Fa uns dies una persona amb responsabilitat política al territori em venia a dir, més o menys, que els esquimals i els tuaregs viuen en territoris hostils i malgrat això, aquesta població humana vol continuar arrelada al lloc on ha nascut i que a l'Ebre, ens passa i ens passarà una cosa més o menys similar, salvant les distàncies.
La comparació pot semblar exagerada però la trobo d'allò més encertada. Les nostres terres no són hostils des del punt de vista climàtic, però som territoris perifèrics allunyats del poder polític, on els nostres avantpassats van haver de dedicar esforços per regar les terres, assecar el delta de l'Ebre per guanyar nous camps de conreu, abancalar montanyes per sembrar oliveres i ametllers i d'aquesta manera poder anar tirant.
La revolució industrial ens va passar gairebé de llarg, les noves tecnologies ens arriben a un nivell primari i les infrastructures del territori deixen molt que desitjar.
Malgrat això, molta gent nascuda ens emperrem en estimar i defensar la nostra terra i continuar vivint-hi. És tant trist pensar que amb quatre coses que ens facilitessin les Administracions l'esperit lluitador trobaria un camp millor abonat per afrontar en condicions el futur. Doncs no, no hi ha manera, i és que no tenim cap tipus de poder polític ( i amb això no critico de forma generalitzada als nostres polítics que moltes vegades fan el que poden).
Ja ho vaig avançar aquesta setmana amb una entrada al meu blog que l'aigua aniria per l'Autopista AP-7 cap a Barcelona i segurament es confirmarà que mitjançant un Reial Decret-LLei (Si senyors Reial) es faran totes les modificacions legislatives que calguin per fer possible aquesta infrastructura.
Em quedo amb cara de tonto, quan les notícies confirmen que l'acord lligat entre Zapatero i Montilla comptarà amb el diàleg al nostre territori i el vist-i-plau de les comunitats regants. Amb el vist-i-plau dels regants no m'hi ficaré, però de quin diàleg parlen? Quin cinisme! Paraules buides, clitxes de " tallar i pegar" en les boques dels polítics.
Davant d'això, no puc sentir-me més que trist, impotent i desorientat. Som gent menystinguda, maltractada i abandonada a la nostra pròpia capacitat de supervivència com els esquimals i els tuaregs. La nostra realitat cultural ni tan sols la protegiran com el "pobret" ruc català.
Havia deixat de sentir-me espanyol i estic a punt d'abdicar de la meva catalanitat.
(Fotografia de olvan.diba.es/guaramasia.htm)
4 comentaris:
Nomes una cosa: si per aquestes raons -que comparteixo- estas a punt d'abdicar de la teva catalanitat, vol dir ni mes ni menys que estas acceptan implicitament que Catalunya es nomes la resta del territori.
Clar que, si es un sentiment personal......es tant respectable com quant vas deixar de sentir-te espanyol.
El sentiment, que evidentment és personal com ho són tots els sentiments, és d'absolut desamparament.
No cal que abdiquis de ser català, els que si que han abdicat de ser catalans son els del govern del tripartit, si fosin catalans no perjudicarien a uns catalans per beneficiar-ne a uns altres.
Potser tens raó, però és que ja hem tingut govern monocolor de CiU, coalició Ciu-ERC (época Joan Hortalà), Tripartit 1 i Tripartit 2.
En quin govern català he de creure?
Publica un comentari a l'entrada