Enhorabona al PSOE, especialment al PSC per haver guanyat les eleccions generals a l'Estat espanyol i a Catalunya. Però quin és el preu amb el que ho han aconseguit?
Potser sí el PSOE no hagués plantejat aquesta passada campanya electoral en clau de "ells" o "nosaltres" podria haver tingut fins i tot un disgust en el moment del recompte. Però aquest frontisme, amb el que ha conseguit pujar escons, també ha provocat que el Partit Popular en pugi més i escurci la distància amb el nombre total de vots. El PP serà l'oposició a les Corts amb el nombre de diputats més elevat des de la reinstauració de la democràcia.
Unes quantes preguntes em sorgeixen davant la nova legislatura que s'enceta. Seguirà el Partit Popular fent una oposició a "cara de gos" amb el tema del terrorisme, ara que ETA ha tornat a matar? Deixaran en un calaix amagat en les files populars el tema de la successió de Mariano Rajoy? Sabrà el PSOE esquivar amb bones mesures econòmiques la desacceleració econòmica que cada dia es fa més evident? Com negociarà el PSOE les seves aliances parlamentàries? Quin serà el paper de CiU a Madrid? Com digerirà internament ERC la més que evident baixada de diputats? Quins horitzons incerts s'obrin en Izquierda Unida un cop Gaspar Llamazares ha explicitat la seva decisió de no presentar-se a la reelecció com a coordinador de la formació política? Quin tipus de premi donarà el PSOE al PSC pels bons resultats obtinguts ? Quin paper crític desenvoluparà la nova formació de la diputada Rosa Diez?
Malaït bipartidisme. La correlació de forces entre els grans partits no ha canviat gaire, però la trinxamenta dels altres partits ens pot portar a un altra legislatura plena de durs enfrontaments entre el PSOE i el PP.
(Fotografia de l'avatar de Gaspar Llamazares a Second Life)
Potser sí el PSOE no hagués plantejat aquesta passada campanya electoral en clau de "ells" o "nosaltres" podria haver tingut fins i tot un disgust en el moment del recompte. Però aquest frontisme, amb el que ha conseguit pujar escons, també ha provocat que el Partit Popular en pugi més i escurci la distància amb el nombre total de vots. El PP serà l'oposició a les Corts amb el nombre de diputats més elevat des de la reinstauració de la democràcia.
Unes quantes preguntes em sorgeixen davant la nova legislatura que s'enceta. Seguirà el Partit Popular fent una oposició a "cara de gos" amb el tema del terrorisme, ara que ETA ha tornat a matar? Deixaran en un calaix amagat en les files populars el tema de la successió de Mariano Rajoy? Sabrà el PSOE esquivar amb bones mesures econòmiques la desacceleració econòmica que cada dia es fa més evident? Com negociarà el PSOE les seves aliances parlamentàries? Quin serà el paper de CiU a Madrid? Com digerirà internament ERC la més que evident baixada de diputats? Quins horitzons incerts s'obrin en Izquierda Unida un cop Gaspar Llamazares ha explicitat la seva decisió de no presentar-se a la reelecció com a coordinador de la formació política? Quin tipus de premi donarà el PSOE al PSC pels bons resultats obtinguts ? Quin paper crític desenvoluparà la nova formació de la diputada Rosa Diez?
Malaït bipartidisme. La correlació de forces entre els grans partits no ha canviat gaire, però la trinxamenta dels altres partits ens pot portar a un altra legislatura plena de durs enfrontaments entre el PSOE i el PP.
(Fotografia de l'avatar de Gaspar Llamazares a Second Life)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada