EL CONSORCIO

El "consorcio" compleix enguany vint-i-set anys i s'ha fet molt gran. Té més de cent amics per tota la província de Tarragona. Tots molt assedegats i per això han begut aquest mes de febrer una mitjana de 2,17 metre cúbics d'aigua cada dia. Els peus els té a l'Ampolla on té una "una estació transformadora d'aigua potable. El cap, però, el té a Reus, on té la nau de control.

Té un funcionament molt democràtic perquè té una assemblea on estan representats tots els Ajuntaments consorciats, totes les empreses, i nou vocals de la Generalitat. Si els comptes em surten bé, més de 100 membres.

No és estrany que amb tanta gent qui tallli el bacallà sigui el consell d'administració. És un òrgan més petit. Són vuit persones. Unes quants membres del Consell, gairebé la meitat, són de les Terres de l'Ebre. Un d'ells és regidor de l'Ajuntament de Tortosa. És un noi templat i fa una oposició de les d'abans; polítics que volien canviar el món. Malgrat que aquest verd regidor s'oposa al camp de golf a Tortosa, l'aigua que administra rega parcs, jardins i parcs temàtics fóra de casa nostra. No deixa de ser una cosa curiosa. Potser perquè són gent amb molta sensibilitat social i prefereixen patir gana per a que pugui menjar el veí.

Malgrat el consorcio s'aprovisioni de l'aigua de l'Ebre i la meitat del Consell sigui de l'Ebre s'anomena "Consorcio de Aguas de Tarragona. ". No podia dir-se d'altra manera. Va nàixer a Madrid i allí pensen en províncies.

I a mi, que em va caure la llagrimeta (snif, snif) amb la "niña española" del debat de l'altre dia entre els patrios candidats, penso amb el "niño español", aquell que neix a Fontibre i mor a Deltebre. I em pregunto si té pares que cuiden d'ell. Si el mimen o li donen una bona educació o si, potser, el maltracten.