al programa l'Àgora del C33 vam veure un debat amb un antitrasvasista, Manolo Tomàs, i quatre trasvasistes. Un debat plural i "equilibrat" al servei de la Corporació Catalana de Radiotelevisió i el Govern de Catalunya. Avui, al Diari la Vanguardia, se'ns informa que les restriccions poden ser un cop molt fort pel sector turístic de Barcelona i de retruc per a la imatge d'Espanya i que els regants de l'Ebre estan disposats a vendre's l'aigua.

Mare meva com està l'opinió pública! Per rematar-ho tot, avui en una entrevista el conseller Baltasar ha declarat "que s'ha encomanat a la moreneta malgrat sigui agnòstic". És clar, com cantaven els nens: "Que llueva, que llueva, la virgen de la cueva".
Quin país el nostre més tolerant quan els descreguts s'encomanen a les verges. Tan sols ens queda demanar més miracles i anar tots en peregrinació a Nostra Senyora de Lourdes, seguint al conseller Baltasar com si fossim els ratolinets d'Hamelin.

(Fotografia extreta de http://www.wikipedia.org/)

EL CENTRE D'INTERCANVI DE DRETS D'ÚS DE L'AIGUA




"Es constitueix el Centre d'intercanvi de drets d'ús de l'aigua de les conques internes de Catalunya a l'empara de l'article 71 del Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Aigües. L'Agència Catalana de l'Aigua resta facultada per realitzar ofertes públiques d'adquisició de drets d'ús de l'aigua amb l'objecte de després cedir-los a altres usuaris mitjançant el preu que ella determini, o de destinar els cabals adquirits d'aquesta manera a actuacions d'emergència."

Aquesta disposició, per tant, tan sols és d'aplicació a les conques internes de Catalunya sobre les quals la Generalitat de Catalunya té plena competència i en canvi no afecta a la conca de l'ebre (riu Segre i tram final del riu Ebre).

El pantà de Ciurana pertany a la conca de l'Ebre i té una capacitat d'embassament de 12 hm3 i està a un 17 % de la seva capacitat (no gaire cosa per a les xifres que actualment diuen es necessiten) Sembla, però, que s'haurien fet transferències d'aigua des d'aquest pantà cap al pantà de Riudecanyes pertanyent a les conques internes de Catalunya. D'aquesta manera s'estaria derivant aigua que podria posar-se a disposició d'aquest centre d'intercanvi de drets d'ús de l'aigua, a traves dels recursos subterranis que no estarien utilitzant els Ajuntaments de Tarragona i de Reus.
Si trec conclusions equivocades podeu corregir-me.

01 d’abril 2008

ERC TAMBÉ SAP SER COHERENT


Acords de l'Executiva extraordinària d'Esquerra a l'Ebre per aturar els transvasaments

En la reunió extraordinària de l’Executiva Regional d’ahir al vespre, ampliada amb càrrecs institucionals del territori i amb una àmplia representació de la Sectorial de Medi Ambient del partit —un total de 30 membres—, es va valorar la situació creada arran de la proposta del conseller de Medi Ambient i Habitatge de transvasar aigua del Segre al Llobregat i es van prendre els acords següents:


1. La Federació de l’Ebre d’Esquerra es reafirma amb els principis de la nova cultura de l’aigua i, coherent amb la signatura del “Compromís per l’Ebre”, es manifesta contrària a qualsevol tipus de transvasament i d’interconnexió de xarxes. Així, per a la Federació de l’Ebre d’Esquerra, la proposta de la Conselleria de Medi Ambient és inacceptable. Ens mantindrem on hem estat sempre, és a dir, donant suport a la Plataforma per a la Defensa de l’Ebre i defensant el territori. I això ho hem fet i ho farem tant si estem a l’oposició com si estem al Govern.


2. La Federació de l’Ebre d’Esquerra lamenta l’actuació del Conseller de Medi Ambient perquè vol tapar la manca de planificació amb un transvasament del tot injustificable. Si avui es fa el transvasament a Barcelona, amb quin argument ens oposarem demà a cobrir una situació d’emergència a Castelló, València, Múrcia o Almeria amb aigua de l’Ebre? Cal tenir en compte que l’any passat el Segre no va superar els 2 m3/s durant el segon semestre de l’any. Si aquest any que, tal com sembla serà sec —si no no estaríem avui aquí—, molt probablement tampoc els superarà i, per tant, pot ser inútil.


3. Volem denunciar l’ocultació de la informació per part del Conseller de Medi Ambient i la manca de debat territorial que s’ha produït. No és de rebut que a hores d’ara el Conseller Baltasar no s’hagi dignat a donar cap explicació a les Terres de l’Ebre sabent, com sap, quina és la sensibilitat del territori i el compromís que el Govern de la Generalitat va assumir de no portar a terme cap transvasament ni cap interconnexió de xarxes.


4. Les solucions per cobrir la possible situació d’emergència han de passar per desenvolupar de manera urgent les obres de les dessaladores i que s’accelerin al màxim les obres de recuperació i reutilització d’aigües depurades.


5. La Federació de l’Ebre d’Esquerra demanarà d’entrevistar-se amb la Plataforma per la Defensa de l’Ebre per coordinar esforços a l’hora d’aturar aquest intent de transvasament i presentarà als plenaris municipals mocions sobre aquest tema.

EL DECRET DE SEQUERA


Ara farà un any, es va aprovar el Decret 84/2007, de 3 d'abril, d'adopció de mesures excepcionals i d'emergència en relació a la utililtzació dels recursos hídrics, conegut com a "Decret de Sequera" que va ser prorrogat fins el 31-12-2008 en virtut del Decret 257/2007, de 27 de novembre.

El Decret és complex i s'estructura en una exposició de motius, 40 articles i diferents disposicions addicionals, finals i annexos.

L'article 39 del Decret regula la Comissió Interinstitucional de seguiment de la sequera que ha de fer el seguiment de l'evolució dels diferents escenaris i efectuar propostes d'actuació i la seva finançament i restarà formada per membres del Departament de Governació i Administracions Públiques (governat per un conseller de les Terres de LLeida d'ERC); del Departament d'Agricultura (governat per un conseller de les Terres de Lleida del PSC; del Departament de Salut (governat per una consellera de Girona del PSC); del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa (governat per un conseller de Manresa d'ERC); del Departament d'Economia (Governat per un conseller de Barcelona del PSC); del Departament d'Interior (governat per un conseller de Barcelona d'Iniciativa per Catalunya): L'Agència Catalana de l'Aigua (depenent del Departament de Medi Ambient governat per Iniciativa per Catalunya) i L'Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació de Municipis de CAtalunya i l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus.

És aquesta comissió, quan sigui necessari per afrontar una eventual situació de desabastament generalitzat d'aigua per al consum humà, per carències de disponibilitat de recursos superficials i subterrànis qui ha de definir i posar en funcionament les actuacions adreçades a garantir els drets bàsics dels ciutadans en matèria d'abastament.

El Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Baltasar, potser hauría de convocar aquest òrgan legal i deixar de xerramecar i fer-se fotos en rodes de premsa.