08 d’abril 2008

CATALUNYA GRAN ACOLLIDORA



No és un fenòmen nou. Al llarg del segle XX Catalunya va augmentar la seva demografia amb persones que van emigrar des de diversos punts de l'Estat espanyol (murcians, aragonesos, andalusos, extremenys) i que van contribuir amb el seu esforç al creixement econòmic català.

A les acaballes del segle XX i principis d'aquest nou segle hem assistit a l'arribada de moltes persones que provenen de fora de l'Estat Espanyol a un ritme molt força elevat.

Avui, diversos mitjans periodístics com El Periódico o El País es fan ressó d'un informe del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis elaborat per encàrrec de la Generalitat de Catalunya i que compara la realitat migratòria de Catalunya amb dotze països o regions d'Europa.

Segons consta en la seva pròpia pàgina web (http://www.idees.net/), el Centre d'Estudis de Temes Contemporanis (CETC) és una unitat dedicada a l'anàlisi i el debat (think tank) que depèn del Govern de Catalunya i que va náixer l'any 1989 i que ha tingut com a directors a Jaume Lorés (1989-1998), Àngel Castiñeira (1998-2004), Jaume Renyer (2004-2005), Enric Pujol (2005-2006), Joaquim Albareda (2006) i Alfred Bosch (2007 I en l'actualitat).

L'informe conclou que Catalunya, amb prop del 15 % d'immigració, és actualment la zona de la Unió Europea que més immigrants extracomunitaris ha rebut en la última dècada i més del 25 % dels quals es troben en situació irregular.
Són xifres importants i que les institucions hauran de tenir en compte per abordar de forma rigorosa, seriosa, completa, eficaç, equilibrada i consensuada.
És una realitat que no cal amagar i de la qual no ens hem de preocupar, però que sí l'hauríem de tenir ben analitzada per poder ocupar-nos-hi, no sigui cosa que ens agafin els pixats al ventre quan sonin totes les alarmes com ha passat amb el tema de la sequera.
(Gràfic obtingut de http://www.idees.net/)

1 comentari:

https://laviaaugusta.blogspot.com ha dit...

Emili, bona nit. Sóc el "Sapo roig" m'agradaria escriure't un missatge al teu correu, però no encerto a trobar-lo. Una cosa té he de dir: em coneixes prou. Una pista. Compartim sindicat i un altre temps, alguna cosa més.