PERQUÈ KOSOVO SÍ I OSSETIA NO?

L'edició digital de El Periódico publica avui com a notícia que el Ministre d'afers exteriors francès ha acusat a Rússia d'estar "fóra de la legalitat" per haver reconegut a Ossetia i Abjasia i que el seu país no "pot acceptar violacions del dret internacional, d'acords de seguretat i de resolucions de la ONU".

Els EUA mouen els seus peons arreu del món i si, mentre, poden perjudicar o posar en contradicció als europeus millor. Ho vam veure amb la guerra de l'Irak que va generar un gran focus d'inestabilitat més prop del territori europeu que del nordamericà. Més tard, l'EUA va establir fortes relacions amb Kosovo amb qui va apostar de forma decidida per la proclamació de la seva independència. Els europeus. llavors, vam aplaudir i vitorejar el trencament de l'Estat serbi i l'allibermanent del territori de Kosovo (els serbis eren els dolents de la pel.lícula).

Ara els Estats Units, que han estat establint aliances amb la república de Georgia, ha permés una inoportuna acció d'aquest país sobre els territoris d'Ossetia del Sud i Abjasia els quals funcionaven amb un estatus d'independència de facto. La reacció dels russos, aliats naturals d'aquests territoris, no es va fer esperar, per finalment arribar al reconeixement formal d'aquests territoris, en contra de la integritat territorial de Georgia.

I els europeus que fem mentre? Criticar els russos? Dir que els georgians van ser uns ilusos en no calibrar l'abast dels seus actes? Doncs més que això. Secundem el posicionament dels EUA i neguem la independència d'Ossetia i Abjasia després d'haver aplaudit la de Kosovo.

Després que els EUA han arribat recentment a acords amb Polònia per instal.lar escuts antimissils, estarem tornant, en forma modernitzada, a l'època de la guerra freda?

Quin trist paper de la Unió Europea. Kosovo sí. Ossetia i Abjasia, no. Coherència política extrema agafats de la ma del big brother.

ICV TRENCA LA UNITAT CATALANA DAVANT L'ESTAT

Després de que l'any 2006 Artur Mas pactés amb Jose Luis Rodriguez Zapatero el nou Estatut, trencant la unitat dels partits catalans sorgida del Parlament de Catalunya (tret del Partit Popular), ara Joan Saura, a traves del diputat Joan Herrera, i amb la finalitat de cercar un major protagonisme polític, ha tornat a trencar la unitat catalana en retirar la petició de comparecència del President de Govern en relació al nou finançament, petició que previsiblement anava a prosperar a les Corts.

Ens hem cansat a ERC d'escoltar que erem els palanganeros del PSC. Quina funció de la cort haurem d'adjudicar a ICV?

Les explicacions que ha donat ICV d'aquesta jugada és que s'ha aconseguit arrencar de la Vicepresidenta del Govern, Fernández de la Vega, diversos compromisos.

Que compareixerà Solbes? Vaja compromís! Ens tornarà a explicar amb veu cansina i amodorrant les bondats del model de financiació que ja va ens va presentar. Que s'arribarà a un nou acord en tres mesos? Quin altre compromís! Senyors, que s'està incomplint l'Estatut, una norma que forma part del "bloc de la constitucionalitat".

A més a més ho han fet:

1) Barrejant un altre cop el paper dels partits polítics amb representació a les Corts, amb el paper dels líders polítics del govern català.

2) D'esquenes a ERC qui forma part junt ICV del mateix grup parlamentari al Congrés dels Diputats.

Avui en una entrevista a TV3, Jordi Guillot d'ICV, ha confirmat que es va informar al President Montilla i no a ERC com a membre del grup parlamentari i que no s'havia fet bé.

Ja ho ha dit el periodista Jordi Barbeta en el programa "Els matins" de TV3, ICV està perduda ideològicament i desorientada davant l'Assemblea del partit que es celebrarà a la tardor i que es preveu mogudeta, a no ser que s'augmenti el nombre de quadres polítics en nòmina (Barbeta dixit).

(Fotografia extreta de http://annanoticies.com/wp-content/icv.jpg)

LA PREPOTÈNCIA DE ZAPATERO

Avui he vist la roda de premsa del president del Govern Jose Luis Rodriguez Zapatero al finalitzar el consell de ministres extraordinari celebrat avui.

En resposta a una periodista que li ha preguntat sobre l'exhauriment del termini del dia 9 d'agost per arribar a un acord sobre el finançament que preveia l'Estatut de Catalunya del 2006, Zapatero ha afirmat que "el Gobierno cumple escrupulosamente con el Estatuto de Cataluña".

Com ha justificat el President aquesta afirmació? Doncs, dient que l'Estatut parlava (i parla) de que en el termini de dos anys s'ha d'arribar a un acord entre dues parts, atenent que són dues les voluntats implicades, i que el Govern central no pot substituir la voluntat del Govern de Catalunya. A més a més, l'Estat (avui el PSOE) ja ha presentat un projecte de finançament. I txim pum, s'ha quedat tan panxo.

O sigui que la culpa de l'incompliment d'aquest Estatut al qual li van passar "el ribot", en paraules d'Alfonso Guerra, al Parlament espanyol torna a ser culpa dels catalans perquè no accepten les "molletes" sobre finançament que va presentar el Vicepresident Solbes.

Si a això ho adobem amb les paraules un altre cop del president del Congrés, en Bono, i del president de Castella la Manxa, en Barreda, demanant tranquilitat i responsabilitat als diputats del PSC ja que han tret el seu escó gràcies al cartel electoral que representa Zapatero, haurem de convenir que o bé tanquem la paradeta o bé ens plantem d'una vegada i abandonem el tacticisme i l'acomodament català.

El que està passant és un altre cop una autèntica presa de pèl (una més). Mentre Catalunya ha estat la comunitat autònoma amb el nombre d'efectes impagats més gran durant el passat mes de juliol, quan és la comunitat on ha baixat més el preu de la vivenda, on la sanitat està al punt de colapse, mentre paguem els cèntims sanitaris en els combustibles, mentre atenem als ciutadans en altres comunitats autònomes, mentre som contribuients positius a les arques de l'Estat, hem d'escoltar que ells ja han complit, que han pressentat uns paperots amb quatre números que tornen a beneficiar als mateixos i que no assoleixen ni la més baixa expectativa del Govern català.

Especialment el PSC haurà de treballar dur aquest mes de setembre, negociant en els despatxos, gastant molt de telèfon, fotent cara de pruna agra per millorar el nostre finançament perquè s'acabi complint de veritat aquell xec en blanc sobre financiació que es va deixar obert en l'Estatut riboteixat. Si no ho aconsegueixen, crec que és o ara o mai i haurien d'optar seriosament entre defensar els interessos de Catalunya i els del PSOE. Tenen una bona oportunitat per demostrar-ho en el rebuig dels pressupostos de l'Estat de l'any 2009.