29 d’abril 2008

LA CREU DE L'EBRE




És una dita popular aquella de "que tothom veu la palla a l'ull de l'altre però no veu la viga al propi ull".

Està clar que la dita me l'he d'aplicar més d'una vegada (autocrítica) però hi ha certes persones que mai es sentirien al.ludides.

En totes les professions hi ha bons professionals i gent maldestra; seguidors de les normes deontològiques de la seva professió i persones al marge de tota ètica. El periodisme no n'és una excepció.

Tenim el món i el periodisme que tenim, trufat de nombrosa gent més que digna, de professionals que es guanyen el pa en mig d'un un món laboral especialment dur i sotmès a múltiples pressions. Altres professions, però, també ho són i no per això tenen la vènia de no ser jutjades pel món del periodisme.

Es pot opinar dels periodistes? Perquè no. Alguns fan constants mérits per ficar-los el dit a l'ull mentre ells fiquen el dit a l'altre ull.

En concret, un setmanari de les nostres Terres, que s'autoanomena d'informació i que un trist dia va escollir un fosc camí per erigir-se en una tribuna escrita dels pandemonis; del dit acusador que assenyala i jutja sense judici; de l'opinió desinformada i forasenyada; del periodisme al servei dels propis interessos i no al servei del noble deure d'informar amb veracitat al públic; de la veritat a mitges; de la notícia-ficció; del treball periodísc de sobretaula; de la tribuna pontifical de panxa desagraïda; del prejudici de progre passat de moda; d'editorials pamfletàries; de covardia amagada sota notes de redacció; de papanatisme de safareig; de pràctiques pròpies d'illa italiana.
Quina creu de l'Ebre!

(Fotografia de http://www.elian.cu/)

24 d’abril 2008

NO ESTEM SOLS



Sóc professor associat de la URV i avui el Sotsdirector del Campus de les Terres de l'Ebre, Xavier Farré Albendea, ens ha fet arribar a tots els membres del campus de la universitat un escrit del Dr. Javier Martinez Gil, catedràtic d'hidrogeologia de la Universitat de Saragossa.

És llarg, té divuit pàgines, i l'he llegit en diagonal. Val la pena. Podeu llegir-lo sencer a ttp://www.unizar.es/fnca/sequia/080416martinezgil.pdf.

Per fer boca, us penjo l'encapçalament. No estem sols.


"A vosotros:
las gentes de la Plataforma en Defensa del Ebro,
porque con vuestra actitud encarnáis la voz
de una conciencia social adormecida,
y de un mundo de valores en vías de extinción
en estas sociedades esquizofrénicas del falso progreso,
la falsa sostenibilidad y de una democracia,
que no lo es tanto
en las que todo esta mercantilizado,
y en las que todo se hace en aras del pretendido interés general.
Una sociedad en la que los planes hidrológicos
todavía siguen siendo planes del reparto del agua,
y el discurso de los valores medioambiental
todavía es poco más que retórica vacía
Nos estáis ayudando a mirarnos en nuestra propia esquizofrenia,
y a plantearnos cuestiones tan elementales como
¿qué es el progreso?¿qué es la democracia?
¿Qué es el uso y el abuso de los ríos?
¿dónde está la franja que los separa?¿Hasta cuándo?
Nos recordáis el valor de la palabra “territorio”.
Nos ayudáis a reflexionar y a tomar el gusto
de construir la sociedad desde la ciudadanía,
recuperando una alegría y una credibilidad perdidas.
Gracias"

23 d’abril 2008

S'EQUIVOCA SR. SAURA!!



Llegeixo a l'edició digital del diari Avui que el conseller d'Interior de la Generalitat i President d'ICV, considera inoportuna la manifestació de la PDE del dia 18 de maig i que la seva formació no anirà a nivell oficial i si algú hi va ho farà a títol individual. El que hem de sentir aquests dies en boca d'aquests "progres" de debó!

A més, diu el conseller, que l'obra no es paga a compte de l'Estatut.

Em sembla que aquest senyor va ben errat i ni tan sols sap el que ha aprovat el Govern Central. Veiem que diu l'article 6.5 del Reial Decret-LLei 3/2008, de 21 d'abril, de mesures excepcional i urgents per garantir l'abastament de poblacions afectades per la sequera a la província de Barcelona.
"5. La financiación de estas obras se realizará con cargo a los presupuestos del Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino. Esta inversión tendrá la consideración de inversión estatal en infraestructuras a los efectos previstos en la Disposición adicional tercera de la Ley Orgánica 6/2006, de 19 de julio, de reforma del Estatuto de Autonomía de Cataluña."

Sr. Saura, que ens vulgui enganyar amb una cosa que està publicada al BOE, és d'autèntic escàndol.

22 d’abril 2008

PIRATES



Ahir pel matí vaig veure al canal CNN un fragment d'una entrevista que li feien a l'exministre Narcís Serra en motiu de la presentació d'un llibre que ha escrit i que es titula "La transición militar".

Una cosa interessant que va dir va ser el paper que tenien que desenvolupar els exercits en el futur i que ja no era el de vetllar per la defensa de la soberania nacional front altres països veins. Estava clar, pensava, jo. En un món globalitzat i condicionat pels grans poders econòmics, quin país actiu en els mercats internacionals desitja una guerra militar?

El paper dels Exèrcits, deia, havia de ser la seguretat front les noves formes de terrorisme i de pirateria. Els "outsiders" vaig pensar, delinqüents organitzats que es dediquen al segrest en el territori (amplament utilitzat a Sudamèrica) o al segrest i pillatge marítim (com en alguns mars asiàtics i africans).

I és que ho acabem de veure amb el segrest del pesquer basc en les aigües de Somàlia on l'Exèrcit espanyol ha enviat una fragata i la nostra diplomàcia treballa cercant suports de França i dels Estats Units.
Pot un grup de deu persones desestabilitzar la seguretat internacional? Doncs és evident que sí. De que serveixen doncs els grans recursos econòmics que es volen dedicar a sofisticat armament militar per destruir missils a l'espai mentre un grupet de bandolers amb fusells i pistoles siguin capaços de provocar la por i el desordre?

17 d’abril 2008

NEDAR I GUARDAR LA ROBA


Ahir, ICV Terres de l’Ebre va comparèixer en roda de premsa per presentar un comunicat en relació a les mesures anunciades pel Govern amb el tema de l'aigua on "demana a la seva direcció nacional que abandoni el Govern si es tira endavant una canonada permanent i es vulnera, així, el “Compromís per l’Ebre”. En cas contrari, les organitzacions locals d’ICV a les Terres de l’Ebre obriran un període de reflexió per tal de revisar la seva vinculació a ICV."

Mentre en el comunicat d'ICV i en el del PSC es parla en tot moment d'interconnexió de xarxes CAT-ATLL, en el comunicat d'ERC es parla d'interconnexió de xarxes i també de prolongament del minitrasvasament.
Diguem-ho pel seu nom: Trasvasament. Comencem per aquí, no ens instal.lem en el llenguatge políticament correcte.
No voldria ficar massa el dit a la llaga, tots estem patint i ens trobem immersos amb fortes disjuntives d'índole política que ens costa aguantar, però el President a l'Ebre d'ICV, Jaume Forcadell, té al seu abast fer un necessari gest de coherència. Per si algú encara no ho sap, ell està com a representant del Departament de Medi Ambient al Consell d'Administració del CAT. Com pot demanar la dimissió del conseller Baltasar del seu propi partit i que li manté la seva confiança com a membre del Consell d'Administració del CAT i mantenir-se en el càrrec?
Això sí que no. En política no pots demanar la dimissió de qui t'ha nomenat o et manté en el càrrec i esperar assegut a la cadira. Potser el període de reflexió respecte el carnet d'ICV l'hauria de fer extensiu de forma immediata a la seva permanència en el mateix òrgan que portarà l'aigua a Barcelona.

16 d’abril 2008

GOOD MORNING EBRENCS


Vaig començar el 26 de febrer d'enguany amb un post titulat "la gent de Tarragona fa negoci amb l'aigua de l'Ebre". Des de llavors han passat dos mesos i gairebé quinze posts sobre l'aigua. Sobre el marc legal del consorci, del decret de sequera, la setmana passada que es modificaria la Llei del minitrasvasament mitjançant un Reial Decret Llei. Que a Ascó el material radioactiu saltava les tanques.

Feia vent. Molt vent i molta gent estava adormida, s'anava treient les lleganyes, badallant poc a poc. Preparant-se el cafè. Ara ja s'han despertat. Bon dia senyors i senyores. Espero que el so del despertador de l'aigua no us hagi fet llevar de molt mal humor. És dolent dormir tant. Però hi ha gent que no ha dormit, ha fet els seus deures.

Vaig començar abans de les eleccions generals: 26 de febrer. Es veia venir. Doncs rés a dormir que s'està molt bé al llit. Tots com corderets a votar el Zapatero i a la Chacón. La Catalunya optimista.
Ara cal fer com que ningú dormia. Cal buscar culpables i la gent covarda sól ensanyar-se amb els polítics i si són del partit més dèbil, més encara.
Avui es desperten els regants. Ningú els ha preguntat rés diuen. Perquè no obrien la boqueta abans? Que esperaven? Un bitllet de 50 Euros a cada paquet d'arrós ?

Als agents socioeconòmics ni els he sentit. Ni associacions d'empresaris, ni sindicats, ni Cambra de Comerç. Good morning ebrencs, no es pot dormir.
(Fotografia de www.sanfermin.com)

COMUNICAT DE LA FEDERACIÓ DE L'EBRE D'ERC

Vull fer-vos públic un comunicat de la Federació de l'Ebre d'ERC. Qui ho vulgui comparar amb les posicions dels altres partits polítics ho pot comparar. Com deia un eslògan famós d'un sabó de rentar: "Busque, compare y se encuentra algo mejor, comprelo".

POSICIONAMENT DE LA FEDERACIÓ DE L’EBRE D’ESQUERRA DAVANT LA INTERCONNEXIÓ DE LES XARXES CAT-ATLL.

Després de l’anunci ferm del Govern de la Generalitat que s’interconnectaran les xarxes del Consorci d’Aigües de Tarragona i d’Aigües del Ter – Llobregat, amb l’evident allargament del transvasament de l’Ebre cap a Tarragona en un tram de 60 km fins a Barcelona, la Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana, reunida en Executiva Regional ampliada a càrrecs institucionals, ha arribat als acords següents:

1. Assumim i mantenim plenament el nostre posicionament històric contra qualsevol tipus de transvasaments d’aigua, per considerar-les mesures desequilibradores i insostenibles. Per tant, la Federació de l’Ebre d’Esquerra seguim i seguirem defensant el riu i el territori com sempre hem fet.

2. Ens sentim profundament incòmodes davant la situació contradictòria en què es troben els nostres representants al Govern de les Terres de l’Ebre davant la prolongació del minitransvasament fins a Barcelona.

En l’executiva d’anit, tant el delegat del Govern com els directors i els coordinadors de Serveis Territorials van posar a disposició del partit els seus càrrecs de Govern.

L’executiva regional rebutja la voluntat de dimissió manifestada pels diferents càrrecs del Govern d’Esquerra Republicana a l’Ebre.

3. Els representants del partit al Govern de la Generalitat han de seguir treballant com han fet fins ara per traslladar cap el Govern el sentiment i les reivindicacions existents al territori a l’hora que han de garantir que la interconnexió de xarxes sigui temporal i tingui un final en els terminis fixats.

La seva tasca ha de continuar sent la de defensar el territori i el riu com ho han fet fins ara. I, evidentment, aquesta defensa només es pot fer en la mesura que el representen, des de la lleialtat institucional envers al Govern i les seves decisions, però també des de la defensa del territori que representen.

4. La regional de la Federació de l’Ebre valorem molt positivament les accions i pressions exercides pels representants institucionals i orgànics d’Esquerra envers el Govern de Catalunya, dins del nostre propi grup parlamentari i a la mateixa executiva nacional del partit.
5. La regional d’Esquerra de l’Ebre recorda que la situació actual és fruit, sobretot, de la incompetència nacional en la gestió de l’aigua, que ha portat a terme el Conseller de Medi Ambient i Habitatge, el qual ja hauria d’haver assumit responsabilitats. És inacceptable per al territori la poca planificació i eficiència en el desplegament de les dessaladores, actuacions de recuperació i reutilització de recursos hídrics al sistema ATLl, així com la poca anticipació en la gestió de la crisi actual.

6. D’altra banda, la regional de l’Ebre lamenta l’actitud de CiU, impulsor del minitransvasament i de la interconnexió de xarxes, el qual vol aprofitar la situació que s’està vivint per imposar una proposta especulativa i transvasista com és la del Roine.

DIGUEM-HO PEL SEU NOM: TRASVASAMENT


Ja ho vaig avançar la setmana passada que l'aigua del Consorci d'Aigües de Tarragona aniria a Barcelona per l'autopista AP-7.


Primer el conseller Baltasar va buscar artificis lingüístics com captació o auxili per a parlar del trasvasament del Segre. Ara no volen parlar de trasvasament sinó d'interconnexió.

Doncs no senyors. El que es vol fer és un trasvasament, millor dit, una prolongació d'un trasvasament que ja existia des de l'any 1981 i que es va formalitzar amb el primer govern de Jordi Pujol. Fins i tot ho ha recordat aquesta setmana l'ex-president, quuan ha afirmat que si si hagués estat per ell, aquest prolongament ja s'hagués hagut de fer als anys '80.

No és creïble, doncs, l'oposició de CiU a aquest prolongament del trasvasament si el govern no admet parlar del riu Roine. Però si el van fer ells! Els 4 m3 /segon els van prendre ells!

Potser, caldria deixar de manipular a la gent. El que cal és treballar pel país, des del govern i des de l'oposició, amb actituds responsables i sense mentides, ni d'uns (algú hauria de substituir el conseller Baltasar quan arribés la sequera), ni dels altres (algú els hauria de fer entendre que s'han d'oblidar del Roine).

Que cal aigua per a Barcelona a conseqüència de la sequera? Doncs que la tinguin mentre dura la sequera, ni un minut més. Que ens fan falta infrastructures al territori? Que ens les facin. Que ens fa falta aigua i una estació elèctrica transformadora al Polígon Catalunya Sud? Que ens ho faciliten. Que s'ha d'invertir per evitar la regresió del Delta? Que se'ls gastin.

15 d’abril 2008

"CAPITAN MANDE FIRMES. TIRIRÍ, TIRIRÍ"


Espanya ja era un país modern. Té edificis dissenyats pels millors arquitectes del món; té molts de quilòmetres de tren d'alta velocitat; hi ha museus d'art contemporani repartits per la geografia espanyola; exportem les pel.lícules d'Almodòvar; hi ha cuiners de vanguàrdia. I ara té una ministra embarassada passant revista a les tropes.

Sentir a Carme Chacón amb una veu allunyada dels crits castrenses dels seus antecessors, Federico Trillo i José Bono dir "capitán mande firmes" amb el so de les cornetes de fons, porta al nostre país a quotes excelses de modernitat. Aquesta és la imatge que vol transmetre ZP amb el seu nou organigrama ministerial i la selecció de persones que l'han d'ocupar.

Sentir a la socialista Carme Chacón, número 1 del PSC per Barcelona, catalana, cridar a "veu plena" davant les tropes espanyoles "Viva España, Viva el Rey" és d'allò més commovedor.
Tenim un espanyolista recalcitrant com en José Bono, president del Congrés, una catalanista dirigint l'Exèrcit espanyol, garant de la unitat i indisolubilitat de la "pàtria", un president de la Generalitat nascut a la província de Córdoba i un ministre de Treball que parla molt bé el castellà.
Si senyor, capitán mande firmes: tirirí, tirirí. Quin país més modern.

14 d’abril 2008

LA VALL DEL HUASCO, LA VALL DE L'EBRE




Avui he vist al canal 24 hores de Televisió Espanyola un reportage sobre la vall del Huasco (o Guasco) de Xile.

Aquesta vall fértil, regada pel riu Huasco que neix als Andes i desemboca al Pacífic, té un problema que és diu or.
En una zona fronterera entre Argentina i Xile, una companyia canadenca que es diu Barrick Gold Corporation va descobrir allò que la gent del terreny ja coneixia des de temps immemorial, que hi havia molt d'or. Aquesta empresa va impulsar fa uns anys que es signés un tractat miner entre Argentina (impulsora del tractat sota els governs neolliberals de l'época) i Xile (que retornava a la democràcia i estava completament fora de joc) per explotar aquests recursos aurífers.
Es va presentar un projecte que obviava una cosa important, l'or estava sota cinc importants glaciars. Quan això es va descobrir, l'empresa va proposar mobilitzar els glaciars. Si, ho llegiu bé. El pla consistia en trencar tot el gel dels glaciars i transportar-lo a altres cotes de la montanya on no hi haguessin jaciments d'or.
Les autoritats locals van aturar aquesta barbaritat, però la companyia ha començat a fer prospeccions i construïr vials que han movilitzat gran quantitats de pols que s'han depositat damunt dels glaciars. La pols ha provocat que més del 15 % de la superfície dels glaciars s'hagin desfet, aplanant el camí als plans de la companyia minera.
Si això és poc, es volen mobilitzat més de 50 tones de montanya per obtenir una tona d'or, utilitzant el métode de lixiviació amb cianur. El reportatge contenia declaracions d'un responsable de l'empresa que afimava que compleixen tots els estàndards internacionals en la utilització del cianur.
Això no és tot, aquests glaciars són la capçalera del riu Huasco que rega aquest fértil vall dedicat al conreu de raïm de taula que s'exporta als EUA, Japó i Europa. Els agricultors veuen amb mal ulls la detracció d'aigua que necessitarà l'explotació de la mina i temen una eventual contaminació del riu per cianur. El problema ja ha començat, doncs la comunitat de regants del riu vota en relació a les terres que es tenen, i per això la companyia minera en té el control doncs és la principal terratinent i compta amb la complicitat d'altres terratinents.

La companyia, com ha declarat un capellà que dona suport als moviments locals d'oposició, està utilitzant mecanismes de "seducció" amb promeses d'un futur millor i el pagament de molts diners als pagesos i les autoritats polítiques locals.
Us sonen familiars els problemes de la vall del Huasco?
(Fotografia de www.visitingchile.com)

13 d’abril 2008

TRIST, IMPOTENT I DESORIENTAT


Fa uns dies una persona amb responsabilitat política al territori em venia a dir, més o menys, que els esquimals i els tuaregs viuen en territoris hostils i malgrat això, aquesta població humana vol continuar arrelada al lloc on ha nascut i que a l'Ebre, ens passa i ens passarà una cosa més o menys similar, salvant les distàncies.

La comparació pot semblar exagerada però la trobo d'allò més encertada. Les nostres terres no són hostils des del punt de vista climàtic, però som territoris perifèrics allunyats del poder polític, on els nostres avantpassats van haver de dedicar esforços per regar les terres, assecar el delta de l'Ebre per guanyar nous camps de conreu, abancalar montanyes per sembrar oliveres i ametllers i d'aquesta manera poder anar tirant.
La revolució industrial ens va passar gairebé de llarg, les noves tecnologies ens arriben a un nivell primari i les infrastructures del territori deixen molt que desitjar.

Malgrat això, molta gent nascuda ens emperrem en estimar i defensar la nostra terra i continuar vivint-hi. És tant trist pensar que amb quatre coses que ens facilitessin les Administracions l'esperit lluitador trobaria un camp millor abonat per afrontar en condicions el futur. Doncs no, no hi ha manera, i és que no tenim cap tipus de poder polític ( i amb això no critico de forma generalitzada als nostres polítics que moltes vegades fan el que poden).
Ja ho vaig avançar aquesta setmana amb una entrada al meu blog que l'aigua aniria per l'Autopista AP-7 cap a Barcelona i segurament es confirmarà que mitjançant un Reial Decret-LLei (Si senyors Reial) es faran totes les modificacions legislatives que calguin per fer possible aquesta infrastructura.
Em quedo amb cara de tonto, quan les notícies confirmen que l'acord lligat entre Zapatero i Montilla comptarà amb el diàleg al nostre territori i el vist-i-plau de les comunitats regants. Amb el vist-i-plau dels regants no m'hi ficaré, però de quin diàleg parlen? Quin cinisme! Paraules buides, clitxes de " tallar i pegar" en les boques dels polítics.

Davant d'això, no puc sentir-me més que trist, impotent i desorientat. Som gent menystinguda, maltractada i abandonada a la nostra pròpia capacitat de supervivència com els esquimals i els tuaregs. La nostra realitat cultural ni tan sols la protegiran com el "pobret" ruc català.

Havia deixat de sentir-me espanyol i estic a punt d'abdicar de la meva catalanitat.

09 d’abril 2008

PER L'AP-7 CIRCULARÀ L'AIGUA DE L'EBRE


Qui ho hagués dit. Tants de quilòmetres i diners que m'ha costat anar a Barcelona per aquesta infrastructura viària, engrossint els comptes de guanys d'Abertis, participada majoritàriament per la Caixa a traves del grup "Abertis", que ara hauria de veure com circula pel meu costat l'aigua de l'Ebre.

I és que avui ja ho veig clar. Mentre avui encara el conseller segueix defensant l'opció del Segre que tanta oposició ha obtingut està dient que no li consta, ja que no li han notificat, la proposta del Govern Central de canalitzar aigua a traves d'una canonada per l'autopista AP-7.

Quina jugada mestra! Cronologia ràpida dels fets:

1) Paral.lelament a l'anunci de les posibles restriccions a Barcelona, els alcaldes de Tarragona i Reus ofereixen l'aigua dels seus pous a l'àrea metropolitana de Barcelona.
2) Acabades les eleccions generals el conseller Baltasar anuncia el trasvasament del Segre.
3) Oposició a la proposta del conseller Baltasar pels territoris lleidatans i ebrencs i per part del Govern Central.
4) Dies de confondre al personal mentre s'arriba al debat d'investidura del President del Govern, que sense concretar-ho, anuncia que té la solució.
5) Mentre el conseller Baltasar segueix mantenint el trasvasament del Segre, s'introdueix el tema de la canonada per l'Autopista A-7.
6) El PSC no s'oposa a la interconnexió de xarxes.
7) El Govern central modifica per Decret-LLei la Llei 8/1981 del ministrasvasament (Article 86.1 Constitució Espanyola: En caso de extraordinaria y urgente necesidad, el Gobierno podrá dictar disposiciones legislativas provisionales que tomarán la forma de Decretos-leyes..."

08 d’abril 2008

CATALUNYA GRAN ACOLLIDORA



No és un fenòmen nou. Al llarg del segle XX Catalunya va augmentar la seva demografia amb persones que van emigrar des de diversos punts de l'Estat espanyol (murcians, aragonesos, andalusos, extremenys) i que van contribuir amb el seu esforç al creixement econòmic català.

A les acaballes del segle XX i principis d'aquest nou segle hem assistit a l'arribada de moltes persones que provenen de fora de l'Estat Espanyol a un ritme molt força elevat.

Avui, diversos mitjans periodístics com El Periódico o El País es fan ressó d'un informe del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis elaborat per encàrrec de la Generalitat de Catalunya i que compara la realitat migratòria de Catalunya amb dotze països o regions d'Europa.

Segons consta en la seva pròpia pàgina web (http://www.idees.net/), el Centre d'Estudis de Temes Contemporanis (CETC) és una unitat dedicada a l'anàlisi i el debat (think tank) que depèn del Govern de Catalunya i que va náixer l'any 1989 i que ha tingut com a directors a Jaume Lorés (1989-1998), Àngel Castiñeira (1998-2004), Jaume Renyer (2004-2005), Enric Pujol (2005-2006), Joaquim Albareda (2006) i Alfred Bosch (2007 I en l'actualitat).

L'informe conclou que Catalunya, amb prop del 15 % d'immigració, és actualment la zona de la Unió Europea que més immigrants extracomunitaris ha rebut en la última dècada i més del 25 % dels quals es troben en situació irregular.
Són xifres importants i que les institucions hauran de tenir en compte per abordar de forma rigorosa, seriosa, completa, eficaç, equilibrada i consensuada.
És una realitat que no cal amagar i de la qual no ens hem de preocupar, però que sí l'hauríem de tenir ben analitzada per poder ocupar-nos-hi, no sigui cosa que ens agafin els pixats al ventre quan sonin totes les alarmes com ha passat amb el tema de la sequera.
(Gràfic obtingut de http://www.idees.net/)

06 d’abril 2008

CONTAMINACIÓ RADIOACTIVA


Ahir va publicar-se als mitjans de comunicació l'aparició de "partícules" radioactives a l'interior del recinte de la Central Nuclear d'Ascó I.

Avui, sabem que això va passar al novembre de l'any passat, després d'una recàrrega de combustible del reactor.

Que ha passat entre el novembre de 2007 i el mes d'abril de 2008? Doncs segons uns "res" i segons d'altres "tot" i haurem de seguir suportant l'obscurantisme i secretisme que rodeja el món de l'energia nuclear.

Ahir em mofava del fet que anunciaven que les particules fossin bones nenes i no haguessin sortit al recinte. Avui, Ecologistes en Acció, afirma que no es pot garantir que com a conseqüència del vent no s'hagin desplaçat per l'aire i hagin caigut en camps de conreu agrícola on alliberarien radioactivitat que s'incorporaria als aliments i d'aquesta manera a la cadena alimentària.
Ho tenim clar? Contaminació radioactiva és qualsevol presència de substàncies radioactives a l'ambient per damunt de les quantitats naturalment presents.

Quin element o isòtop radioactiu s'ha escapat de la presó del reactor? Segures, molt segures són. Diguem-ho exagerat però us penjo una imatge de com va quedar al central nuclear de Txernovil. Ja ens poden recordar que el tabac, l'alcohol i els greixos saturats són dolents, molt dolents.
(fotografia extreta de www.pangea.org)

05 d’abril 2008

ALERTA! TOT VA MOLT BÉ SRA. BARONESA.


Notícia apareguda al portal de notícies 3cat24 i que també he pogut veure al propi canal de televisió.

"Ascó (Ribera d'Ebre).- El titular de la central nuclear d'Ascó, Associació Nuclear Ascó-Vandellós (ANAV), ha comunicat aquest dissabte al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) que s'han detectat partícules radioactives en l'exterior dels edificis de la planta i també a l'interior. El CSN ha desplaçat un equip d'inspectors i ha explicat que les repercussions del succés estan 'molt per sota' dels límits establerts. La hipòtesi més probable és que les partícules procedeixin del sistema d'extracció i filtració d'aire de l'edifici de combustible. Per la seva banda, Greenpeace ha demanat explicacions 'urgents i detallades' al CSN."

Les repercursions de l'incident estan "molt per sota" dels límits establerts i l'estupidesa humana està "molt per damunt" del que pensem.

Que s'enduguen l'aigua contaminada amb les nuclears i que ens deixen en pau.

PD: Ara acabo de veure una ampliació a la notícia. L'incident es va detectar ahir i diuen que no ha sortit cap "partícula" radioactiva fora del recinte de la central malgrat ho estan comprovant per si de cas. Que bones nenes són "les partícules" que no surten de casa sense permís del "papa i la mama"!!!

04 d’abril 2008

NO TOT ÉS AMOR A LA CADIRA


Estic cansat de veure a nivell mediàtic i en molts de blogs i fòrums d'opinió opinions que argumenten que Esquerra Republicana de Catalunya s'ha apoltronat en els seus càrrecs i tan sols defensa el manteniment del seu status quo.

Jo sempre he pensat que en la majoria de casos un càrrec defensa mantenir-se en el seu lloc per expressar els seus coneixements, habilitats i actituds. Perquè si no una persona decideix acceptar un càrrec polític? Uns seran millors i altres pitjors, però del que es tracta en el fons és de participar políticament al servei d'unes idees, individuals o col.lectives.

Em sembla greu, que allò que la dedicació a un càrrec, per convicció, d'una persona que pertany a ERC sigui titllat de poltronisme i no es digui ni mu quan el càrrec és ocupat per persones que pertanyen als partits més grans a Catalunya (PSC i CIU).

L'exercici d'un càrrec és l'exercici d'una poltrona? Qui cregui que càrrec i poltrona són termes sinònims valdria la pena que es declarés anarquista o bé passes a militar en un partit polític per exercir-lo sense apoltronament. Parlar, és tan fàcil. ..

Pels que encara cantin la cançoneta de la poltrona, els penjo una notícia que apareix a la pàgina web d'ERC.

Els directors territorials d'ERC a l'Ebre també dimitiran si Salvadó ho fa

Si es fa el transvasament del Segre o la interconnexió de xarxes, el delegat del govern a l'Ebre no serà l'únic que plegarà.


Ahir els quatre directors territorials d'ERC a l'Ebre van manifestar que «per convicció personal», «per sintonia amb el delegat» o simplement perquè es deuen al territori dimitiran amb ell, i algun ja ho ha comunicat al seu conseller (el de Governació).


Salvadó no va voler fer declaracions respecte a aquest tema, però sí que va admetre que passa per una «difícil situació personal», i durant la inauguració de les jornades dels regants de l'esquerra va dir que «no és bo plantejar mesures conjunturals per afrontar la sequera». Segons Salvadó, cada conca hidrogràfica ha d'apostar per ser «autosuficient». «Així evitarem enfrontaments entre territoris», va afegir. Les aigües baixen tèrboles a l'Ebre.


Així, els quatre directors territorials del govern d'ERC van assegurar, consultats per aquest diari, que ells també dimitiran si es fa el transvasament del Segre o la interconnexió de xarxes entre el minitransvasament de Tarragona i l'empresa Aigües Ter Llobregat.


FELIP MONCLÚS director territorial d'Innovació, Universitats i Empresa «Si s'aprova qualsevol tipus de transvasament, per convicció i per sintonia amb el delegat dimitiré»


CARLES PASQUAL director territorial de Governació i Administracions Públiques «Seré conseqüent. Estic en política per ideologia i la posició d'ERC a l'Ebre sobre aquest tema és molt clara»


ADAM TOMÀS director territorial d'Acció Social i Ciutadania «Si es fes el transvasament de l'Ebre, no podria justificar continuar al govern, i més si el delegat marxa»
XAVIER VEGA director territorial de Cultura i Mitjans de Comunicació «La gent d'ERC tenim clar que ens devem al territori. Ja he dimitit una vegada i si és necessari ho tornaré a fer»

02 d’abril 2008

BALTASAR, LA MORENETA I LOURDES


He estat veient la sessió de control al Govern del Parlament de Catalunya on el tema de l'aigua ha estat un tema estrella.
S'ha dit que encara no estem en situació d'emergència i que el govern no tanca cap tipus de solució, que s'ha de garantir el dret dels ciutadans a l'aigua de boca. Mentre ahir i avui, a la secció del temps de TV3 hem estat veient informació sobre els cabals dels rius de Catalunya amb un Ebre desaforat amb més de 500 m3 per segon. El dilluns, al programa l'Àgora del C33 vam veure un debat amb un antitrasvasista, Manolo Tomàs, i quatre trasvasistes. Un debat plural i "equilibrat" al servei de la Corporació Catalana de Radiotelevisió i el Govern de Catalunya. Avui, al Diari la Vanguardia, se'ns informa que les restriccions poden ser un cop molt fort pel sector turístic de Barcelona i de retruc per a la imatge d'Espanya i que els regants de l'Ebre estan disposats a vendre's l'aigua.

Mare meva com està l'opinió pública! Per rematar-ho tot, avui en una entrevista el conseller Baltasar ha declarat "que s'ha encomanat a la moreneta malgrat sigui agnòstic". És clar, com cantaven els nens: "Que llueva, que llueva, la virgen de la cueva".
Quin país el nostre més tolerant quan els descreguts s'encomanen a les verges. Tan sols ens queda demanar més miracles i anar tots en peregrinació a Nostra Senyora de Lourdes, seguint al conseller Baltasar com si fossim els ratolinets d'Hamelin.

(Fotografia extreta de http://www.wikipedia.org/)

EL CENTRE D'INTERCANVI DE DRETS D'ÚS DE L'AIGUA




"Es constitueix el Centre d'intercanvi de drets d'ús de l'aigua de les conques internes de Catalunya a l'empara de l'article 71 del Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Aigües. L'Agència Catalana de l'Aigua resta facultada per realitzar ofertes públiques d'adquisició de drets d'ús de l'aigua amb l'objecte de després cedir-los a altres usuaris mitjançant el preu que ella determini, o de destinar els cabals adquirits d'aquesta manera a actuacions d'emergència."

Aquesta disposició, per tant, tan sols és d'aplicació a les conques internes de Catalunya sobre les quals la Generalitat de Catalunya té plena competència i en canvi no afecta a la conca de l'ebre (riu Segre i tram final del riu Ebre).

El pantà de Ciurana pertany a la conca de l'Ebre i té una capacitat d'embassament de 12 hm3 i està a un 17 % de la seva capacitat (no gaire cosa per a les xifres que actualment diuen es necessiten) Sembla, però, que s'haurien fet transferències d'aigua des d'aquest pantà cap al pantà de Riudecanyes pertanyent a les conques internes de Catalunya. D'aquesta manera s'estaria derivant aigua que podria posar-se a disposició d'aquest centre d'intercanvi de drets d'ús de l'aigua, a traves dels recursos subterranis que no estarien utilitzant els Ajuntaments de Tarragona i de Reus.
Si trec conclusions equivocades podeu corregir-me.

01 d’abril 2008

ERC TAMBÉ SAP SER COHERENT


Acords de l'Executiva extraordinària d'Esquerra a l'Ebre per aturar els transvasaments

En la reunió extraordinària de l’Executiva Regional d’ahir al vespre, ampliada amb càrrecs institucionals del territori i amb una àmplia representació de la Sectorial de Medi Ambient del partit —un total de 30 membres—, es va valorar la situació creada arran de la proposta del conseller de Medi Ambient i Habitatge de transvasar aigua del Segre al Llobregat i es van prendre els acords següents:


1. La Federació de l’Ebre d’Esquerra es reafirma amb els principis de la nova cultura de l’aigua i, coherent amb la signatura del “Compromís per l’Ebre”, es manifesta contrària a qualsevol tipus de transvasament i d’interconnexió de xarxes. Així, per a la Federació de l’Ebre d’Esquerra, la proposta de la Conselleria de Medi Ambient és inacceptable. Ens mantindrem on hem estat sempre, és a dir, donant suport a la Plataforma per a la Defensa de l’Ebre i defensant el territori. I això ho hem fet i ho farem tant si estem a l’oposició com si estem al Govern.


2. La Federació de l’Ebre d’Esquerra lamenta l’actuació del Conseller de Medi Ambient perquè vol tapar la manca de planificació amb un transvasament del tot injustificable. Si avui es fa el transvasament a Barcelona, amb quin argument ens oposarem demà a cobrir una situació d’emergència a Castelló, València, Múrcia o Almeria amb aigua de l’Ebre? Cal tenir en compte que l’any passat el Segre no va superar els 2 m3/s durant el segon semestre de l’any. Si aquest any que, tal com sembla serà sec —si no no estaríem avui aquí—, molt probablement tampoc els superarà i, per tant, pot ser inútil.


3. Volem denunciar l’ocultació de la informació per part del Conseller de Medi Ambient i la manca de debat territorial que s’ha produït. No és de rebut que a hores d’ara el Conseller Baltasar no s’hagi dignat a donar cap explicació a les Terres de l’Ebre sabent, com sap, quina és la sensibilitat del territori i el compromís que el Govern de la Generalitat va assumir de no portar a terme cap transvasament ni cap interconnexió de xarxes.


4. Les solucions per cobrir la possible situació d’emergència han de passar per desenvolupar de manera urgent les obres de les dessaladores i que s’accelerin al màxim les obres de recuperació i reutilització d’aigües depurades.


5. La Federació de l’Ebre d’Esquerra demanarà d’entrevistar-se amb la Plataforma per la Defensa de l’Ebre per coordinar esforços a l’hora d’aturar aquest intent de transvasament i presentarà als plenaris municipals mocions sobre aquest tema.

EL DECRET DE SEQUERA


Ara farà un any, es va aprovar el Decret 84/2007, de 3 d'abril, d'adopció de mesures excepcionals i d'emergència en relació a la utililtzació dels recursos hídrics, conegut com a "Decret de Sequera" que va ser prorrogat fins el 31-12-2008 en virtut del Decret 257/2007, de 27 de novembre.

El Decret és complex i s'estructura en una exposició de motius, 40 articles i diferents disposicions addicionals, finals i annexos.

L'article 39 del Decret regula la Comissió Interinstitucional de seguiment de la sequera que ha de fer el seguiment de l'evolució dels diferents escenaris i efectuar propostes d'actuació i la seva finançament i restarà formada per membres del Departament de Governació i Administracions Públiques (governat per un conseller de les Terres de LLeida d'ERC); del Departament d'Agricultura (governat per un conseller de les Terres de Lleida del PSC; del Departament de Salut (governat per una consellera de Girona del PSC); del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa (governat per un conseller de Manresa d'ERC); del Departament d'Economia (Governat per un conseller de Barcelona del PSC); del Departament d'Interior (governat per un conseller de Barcelona d'Iniciativa per Catalunya): L'Agència Catalana de l'Aigua (depenent del Departament de Medi Ambient governat per Iniciativa per Catalunya) i L'Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació de Municipis de CAtalunya i l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus.

És aquesta comissió, quan sigui necessari per afrontar una eventual situació de desabastament generalitzat d'aigua per al consum humà, per carències de disponibilitat de recursos superficials i subterrànis qui ha de definir i posar en funcionament les actuacions adreçades a garantir els drets bàsics dels ciutadans en matèria d'abastament.

El Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Baltasar, potser hauría de convocar aquest òrgan legal i deixar de xerramecar i fer-se fotos en rodes de premsa.