16 de novembre 2011

N'ESTIC TIP DELS MERCATS


Ja fa més d'un parell d'anys que ens hem fem un tip d'escoltar la paraula "mercats".

Si abans era Déu, com a ser omnipotent i omnipresent, qui servia per justificar les coses que passaven o podien passar, amb frases com "Si Déu vol" o "Déu ho ha volgut així", ara hem descobert que les cosses que ens passen són per culpa dels mercats.

Si retallen la sanitat, són els mercats. Si rebaixen els sous als funcionaris, congelen les pensions i retarden l'edad de jubilació és per complaure als mercats. Si es fan caure governs i es fiquen governs de tecnòcrates o d'unitat sense cap tipus d'oposició democràtica és perquè els mercats així ho volen.

I tots ho repetim com a lloros: són els mercats! Són els mercats!. Com si els mercats fossin sers més reals que l'home del sac, amb vida pròpia i una voluntat sempre malèvola i desconfiada.

El cert, però, és que els mercats els mouen homes i dones que treballen a les seus de bancs d'inversió i agències de rating, mentre gestionen les pensions privades de milions de ciutadans que han dipositat el seu futur en les seves mans. I els governs europeus, enlloc de perseguir aquests homes més dolents que l'home del sac i que mouen els mercats amunt i avall, tan sols saben moure els nostres sous, les nostres pensions, les nostres garanties laborals i els nostres serveis públics, sempre avall. N'estic tip dels mercats i d'aquests polítics titella.

15 de juny 2011

DELINQÜENTS


No són cap altra cosa més que delinqüents, i a aquests, sempre se'ls ha d'aplilcar la llei, siguin Presidents de Comunitat autònoma, controladors aeris, piquets, coaccionadors o segrestadors, cremadors de contenedors, embrutadors de roba al.liena, tiradors de pedra contra els caps d'altres.


Alguns membres de partits d'esquerra, que eren especialment simpatitzants amb els indignats, han canviat de parer quan els han caigut les pedres damunt del cap.


Si els partits d'esquerres no es mostren ferms en el rebuig a qualsevol tipus de violència, els delictes, l'apropiació no raonable de la via pública o altres problemes greus de convivència ciutadana, els partits de dreta obtindran majoria absoluta durant molts anys (L'advertiment en les eleccions municipals 2010 ha estat ben clara).


Front els activistes del caos, la gent planera sempre es posa del costat dels defensors ferms de l'autoritat.


El d'avui ha estat un espectacle botxornós, amb la crisi que hi ha, s'han tingut que gastar diners públics en helicòpters perquè uns delinqüents organitzats han prés una institució democràtica, com si de colpistes es tractessin.


Que es preparen aquesta tarda, perquè si no deixen sortir pacíficament als representants del poble de Catalunya, correrà el bastó, i ben fort. Caldria que les ferides se les curessin a casa o anessin a un centre privat i no anessin a malbaratar recursos públics d'un centre sanitari d'aquesta naturalesa doncs són gestionats, també, indirectament pels representants escollits a les urnes, aquests que gosen impunement dir-los assassins.


Mentre s'ha volgut debatre en el Parlament les principals retallades en els serveis públics que contemplen els pressupostos, aquests babarotes han volgut passar a primera línea mediàtica. Que no els estimen la mama i el papa, que han de cridar l'atenció d'aquesta impròpia manera com si fossin uns marrecs ploraners?


04 de gener 2011

UN ALTRA INJECCIÓ DE CASTELLÀ QUE ARRIBA DE MADRID


Vull deixar constància d'un fet que no he vist comentat per enlloc.

El dia 31 de desembre de 2010 es va publicar en el BOE la "Ley 42/2010, de 30 de diciembre, por la que se modifica la Ley 28/2005, de 26 de diciembre, de medidas sanitarias frente al tabaquismo y reguladora de la venta, el suministro, el consumo y la publicidad de los productos del tabaco."

Es tracta de la norma que tothom ha vist comentada en els mitjans de comunicació, que va entrar en vigor el passat dia 2 de gener i per la qual, tret d'algunes excepcions previstes a la norma com és el cas de les institucions penitenciàries o les residències de gent gran, no es permès fumar en cap espai públic tancat.

Però el que ha passat desapercebut és que l'Estat espanyol no ha pogut evitar demostrar un cop més la seva nova creuada en defensa de l'ús del castellà i així, ha modificat la Disposició Addicional Tercera de la vigent Llei 28/2005, que fa referència a la senyalització dels centres o dependències en els que existeix prohibició de fumar i zones habilitades per a fumar, afegint aquesta frase:

"Estos carteles estarán redactados en castellano y en la lengua cooficial con las exigencias requeridas por las normas autonómicas correspondientes.»

Fins les normes sanitàries aprofiten per reintroduir el castellà!