BLACKWATER: MERCENARIS NORDAMERICANS

Avui al canal CNN+ feien una entrevista al periodista nordamericà Jeremy Scahill sobre el seu últim llibre "Blackwater: el progreso del ejército mercenario más poderoso del mundo".

Fa poc temps vaig fer una entrada sobre el resorgiment del fenòmen pirata en algunes parts del món. Ara me n'assabento que el país "de les llibertats" té un exèrcit privat de mercenaris que depén directament del president del país i que fons públics immensos del Departament d'Estat dels EUA es vehiculen a través d'una organització privada denominada Blackwater.

Aquest organització, parcialment opaca ja que és un entramat de empreses contractades i subcontractades prepara i organitza actualment prop de 40.000 mercenaris i actua en nou països al món. Fins i tot la pròpia seguretat de les autoritats americanes a l'Irak a la denominada zona verda, està encarregada a aquesta empresa que es vanagloria de no haber patit cap baixa de persones custodiades per ells en els últims 5 anys.

Fundada l'any 1997 per Erik Prince, exmembre del SEAL que és un cos d'élit de l'exércit noradmericà, compta amb un nombre significatiu d'exmilitars i membres retirats de la CIA i FBI i contracta soldats mercenaria de diferents nacionalitats, especialment de països que han patit conflictes armats o dictadures militars.

Disposen de més de 40 avions propis, tenen la seva seu a l'estat de Carolina del Nord, al costat del llac Blackwater que dona nom a la pròpia organització. La seva estructura molt ramificada i transnacional els situa en una situació jurídica sobre la qual n'és complicat demanar responsabilitats a ningú. Esborronador.

La web oficial de la compayia és http://www.blackwaterusa.com/

PERIODISME CIUTADÀ

Al canal 24 hores de Televisió Espanyola féien ahir per la nit un programa titulat Cámara Abierta dedicat al fenòmen del Periodisme ciutadà.

El periodisme ciutadà sorgeix a partir del món blogger per a contrarestar a nivell informatiu la cada cop major influència dels poders econòmics i polítics en els mitjans de comunicació tradicionals.

En el reportatge un expert deia que aquesta nova realitat tindrà un major èxit en sectors d'informació molt especialitzada o bé en determinats àmbits locals.

A l'Ebre aquest fenòmen el coneixem força bé amb el que hem anomenat blogosfera, barreja de món real i virtual consolidat com una font alternativa d'informació o, si més no, un important fòrum d'opinió en el nostre territori.

Aquesta importància creixent ha provocat que una bloggera cubana, Yoani Sánchez, hagi estat escollida per la prestigiosa revista Times com una de les 100 persones més influents.

Algunes webs realment interessants sobre aquest fenòmen són:

http://www.periodismociudadano.com/

http://www.soitu.es/

http://www.reporterodigital.com/

PREMIS A LA PRECARIETAT LABORAL

Avui llegia a l'edició digital del diari El País que l'Àrea de Joventut de Izquierda Unida de Palència havia convocat un concurs al contracte més precari.

El premi al contracte de més curta durada el va guanyar un home de 35 anys amb un contracte d'1 hora i mitja. L'altre premi, el de major nombre de contractes en un any, el va guanyar un jove de 23 anys que va tenir 15 contractes d'una setmana durant l'any 2005.

La notícia pot semblar una anècdota però vol denúnciar la poca estabilitat laboral que tenen molts de joves en el món laboral. Les estadístiques confirmen que un dels sectors d'activitat amb una major precarietat és el de l'Administració Pública on s'abusa de la contractació laboral.

Els guanyadors van obtenir una recompensa d'un Estatut dels treballadors, un exemplar de la revista Mundo Obrero i un San Pancraci i ès que aquest Sant que va ser decapitat a la jove edat de 14 anys gaudeix de múltiples invocacions, i una d'elles és la de trobar treball.

Els precaris creients (no els creients precaris) poden recitar aquesta oració (en castellà per suposat):

"Glorioso San Pancracio, alcanzadme de Dios trabajo honrado y suficiente para todas las necesidades de esta vida temporal. Os pido salud y fuerza para cumplir con mi trabajo. A través de él confío en alcanzar la gloria eterna. Amen".

MÓSTOLES: SOBREDOSIS PATRIÒTICA

Ahir es va celebrar un acte commemoratiu dels 200 anys del ban dels alcaldes de Móstoles, pel qual el 2 de maig de 1808 van avisar als pobles de Toledo i Extremadura per tal que movilitzessin les seves milícies en contra de l'ocupació francesa de Madrid.

En un acte presidit pel Rei, tot va discórrer amb el guió previst: alabances i exaltacions de la nació espanyola.

Algunes coses que es van poder sentir:

Esperanza Aguirre: "Un aldabonazo en la conciencia de todos los españoles", "defender la libertad de la patria es la mejor manera de defender la libertad de todos los españoles".

Rodriguez Zapatero: "Dos siglos al cabo de los cuales, de la mano de la Corona, han prevalecido los mejores propósitos de quienes nos precedieron, la realidad de una Constitución estable que ordena y protege nuestra convivencia, una idea moderna de España concebida como una sociedad de ciudadanos libres e iguales."

Juan Carlos I: "Toda una Nación en armas luchando en torno al derecho inalienable de los españoles a trazar por sí mismos el presente y devenir de España".

Tan sols els faltava corejar tots junts: "Todos con la selección: a por la Eurocopa".

De vegades penso si la substància patriòtica de l'Estat espanyol, tret de Catalunya i el País Vasc, han canviat gens en aquest dos-cents anys. Com dirien els Martes i Trece, Encarna! que tengo dos empanadillas haciendo la mili en Móstoles, voy a llamar, no sea que se me quemen los chicos....

(fotografia extreta de alexsinos.blogspot.com)

LA ZONA MORTA

Ahir per la nit al canal 2 de Telecinco (Televisió Digital Terrestre) feien un reportatge sobre l'accident nuclear de Txernobil de l'any 1986, editat per l'ONG Greenpeace.

El tractament que es fa del tema és força catastrofista i a estones poc rigorós des del punt de vista científic. En un moment, per exemple, es diu que després de l'accident hi ha hagut un augment d'hepatitis B que és una malaltia infecciosa i en cap cas pot tenir relació amb l'accident, perquè encara que s'haguessin produït dèficits inmunitaris en la població sempre seria necessari el contagi de l'agent infecciós.

Malgrat això, si un cerca informació sobre l'accident, és realment esborronadora. Mai sabrem l'abast real de la tragèdia, però les xifres de morts, població afectada en la seva salut, població desplaçada, contaminació de terrenys i aliments són esfereïdors.

L'activitat radioactiva del reactor, contingut parcialment per un sarcòfag de formigó que s'esquerda i necessita urgentment la realítzació de nous treballs, està calculada per a 100.000 anys.

L'energia nuclear va ser un "pelotasso" de les companyies americanas que van desenvolupar aquesta tecnologia amb connivència amb companyies elèctriques, constructores i governs en la dècada dels 60 i 70 del segle XX. Avui, a tot el món, és una energia sense futur, amb moratòries, cancel.lació de comandes i tancaments de centrals en funcionament.

Els trenta quilòmetres a la rodona de Txernobil se'ls coneix com la "zona morta". No hi viu ningú, hi ha ciutats senceres abandonades i és un àrea que té l'accés restringit.

Els ebrencs encara tenim a casa nostra tres nuclears en funcionament. La quarta que hi havia es va haver de tancar després d'un accident on va poder passar una autèntica desgràcia. Ara acabem de patir un altre incident classificat de nivell 2 pel CSN a les centrals d'Ascó.

En lloc de parlar del seu tancament, ara ens parlem de la construcció de magatzems temporals de residus nuclears i certes veus parlen de revisar la moratòria de noves construccions que es va acordar a Espanya.

Els humans generem monstres que no sabem aturar, ja que sabem com generar energia a partir de la fisió nuclear però no tenim ni tecnologia ni coneixement per eliminar adequadament els residus que s'hi generen.

Per a quan una plataforma antinuclear a les nostres Terres? Jo, m'hi apunto.

(Per més informació veure un interesantíssim article a http://www.esplugues.com/txernobil/cernovil_cierre.htm).

LA CREU DE L'EBRE

És una dita popular aquella de "que tothom veu la palla a l'ull de l'altre però no veu la viga al propi ull".

Està clar que la dita me l'he d'aplicar més d'una vegada (autocrítica) però hi ha certes persones que mai es sentirien al.ludides.

En totes les professions hi ha bons professionals i gent maldestra; seguidors de les normes deontològiques de la seva professió i persones al marge de tota ètica. El periodisme no n'és una excepció.

Tenim el món i el periodisme que tenim, trufat de nombrosa gent més que digna, de professionals que es guanyen el pa en mig d'un un món laboral especialment dur i sotmès a múltiples pressions. Altres professions, però, també ho són i no per això tenen la vènia de no ser jutjades pel món del periodisme.

Es pot opinar dels periodistes? Perquè no. Alguns fan constants mérits per ficar-los el dit a l'ull mentre ells fiquen el dit a l'altre ull.

En concret, un setmanari de les nostres Terres, que s'autoanomena d'informació i que un trist dia va escollir un fosc camí per erigir-se en una tribuna escrita dels pandemonis; del dit acusador que assenyala i jutja sense judici; de l'opinió desinformada i forasenyada; del periodisme al servei dels propis interessos i no al servei del noble deure d'informar amb veracitat al públic; de la veritat a mitges; de la notícia-ficció; del treball periodísc de sobretaula; de la tribuna pontifical de panxa desagraïda; del prejudici de progre passat de moda; d'editorials pamfletàries; de covardia amagada sota notes de redacció; de papanatisme de safareig; de pràctiques pròpies d'illa italiana.

Quina creu de l'Ebre!

(Fotografia de http://www.elian.cu/)

NO ESTEM SOLS

Sóc professor associat de la URV i avui el Sotsdirector del Campus de les Terres de l'Ebre, Xavier Farré Albendea, ens ha fet arribar a tots els membres del campus de la universitat un escrit del Dr. Javier Martinez Gil, catedràtic d'hidrogeologia de la Universitat de Saragossa.

És llarg, té divuit pàgines, i l'he llegit en diagonal. Val la pena. Podeu llegir-lo sencer a ttp://www.unizar.es/fnca/sequia/080416martinezgil.pdf.

Per fer boca, us penjo l'encapçalament. No estem sols.

"A vosotros:
las gentes de la Plataforma en Defensa del Ebro,
porque con vuestra actitud encarnáis la voz
de una conciencia social adormecida,
y de un mundo de valores en vías de extinción
en estas sociedades esquizofrénicas del falso progreso,
la falsa sostenibilidad y de una democracia,
que no lo es tanto
en las que todo esta mercantilizado,
y en las que todo se hace en aras del pretendido interés general.
Una sociedad en la que los planes hidrológicos
todavía siguen siendo planes del reparto del agua,
y el discurso de los valores medioambiental
todavía es poco más que retórica vacía
Nos estáis ayudando a mirarnos en nuestra propia esquizofrenia,
y a plantearnos cuestiones tan elementales como
¿qué es el progreso?¿qué es la democracia?
¿Qué es el uso y el abuso de los ríos?
¿dónde está la franja que los separa?¿Hasta cuándo?
Nos recordáis el valor de la palabra “territorio”.
Nos ayudáis a reflexionar y a tomar el gusto
de construir la sociedad desde la ciudadanía,
recuperando una alegría y una credibilidad perdidas.
Gracias"

S'EQUIVOCA SR. SAURA!!

Llegeixo a l'edició digital del diari Avui que el conseller d'Interior de la Generalitat i President d'ICV, considera inoportuna la manifestació de la PDE del dia 18 de maig i que la seva formació no anirà a nivell oficial i si algú hi va ho farà a títol individual. El que hem de sentir aquests dies en boca d'aquests "progres" de debó!

A més, diu el conseller, que l'obra no es paga a compte de l'Estatut.

Em sembla que aquest senyor va ben errat i ni tan sols sap el que ha aprovat el Govern Central. Veiem que diu l'article 6.5 del Reial Decret-LLei 3/2008, de 21 d'abril, de mesures excepcional i urgents per garantir l'abastament de poblacions afectades per la sequera a la província de Barcelona.

"5. La financiación de estas obras se realizará con cargo a los presupuestos del Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino. Esta inversión tendrá la consideración de inversión estatal en infraestructuras a los efectos previstos en la Disposición adicional tercera de la Ley Orgánica 6/2006, de 19 de julio, de reforma del Estatuto de Autonomía de Cataluña."

Sr. Saura, que ens vulgui enganyar amb una cosa que està publicada al BOE, és d'autèntic escàndol.

PIRATES

Ahir pel matí vaig veure al canal CNN un fragment d'una entrevista que li feien a l'exministre Narcís Serra en motiu de la presentació d'un llibre que ha escrit i que es titula "La transición militar".

Una cosa interessant que va dir va ser el paper que tenien que desenvolupar els exercits en el futur i que ja no era el de vetllar per la defensa de la soberania nacional front altres països veins. Estava clar, pensava, jo. En un món globalitzat i condicionat pels grans poders econòmics, quin país actiu en els mercats internacionals desitja una guerra militar?

El paper dels Exèrcits, deia, havia de ser la seguretat front les noves formes de terrorisme i de pirateria. Els "outsiders" vaig pensar, delinqüents organitzats que es dediquen al segrest en el territori (amplament utilitzat a Sudamèrica) o al segrest i pillatge marítim (com en alguns mars asiàtics i africans).

I és que ho acabem de veure amb el segrest del pesquer basc en les aigües de Somàlia on l'Exèrcit espanyol ha enviat una fragata i la nostra diplomàcia treballa cercant suports de França i dels Estats Units.

Pot un grup de deu persones desestabilitzar la seguretat internacional? Doncs és evident que sí. De que serveixen doncs els grans recursos econòmics que es volen dedicar a sofisticat armament militar per destruir missils a l'espai mentre un grupet de bandolers amb fusells i pistoles siguin capaços de provocar la por i el desordre?

(Fotografia de http://www.islaspalomino.com/ip_images/piratas_en_el_callao.jpg)

NEDAR I GUARDAR LA ROBA

Ahir, ICV Terres de l’Ebre va comparèixer en roda de premsa per presentar un comunicat en relació a les mesures anunciades pel Govern amb el tema de l'aigua on "demana a la seva direcció nacional que abandoni el Govern si es tira endavant una canonada permanent i es vulnera, així, el “Compromís per l’Ebre”. En cas contrari, les organitzacions locals d’ICV a les Terres de l’Ebre obriran un període de reflexió per tal de revisar la seva vinculació a ICV."

Mentre en el comunicat d'ICV i en el del PSC es parla en tot moment d'interconnexió de xarxes CAT-ATLL, en el comunicat d'ERC es parla d'interconnexió de xarxes i també de prolongament del minitrasvasament.

Diguem-ho pel seu nom: Trasvasament. Comencem per aquí, no ens instal.lem en el llenguatge políticament correcte.

No voldria ficar massa el dit a la llaga, tots estem patint i ens trobem immersos amb fortes disjuntives d'índole política que ens costa aguantar, però el President a l'Ebre d'ICV, Jaume Forcadell, té al seu abast fer un necessari gest de coherència. Per si algú encara no ho sap, ell està com a representant del Departament de Medi Ambient al Consell d'Administració del CAT. Com pot demanar la dimissió del conseller Baltasar del seu propi partit i que li manté la seva confiança com a membre del Consell d'Administració del CAT i mantenir-se en el càrrec?

Això sí que no. En política no pots demanar la dimissió de qui t'ha nomenat o et manté en el càrrec i esperar assegut a la cadira. Potser el període de reflexió respecte el carnet d'ICV l'hauria de fer extensiu de forma immediata a la seva permanència en el mateix òrgan que portarà l'aigua a Barcelona.

(Fotografia de www.centros2.pntic.mec.es)

GOOD MORNING EBRENCS

Vaig començar el 26 de febrer d'enguany amb un post titulat "la gent de Tarragona fa negoci amb l'aigua de l'Ebre". Des de llavors han passat dos mesos i gairebé quinze posts sobre l'aigua. Sobre el marc legal del consorci, del decret de sequera, la setmana passada que es modificaria la Llei del minitrasvasament mitjançant un Reial Decret Llei. Que a Ascó el material radioactiu saltava les tanques.

Feia vent. Molt vent i molta gent estava adormida, s'anava treient les lleganyes, badallant poc a poc. Preparant-se el cafè. Ara ja s'han despertat. Bon dia senyors i senyores. Espero que el so del despertador de l'aigua no us hagi fet llevar de molt mal humor. És dolent dormir tant. Però hi ha gent que no ha dormit, ha fet els seus deures.

Vaig començar abans de les eleccions generals: 26 de febrer. Es veia venir. Doncs rés a dormir que s'està molt bé al llit. Tots com corderets a votar el Zapatero i a la Chacón. La Catalunya optimista.

Ara cal fer com que ningú dormia. Cal buscar culpables i la gent covarda sól ensanyar-se amb els polítics i si són del partit més dèbil, més encara.

Avui es desperten els regants. Ningú els ha preguntat rés diuen. Perquè no obrien la boqueta abans? Que esperaven? Un bitllet de 50 Euros a cada paquet d'arrós ?

Als agents socioeconòmics ni els he sentit. Ni associacions d'empresaris, ni sindicats, ni Cambra de Comerç. Good morning ebrencs, no es pot dormir.

(Fotografia de www.sanfermin.com)

COMUNICAT DE LA FEDERACIÓ DE L'EBRE D'ERC

Vull fer-vos públic un comunicat de la Federació de l'Ebre d'ERC. Qui ho vulgui comparar amb les posicions dels altres partits polítics ho pot comparar. Com deia un eslògan famós d'un sabó de rentar: "Busque, compare y se encuentra algo mejor, comprelo".

POSICIONAMENT DE LA FEDERACIÓ DE L’EBRE D’ESQUERRA DAVANT LA INTERCONNEXIÓ DE LES XARXES CAT-ATLL.

Després de l’anunci ferm del Govern de la Generalitat que s’interconnectaran les xarxes del Consorci d’Aigües de Tarragona i d’Aigües del Ter – Llobregat, amb l’evident allargament del transvasament de l’Ebre cap a Tarragona en un tram de 60 km fins a Barcelona, la Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana, reunida en Executiva Regional ampliada a càrrecs institucionals, ha arribat als acords següents:

1. Assumim i mantenim plenament el nostre posicionament històric contra qualsevol tipus de transvasaments d’aigua, per considerar-les mesures desequilibradores i insostenibles. Per tant, la Federació de l’Ebre d’Esquerra seguim i seguirem defensant el riu i el territori com sempre hem fet.

2. Ens sentim profundament incòmodes davant la situació contradictòria en què es troben els nostres representants al Govern de les Terres de l’Ebre davant la prolongació del minitransvasament fins a Barcelona.

En l’executiva d’anit, tant el delegat del Govern com els directors i els coordinadors de Serveis Territorials van posar a disposició del partit els seus càrrecs de Govern.

L’executiva regional rebutja la voluntat de dimissió manifestada pels diferents càrrecs del Govern d’Esquerra Republicana a l’Ebre.

3. Els representants del partit al Govern de la Generalitat han de seguir treballant com han fet fins ara per traslladar cap el Govern el sentiment i les reivindicacions existents al territori a l’hora que han de garantir que la interconnexió de xarxes sigui temporal i tingui un final en els terminis fixats.

La seva tasca ha de continuar sent la de defensar el territori i el riu com ho han fet fins ara. I, evidentment, aquesta defensa només es pot fer en la mesura que el representen, des de la lleialtat institucional envers al Govern i les seves decisions, però també des de la defensa del territori que representen.

4. La regional de la Federació de l’Ebre valorem molt positivament les accions i pressions exercides pels representants institucionals i orgànics d’Esquerra envers el Govern de Catalunya, dins del nostre propi grup parlamentari i a la mateixa executiva nacional del partit.

5. La regional d’Esquerra de l’Ebre recorda que la situació actual és fruit, sobretot, de la incompetència nacional en la gestió de l’aigua, que ha portat a terme el Conseller de Medi Ambient i Habitatge, el qual ja hauria d’haver assumit responsabilitats. És inacceptable per al territori la poca planificació i eficiència en el desplegament de les dessaladores, actuacions de recuperació i reutilització de recursos hídrics al sistema ATLl, així com la poca anticipació en la gestió de la crisi actual.

6. D’altra banda, la regional de l’Ebre lamenta l’actitud de CiU, impulsor del minitransvasament i de la interconnexió de xarxes, el qual vol aprofitar la situació que s’està vivint per imposar una proposta especulativa i transvasista com és la del Roine.

DIGUEM-HO PEL SEU NOM: TRASVASAMENT

Ja ho vaig avançar la setmana passada que l'aigua del Consorci d'Aigües de Tarragona aniria a Barcelona per l'autopista AP-7.

Primer el conseller Baltasar va buscar artificis lingüístics com captació o auxili per a parlar del trasvasament del Segre. Ara no volen parlar de trasvasament sinó d'interconnexió.

Doncs no senyors. El que es vol fer és un trasvasament, millor dit, una prolongació d'un trasvasament que ja existia des de l'any 1981 i que es va formalitzar amb el primer govern de Jordi Pujol. Fins i tot ho ha recordat aquesta setmana l'ex-president, quuan ha afirmat que si si hagués estat per ell, aquest prolongament ja s'hagués hagut de fer als anys '80.

No és creïble, doncs, l'oposició de CiU a aquest prolongament del trasvasament si el govern no admet parlar del riu Roine. Però si el van fer ells! Els 4 m3 /segon els van prendre ells!

Potser, caldria deixar de manipular a la gent. El que cal és treballar pel país, des del govern i des de l'oposició, amb actituds responsables i sense mentides, ni d'uns (algú hauria de substituir el conseller Baltasar quan arribés la sequera), ni dels altres (algú els hauria de fer entendre que s'han d'oblidar del Roine).

Que cal aigua per a Barcelona a conseqüència de la sequera? Doncs que la tinguin mentre dura la sequera, ni un minut més. Que ens fan falta infrastructures al territori? Que ens les facin. Que ens fa falta aigua i una estació elèctrica transformadora al Polígon Catalunya Sud? Que ens ho faciliten. Que s'ha d'invertir per evitar la regresió del Delta? Que se'ls gastin.

(Fotografia de http://lacomunidad.elpais.com)

"CAPITAN MANDE FIRMES. TIRIRÍ, TIRIRÍ"

Espanya ja era un país modern. Té edificis dissenyats pels millors arquitectes del món; té molts de quilòmetres de tren d'alta velocitat; hi ha museus d'art contemporani repartits per la geografia espanyola; exportem les pel.lícules d'Almodòvar; hi ha cuiners de vanguàrdia. I ara té una ministra embarassada passant revista a les tropes.

Sentir a Carme Chacón amb una veu allunyada dels crits castrenses dels seus antecessors, Federico Trillo i José Bono dir "capitán mande firmes" amb el so de les cornetes de fons, porta al nostre país a quotes excelses de modernitat. Aquesta és la imatge que vol transmetre ZP amb el seu nou organigrama ministerial i la selecció de persones que l'han d'ocupar.

Sentir a la socialista Carme Chacón, número 1 del PSC per Barcelona, catalana, cridar a "veu plena" davant les tropes espanyoles "Viva España, Viva el Rey" és d'allò més commovedor.

Tenim un espanyolista recalcitrant com en José Bono, president del Congrés, una catalanista dirigint l'Exèrcit espanyol, garant de la unitat i indisolubilitat de la "pàtria", un president de la Generalitat nascut a la província de Córdoba i un ministre de Treball que parla molt bé el castellà.

Si senyor, capitán mande firmes: tirirí, tirirí. Quin país més modern.

LA VALL DEL HUASCO, LA VALL DE L'EBRE

Avui he vist al canal 24 hores de Televisió Espanyola un reportage sobre la vall del Huasco (o Guasco) de Xile.

Aquesta vall fértil, regada pel riu Huasco que neix als Andes i desemboca al Pacífic, té un problema que és diu or.

En una zona fronterera entre Argentina i Xile, una companyia canadenca que es diu Barrick Gold Corporation va descobrir allò que la gent del terreny ja coneixia des de temps immemorial, que hi havia molt d'or. Aquesta empresa va impulsar fa uns anys que es signés un tractat miner entre Argentina (impulsora del tractat sota els governs neolliberals de l'época) i Xile (que retornava a la democràcia i estava completament fora de joc) per explotar aquests recursos aurífers.

Es va presentar un projecte que obviava una cosa important, l'or estava sota cinc importants glaciars. Quan això es va descobrir, l'empresa va proposar mobilitzar els glaciars. Si, ho llegiu bé. El pla consistia en trencar tot el gel dels glaciars i transportar-lo a altres cotes de la montanya on no hi haguessin jaciments d'or.

Les autoritats locals van aturar aquesta barbaritat, però la companyia ha començat a fer prospeccions i construïr vials que han movilitzat gran quantitats de pols que s'han depositat damunt dels glaciars. La pols ha provocat que més del 15 % de la superfície dels glaciars s'hagin desfet, aplanant el camí als plans de la companyia minera.

Si això és poc, es volen mobilitzat més de 50 tones de montanya per obtenir una tona d'or, utilitzant el métode de lixiviació amb cianur. El reportatge contenia declaracions d'un responsable de l'empresa que afimava que compleixen tots els estàndards internacionals en la utilització del cianur.

Això no és tot, aquests glaciars són la capçalera del riu Huasco que rega aquest fértil vall dedicat al conreu de raïm de taula que s'exporta als EUA, Japó i Europa. Els agricultors veuen amb mal ulls la detracció d'aigua que necessitarà l'explotació de la mina i temen una eventual contaminació del riu per cianur. El problema ja ha començat, doncs la comunitat de regants del riu vota en relació a les terres que es tenen, i per això la companyia minera en té el control doncs és la principal terratinent i compta amb la complicitat d'altres terratinents.

La companyia, com ha declarat un capellà que dona suport als moviments locals d'oposició, està utilitzant mecanismes de "seducció" amb promeses d'un futur millor i el pagament de molts diners als pagesos i les autoritats polítiques locals.

Us sonen familiars els problemes de la vall del Huasco?

Per més informació: http://www.atinachile.cl/node/1590

(Fotografia de www.visitingchile.com)

TRIST, IMPOTENT I DESORIENTAT

Fa uns dies una persona amb responsabilitat política al territori em venia a dir, més o menys, que els esquimals i els tuaregs viuen en territoris hostils i malgrat això, aquesta població humana vol continuar arrelada al lloc on ha nascut i que a l'Ebre, ens passa i ens passarà una cosa més o menys similar, salvant les distàncies.

La comparació pot semblar exagerada però la trobo d'allò més encertada. Les nostres terres no són hostils des del punt de vista climàtic, però som territoris perifèrics allunyats del poder polític, on els nostres avantpassats van haver de dedicar esforços per regar les terres, assecar el delta de l'Ebre per guanyar nous camps de conreu, abancalar montanyes per sembrar oliveres i ametllers i d'aquesta manera poder anar tirant.

La revolució industrial ens va passar gairebé de llarg, les noves tecnologies ens arriben a un nivell primari i les infrastructures del territori deixen molt que desitjar.

Malgrat això, molta gent nascuda ens emperrem en estimar i defensar la nostra terra i continuar vivint-hi. És tant trist pensar que amb quatre coses que ens facilitessin les Administracions l'esperit lluitador trobaria un camp millor abonat per afrontar en condicions el futur. Doncs no, no hi ha manera, i és que no tenim cap tipus de poder polític ( i amb això no critico de forma generalitzada als nostres polítics que moltes vegades fan el que poden).

Ja ho vaig avançar aquesta setmana amb una entrada al meu blog que l'aigua aniria per l'Autopista AP-7 cap a Barcelona i segurament es confirmarà que mitjançant un Reial Decret-LLei (Si senyors Reial) es faran totes les modificacions legislatives que calguin per fer possible aquesta infrastructura.

Em quedo amb cara de tonto, quan les notícies confirmen que l'acord lligat entre Zapatero i Montilla comptarà amb el diàleg al nostre territori i el vist-i-plau de les comunitats regants. Amb el vist-i-plau dels regants no m'hi ficaré, però de quin diàleg parlen? Quin cinisme! Paraules buides, clitxes de " tallar i pegar" en les boques dels polítics.

Davant d'això, no puc sentir-me més que trist, impotent i desorientat. Som gent menystinguda, maltractada i abandonada a la nostra pròpia capacitat de supervivència com els esquimals i els tuaregs. La nostra realitat cultural ni tan sols la protegiran com el "pobret" ruc català.

Havia deixat de sentir-me espanyol i estic a punt d'abdicar de la meva catalanitat.

(Fotografia de olvan.diba.es/guaramasia.htm)

PER L'AP-7 CIRCULARÀ L'AIGUA DE L'EBRE

Qui ho hagués dit. Tants de quilòmetres i diners que m'ha costat anar a Barcelona per aquesta infrastructura viària, engrossint els comptes de guanys d'Abertis, participada majoritàriament per la Caixa a traves del grup "Abertis", que ara hauria de veure com circula pel meu costat l'aigua de l'Ebre.

I és que avui ja ho veig clar. Mentre avui encara el conseller segueix defensant l'opció del Segre que tanta oposició ha obtingut està dient que no li consta, ja que no li han notificat, la proposta del Govern Central de canalitzar aigua a traves d'una canonada per l'autopista AP-7.

Quina jugada mestra! Cronologia ràpida dels fets:

1) Paral.lelament a l'anunci de les posibles restriccions a Barcelona, els alcaldes de Tarragona i Reus ofereixen l'aigua dels seus pous a l'àrea metropolitana de Barcelona.

2) Acabades les eleccions generals el conseller Baltasar anuncia el trasvasament del Segre.

3) Oposició a la proposta del conseller Baltasar pels territoris lleidatans i ebrencs i per part del Govern Central.

4) Dies de confondre al personal mentre s'arriba al debat d'investidura del President del Govern, que sense concretar-ho, anuncia que té la solució.

5) Mentre el conseller Baltasar segueix mantenint el trasvasament del Segre, s'introdueix el tema de la canonada per l'Autopista A-7.

6) El PSC no s'oposa a la interconnexió de xarxes.

7) El Govern central modifica per Decret-LLei la Llei 8/1981 del ministrasvasament (Article 86.1 Constitució Espanyola: En caso de extraordinaria y urgente necesidad, el Gobierno podrá dictar disposiciones legislativas provisionales que tomarán la forma de Decretos-leyes..."

(Fotografia de http://images4.wikia.nocookie.net/inciclopedia/images/2/2e/Colleja.gif)

CATALUNYA GRAN ACOLLIDORA

No és un fenòmen nou. Al llarg del segle XX Catalunya va augmentar la seva demografia amb persones que van emigrar des de diversos punts de l'Estat espanyol (murcians, aragonesos, andalusos, extremenys) i que van contribuir amb el seu esforç al creixement econòmic català.

A les acaballes del segle XX i principis d'aquest nou segle hem assistit a l'arribada de moltes persones que provenen de fora de l'Estat Espanyol a un ritme molt força elevat.

Avui, diversos mitjans periodístics com El Periódico o El País es fan ressó d'un informe del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis elaborat per encàrrec de la Generalitat de Catalunya i que compara la realitat migratòria de Catalunya amb dotze països o regions d'Europa.

Segons consta en la seva pròpia pàgina web (http://www.idees.net/), el Centre d'Estudis de Temes Contemporanis (CETC) és una unitat dedicada a l'anàlisi i el debat (think tank) que depèn del Govern de Catalunya i que va náixer l'any 1989 i que ha tingut com a directors a Jaume Lorés (1989-1998), Àngel Castiñeira (1998-2004), Jaume Renyer (2004-2005), Enric Pujol (2005-2006), Joaquim Albareda (2006) i Alfred Bosch (2007 I en l'actualitat).

L'informe conclou que Catalunya, amb prop del 15 % d'immigració, és actualment la zona de la Unió Europea que més immigrants extracomunitaris ha rebut en la última dècada i més del 25 % dels quals es troben en situació irregular.

Són xifres importants i que les institucions hauran de tenir en compte per abordar de forma rigorosa, seriosa, completa, eficaç, equilibrada i consensuada.

És una realitat que no cal amagar i de la qual no ens hem de preocupar, però que sí l'hauríem de tenir ben analitzada per poder ocupar-nos-hi, no sigui cosa que ens agafin els pixats al ventre quan sonin totes les alarmes com ha passat amb el tema de la sequera.

(Gràfic obtingut de http://www.idees.net/)

CONTAMINACIÓ RADIOACTIVA

Ahir va publicar-se als mitjans de comunicació l'aparició de "partícules" radioactives a l'interior del recinte de la Central Nuclear d'Ascó I.

Avui, sabem que això va passar al novembre de l'any passat, després d'una recàrrega de combustible del reactor.

Que ha passat entre el novembre de 2007 i el mes d'abril de 2008? Doncs segons uns "res" i segons d'altres "tot" i haurem de seguir suportant l'obscurantisme i secretisme que rodeja el món de l'energia nuclear.

Ahir em mofava del fet que anunciaven que les particules fossin bones nenes i no haguessin sortit al recinte. Avui, Ecologistes en Acció, afirma que no es pot garantir que com a conseqüència del vent no s'hagin desplaçat per l'aire i hagin caigut en camps de conreu agrícola on alliberarien radioactivitat que s'incorporaria als aliments i d'aquesta manera a la cadena alimentària.

Ho tenim clar? Contaminació radioactiva és qualsevol presència de substàncies radioactives a l'ambient per damunt de les quantitats naturalment presents.

Quin element o isòtop radioactiu s'ha escapat de la presó del reactor? Segures, molt segures són. Diguem-ho exagerat però us penjo una imatge de com va quedar al central nuclear de Txernovil. Ja ens poden recordar que el tabac, l'alcohol i els greixos saturats són dolents, molt dolents.

(fotografia extreta de www.pangea.org)

ALERTA! TOT VA MOLT BÉ SRA. BARONESA.

Notícia apareguda al portal de notícies 3cat24 i que també he pogut veure al propi canal de televisió.

"Ascó (Ribera d'Ebre).- El titular de la central nuclear d'Ascó, Associació Nuclear Ascó-Vandellós (ANAV), ha comunicat aquest dissabte al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) que s'han detectat partícules radioactives en l'exterior dels edificis de la planta i també a l'interior. El CSN ha desplaçat un equip d'inspectors i ha explicat que les repercussions del succés estan 'molt per sota' dels límits establerts. La hipòtesi més probable és que les partícules procedeixin del sistema d'extracció i filtració d'aire de l'edifici de combustible. Per la seva banda, Greenpeace ha demanat explicacions 'urgents i detallades' al CSN."

Les repercursions de l'incident estan "molt per sota" dels límits establerts i l'estupidesa humana està "molt per damunt" del que pensem.

Que s'enduguen l'aigua contaminada amb les nuclears i que ens deixen en pau.

Notícia a http://www.3cat24.cat/noticia/268920/baixcamp/Detecten-particules-radioactives-a-la-central-nuclear-dAsco

PD: Ara acabo de veure una ampliació a la notícia. L'incident es va detectar ahir i diuen que no ha sortit cap "partícula" radioactiva fora del recinte de la central malgrat ho estan comprovant per si de cas. Que bones nenes són "les partícules" que no surten de casa sense permís del "papa i la mama"!!!

NO TOT ÉS AMOR A LA CADIRA

Estic cansat de veure a nivell mediàtic i en molts de blogs i fòrums d'opinió opinions que argumenten que Esquerra Republicana de Catalunya s'ha apoltronat en els seus càrrecs i tan sols defensa el manteniment del seu status quo.

Jo sempre he pensat que en la majoria de casos un càrrec defensa mantenir-se en el seu lloc per expressar els seus coneixements, habilitats i actituds. Perquè si no una persona decideix acceptar un càrrec polític? Uns seran millors i altres pitjors, però del que es tracta en el fons és de participar políticament al servei d'unes idees, individuals o col.lectives.

Em sembla greu, que allò que la dedicació a un càrrec, per convicció, d'una persona que pertany a ERC sigui titllat de poltronisme i no es digui ni mu quan el càrrec és ocupat per persones que pertanyen als partits més grans a Catalunya (PSC i CIU).

L'exercici d'un càrrec és l'exercici d'una poltrona? Qui cregui que càrrec i poltrona són termes sinònims valdria la pena que es declarés anarquista o bé passes a militar en un partit polític per exercir-lo sense apoltronament. Parlar, és tan fàcil. ..

Pels que encara cantin la cançoneta de la poltrona, els penjo una notícia que apareix a la pàgina web d'ERC.

Els directors territorials d'ERC a l'Ebre també dimitiran si Salvadó ho fa

Si es fa el transvasament del Segre o la interconnexió de xarxes, el delegat del govern a l'Ebre no serà l'únic que plegarà.

Ahir els quatre directors territorials d'ERC a l'Ebre van manifestar que «per convicció personal», «per sintonia amb el delegat» o simplement perquè es deuen al territori dimitiran amb ell, i algun ja ho ha comunicat al seu conseller (el de Governació).

Salvadó no va voler fer declaracions respecte a aquest tema, però sí que va admetre que passa per una «difícil situació personal», i durant la inauguració de les jornades dels regants de l'esquerra va dir que «no és bo plantejar mesures conjunturals per afrontar la sequera». Segons Salvadó, cada conca hidrogràfica ha d'apostar per ser «autosuficient». «Així evitarem enfrontaments entre territoris», va afegir. Les aigües baixen tèrboles a l'Ebre.

Així, els quatre directors territorials del govern d'ERC van assegurar, consultats per aquest diari, que ells també dimitiran si es fa el transvasament del Segre o la interconnexió de xarxes entre el minitransvasament de Tarragona i l'empresa Aigües Ter Llobregat.

FELIP MONCLÚS director territorial d'Innovació, Universitats i Empresa «Si s'aprova qualsevol tipus de transvasament, per convicció i per sintonia amb el delegat dimitiré»

CARLES PASQUAL director territorial de Governació i Administracions Públiques «Seré conseqüent. Estic en política per ideologia i la posició d'ERC a l'Ebre sobre aquest tema és molt clara»

ADAM TOMÀS director territorial d'Acció Social i Ciutadania «Si es fes el transvasament de l'Ebre, no podria justificar continuar al govern, i més si el delegat marxa»

XAVIER VEGA director territorial de Cultura i Mitjans de Comunicació «La gent d'ERC tenim clar que ens devem al territori. Ja he dimitit una vegada i si és necessari ho tornaré a fer»

BALTASAR, LA MORENETA I LOURDES

He estat veient la sessió de control al Govern del Parlament de Catalunya on el tema de l'aigua ha estat un tema estrella.

S'ha dit que encara no estem en situació d'emergència i que el govern no tanca cap tipus de solució, que s'ha de garantir el dret dels ciutadans a l'aigua de boca. Mentre ahir i avui, a la secció del temps de TV3 hem estat veient informació sobre els cabals dels rius de Catalunya amb un Ebre desaforat amb més de 500 m3 per segon. El dilluns, al programa l'Àgora del C33 vam veure un debat amb un antitrasvasista, Manolo Tomàs, i quatre trasvasistes. Un debat plural i "equilibrat" al servei de la Corporació Catalana de Radiotelevisió i el Govern de Catalunya. Avui, al Diari la Vanguardia, se'ns informa que les restriccions poden ser un cop molt fort pel sector turístic de Barcelona i de retruc per a la imatge d'Espanya i que els regants de l'Ebre estan disposats a vendre's l'aigua.

Mare meva com està l'opinió pública! Per rematar-ho tot, avui en una entrevista el conseller Baltasar ha declarat "que s'ha encomanat a la moreneta malgrat sigui agnòstic". És clar, com cantaven els nens: "Que llueva, que llueva, la virgen de la cueva".

Quin país el nostre més tolerant quan els descreguts s'encomanen a les verges. Tan sols ens queda demanar més miracles i anar tots en peregrinació a Nostra Senyora de Lourdes, seguint al conseller Baltasar com si fossim els ratolinets d'Hamelin.

(Fotografia extreta de http://www.wikipedia.org/)

EL CENTRE D'INTERCANVI DE DRETS D'ÚS DE L'AIGUA

La Disposició Addicional Tercera del Decret 84/2007, conegut com Decret de sequera, disposa:

"Es constitueix el Centre d'intercanvi de drets d'ús de l'aigua de les conques internes de Catalunya a l'empara de l'article 71 del Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Aigües. L'Agència Catalana de l'Aigua resta facultada per realitzar ofertes públiques d'adquisició de drets d'ús de l'aigua amb l'objecte de després cedir-los a altres usuaris mitjançant el preu que ella determini, o de destinar els cabals adquirits d'aquesta manera a actuacions d'emergència."

Aquesta disposició, per tant, tan sols és d'aplicació a les conques internes de Catalunya sobre les quals la Generalitat de Catalunya té plena competència i en canvi no afecta a la conca de l'ebre (riu Segre i tram final del riu Ebre).

El pantà de Ciurana pertany a la conca de l'Ebre i té una capacitat d'embassament de 12 hm3 i està a un 17 % de la seva capacitat (no gaire cosa per a les xifres que actualment diuen es necessiten) Sembla, però, que s'haurien fet transferències d'aigua des d'aquest pantà cap al pantà de Riudecanyes pertanyent a les conques internes de Catalunya. D'aquesta manera s'estaria derivant aigua que podria posar-se a disposició d'aquest centre d'intercanvi de drets d'ús de l'aigua, a traves dels recursos subterranis que no estarien utilitzant els Ajuntaments de Tarragona i de Reus.

Si trec conclusions equivocades podeu corregir-me.

(Fotografia extreta de http://cat.bloctum.com/passejades/files/2007/08/2-6-entrada-a-siurana.jpg).

ERC TAMBÉ SAP SER COHERENT

Acords de l'Executiva extraordinària d'Esquerra a l'Ebre per aturar els transvasaments

En la reunió extraordinària de l’Executiva Regional d’ahir al vespre, ampliada amb càrrecs institucionals del territori i amb una àmplia representació de la Sectorial de Medi Ambient del partit —un total de 30 membres—, es va valorar la situació creada arran de la proposta del conseller de Medi Ambient i Habitatge de transvasar aigua del Segre al Llobregat i es van prendre els acords següents:

1. La Federació de l’Ebre d’Esquerra es reafirma amb els principis de la nova cultura de l’aigua i, coherent amb la signatura del “Compromís per l’Ebre”, es manifesta contrària a qualsevol tipus de transvasament i d’interconnexió de xarxes. Així, per a la Federació de l’Ebre d’Esquerra, la proposta de la Conselleria de Medi Ambient és inacceptable. Ens mantindrem on hem estat sempre, és a dir, donant suport a la Plataforma per a la Defensa de l’Ebre i defensant el territori. I això ho hem fet i ho farem tant si estem a l’oposició com si estem al Govern.

2. La Federació de l’Ebre d’Esquerra lamenta l’actuació del Conseller de Medi Ambient perquè vol tapar la manca de planificació amb un transvasament del tot injustificable. Si avui es fa el transvasament a Barcelona, amb quin argument ens oposarem demà a cobrir una situació d’emergència a Castelló, València, Múrcia o Almeria amb aigua de l’Ebre? Cal tenir en compte que l’any passat el Segre no va superar els 2 m3/s durant el segon semestre de l’any. Si aquest any que, tal com sembla serà sec —si no no estaríem avui aquí—, molt probablement tampoc els superarà i, per tant, pot ser inútil.

3. Volem denunciar l’ocultació de la informació per part del Conseller de Medi Ambient i la manca de debat territorial que s’ha produït. No és de rebut que a hores d’ara el Conseller Baltasar no s’hagi dignat a donar cap explicació a les Terres de l’Ebre sabent, com sap, quina és la sensibilitat del territori i el compromís que el Govern de la Generalitat va assumir de no portar a terme cap transvasament ni cap interconnexió de xarxes.

4. Les solucions per cobrir la possible situació d’emergència han de passar per desenvolupar de manera urgent les obres de les dessaladores i que s’accelerin al màxim les obres de recuperació i reutilització d’aigües depurades.

5. La Federació de l’Ebre d’Esquerra demanarà d’entrevistar-se amb la Plataforma per la Defensa de l’Ebre per coordinar esforços a l’hora d’aturar aquest intent de transvasament i presentarà als plenaris municipals mocions sobre aquest tema.

EL DECRET DE SEQUERA

Ara farà un any, es va aprovar el Decret 84/2007, de 3 d'abril, d'adopció de mesures excepcionals i d'emergència en relació a la utililtzació dels recursos hídrics, conegut com a "Decret de Sequera" que va ser prorrogat fins el 31-12-2008 en virtut del Decret 257/2007, de 27 de novembre.

El Decret és complex i s'estructura en una exposició de motius, 40 articles i diferents disposicions addicionals, finals i annexos.

L'article 39 del Decret regula la Comissió Interinstitucional de seguiment de la sequera que ha de fer el seguiment de l'evolució dels diferents escenaris i efectuar propostes d'actuació i la seva finançament i restarà formada per membres del Departament de Governació i Administracions Públiques (governat per un conseller de les Terres de LLeida d'ERC); del Departament d'Agricultura (governat per un conseller de les Terres de Lleida del PSC; del Departament de Salut (governat per una consellera de Girona del PSC); del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa (governat per un conseller de Manresa d'ERC); del Departament d'Economia (Governat per un conseller de Barcelona del PSC); del Departament d'Interior (governat per un conseller de Barcelona d'Iniciativa per Catalunya): L'Agència Catalana de l'Aigua (depenent del Departament de Medi Ambient governat per Iniciativa per Catalunya) i L'Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació de Municipis de CAtalunya i l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus.

És aquesta comissió, quan sigui necessari per afrontar una eventual situació de desabastament generalitzat d'aigua per al consum humà, per carències de disponibilitat de recursos superficials i subterrànis qui ha de definir i posar en funcionament les actuacions adreçades a garantir els drets bàsics dels ciutadans en matèria d'abastament.

El Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Baltasar, potser hauría de convocar aquest òrgan legal i deixar de xerramecar i fer-se fotos en rodes de premsa.

BALTASAR, EL REI VERD

El conseller de Medi Ambient de la Generalitat es diu Baltasar, com un dels treis reis mags. Però aquest no és negre, és verd.

Les seves declaracions d'ahir ofenen qualsevol intel.ligència mitjana quan elogia la "solidaritat" de Tarragona i Reus amb l'àrea metropolitana de Barcelona per acceptar l'enviament d'aigua. O és un ruquet català o és un mercader de la prestigiditació. Els de Tarragona i Reus enviaran indirectament l'aigua de l'Ebre, la del Consorci d'Aigua de Tarragona, la que gestionen els seus.

Noooo, diu en Baltasar. Siguem imaginatius, el diccionari és cosa rància que fosilitza les definicions. La paraula trasvasament l'esborrem i en diem captació.

Avui l'ha mandatat el Sr. Montilla per parlar amb Oriol Pujol i Ramón Espadaler per veure que en pensa CiU. Que ara és temps de fer país i aquells que se'ls va fer córrer a cop de gorra entendran perfectament els problemes que vostè no sap gestionar. Mentre, aquesta tarda, la vicepresidenta del govern de l'Estat, Fernández de la Vega, diu que s'oposen als trasvasaments de l'Ebre i el Segre perquè no són sostenibles des del punt de vista econòmic, social i mediambiental.

Sr. Baltasar, plegui o calli fins que tingui les coses clares. Està gestionant la situació de pre-alerta per sequera molt malament amb declaracions que ofenen la intel.ligència, donant informació contradictòria i amagant-ne d'altra, parlant de solidaritat i d'insolidaritat, enfrontant a territoris i al camp front la ciutat.

Jo també tinc imaginació, com vostè, i quan escolto que vostè és dels verds, em costa pensar en un color i més aviat penso en un altra definició de la paraula al diccionari: "encara no fet. Podria arribar a ésser un bon polític però de moment encara és verd".

LA PAGESIA ESCUT DE LA GENT URBANA

Plana sobre Catalunya el debat sobre les conseqüències de la sequera en l'abastiment d'aigua a les àrees més poblades.

Algú s'encarrega de preparar l'opinió pública. Anuncis milimètricament preparats. Els usuaris de l'aigua del Ter que volen recuperar els cabdals d'aquest riu. L'Ajuntament de Tarragona oferint els excedents dels seus aqüífers a l'àrea metropolitana de Barcelona. La captació d'aigües del Segre per transferir-la a la capçalera del riu LLobregat. Tots aquests anuncis no són el símptoma evident d'una brutal interconnexió de xarxes al territori de Catalunya?

Doncs crec que sí, i els pagesos seran els utilitzats. Els regants dels canals de la dreta i l'esquerra ja coneixen que és cedir part de la seva concessió per a usos residencials i industrials al Camp de Tarragona a través del conegut com minitrasvasament.

Ara sembla que els regants del canal Segarra-Garrigues, podríen tenir al seu abast la cessió de part de la seva concessió per a l'Area Metropolitana de Barcelona.

I els pagesos de la concessió del canal Xerta-Riu Sénia. Que faran? A "buen entendedor, pocas palabras bastan".

(Fotografia de http://www.tribunaibiza.com/files/images/nosomvilero.jpg)

QUIN POCAVERGONYA!

L'edició digital del diari El País publica avui una notícia vergonyosa. Segons aquest mitjà, un exregidor del Partit Popular de l'Ajuntament de Palma i primer tinent d'alcalde d'aquest consistori entre els anys 2003 i 2007 va gastar 45.000 Euros en prostíbuls masculins. L'alcaldesa va observar irregularitats en la comptabilitat i va enviar un escrit a la Fiscalia anticorrupció qui ha interposat una querella contra aquesta persona per malversació de cabdals públics doncs aquesta quantitat la va pagar amb una targeta de crédit a nom del consistori.

Si el mandat municipal són aproximadament 48 mesos, vol dir que aquest senyor es gastava gairebé 1.000 euros al mes de l'erari municipal en sexe de pagament. Això sí que és eròtica del poder!

I jo em pregunto com l'interventor i el tresorer de l'Ajuntament van tardar quatre anys per detectar aquests moviments de la targeta de crédit. Ai mare meva la fiscalització dels comptes municipals!!

JORDI AUSÀS: NOU CONSELLER

Poques hores després de la sortida del govern de la Generalitat de Catalunya del conseller Joan Puigcercós s'ha donat a conèixer el nom del seu substitut.

La meva anterior entrada la tancava amb la pregunta de quan de temps podria mantenir ERC els compromisos adquirits amb el Govern actual.

I la feia atenent a l'anunci d'avançament del seu congrés per el mes de juny quan estava previst per a la tardor.

Espero, però, que el compromís es pugui mantenir fins el final de legislatura. Molts de votants (i potencials votants, aquests que sovint obliden algunes bases d'Esquerra) no perdonaríen a ERC que tornés a provocar el trencament d'un govern, que malgrat a alguns els pessi, és catalanista i de progrés. Com si no Carme Chacón reclamaria la publicació de les balances fiscals? Cal rauxa, sí, però també seny i tenim reptes de país decisius com el nou financament i l'execució del pla d'infrastructures a Catalunya.

És preciós veure volar els ocells però quan arriba el migdia toca anar a fer el dinar.

(Fotografia de Jordi Ausàs i Coll extreta de http:/blocs.esquerra.cat/jordi-ausas).

RÀPIDA REACCIÓ EN EL SÍ D'ERC

Després d'analitzats els resultats electorals d'ahir, les reaccions en el si d'ERC no s'han fet esperar. Primera, Joan Puigcercós abandona el govern de la Generalitat de Catalunya per dedicar-se de ple al partit. Segona, s'avança el congrés nacional del partit per al mes de juny.

Aquest anunci s'ha fet de forma conjunta amb Josep Lluis Carod Rovira i apunta clarament cap un major protagonisme de Joan Puigcercós en el si de la formació.

S'ha confirmat que es seguirà formant part de l'actual govern de la Generalitat de Catalunya. Fins quant serà possible mantenir aquest compromís?

(Fotografia de www.vilaweb.cat)

MALAÏT BIPARTIDISME

Enhorabona al PSOE, especialment al PSC per haver guanyat les eleccions generals a l'Estat espanyol i a Catalunya. Però quin és el preu amb el que ho han aconseguit?

Potser sí el PSOE no hagués plantejat aquesta passada campanya electoral en clau de "ells" o "nosaltres" podria haver tingut fins i tot un disgust en el moment del recompte. Però aquest frontisme, amb el que ha conseguit pujar escons, també ha provocat que el Partit Popular en pugi més i escurci la distància amb el nombre total de vots. El PP serà l'oposició a les Corts amb el nombre de diputats més elevat des de la reinstauració de la democràcia.

Unes quantes preguntes em sorgeixen davant la nova legislatura que s'enceta. Seguirà el Partit Popular fent una oposició a "cara de gos" amb el tema del terrorisme, ara que ETA ha tornat a matar? Deixaran en un calaix amagat en les files populars el tema de la successió de Mariano Rajoy? Sabrà el PSOE esquivar amb bones mesures econòmiques la desacceleració econòmica que cada dia es fa més evident? Com negociarà el PSOE les seves aliances parlamentàries? Quin serà el paper de CiU a Madrid? Com digerirà internament ERC la més que evident baixada de diputats? Quins horitzons incerts s'obrin en Izquierda Unida un cop Gaspar Llamazares ha explicitat la seva decisió de no presentar-se a la reelecció com a coordinador de la formació política? Quin tipus de premi donarà el PSOE al PSC pels bons resultats obtinguts ? Quin paper crític desenvoluparà la nova formació de la diputada Rosa Diez?

Malaït bipartidisme. La correlació de forces entre els grans partits no ha canviat gaire, però la trinxamenta dels altres partits ens pot portar a un altra legislatura plena de durs enfrontaments entre el PSOE i el PP.

(Fotografia de l'avatar de Gaspar Llamazares a Second Life)

CONDEMNA AL TERRORISME

Des d'aques modest blog vull manifestar la meva condemna a la barbàrie. La vida d'una persona està per damunt de qualsevol tipus de pensament, ideologia, creença, religió. Amb la violència tan sols és genera violència. És inhumà matar a sang freda. És contrari a qualsevol tipus de consideració ètica.

Amb l'assassinat algú ha jugat amb la vida d'un altra persona; ha robat allò que no li correspon. Ningú pot fer-ho. Penso amb una família destrossada. Tres fills lluitant per no omplir-se d'odi, evitant la perpetuació d'un món de salvatgia i manca d'apreci pel dret a la vida.

Pensar en que algú sigui capaç de cometre aquest tipus de carnisseria em provoca dolor i fàstic.

DESAFIAMENT A LA LLEI ELECTORAL DE "EL PERIÓDICO"

Aquest matí veig amb perplexitat un banner en la pàgina web de el diari "El Periódico" que diu:

"Elecciones 9-M: Los sondeos que no se pueden leer en España" que enllaça en l'edició andorrana del diari. (http://www.elperiodicdandorra.net/), i on informa d'un posible empat de diputats entre el PSOE i el PP.

L'article 69.7 de la LLei Orgànica de Règimen Electoral disposa que "Durante los cinco días anteriores al de la votación queda prohibida la publicación y difusión de sondeos electorales por cualquier medio de comunicación."

Amb el banner publicitari d'un altre diari, ha fet el Periódico una difusió d'un sondeig?

La pròpia editorial del diari català diu que "al anunciar al público la existencia de una encuesta diaria en un medio extranjero no pretendemos desafiar a las autoridades que velan por el correcto funcionamiento de los procesos electorales", però que no comparteixen aquesta disposició legal per ser impròpia d'una democràcia i atemptatòria a la llibertat d'expressió i a la llibertat informativa.

Més enllà de les reflexions i anàlisis jurídics que es puguin fer sobre l'ús d'un espai sense fronteres com és Internet, el cert és que sembla que els socialistes aposten molt fort per la mobilització del seu electorat i cerquen no tan sols al victòria, sinó fins i tot una majoria absoluta.

Crec que aquesta vegada el diari El Periódico s'ha passat. No tant per fer difussió del sondeig sinó pel resultats d'aquest que ens presenta.

(Fotografia d'un sondeig d'aigua)

CATALUNYA NO ÉS BIPARTIDISTA

Alguns polítics i polítiques que s'omplin la boca al parlar de pluralitat política i realitat plurinacional, corren després a demanar el vot útil en aquestes eleccions generals.

Per exemple la candidata Carme Chacon del PSC demanava ahir el vot pels socialistes per evitar el triomf del Partit Popular. Amb la bipolarització de la campanya sembla que tant el PSOE (i el PSC) com el PP, tinguin la intenció de fer desaparéixer els partits nacionalistes en el Congrés dels Diputats (ja gairebé ho han aconseguit en el Senat).

A Catalunya, però, cal recordar que no hi ha un sistema polític bipartidista. Que la nostra societat sí que és rica i plural, i reflex d'això, tenim sis partits amb representació al Parlament de Catalunya, cap d'ells amb una hegemonia clara.

El pluripartidisme que es reflecteix al Parlament de Catalunya també s'hauria de visualitzar en el resultat de les eleccions generals de diumenge. Si la gent vota en clau catalana, fugint del consell del vot útil per un líder estatal, Catalunya estarà millor representada a Madrid.

Ens juguem moltes coses els catalans com per confiar cegament amb aquell que va dir "aprobaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Cataluña" i que va afirmar desconèixer els continguts del Pacte del Tinell (que li preguntin al pobre Pasqual Maragall), tan sols per a que no guanyi el Partit Popular.

Jo tinc el meu vot decidit, i és un vot útil, però no en el sentit de la paraula que ens reclama aquests dies el PSC, sinó en el sentit d'utilitat per a Catalunya. I em temo que votar ara al PSC, no és sinònim d'utilitat pel nostre país.

CONTRA EL VOT ÚTIL, SENSE POR

Al diari el País d'avui apareix un article del seu exdirector, Juan Luis Cebrián titulat "demócratas, mediócratas, miedócratas..."

Una lectura personal de l'article seria la següent:

La democràcia s'està convertint en una "mediocràcia", en atenció al protagonisme social dels mitjans de comunicació i la mediocritat general de la clase política (el fill llest es dedica als negocis i el menys dotat a la governació, amb exemples de presidents de govern com Bush, Aznar o perquè no , el propi Montilla).

Però el que pot ser intolerable és que la "mediocràcia" es converteixi en una "miedocràcia" on el discurs polític passa més per mobilitzar l'electorat propi per evitar que guanyi l'adversari que per presentar projectes col.lectius ilusionants. Molts d'exemples n'hem vist en campanya. Eslògans com el del PSC "si tu no vas, ellos vuelven" estarien en aquesta direcció. L'esquerra ha de demostrar que el seu projecte no està esgotat i que els valors que l'inspiren són "èticament" necessaris, tenen viabilitat i validesa present, i amb la valentia, fe en el futur i les dosis de posibilisme que s'escaiguin, són capaços de mobilitzar amples sectors socials.

Per tot això hauríem d'evitar que ens omplís la por i dir no al vot útil. Voteu en consciència, sense por.

Fotografia extreta de : lacasadelcadejo.ojodigital.net

EN EL MÍTING EQUIVOCAT

En el següent enllaç http://www.avui.cat/canal/?sec=496 hi han penjats quatre vídeos de persones que assisteixen al (com ho denomina el diari català) "míting equivocat".

És una iniciativa simpàtica que consisteix en fer anar a un votant d'un partit polític al míting d'un altre partit. Mentre dura el breu video de 2 minuts amb un fragment del míting, l'assistent ens fa comentaris en veu alta a la càmara sobre allò que diuen els candidats. Els creuaments de mítings són:

El del PSC al de CIU.
El d'ICV al PPC:
El de CIU al de ICV.
El d'ERC al PSC.

Cap de les persones que s'equivoquen de míting són convençuts.

ELS COMPTES DE LA IAIA

Segueixo amb les meves entrades relacionades amb el Consorci d'aigües de Tarragona.

Són creïbles les dades que ens presenten en la seva pàgina web? Com veureu tot seguit, no.

Si s'enllaça amb http://www.ccaait.com/cat/dades_tec.htm, el Consorci ens informa de les següents dades tècniques:

Consum any 2007: 79,48 HM3.

Ratio consum energètic: 0,79o5 kw/m3.

Doncs a partir de les dades facilitades pel Consorci, si:

1 Hm3 = 1.000.000 m3.

1 MW = 1.000 kw.

Obtenim la barbaritat de 62.828,9 MW!!!!

Si tenim en compte que la central nuclear d'Ascó II produïex 1028 MWe anuals, veureu l'erroni de la informació facilitada pel propi CAT.

Potser quan parlen del ratio de consum energètic volien dir wats (no kilowats) o bé es van perdre uns quants decimals pel camí.

M'agradaria saber el consum energètic real del CAT. Estic convençut que no és molt "verd".

Gràfic de: http://tsaciana20mdi.files.wordpress.com/2007/03/suma-y-multiplica.jpg

"NATROS", "LOS PAYESES"

A l'edició digital del diari El Periódico solen realitzar enquestes amb resposta on line.

El passat dijous, va començar la enquesta/votació a la següent pregunta:

"¿Simpatiza con los payeses que niegan más agua para Barcelona?"

A les 14.36 del dia 1 de març han votat 1348 persones i guanya el SI amb un 58 % dels vots emesos.

Em pregunto qui són aquests pagesos dels qui parla la pregunta. Es refereix, potser, als regants de les comunitats dels canals de la dreta i l'esquerra de l'Ebre. De retruc, però, s'està referint a tots els ebrencs que no volem fomentar el desequilibri territorial i que pensem que hi ha més formes de cuidar el medi ambient que reciclar i anar a vuitanta per les rodalies de Barcelona.

Natros, los payeses.

Resultats enquesta a : http://www.elperiodico.com/encuestas.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&result=1&cod_encuesta=4846.

Gràfic: www.guimera.info