EL CONSORCIO

El "consorcio" compleix enguany vint-i-set anys i s'ha fet molt gran. Té més de cent amics per tota la província de Tarragona. Tots molt assedegats i per això han begut aquest mes de febrer una mitjana de 2,17 metre cúbics d'aigua cada dia. Els peus els té a l'Ampolla on té una "una estació transformadora d'aigua potable. El cap, però, el té a Reus, on té la nau de control.

Té un funcionament molt democràtic perquè té una assemblea on estan representats tots els Ajuntaments consorciats, totes les empreses, i nou vocals de la Generalitat. Si els comptes em surten bé, més de 100 membres.

No és estrany que amb tanta gent qui tallli el bacallà sigui el consell d'administració. És un òrgan més petit. Són vuit persones. Unes quants membres del Consell, gairebé la meitat, són de les Terres de l'Ebre. Un d'ells és regidor de l'Ajuntament de Tortosa. És un noi templat i fa una oposició de les d'abans; polítics que volien canviar el món. Malgrat que aquest verd regidor s'oposa al camp de golf a Tortosa, l'aigua que administra rega parcs, jardins i parcs temàtics fóra de casa nostra. No deixa de ser una cosa curiosa. Potser perquè són gent amb molta sensibilitat social i prefereixen patir gana per a que pugui menjar el veí.

Malgrat el consorcio s'aprovisioni de l'aigua de l'Ebre i la meitat del Consell sigui de l'Ebre s'anomena "Consorcio de Aguas de Tarragona. ". No podia dir-se d'altra manera. Va nàixer a Madrid i allí pensen en províncies.

I a mi, que em va caure la llagrimeta (snif, snif) amb la "niña española" del debat de l'altre dia entre els patrios candidats, penso amb el "niño español", aquell que neix a Fontibre i mor a Deltebre. I em pregunto si té pares que cuiden d'ell. Si el mimen o li donen una bona educació o si, potser, el maltracten.

TARRAGONA GUANYA DINERS AMB L'AIGUA DE L'EBRE

Avui dia 26 de febrer apareix una notícia al diari El Periódico en la qual informa que l'Ajuntament de Tarragona vendrà aigua dels seus propis pous municipals, a la ciutat de Barcelona. El transport es realitzarà amb vaixells.

La Llei 18/1981, del minitrasvasament, va portar aigua de l'Ebre al camp de Tarragona. Ara els seus aqüifers s'han regenerat i els permet vendre aigua amb un lucre per als propis tarragonins. La legislació d'aigues actual permet la venda d'aigua malgrat sigui un bé de naturalesa pública.

Tarragona fa indirectament negoci amb l'aigua de l'Ebre. I mentre nosaltres, diem no, diem no, diem no, diem no, diem no.... diem no volem un duro. Sobren comentaris.

ARTUR MAS: TREBALLI A CATALUNYA!!!!

El president de CiU, Artur Mas, fa temps que reclama que a Catalunya la força més votada sigui automàticament la cridada a governar. Com la seva bona nova no cau en camp abonat últimament l'ha llançat al vents que porten cap a Madrid. Avui mateix reclamava en un acte al Baix LLobregat que forçarà al PSOE a un pacte amb "llums i taquígrafs" perquè s'acompleixi allò que ell reclama fa temps a CAtalunya.

Quina llàstima que no reclamés "llums i taquígrafs" quan amb nocturnitat i alevosia es va carregar, a Madrid, el projecte d'Estatut de CAtalunya que havia obtingut el suport amplament majoritari del Parlament de Catalunya.

I el que diu no m'agrada gens, i trobo que atempta contra la nostra democràcia. Sembla oblidar que el nostre sistema polític és parlamentari amb les regles d'un sistema proporcional i que els diputats i diputades representen als seus electors.

Segons el seu argument, una força que obtingués el 35 % de vots i fos la força majoritària, obligatòriament hauria de presidir el país. No se'n dona compte que el 35 % de vots segueixen sent una minoria front el 65 % restant? És ètic que una minoria goberni sobre una majoria?

Estaria bé que enlloc de demanar a Madrid aquests compromisos treballés més dins de la política catalana. Feina té, després del seu fracàs amb el projecte de la casa gran del catalanisme que no s'han cregut ni els seus perquè ni casa, ni gran. I curi, aquest error estratègic que demostra en no establir ponts amb altres forces polítiques amb qui podría constituir, en un moment donat, una aliança política.

Sr. Artur Mas no volgui imposar a Madrid el que no aconsegueix a Catalunya. Per més que CiU sigui la força més votada a Catalunya, avui per avui, no representa per sí mateixa a la majoria de l'electorat. No ho oblidi.

S'HA ACABAT LA CADIRA ELÈCTRICA?

Aquest cap de setmana tots els mitjans s'han fet ressó de la resolució del Tribunal Suprem de l'Estat de Nebraska dels EUA que declarava anticonstitucional l'electrocució com a mètode d'aplicació de la pena de mort. Aquest era l'últim Estat que encara l'aplicava, amb la qual cosa semblava que s'havia posat final a aquesta salvatjada.

Però, no, no podem estar tan segurs d'això doncs en set estats dels EUA encara es permet aquest mecanisme si el condemnat el prefereix a la injecció letal. Pena de mort a la carta.

Des de 1890, any en què es va aplicar per primera vegada aquesta bestialitat tan sols es practicava al país que s'abandera defensor de la democràcia i els drets humans.

He trobat una pàgina esgarrifosa dels defensors de la pena de mort a http://www.prodeathpenalty.com/ on es poden trobar les dades de cadascuna de les execucions capitals desl últims anys i que ascendeixen a 1059 persones entre els anys 1977 i el 2006.

INSTITUCIONS DESLEGITIMADES

L'any passat el Ple de l'Ajuntament de Barcelona va votar en contra del traçat de l'AVE per sota la Sagrada Família.

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va dir de forma expressa i pública, que no tindria en compte el resultat de la votació. Que el que voti l'oposició (encara que sigui per majoria) no pot vincular a qui goberna i que si volíen gobernar ja sabíen el que havíen de fer (implícitament es referia a una moció de censura).

Ahir el Parlament de Catalunya, amb els vots favorables de CiU, ERC, PP i Ciutadans va aprovar la següent moció:

"1. El Parlament de Catalunya expressa el rebuig a l'actual traçat del tren d'alta velocitat al pas per Barcelona i manifesta que en qualsevol pas soterrat per la ciutat la velocitat màxima del tren ha d'ésser de 50 quilòmetres per hora, amb la voluntat expressa d'eliminar vibracions.

2. El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Instar el Govern de l'Estat a establir una moratòria en l'execució del túnel del tren d'alta velocitat amb el traçat projectat actualment a Barcelona i a cercar-hi les alternatives que permetin assolir un consens polític i social.

b) Donar suport a l'Ajuntament de Barcelona i al Govern de l'Estat per a agilitar la construcció de l'estació de la Sagrera i la consegüent transformació urbana d'aquest sector."

Poques hores després el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquím Nadal, va declarar que no tindríen en compte la moció aprovada pel Parlament i que continuaríen "els compromisos adquirits amb altres administracions per administracions anteriors".

Crec que això és una burla a les institucions legislatives de Catalunya. Ells mateixos es tiren terra a la taulada i perden credibilitat davant la ciutadania.

DESMEMÒRIA HISTÒRICA

Ara que el grup municipal d'ERC de Tortosa s'abstén amb arguments que no em semblen prou sòlids en una votació al ple municipal per canviar el nom a un barri de la ciutat, en concret el grup "13 de gener", dia en què van entrar les tropes franquistas a Tortosa l'any 1939 resta clar que tornarem a tenir debat a la ciutat sobre el tema de la memòria històrica.

Els termes de memòria històrica o de memorial democràtic o com li vulguen dir han portat a l'aprovació de lleis que encomanen a les institucions públiques el compliment de certes obligacions.

La memòria (històrica) és una realitat (històrica) que en sí mateixa s'apropa més al record o la ficció (històrics).

En l'edició digital de El Periódico, amb un banner titulat"desmemòria històrica", apareixen uns resultats d'una enquesta encomanada per la cadena de televisió UKTV Gold entre els britànics. Els resultats fan por. El 23 % dels britànics menors de 20 anys creuen que Winston Churchill, un dels principals personatges polítics de la Segona Guerra Mundial, el polític britànic més important del segle XX i premi Nobel de Literatura, és un personatge de ficció. Vaja, com si fós un Son Goku dels documentals en blanc i negre que lluitava contra un altre personatge de ficció, Adolf Hitler Pokemon. D'altra banda, el 58 % dels enquestats creu que Sherlok Holmes va ser un personatge real.

Memòria o desmemòria, ficció o realitat, crec que s'haurien de tenir en compte aquestes dades, no sigui que d'aquí deu anys, quan s'hagi esborrat de la vida pública tot signe del franquisme, els adolescents del 2020 creguin que aquest home va ser un prohom de l'Espanya del segle XX que va portar el nostre país a la integració europea i a la modernitat.

Parem compte amb la desmemòria històrica. I poso el meu granet de sorra penjant una fotografia. Qui hi ha al costat d'en Franco?

Ampliar notícia a:

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=480414&idseccio_PK=1021&h=