CATALUNYA GRAN ACOLLIDORA

No és un fenòmen nou. Al llarg del segle XX Catalunya va augmentar la seva demografia amb persones que van emigrar des de diversos punts de l'Estat espanyol (murcians, aragonesos, andalusos, extremenys) i que van contribuir amb el seu esforç al creixement econòmic català.

A les acaballes del segle XX i principis d'aquest nou segle hem assistit a l'arribada de moltes persones que provenen de fora de l'Estat Espanyol a un ritme molt força elevat.

Avui, diversos mitjans periodístics com El Periódico o El País es fan ressó d'un informe del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis elaborat per encàrrec de la Generalitat de Catalunya i que compara la realitat migratòria de Catalunya amb dotze països o regions d'Europa.

Segons consta en la seva pròpia pàgina web (http://www.idees.net/), el Centre d'Estudis de Temes Contemporanis (CETC) és una unitat dedicada a l'anàlisi i el debat (think tank) que depèn del Govern de Catalunya i que va náixer l'any 1989 i que ha tingut com a directors a Jaume Lorés (1989-1998), Àngel Castiñeira (1998-2004), Jaume Renyer (2004-2005), Enric Pujol (2005-2006), Joaquim Albareda (2006) i Alfred Bosch (2007 I en l'actualitat).

L'informe conclou que Catalunya, amb prop del 15 % d'immigració, és actualment la zona de la Unió Europea que més immigrants extracomunitaris ha rebut en la última dècada i més del 25 % dels quals es troben en situació irregular.

Són xifres importants i que les institucions hauran de tenir en compte per abordar de forma rigorosa, seriosa, completa, eficaç, equilibrada i consensuada.

És una realitat que no cal amagar i de la qual no ens hem de preocupar, però que sí l'hauríem de tenir ben analitzada per poder ocupar-nos-hi, no sigui cosa que ens agafin els pixats al ventre quan sonin totes les alarmes com ha passat amb el tema de la sequera.

(Gràfic obtingut de http://www.idees.net/)

CONTAMINACIÓ RADIOACTIVA

Ahir va publicar-se als mitjans de comunicació l'aparició de "partícules" radioactives a l'interior del recinte de la Central Nuclear d'Ascó I.

Avui, sabem que això va passar al novembre de l'any passat, després d'una recàrrega de combustible del reactor.

Que ha passat entre el novembre de 2007 i el mes d'abril de 2008? Doncs segons uns "res" i segons d'altres "tot" i haurem de seguir suportant l'obscurantisme i secretisme que rodeja el món de l'energia nuclear.

Ahir em mofava del fet que anunciaven que les particules fossin bones nenes i no haguessin sortit al recinte. Avui, Ecologistes en Acció, afirma que no es pot garantir que com a conseqüència del vent no s'hagin desplaçat per l'aire i hagin caigut en camps de conreu agrícola on alliberarien radioactivitat que s'incorporaria als aliments i d'aquesta manera a la cadena alimentària.

Ho tenim clar? Contaminació radioactiva és qualsevol presència de substàncies radioactives a l'ambient per damunt de les quantitats naturalment presents.

Quin element o isòtop radioactiu s'ha escapat de la presó del reactor? Segures, molt segures són. Diguem-ho exagerat però us penjo una imatge de com va quedar al central nuclear de Txernovil. Ja ens poden recordar que el tabac, l'alcohol i els greixos saturats són dolents, molt dolents.

(fotografia extreta de www.pangea.org)

ALERTA! TOT VA MOLT BÉ SRA. BARONESA.

Notícia apareguda al portal de notícies 3cat24 i que també he pogut veure al propi canal de televisió.

"Ascó (Ribera d'Ebre).- El titular de la central nuclear d'Ascó, Associació Nuclear Ascó-Vandellós (ANAV), ha comunicat aquest dissabte al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) que s'han detectat partícules radioactives en l'exterior dels edificis de la planta i també a l'interior. El CSN ha desplaçat un equip d'inspectors i ha explicat que les repercussions del succés estan 'molt per sota' dels límits establerts. La hipòtesi més probable és que les partícules procedeixin del sistema d'extracció i filtració d'aire de l'edifici de combustible. Per la seva banda, Greenpeace ha demanat explicacions 'urgents i detallades' al CSN."

Les repercursions de l'incident estan "molt per sota" dels límits establerts i l'estupidesa humana està "molt per damunt" del que pensem.

Que s'enduguen l'aigua contaminada amb les nuclears i que ens deixen en pau.

Notícia a http://www.3cat24.cat/noticia/268920/baixcamp/Detecten-particules-radioactives-a-la-central-nuclear-dAsco

PD: Ara acabo de veure una ampliació a la notícia. L'incident es va detectar ahir i diuen que no ha sortit cap "partícula" radioactiva fora del recinte de la central malgrat ho estan comprovant per si de cas. Que bones nenes són "les partícules" que no surten de casa sense permís del "papa i la mama"!!!

NO TOT ÉS AMOR A LA CADIRA

Estic cansat de veure a nivell mediàtic i en molts de blogs i fòrums d'opinió opinions que argumenten que Esquerra Republicana de Catalunya s'ha apoltronat en els seus càrrecs i tan sols defensa el manteniment del seu status quo.

Jo sempre he pensat que en la majoria de casos un càrrec defensa mantenir-se en el seu lloc per expressar els seus coneixements, habilitats i actituds. Perquè si no una persona decideix acceptar un càrrec polític? Uns seran millors i altres pitjors, però del que es tracta en el fons és de participar políticament al servei d'unes idees, individuals o col.lectives.

Em sembla greu, que allò que la dedicació a un càrrec, per convicció, d'una persona que pertany a ERC sigui titllat de poltronisme i no es digui ni mu quan el càrrec és ocupat per persones que pertanyen als partits més grans a Catalunya (PSC i CIU).

L'exercici d'un càrrec és l'exercici d'una poltrona? Qui cregui que càrrec i poltrona són termes sinònims valdria la pena que es declarés anarquista o bé passes a militar en un partit polític per exercir-lo sense apoltronament. Parlar, és tan fàcil. ..

Pels que encara cantin la cançoneta de la poltrona, els penjo una notícia que apareix a la pàgina web d'ERC.

Els directors territorials d'ERC a l'Ebre també dimitiran si Salvadó ho fa

Si es fa el transvasament del Segre o la interconnexió de xarxes, el delegat del govern a l'Ebre no serà l'únic que plegarà.

Ahir els quatre directors territorials d'ERC a l'Ebre van manifestar que «per convicció personal», «per sintonia amb el delegat» o simplement perquè es deuen al territori dimitiran amb ell, i algun ja ho ha comunicat al seu conseller (el de Governació).

Salvadó no va voler fer declaracions respecte a aquest tema, però sí que va admetre que passa per una «difícil situació personal», i durant la inauguració de les jornades dels regants de l'esquerra va dir que «no és bo plantejar mesures conjunturals per afrontar la sequera». Segons Salvadó, cada conca hidrogràfica ha d'apostar per ser «autosuficient». «Així evitarem enfrontaments entre territoris», va afegir. Les aigües baixen tèrboles a l'Ebre.

Així, els quatre directors territorials del govern d'ERC van assegurar, consultats per aquest diari, que ells també dimitiran si es fa el transvasament del Segre o la interconnexió de xarxes entre el minitransvasament de Tarragona i l'empresa Aigües Ter Llobregat.

FELIP MONCLÚS director territorial d'Innovació, Universitats i Empresa «Si s'aprova qualsevol tipus de transvasament, per convicció i per sintonia amb el delegat dimitiré»

CARLES PASQUAL director territorial de Governació i Administracions Públiques «Seré conseqüent. Estic en política per ideologia i la posició d'ERC a l'Ebre sobre aquest tema és molt clara»

ADAM TOMÀS director territorial d'Acció Social i Ciutadania «Si es fes el transvasament de l'Ebre, no podria justificar continuar al govern, i més si el delegat marxa»

XAVIER VEGA director territorial de Cultura i Mitjans de Comunicació «La gent d'ERC tenim clar que ens devem al territori. Ja he dimitit una vegada i si és necessari ho tornaré a fer»

BALTASAR, LA MORENETA I LOURDES

He estat veient la sessió de control al Govern del Parlament de Catalunya on el tema de l'aigua ha estat un tema estrella.

S'ha dit que encara no estem en situació d'emergència i que el govern no tanca cap tipus de solució, que s'ha de garantir el dret dels ciutadans a l'aigua de boca. Mentre ahir i avui, a la secció del temps de TV3 hem estat veient informació sobre els cabals dels rius de Catalunya amb un Ebre desaforat amb més de 500 m3 per segon. El dilluns, al programa l'Àgora del C33 vam veure un debat amb un antitrasvasista, Manolo Tomàs, i quatre trasvasistes. Un debat plural i "equilibrat" al servei de la Corporació Catalana de Radiotelevisió i el Govern de Catalunya. Avui, al Diari la Vanguardia, se'ns informa que les restriccions poden ser un cop molt fort pel sector turístic de Barcelona i de retruc per a la imatge d'Espanya i que els regants de l'Ebre estan disposats a vendre's l'aigua.

Mare meva com està l'opinió pública! Per rematar-ho tot, avui en una entrevista el conseller Baltasar ha declarat "que s'ha encomanat a la moreneta malgrat sigui agnòstic". És clar, com cantaven els nens: "Que llueva, que llueva, la virgen de la cueva".

Quin país el nostre més tolerant quan els descreguts s'encomanen a les verges. Tan sols ens queda demanar més miracles i anar tots en peregrinació a Nostra Senyora de Lourdes, seguint al conseller Baltasar com si fossim els ratolinets d'Hamelin.

(Fotografia extreta de http://www.wikipedia.org/)

EL CENTRE D'INTERCANVI DE DRETS D'ÚS DE L'AIGUA

La Disposició Addicional Tercera del Decret 84/2007, conegut com Decret de sequera, disposa:

"Es constitueix el Centre d'intercanvi de drets d'ús de l'aigua de les conques internes de Catalunya a l'empara de l'article 71 del Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Aigües. L'Agència Catalana de l'Aigua resta facultada per realitzar ofertes públiques d'adquisició de drets d'ús de l'aigua amb l'objecte de després cedir-los a altres usuaris mitjançant el preu que ella determini, o de destinar els cabals adquirits d'aquesta manera a actuacions d'emergència."

Aquesta disposició, per tant, tan sols és d'aplicació a les conques internes de Catalunya sobre les quals la Generalitat de Catalunya té plena competència i en canvi no afecta a la conca de l'ebre (riu Segre i tram final del riu Ebre).

El pantà de Ciurana pertany a la conca de l'Ebre i té una capacitat d'embassament de 12 hm3 i està a un 17 % de la seva capacitat (no gaire cosa per a les xifres que actualment diuen es necessiten) Sembla, però, que s'haurien fet transferències d'aigua des d'aquest pantà cap al pantà de Riudecanyes pertanyent a les conques internes de Catalunya. D'aquesta manera s'estaria derivant aigua que podria posar-se a disposició d'aquest centre d'intercanvi de drets d'ús de l'aigua, a traves dels recursos subterranis que no estarien utilitzant els Ajuntaments de Tarragona i de Reus.

Si trec conclusions equivocades podeu corregir-me.

(Fotografia extreta de http://cat.bloctum.com/passejades/files/2007/08/2-6-entrada-a-siurana.jpg).

ERC TAMBÉ SAP SER COHERENT

Acords de l'Executiva extraordinària d'Esquerra a l'Ebre per aturar els transvasaments

En la reunió extraordinària de l’Executiva Regional d’ahir al vespre, ampliada amb càrrecs institucionals del territori i amb una àmplia representació de la Sectorial de Medi Ambient del partit —un total de 30 membres—, es va valorar la situació creada arran de la proposta del conseller de Medi Ambient i Habitatge de transvasar aigua del Segre al Llobregat i es van prendre els acords següents:

1. La Federació de l’Ebre d’Esquerra es reafirma amb els principis de la nova cultura de l’aigua i, coherent amb la signatura del “Compromís per l’Ebre”, es manifesta contrària a qualsevol tipus de transvasament i d’interconnexió de xarxes. Així, per a la Federació de l’Ebre d’Esquerra, la proposta de la Conselleria de Medi Ambient és inacceptable. Ens mantindrem on hem estat sempre, és a dir, donant suport a la Plataforma per a la Defensa de l’Ebre i defensant el territori. I això ho hem fet i ho farem tant si estem a l’oposició com si estem al Govern.

2. La Federació de l’Ebre d’Esquerra lamenta l’actuació del Conseller de Medi Ambient perquè vol tapar la manca de planificació amb un transvasament del tot injustificable. Si avui es fa el transvasament a Barcelona, amb quin argument ens oposarem demà a cobrir una situació d’emergència a Castelló, València, Múrcia o Almeria amb aigua de l’Ebre? Cal tenir en compte que l’any passat el Segre no va superar els 2 m3/s durant el segon semestre de l’any. Si aquest any que, tal com sembla serà sec —si no no estaríem avui aquí—, molt probablement tampoc els superarà i, per tant, pot ser inútil.

3. Volem denunciar l’ocultació de la informació per part del Conseller de Medi Ambient i la manca de debat territorial que s’ha produït. No és de rebut que a hores d’ara el Conseller Baltasar no s’hagi dignat a donar cap explicació a les Terres de l’Ebre sabent, com sap, quina és la sensibilitat del territori i el compromís que el Govern de la Generalitat va assumir de no portar a terme cap transvasament ni cap interconnexió de xarxes.

4. Les solucions per cobrir la possible situació d’emergència han de passar per desenvolupar de manera urgent les obres de les dessaladores i que s’accelerin al màxim les obres de recuperació i reutilització d’aigües depurades.

5. La Federació de l’Ebre d’Esquerra demanarà d’entrevistar-se amb la Plataforma per la Defensa de l’Ebre per coordinar esforços a l’hora d’aturar aquest intent de transvasament i presentarà als plenaris municipals mocions sobre aquest tema.

EL DECRET DE SEQUERA

Ara farà un any, es va aprovar el Decret 84/2007, de 3 d'abril, d'adopció de mesures excepcionals i d'emergència en relació a la utililtzació dels recursos hídrics, conegut com a "Decret de Sequera" que va ser prorrogat fins el 31-12-2008 en virtut del Decret 257/2007, de 27 de novembre.

El Decret és complex i s'estructura en una exposició de motius, 40 articles i diferents disposicions addicionals, finals i annexos.

L'article 39 del Decret regula la Comissió Interinstitucional de seguiment de la sequera que ha de fer el seguiment de l'evolució dels diferents escenaris i efectuar propostes d'actuació i la seva finançament i restarà formada per membres del Departament de Governació i Administracions Públiques (governat per un conseller de les Terres de LLeida d'ERC); del Departament d'Agricultura (governat per un conseller de les Terres de Lleida del PSC; del Departament de Salut (governat per una consellera de Girona del PSC); del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa (governat per un conseller de Manresa d'ERC); del Departament d'Economia (Governat per un conseller de Barcelona del PSC); del Departament d'Interior (governat per un conseller de Barcelona d'Iniciativa per Catalunya): L'Agència Catalana de l'Aigua (depenent del Departament de Medi Ambient governat per Iniciativa per Catalunya) i L'Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació de Municipis de CAtalunya i l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus.

És aquesta comissió, quan sigui necessari per afrontar una eventual situació de desabastament generalitzat d'aigua per al consum humà, per carències de disponibilitat de recursos superficials i subterrànis qui ha de definir i posar en funcionament les actuacions adreçades a garantir els drets bàsics dels ciutadans en matèria d'abastament.

El Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Baltasar, potser hauría de convocar aquest òrgan legal i deixar de xerramecar i fer-se fotos en rodes de premsa.

BALTASAR, EL REI VERD

El conseller de Medi Ambient de la Generalitat es diu Baltasar, com un dels treis reis mags. Però aquest no és negre, és verd.

Les seves declaracions d'ahir ofenen qualsevol intel.ligència mitjana quan elogia la "solidaritat" de Tarragona i Reus amb l'àrea metropolitana de Barcelona per acceptar l'enviament d'aigua. O és un ruquet català o és un mercader de la prestigiditació. Els de Tarragona i Reus enviaran indirectament l'aigua de l'Ebre, la del Consorci d'Aigua de Tarragona, la que gestionen els seus.

Noooo, diu en Baltasar. Siguem imaginatius, el diccionari és cosa rància que fosilitza les definicions. La paraula trasvasament l'esborrem i en diem captació.

Avui l'ha mandatat el Sr. Montilla per parlar amb Oriol Pujol i Ramón Espadaler per veure que en pensa CiU. Que ara és temps de fer país i aquells que se'ls va fer córrer a cop de gorra entendran perfectament els problemes que vostè no sap gestionar. Mentre, aquesta tarda, la vicepresidenta del govern de l'Estat, Fernández de la Vega, diu que s'oposen als trasvasaments de l'Ebre i el Segre perquè no són sostenibles des del punt de vista econòmic, social i mediambiental.

Sr. Baltasar, plegui o calli fins que tingui les coses clares. Està gestionant la situació de pre-alerta per sequera molt malament amb declaracions que ofenen la intel.ligència, donant informació contradictòria i amagant-ne d'altra, parlant de solidaritat i d'insolidaritat, enfrontant a territoris i al camp front la ciutat.

Jo també tinc imaginació, com vostè, i quan escolto que vostè és dels verds, em costa pensar en un color i més aviat penso en un altra definició de la paraula al diccionari: "encara no fet. Podria arribar a ésser un bon polític però de moment encara és verd".

LA PAGESIA ESCUT DE LA GENT URBANA

Plana sobre Catalunya el debat sobre les conseqüències de la sequera en l'abastiment d'aigua a les àrees més poblades.

Algú s'encarrega de preparar l'opinió pública. Anuncis milimètricament preparats. Els usuaris de l'aigua del Ter que volen recuperar els cabdals d'aquest riu. L'Ajuntament de Tarragona oferint els excedents dels seus aqüífers a l'àrea metropolitana de Barcelona. La captació d'aigües del Segre per transferir-la a la capçalera del riu LLobregat. Tots aquests anuncis no són el símptoma evident d'una brutal interconnexió de xarxes al territori de Catalunya?

Doncs crec que sí, i els pagesos seran els utilitzats. Els regants dels canals de la dreta i l'esquerra ja coneixen que és cedir part de la seva concessió per a usos residencials i industrials al Camp de Tarragona a través del conegut com minitrasvasament.

Ara sembla que els regants del canal Segarra-Garrigues, podríen tenir al seu abast la cessió de part de la seva concessió per a l'Area Metropolitana de Barcelona.

I els pagesos de la concessió del canal Xerta-Riu Sénia. Que faran? A "buen entendedor, pocas palabras bastan".

(Fotografia de http://www.tribunaibiza.com/files/images/nosomvilero.jpg)

QUIN POCAVERGONYA!

L'edició digital del diari El País publica avui una notícia vergonyosa. Segons aquest mitjà, un exregidor del Partit Popular de l'Ajuntament de Palma i primer tinent d'alcalde d'aquest consistori entre els anys 2003 i 2007 va gastar 45.000 Euros en prostíbuls masculins. L'alcaldesa va observar irregularitats en la comptabilitat i va enviar un escrit a la Fiscalia anticorrupció qui ha interposat una querella contra aquesta persona per malversació de cabdals públics doncs aquesta quantitat la va pagar amb una targeta de crédit a nom del consistori.

Si el mandat municipal són aproximadament 48 mesos, vol dir que aquest senyor es gastava gairebé 1.000 euros al mes de l'erari municipal en sexe de pagament. Això sí que és eròtica del poder!

I jo em pregunto com l'interventor i el tresorer de l'Ajuntament van tardar quatre anys per detectar aquests moviments de la targeta de crédit. Ai mare meva la fiscalització dels comptes municipals!!

JORDI AUSÀS: NOU CONSELLER

Poques hores després de la sortida del govern de la Generalitat de Catalunya del conseller Joan Puigcercós s'ha donat a conèixer el nom del seu substitut.

La meva anterior entrada la tancava amb la pregunta de quan de temps podria mantenir ERC els compromisos adquirits amb el Govern actual.

I la feia atenent a l'anunci d'avançament del seu congrés per el mes de juny quan estava previst per a la tardor.

Espero, però, que el compromís es pugui mantenir fins el final de legislatura. Molts de votants (i potencials votants, aquests que sovint obliden algunes bases d'Esquerra) no perdonaríen a ERC que tornés a provocar el trencament d'un govern, que malgrat a alguns els pessi, és catalanista i de progrés. Com si no Carme Chacón reclamaria la publicació de les balances fiscals? Cal rauxa, sí, però també seny i tenim reptes de país decisius com el nou financament i l'execució del pla d'infrastructures a Catalunya.

És preciós veure volar els ocells però quan arriba el migdia toca anar a fer el dinar.

(Fotografia de Jordi Ausàs i Coll extreta de http:/blocs.esquerra.cat/jordi-ausas).

RÀPIDA REACCIÓ EN EL SÍ D'ERC

Després d'analitzats els resultats electorals d'ahir, les reaccions en el si d'ERC no s'han fet esperar. Primera, Joan Puigcercós abandona el govern de la Generalitat de Catalunya per dedicar-se de ple al partit. Segona, s'avança el congrés nacional del partit per al mes de juny.

Aquest anunci s'ha fet de forma conjunta amb Josep Lluis Carod Rovira i apunta clarament cap un major protagonisme de Joan Puigcercós en el si de la formació.

S'ha confirmat que es seguirà formant part de l'actual govern de la Generalitat de Catalunya. Fins quant serà possible mantenir aquest compromís?

(Fotografia de www.vilaweb.cat)

MALAÏT BIPARTIDISME

Enhorabona al PSOE, especialment al PSC per haver guanyat les eleccions generals a l'Estat espanyol i a Catalunya. Però quin és el preu amb el que ho han aconseguit?

Potser sí el PSOE no hagués plantejat aquesta passada campanya electoral en clau de "ells" o "nosaltres" podria haver tingut fins i tot un disgust en el moment del recompte. Però aquest frontisme, amb el que ha conseguit pujar escons, també ha provocat que el Partit Popular en pugi més i escurci la distància amb el nombre total de vots. El PP serà l'oposició a les Corts amb el nombre de diputats més elevat des de la reinstauració de la democràcia.

Unes quantes preguntes em sorgeixen davant la nova legislatura que s'enceta. Seguirà el Partit Popular fent una oposició a "cara de gos" amb el tema del terrorisme, ara que ETA ha tornat a matar? Deixaran en un calaix amagat en les files populars el tema de la successió de Mariano Rajoy? Sabrà el PSOE esquivar amb bones mesures econòmiques la desacceleració econòmica que cada dia es fa més evident? Com negociarà el PSOE les seves aliances parlamentàries? Quin serà el paper de CiU a Madrid? Com digerirà internament ERC la més que evident baixada de diputats? Quins horitzons incerts s'obrin en Izquierda Unida un cop Gaspar Llamazares ha explicitat la seva decisió de no presentar-se a la reelecció com a coordinador de la formació política? Quin tipus de premi donarà el PSOE al PSC pels bons resultats obtinguts ? Quin paper crític desenvoluparà la nova formació de la diputada Rosa Diez?

Malaït bipartidisme. La correlació de forces entre els grans partits no ha canviat gaire, però la trinxamenta dels altres partits ens pot portar a un altra legislatura plena de durs enfrontaments entre el PSOE i el PP.

(Fotografia de l'avatar de Gaspar Llamazares a Second Life)

CONDEMNA AL TERRORISME

Des d'aques modest blog vull manifestar la meva condemna a la barbàrie. La vida d'una persona està per damunt de qualsevol tipus de pensament, ideologia, creença, religió. Amb la violència tan sols és genera violència. És inhumà matar a sang freda. És contrari a qualsevol tipus de consideració ètica.

Amb l'assassinat algú ha jugat amb la vida d'un altra persona; ha robat allò que no li correspon. Ningú pot fer-ho. Penso amb una família destrossada. Tres fills lluitant per no omplir-se d'odi, evitant la perpetuació d'un món de salvatgia i manca d'apreci pel dret a la vida.

Pensar en que algú sigui capaç de cometre aquest tipus de carnisseria em provoca dolor i fàstic.

DESAFIAMENT A LA LLEI ELECTORAL DE "EL PERIÓDICO"

Aquest matí veig amb perplexitat un banner en la pàgina web de el diari "El Periódico" que diu:

"Elecciones 9-M: Los sondeos que no se pueden leer en España" que enllaça en l'edició andorrana del diari. (http://www.elperiodicdandorra.net/), i on informa d'un posible empat de diputats entre el PSOE i el PP.

L'article 69.7 de la LLei Orgànica de Règimen Electoral disposa que "Durante los cinco días anteriores al de la votación queda prohibida la publicación y difusión de sondeos electorales por cualquier medio de comunicación."

Amb el banner publicitari d'un altre diari, ha fet el Periódico una difusió d'un sondeig?

La pròpia editorial del diari català diu que "al anunciar al público la existencia de una encuesta diaria en un medio extranjero no pretendemos desafiar a las autoridades que velan por el correcto funcionamiento de los procesos electorales", però que no comparteixen aquesta disposició legal per ser impròpia d'una democràcia i atemptatòria a la llibertat d'expressió i a la llibertat informativa.

Més enllà de les reflexions i anàlisis jurídics que es puguin fer sobre l'ús d'un espai sense fronteres com és Internet, el cert és que sembla que els socialistes aposten molt fort per la mobilització del seu electorat i cerquen no tan sols al victòria, sinó fins i tot una majoria absoluta.

Crec que aquesta vegada el diari El Periódico s'ha passat. No tant per fer difussió del sondeig sinó pel resultats d'aquest que ens presenta.

(Fotografia d'un sondeig d'aigua)

CATALUNYA NO ÉS BIPARTIDISTA

Alguns polítics i polítiques que s'omplin la boca al parlar de pluralitat política i realitat plurinacional, corren després a demanar el vot útil en aquestes eleccions generals.

Per exemple la candidata Carme Chacon del PSC demanava ahir el vot pels socialistes per evitar el triomf del Partit Popular. Amb la bipolarització de la campanya sembla que tant el PSOE (i el PSC) com el PP, tinguin la intenció de fer desaparéixer els partits nacionalistes en el Congrés dels Diputats (ja gairebé ho han aconseguit en el Senat).

A Catalunya, però, cal recordar que no hi ha un sistema polític bipartidista. Que la nostra societat sí que és rica i plural, i reflex d'això, tenim sis partits amb representació al Parlament de Catalunya, cap d'ells amb una hegemonia clara.

El pluripartidisme que es reflecteix al Parlament de Catalunya també s'hauria de visualitzar en el resultat de les eleccions generals de diumenge. Si la gent vota en clau catalana, fugint del consell del vot útil per un líder estatal, Catalunya estarà millor representada a Madrid.

Ens juguem moltes coses els catalans com per confiar cegament amb aquell que va dir "aprobaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Cataluña" i que va afirmar desconèixer els continguts del Pacte del Tinell (que li preguntin al pobre Pasqual Maragall), tan sols per a que no guanyi el Partit Popular.

Jo tinc el meu vot decidit, i és un vot útil, però no en el sentit de la paraula que ens reclama aquests dies el PSC, sinó en el sentit d'utilitat per a Catalunya. I em temo que votar ara al PSC, no és sinònim d'utilitat pel nostre país.

CONTRA EL VOT ÚTIL, SENSE POR

Al diari el País d'avui apareix un article del seu exdirector, Juan Luis Cebrián titulat "demócratas, mediócratas, miedócratas..."

Una lectura personal de l'article seria la següent:

La democràcia s'està convertint en una "mediocràcia", en atenció al protagonisme social dels mitjans de comunicació i la mediocritat general de la clase política (el fill llest es dedica als negocis i el menys dotat a la governació, amb exemples de presidents de govern com Bush, Aznar o perquè no , el propi Montilla).

Però el que pot ser intolerable és que la "mediocràcia" es converteixi en una "miedocràcia" on el discurs polític passa més per mobilitzar l'electorat propi per evitar que guanyi l'adversari que per presentar projectes col.lectius ilusionants. Molts d'exemples n'hem vist en campanya. Eslògans com el del PSC "si tu no vas, ellos vuelven" estarien en aquesta direcció. L'esquerra ha de demostrar que el seu projecte no està esgotat i que els valors que l'inspiren són "èticament" necessaris, tenen viabilitat i validesa present, i amb la valentia, fe en el futur i les dosis de posibilisme que s'escaiguin, són capaços de mobilitzar amples sectors socials.

Per tot això hauríem d'evitar que ens omplís la por i dir no al vot útil. Voteu en consciència, sense por.

Fotografia extreta de : lacasadelcadejo.ojodigital.net

EN EL MÍTING EQUIVOCAT

En el següent enllaç http://www.avui.cat/canal/?sec=496 hi han penjats quatre vídeos de persones que assisteixen al (com ho denomina el diari català) "míting equivocat".

És una iniciativa simpàtica que consisteix en fer anar a un votant d'un partit polític al míting d'un altre partit. Mentre dura el breu video de 2 minuts amb un fragment del míting, l'assistent ens fa comentaris en veu alta a la càmara sobre allò que diuen els candidats. Els creuaments de mítings són:

El del PSC al de CIU.
El d'ICV al PPC:
El de CIU al de ICV.
El d'ERC al PSC.

Cap de les persones que s'equivoquen de míting són convençuts.

ELS COMPTES DE LA IAIA

Segueixo amb les meves entrades relacionades amb el Consorci d'aigües de Tarragona.

Són creïbles les dades que ens presenten en la seva pàgina web? Com veureu tot seguit, no.

Si s'enllaça amb http://www.ccaait.com/cat/dades_tec.htm, el Consorci ens informa de les següents dades tècniques:

Consum any 2007: 79,48 HM3.

Ratio consum energètic: 0,79o5 kw/m3.

Doncs a partir de les dades facilitades pel Consorci, si:

1 Hm3 = 1.000.000 m3.

1 MW = 1.000 kw.

Obtenim la barbaritat de 62.828,9 MW!!!!

Si tenim en compte que la central nuclear d'Ascó II produïex 1028 MWe anuals, veureu l'erroni de la informació facilitada pel propi CAT.

Potser quan parlen del ratio de consum energètic volien dir wats (no kilowats) o bé es van perdre uns quants decimals pel camí.

M'agradaria saber el consum energètic real del CAT. Estic convençut que no és molt "verd".

Gràfic de: http://tsaciana20mdi.files.wordpress.com/2007/03/suma-y-multiplica.jpg

"NATROS", "LOS PAYESES"

A l'edició digital del diari El Periódico solen realitzar enquestes amb resposta on line.

El passat dijous, va començar la enquesta/votació a la següent pregunta:

"¿Simpatiza con los payeses que niegan más agua para Barcelona?"

A les 14.36 del dia 1 de març han votat 1348 persones i guanya el SI amb un 58 % dels vots emesos.

Em pregunto qui són aquests pagesos dels qui parla la pregunta. Es refereix, potser, als regants de les comunitats dels canals de la dreta i l'esquerra de l'Ebre. De retruc, però, s'està referint a tots els ebrencs que no volem fomentar el desequilibri territorial i que pensem que hi ha més formes de cuidar el medi ambient que reciclar i anar a vuitanta per les rodalies de Barcelona.

Natros, los payeses.

Resultats enquesta a : http://www.elperiodico.com/encuestas.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&result=1&cod_encuesta=4846.

Gràfic: www.guimera.info

EL CONSORCIO

El "consorcio" compleix enguany vint-i-set anys i s'ha fet molt gran. Té més de cent amics per tota la província de Tarragona. Tots molt assedegats i per això han begut aquest mes de febrer una mitjana de 2,17 metre cúbics d'aigua cada dia. Els peus els té a l'Ampolla on té una "una estació transformadora d'aigua potable. El cap, però, el té a Reus, on té la nau de control.

Té un funcionament molt democràtic perquè té una assemblea on estan representats tots els Ajuntaments consorciats, totes les empreses, i nou vocals de la Generalitat. Si els comptes em surten bé, més de 100 membres.

No és estrany que amb tanta gent qui tallli el bacallà sigui el consell d'administració. És un òrgan més petit. Són vuit persones. Unes quants membres del Consell, gairebé la meitat, són de les Terres de l'Ebre. Un d'ells és regidor de l'Ajuntament de Tortosa. És un noi templat i fa una oposició de les d'abans; polítics que volien canviar el món. Malgrat que aquest verd regidor s'oposa al camp de golf a Tortosa, l'aigua que administra rega parcs, jardins i parcs temàtics fóra de casa nostra. No deixa de ser una cosa curiosa. Potser perquè són gent amb molta sensibilitat social i prefereixen patir gana per a que pugui menjar el veí.

Malgrat el consorcio s'aprovisioni de l'aigua de l'Ebre i la meitat del Consell sigui de l'Ebre s'anomena "Consorcio de Aguas de Tarragona. ". No podia dir-se d'altra manera. Va nàixer a Madrid i allí pensen en províncies.

I a mi, que em va caure la llagrimeta (snif, snif) amb la "niña española" del debat de l'altre dia entre els patrios candidats, penso amb el "niño español", aquell que neix a Fontibre i mor a Deltebre. I em pregunto si té pares que cuiden d'ell. Si el mimen o li donen una bona educació o si, potser, el maltracten.

TARRAGONA GUANYA DINERS AMB L'AIGUA DE L'EBRE

Avui dia 26 de febrer apareix una notícia al diari El Periódico en la qual informa que l'Ajuntament de Tarragona vendrà aigua dels seus propis pous municipals, a la ciutat de Barcelona. El transport es realitzarà amb vaixells.

La Llei 18/1981, del minitrasvasament, va portar aigua de l'Ebre al camp de Tarragona. Ara els seus aqüifers s'han regenerat i els permet vendre aigua amb un lucre per als propis tarragonins. La legislació d'aigues actual permet la venda d'aigua malgrat sigui un bé de naturalesa pública.

Tarragona fa indirectament negoci amb l'aigua de l'Ebre. I mentre nosaltres, diem no, diem no, diem no, diem no, diem no.... diem no volem un duro. Sobren comentaris.

ARTUR MAS: TREBALLI A CATALUNYA!!!!

El president de CiU, Artur Mas, fa temps que reclama que a Catalunya la força més votada sigui automàticament la cridada a governar. Com la seva bona nova no cau en camp abonat últimament l'ha llançat al vents que porten cap a Madrid. Avui mateix reclamava en un acte al Baix LLobregat que forçarà al PSOE a un pacte amb "llums i taquígrafs" perquè s'acompleixi allò que ell reclama fa temps a CAtalunya.

Quina llàstima que no reclamés "llums i taquígrafs" quan amb nocturnitat i alevosia es va carregar, a Madrid, el projecte d'Estatut de CAtalunya que havia obtingut el suport amplament majoritari del Parlament de Catalunya.

I el que diu no m'agrada gens, i trobo que atempta contra la nostra democràcia. Sembla oblidar que el nostre sistema polític és parlamentari amb les regles d'un sistema proporcional i que els diputats i diputades representen als seus electors.

Segons el seu argument, una força que obtingués el 35 % de vots i fos la força majoritària, obligatòriament hauria de presidir el país. No se'n dona compte que el 35 % de vots segueixen sent una minoria front el 65 % restant? És ètic que una minoria goberni sobre una majoria?

Estaria bé que enlloc de demanar a Madrid aquests compromisos treballés més dins de la política catalana. Feina té, després del seu fracàs amb el projecte de la casa gran del catalanisme que no s'han cregut ni els seus perquè ni casa, ni gran. I curi, aquest error estratègic que demostra en no establir ponts amb altres forces polítiques amb qui podría constituir, en un moment donat, una aliança política.

Sr. Artur Mas no volgui imposar a Madrid el que no aconsegueix a Catalunya. Per més que CiU sigui la força més votada a Catalunya, avui per avui, no representa per sí mateixa a la majoria de l'electorat. No ho oblidi.

S'HA ACABAT LA CADIRA ELÈCTRICA?

Aquest cap de setmana tots els mitjans s'han fet ressó de la resolució del Tribunal Suprem de l'Estat de Nebraska dels EUA que declarava anticonstitucional l'electrocució com a mètode d'aplicació de la pena de mort. Aquest era l'últim Estat que encara l'aplicava, amb la qual cosa semblava que s'havia posat final a aquesta salvatjada.

Però, no, no podem estar tan segurs d'això doncs en set estats dels EUA encara es permet aquest mecanisme si el condemnat el prefereix a la injecció letal. Pena de mort a la carta.

Des de 1890, any en què es va aplicar per primera vegada aquesta bestialitat tan sols es practicava al país que s'abandera defensor de la democràcia i els drets humans.

He trobat una pàgina esgarrifosa dels defensors de la pena de mort a http://www.prodeathpenalty.com/ on es poden trobar les dades de cadascuna de les execucions capitals desl últims anys i que ascendeixen a 1059 persones entre els anys 1977 i el 2006.

INSTITUCIONS DESLEGITIMADES

L'any passat el Ple de l'Ajuntament de Barcelona va votar en contra del traçat de l'AVE per sota la Sagrada Família.

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va dir de forma expressa i pública, que no tindria en compte el resultat de la votació. Que el que voti l'oposició (encara que sigui per majoria) no pot vincular a qui goberna i que si volíen gobernar ja sabíen el que havíen de fer (implícitament es referia a una moció de censura).

Ahir el Parlament de Catalunya, amb els vots favorables de CiU, ERC, PP i Ciutadans va aprovar la següent moció:

"1. El Parlament de Catalunya expressa el rebuig a l'actual traçat del tren d'alta velocitat al pas per Barcelona i manifesta que en qualsevol pas soterrat per la ciutat la velocitat màxima del tren ha d'ésser de 50 quilòmetres per hora, amb la voluntat expressa d'eliminar vibracions.

2. El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Instar el Govern de l'Estat a establir una moratòria en l'execució del túnel del tren d'alta velocitat amb el traçat projectat actualment a Barcelona i a cercar-hi les alternatives que permetin assolir un consens polític i social.

b) Donar suport a l'Ajuntament de Barcelona i al Govern de l'Estat per a agilitar la construcció de l'estació de la Sagrera i la consegüent transformació urbana d'aquest sector."

Poques hores després el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquím Nadal, va declarar que no tindríen en compte la moció aprovada pel Parlament i que continuaríen "els compromisos adquirits amb altres administracions per administracions anteriors".

Crec que això és una burla a les institucions legislatives de Catalunya. Ells mateixos es tiren terra a la taulada i perden credibilitat davant la ciutadania.

DESMEMÒRIA HISTÒRICA

Ara que el grup municipal d'ERC de Tortosa s'abstén amb arguments que no em semblen prou sòlids en una votació al ple municipal per canviar el nom a un barri de la ciutat, en concret el grup "13 de gener", dia en què van entrar les tropes franquistas a Tortosa l'any 1939 resta clar que tornarem a tenir debat a la ciutat sobre el tema de la memòria històrica.

Els termes de memòria històrica o de memorial democràtic o com li vulguen dir han portat a l'aprovació de lleis que encomanen a les institucions públiques el compliment de certes obligacions.

La memòria (històrica) és una realitat (històrica) que en sí mateixa s'apropa més al record o la ficció (històrics).

En l'edició digital de El Periódico, amb un banner titulat"desmemòria històrica", apareixen uns resultats d'una enquesta encomanada per la cadena de televisió UKTV Gold entre els britànics. Els resultats fan por. El 23 % dels britànics menors de 20 anys creuen que Winston Churchill, un dels principals personatges polítics de la Segona Guerra Mundial, el polític britànic més important del segle XX i premi Nobel de Literatura, és un personatge de ficció. Vaja, com si fós un Son Goku dels documentals en blanc i negre que lluitava contra un altre personatge de ficció, Adolf Hitler Pokemon. D'altra banda, el 58 % dels enquestats creu que Sherlok Holmes va ser un personatge real.

Memòria o desmemòria, ficció o realitat, crec que s'haurien de tenir en compte aquestes dades, no sigui que d'aquí deu anys, quan s'hagi esborrat de la vida pública tot signe del franquisme, els adolescents del 2020 creguin que aquest home va ser un prohom de l'Espanya del segle XX que va portar el nostre país a la integració europea i a la modernitat.

Parem compte amb la desmemòria històrica. I poso el meu granet de sorra penjant una fotografia. Qui hi ha al costat d'en Franco?

Ampliar notícia a:

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=480414&idseccio_PK=1021&h=

INDEPENDÈNCIA DES DEL CAP

Hi ha persones que són independentistes des del cor. N'hi ha, però, que ho som des del cap.

Veure les llistes del Partit Popular que ens vam presentant per capítols ens ha de fer reflexionar profundament. Estar dins d'Espanya (en la forma actual) vol dir estar governats pel PSOE o pel Partit Popular. Avui per avui no hi ha cap altra alternativa versemblant.

Amb el PSOE hem vist quina cosa passa: retallades en l'Estatut, negociacions dures respecte qualsevol àmbit o problema com el traspàs de rodalies, el trspàs de l'aeroport del Prat, l'agència tributària catalana, el nou model de financiament, etc.

Amb el Partit Popular la cosa s'ha demostrat pitjor: manca d'inversió en infrastructures, manca de respecte a les diferències, qüestionament de la política lingüística, etc.

Ara, a més a més, hem comprovat que de moderat en Rajoy no en té rés encara que hagi endolcit el seu missatge en fer-se propera la campanya electoral. En el número dos de Madrid ha posat a en Pizarro que ha donat clares mostres de catalanofòbia i ha apartat a Gallardón, polític dretà moderat, de les llistes del Congrés.

Davant aquest panorama d'alternància entre el Partit Popular i el PSOE potser el més pràctic és no estar depenent de "guatemala a guatapeor", tal com diria un castellà. La independència també és pot entendre des del cap.

TENIM RECINTE FIRAL A TORTOSA?

Avui estava interessat en conèixer millor la normativa relacionada amb la notícia apareguda sobre la regulació de l'activitat de locutoris a Tortosa i per això he visitat la web del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa.

A l'enllaç http://www.gencat.cat/diue/comerc/fires/recintes_firals_catalunya/index.html apareix la informació del Servei de Promoció Comercial sobre els recintes on se celebren activitats firals arreu de Catalunya de forma habitual. Vint-i-sis són les ciutats catalanes que hi apareixen i dos ciutats són de les Terres de l'Ebre: Amposta i Sant Carles de la Ràpita.

A la ciutat de Tortosa vam fer un dispendi de més de 10 milions d'euros per construir un edifici públic i seria bo que d'una vegada el consistori clarifiqués els usos d'aquest equipament. Si un dels usos és el firal, convindria que l'Ajuntament de Tortosa fes la gestió per incorporar-lo al catàleg de recintes firals catalans.

(Foto estreta del blog lamarfanta.blogspot.com )

NO CAL PREGUNTAR-LI AL BISBE SR. SABATÉ

El senador Joan Sabaté Borràs va escriure ahir una entrada al seu bloc titulada "Bisbes i democràcia" i en la qual acabava dient "Amb tot com a catòlic, m'agradaria saber el posicionament del meu bisbe, Monsenyor Javier Salinas. "

Tot just ahir vaig escriur en el meu blog sobre la participació de l'església en política. El cert, però, és que venia a dir que sembla que el que ha molestat ara al PSOE és un cert "atac de banyes" per la beligerància actual malgrat les concessions realitzades a l'església catòlica durant aquesta legislatura.

El Sr. Sabaté es pot estalviar la pregunta al bisbe Salinas. Tan sols cal que llegeixi el número 49 de la revista Vida Diocesana del passat 9 de desembre de 2007 a (http://www.bisbattortosa.org/index.php?option=com_docman&task=cat_view&gid=17&Itemid=184&lang=ca_ES).

En aquest butlletí podem trobar la resposta a la pregunta del Sr. Sabaté en fragments com els següents:

"Hi ha qui pensa que l’acció de l’Església s’ha de reduir a l’àmbit estrictament privat, o, com se sent dir, que l’acció de l’Església quedés reduïda a la «sagristia». Però, com oblidar que la fe cristiana té una vocació irrenunciable a favor de la vida dels homes?"

"Recentment, els bisbes amb seu a Catalunya hem recordat que «a ningú hauria d’incomodar la veu profètica de l’Església sobre la vida familiar, la vida social i la política. També quan va contracorrent d’estats d’opinió àmpliament difosos. Al contrari, seria el nostre conformisme el que privaria la societat d’una vella saviesa que hem rebut de dalt i que ha estat present i activa en les arrels de la nostra antropologia i de la nostra història. El nostre deure és mantenir-la operativa, quan sembla oportú i quan no ho sembla tant."

Sr. Sabaté, jo també vull preguntar-li: Tot just ara li sorprén la posició dels bisbes espanyols?

LA ESGLÉSIA CATÒLICA EN CAMPANYA ELECTORAL

A l'edició digital del periódic "El País" apareix avui la següent notícia " El PSOE responderá a la ofensiva de los obispos como parte de la campaña del PP".

No estic d'acord amb les declaracions del cardenal Rouco Varela ni les d'altres prelats de l'Església catòlica espanyola quan parlaven fa pocs dies en un acte en defensa de la família d'involució en els drets humans a Espanya i que certes lleis aprovades durant aquesta legislatura serien inconstitucionals. Sembla que l'Església torna a fer política.

Però tampoc estic d'acord amb aquesta reacció del PSOE ja que sembla una irritació davant una infidelitat. La cúpula d'aquest partit parla de "sensació de tracte injust per part de la jerarquia eclesiàstica". I és que durant aquesta legislatura, el PSOE no ha revisat el Concordat que permet un estatus privilegiat per l'Església catòlica que no existeix en cap país europeu, ha millorat la seva financiació al pujar la seva participació en el IRPF, ha negociat l'assignatura d'Eduació per a la Ciutadania, no ha ampliat la llei de l'abort i no ha ficat en marxa la regulació de l'eutanàsia que anava al seu programa electoral de 2004.

Aposto per la tolerància i el respecte. Però els partits polítics no hauríen d'oblidar qui són els seus aliats potencials i qui són els seus adversaris naturals. Que en prenguin nota si poden tornar a governar després de les eleccions del 2008.

LES PROMESES DELS POLÍTICS

Avui l'edició digital del diari "El Periódico" fa una enquesta amb la següent pregunta:

"Es creu les promeses electorals dels partits polítics?".

En aquests moments hi ha 591 vots emesos amb un resultat aclaparador: e l 94 % dels enquestats diuen que NO.

És evident que aquestes enquestes digitals tenen les seves limitacions metodològiques i científiques però sembla que el percentatge és molt elevat en una de les direccions de la resposta.

Potser les enquestes que fa el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) podrien incorporar un ítem respecte aquesta qüestió amb resultats desagregats per a cadascún dels partits polítics amb representació parlamentària.

D'aquesta manera podríem conèixer quins partits polítics tenen més credibilitat entre els ciutadans, fins i tot entre aquells que no els voten.

FELICITATS 2008 DE EL JUEVES

La revista satírica El Jueves ens felicita des de la seva web amb una postal que recupera la portada sequestrada enguany dels quioscs però amb les cares tapades amb gorrets de pare Noel.

Són coses del món jurídic. Tothom sap qui hi ha darrera dels barrets però com no es veu....doncs endavant.

L'altre dia van arxivar unes diligències prévies que es seguien contra l'alcalde de Donostia, Odon Elorza, per no penjar la bandera espanyola en el consistori que presideix. En seu judicial va declarar que sí estava penjada, però a l'interior de l'edifici.

Jo aprenc la llicó. No descarrego música, la comparteixo.

EN EL DIA DE LA CONSTITUCIÓ

Un text constitucional no és un text sagrat sinó una norma jurídica bàsica de la qual es doten les comunitats d'homes per a organitzar la seva vida política. Per això els propis homes la poden esmenar en qualsevol moment si canvíen les seves necessitats i la pròpia realitat.

És més que evident que el simple pas del temps fa necessaris els canvis. Caldria recordar aquest fet als qui s'aferren a una constitució com si fos un evangeli.

"Article 167 de la Constitució Espanyola de 1978.

1. Els projectes de reforma constitucional hauran de ser aprovats per una majoria de les tres cinquenes parts de cada una de les Cambres. Si no hi hagués acord entre totes dues, s'intentarà obtenir-lo mitjançant la creació d'una Comissió de composició paritària de Diputats i Senadors que presentarà un text que serà votat pel Congrés i pel Senat.

2. En cas de no aconseguir-se l'aprovació mitjançant el procediment de l'apartat anterior, i sempre que el text hagués obtingut el vot favorable de la majoria absoluta del Senat, el Congrés, per majoria de les dues terceres parts, podrà aprovar la reforma.

3. Una vegada hagi estat aprovada la reforma per les Corts Generals, serà sotmesa a referèndum per tal de ser ratificada, sempre que ho demani una dècima part dels membres de qualsevol de les Cambres, dins l'espai dels quinze dies següents al de l'aprovació."

AVT NO ES MANIFESTARÀ CONTRA ETA

Avui hi haurà una manifestació a Madrid sota el lema "Por la llibertad, por la derrota de ETA" que ha estat convocada per tots els grups polítics amb representació al Congrés de Diputats, inclòs el Partit Popular, la patronal i els sindicats.

És una bona notícia la recuperació de la unitat en front del terrorisme, però sembla que hi ha algú que va perdre el nord fa un temps i segueix sense trobar la bruixola. La Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) i al seu capdavant Francisco José Alcaraz s'ha negat a assistir-hi i a més, ahir, aprofitant el minut de silenci de condemna dels recents assassinats d'ETA un grup d'exaltats que donen el seu suport a Alcaraz van escridassar als polítics dels PSOE i fins i tot van proferir insults homòfobs contra el regidor de Madrid del PSOE Pedro Zerolo. Quina imatge més llastimosa.

Ara el Partit Popular sembla desmarcar-se de la línea radical que ha anat adoptant l'AVT. Durant un temps les declaracions d'Alcaraz eren aplaudides i recolzades pels populars, però ara se'ls hi fan incòmodes. I és que s'ha d'anar en compte en alimentar i fer grans a certs monstres ja que després escapen a la nostra voluntat i no es poden aturar. Tots els partits polítics, repeteixo tots, hauríen de tenir en compte aquesta realitat.

PER LA BOCA MORI EL PEIX

Política és poder, no en tingueu cap dubte. Després del cap de setmana hem vist el resultat de dos maneres de fer política i d'exercir el poder. Mentre Hugo Chavez ha perdut el referèndum de reforma constitucional on proposava entre d'altres qüestions la renovació indefinida del seu càrrec, a Rúsia, el partit liderat per Vladimir Putin ha triomfat de forma aclaparadora a les eleccions legislatives.

Un lider xerra compulsivament, sense aturador. L'altre xerra poc i executa molt: opositors i periodistes estan a l'ull de mira. Un article recent al diari el País afirmava però que Putin representa l'antic orgull soviétic i té molts seguidors entre la gent jove que no han conegut les époques de la glòria propagandística soviética i han crescut enmig d'una gran crisi política, econòmica i d'incertesa cap al futur. Ambdós són liders populistes amb métodes i formes diferents. Chavez amb un discurs polític més propi del segle XIX. Putin amb un discurs de márqueting basat en el control econòmic i mediàtic propi del nostre segle.

Figures polítiques com el francès Sarkozy i el propi Putin ens apunten per on poden anar les coses. Caldrà veure que passa als Estats Units a les properes eleccions presidencials.

MIRE "UJTÉ": BONO ATACA DE NOU

Els polítics utilitzen sovint en lal seva expressió oral encapçalaments repetitius en les frases i abusen de la subordinació consecutiva mitjançant la utilització del l'adverbi "per tant" . D'aquesta manera, els polítics castellans quan contesten a un periodista en una entrevista de televisió és molt freqüent escoltar un gastat "mire usted".

En la propera legislatura haurem d'acostumar-nos a escoltar el "mire ujté" i és que el PSOE ha repescat a Pepe Bono per a ser cap de lllista a la província de Toledo. Ho escolto avui a la ràdio, mentre passen un tall de veu d'una de les seves declaracions del dia i que aproximadament venia a dir que si el votaven els de dreta, no era perquè ell fos de dreta. Que ell com a persona moderada considerava que era bo tenir relacions amb tothom i que això era signe d'intel.ligència i que vol que el Congrés sigui la casa del respecte.

Ràpidament li han recordat els portanveus de CiU, ERC, PNV i IU/IC que al president del Congrés el vota la pròpia cambra; que l'únic que pot fer el PSOE és proposar-lo. Com diu l'antic refrany: "el hombre propone, y la mujer dispone".

Si les coses comencen així abans d'anar a votar, els catalans ja ens podem posar a tremolar per a la propera legislatura amb aquest home nacionalista "rojo y gualda".

Nota:

Fotografia de http://www.elconfidencialdigital.com/images/HTMLText/bonotshirt_1.jpg

L'EBRE AVANÇA

Gairebé tothom té una major tendència a fer crítiques cap als altres que a reconèixer les coses ben fetes. Avui vull donar el meu suport a una iniciativa que considero positiva, necessària i racional.

La delegació del Govern a les Terres de l'Ebre ha encomanat al catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB), Germà Bel, l'elaboració d'un estudi econòmic per analitzar les perspectives econòmiques de futur a les Terres de l'Ebre.

Considero encertadíssim aquest encàrreg. Per planificar, primer cal conèixer la realitat i sempre m'he preguntat si alguna vegada s'havia fet un seriós i profund anàlisis DAFO de les nostres Terres. Crec que aquest estudi és prou ambiciós i ens donarà un bon punt de partida racional per deixar de ser un territori que sovint reivindica en base a un sentiment de greuje comparatiu però sense comptar amb dades científiques a la ma.

Quan l'estudi estigui finalitzat, caldrà posar damunt la taula de totes les Administracions els resultats. Les històriques reivindicacions, estic ben segur, tindràn el suport de les conclusions d'aquest estudi.

I el segon encert de la notícia és que l'estudi el fa un ebrenc. Estic convençut que la naturalesa d'orígen del director farà que l'estudi estigui a més de realitzat amb una correcta metodologia i rigor científic també fet amb amor cap el nostre territori. Amor per explicar-nos allò que fem bé, però també per dir-nos allò que fem malament.

M'HE COMPRAT UN AIRBUS 380

Uns quants cops a la vida diem als nostres amics "m'he comprat un cotxe nou". "Quina txutxeria" pensarà el príncep saudí Walid bin Talal bin Abdul Aziz al Saud després d'haver encomanat el lliurament d'un Airbus 380, l'avió comercial en producció més gran del món.

Aquest nebodet del rei saudí Abdalà ven Abdel s'ha comprat aquest avió per al seu ús particular amb un preu de catàleg de 219 milions d'euros (segur que la factura final a pagar serà més gran perquè adaptarà el seu interior als seus gustos més luxosos).

La transacció es va fer directament amb el president i el director comercial de l'empresa aeronàutica Airbus. El príncep es va adreçar sota una ombrel.la als hangars de l'aeroport de Dubai, va visitar l'interior del model d'avió que hi havia aterrat feia poc i va sortir per fer-se fotos de record amb 12 hostesses amb túniques daurades.

Fins avui, maleïa cada cop que passava pel sortidor del gasoil per omplir el dipósit del meu vehicle. A partir d'ara pensaré que sóc un sofrit sponsor de la nova joguina del príncep saudí.

Pel proper cotxe que em compri exigiré que me'l vengui el President de la companyia automobilística que hagi triat. 12 hostesses potser són massa....amb dues m'hi conformaré.

LA HERÈNCIA D'AZNAR

Mentre el President del Govern espanyol Jose Luis Rodriguez Zapatero ha defensat a l'expresident Jose Maria Aznar com antic representant democràtic del nostre país en la última cimera nordamericana i contemplavem tot l'enrenou que això i les paraules del rei generaven, el Partit Popular segueix absolutament autista. Ells a la seva... a recuperar el govern sigui com sigui.

Els populars Gabriel Elorriaga i el propi Mariano Rajoy no han agraït la defensa feta per ZP. Elorriaga ha arribat a declarar que tot "es consecuencia de más de tres años de una política exterior profundamente equivocada y de una estrategia de alianza con todos los dictadores del mundo" .

No serà més aviat al contrari? La política exterior d'Espanya seguidista dels interessos polítics i econòmics dels Estats Units va provocar els atentats de Madrid de l'11 de març (sí, copiar-ho mil vegades) i també va generar aquest malestar manifestat pel populista Hugo Chavez quan acusa de fascista a Aznar per donar al suport al cop d'Estat de l'any 2002 mentre l'ambaixador espanyol i el nordamericà aplaudien al carrer i ell estava empresonat.

Com diria un castellà de Valladolid "de aquellos lodos, estos barros".

SI NO ENS VOLEN PERQUÈ NO ENS DEIXEN ANAR?

El president de la Generalitat José Montilla ha declarat en un esmorzar informatiu organitzat pel Fòrum Nueva Economia que cal estar alerta del "desapego creciente" de part de la societat catalana cap a Espanya.

Aquesta notícia l'he llegida en l'edició digital del diari El País on es poden fer comentaris a la notícies. He retallat un desl comentaris perquè no té desperdici:

"MOSELAN - 07-11-2007 - 14:13:15h
Pues solo tendría que haber mirado el desapego profundo que existe en España hacia Cataluña por intentar ser unos vulgares ventajistas y situarse por encima de los demás por el simple hecho de ser catalanes como si eso fuese un factor necesariamente diferenciador a su favor. Su permanente actitud (y no me refiero a Montilla solo sino al conjunto de los políticos catalanes) hace que desde España les estemos cogiendo (a los políticos catalanes) uno profundo asco y un no menor desprecio. "

Llegint aquests comentaris no puc més que dir: Si no ens volen, que ens deixin anar!

EL PRIMO DE ZUMOSOL

Ahir van arribar a Madrid les quatre hostesses espanyoles retingudes al Txad de la ma del president francès Sarkozy. A peu de les escales de l'avió esperava el president espanyol Rodriguez Zapatero.

El President Sarkozy ha demostrat un cop més davant l'opinió pública que li agrada l'acció i vol tornar la grandeur a França amb una posició més activa en la política internacional.

Està clar que el Txad és una antiga colònia francesa i que els tentacles francesos segueixen molt vius a gairebé tot el continent africà, però el paper de la diplomàcia espanyola ha quedat un pèl ridícul. No hagués estat possible que al menys el ministre d'afers exteriors espanyol aterres a l'aeroport de Madrid en companyia de Sazkozy i les hostesses retingudes? Potser això no és possible per alguna regla no escrita de la diplomàcia però al veure les imatges de Zapatero a peu d'escala mirant a Sarkozy baixant els esglaons com si d'una vedette es tractés em va fer una mica de vergonya.

Molta bandera espanyola a l'interior d'Espanya atxafant la realitat plurinacional del nostre país i molt poca presència a nivell internacional. Si no hagués estat pel primo de Zumosol potser les hostesses haguessin menjat els turrons al Txad.

SEMÀFORS VERMELLS

Al diari La Vanguàrdia d'ahir, a la secció dels semàfors, hi havíen dos merescuts semàfors vermells. Un pel secretari d'organització del PSOE, Jose Blanco. L'altre pel portantveu parlamentari del Partit Popular, Eduardo Zaplana.

I no era per a menys. L'espectacle de declaracions i reaccions a les declaracions ha estat francament botxornós. La notícia del dia havia de ser la sentència condemnatòria contra els autors de la massacre de l'11 de març de Madrid. Però no, alguns polítics no poden passar desapercebuts i sempre tenen que captar l'atenció dels mitjans de comunicació.

Espero que s'aturi la baralla partidària al voltant dels atemptats. Si no s'aturen la gent no anirà a votar a les properes eleccions legislatives. I a la nit, quan es coneguin les xifres de participació, sortiran tots els liders dels partits polítics lamentant l'escassa participació. Babaus!!