28 de març 2008

BALTASAR, EL REI VERD


El conseller de Medi Ambient de la Generalitat es diu Baltasar, com un dels treis reis mags. Però aquest no és negre, és verd.

Les seves declaracions d'ahir ofenen qualsevol intel.ligència mitjana quan elogia la "solidaritat" de Tarragona i Reus amb l'àrea metropolitana de Barcelona per acceptar l'enviament d'aigua. O és un ruquet català o és un mercader de la prestigiditació. Els de Tarragona i Reus enviaran indirectament l'aigua de l'Ebre, la del Consorci d'Aigua de Tarragona, la que gestionen els seus.

Noooo, diu en Baltasar. Siguem imaginatius, el diccionari és cosa rància que fosilitza les definicions. La paraula trasvasament l'esborrem i en diem captació.

Avui l'ha mandatat el Sr. Montilla per parlar amb Oriol Pujol i Ramón Espadaler per veure que en pensa CiU. Que ara és temps de fer país i aquells que se'ls va fer córrer a cop de gorra entendran perfectament els problemes que vostè no sap gestionar. Mentre, aquesta tarda, la vicepresidenta del govern de l'Estat, Fernández de la Vega, diu que s'oposen als trasvasaments de l'Ebre i el Segre perquè no són sostenibles des del punt de vista econòmic, social i mediambiental.

Sr. Baltasar, plegui o calli fins que tingui les coses clares. Està gestionant la situació de pre-alerta per sequera molt malament amb declaracions que ofenen la intel.ligència, donant informació contradictòria i amagant-ne d'altra, parlant de solidaritat i d'insolidaritat, enfrontant a territoris i al camp front la ciutat.

Jo també tinc imaginació, com vostè, i quan escolto que vostè és dels verds, em costa pensar en un color i més aviat penso en un altra definició de la paraula al diccionari: "encara no fet. Podria arribar a ésser un bon polític però de moment encara és verd".

14 de març 2008

LA PAGESIA ESCUT DE LA GENT URBANA


Plana sobre Catalunya el debat sobre les conseqüències de la sequera en l'abastiment d'aigua a les àrees més poblades.


Algú s'encarrega de preparar l'opinió pública. Anuncis milimètricament preparats. Els usuaris de l'aigua del Ter que volen recuperar els cabdals d'aquest riu. L'Ajuntament de Tarragona oferint els excedents dels seus aqüífers a l'àrea metropolitana de Barcelona. La captació d'aigües del Segre per transferir-la a la capçalera del riu LLobregat. Tots aquests anuncis no són el símptoma evident d'una brutal interconnexió de xarxes al territori de Catalunya?

Doncs crec que sí, i els pagesos seran els utilitzats. Els regants dels canals de la dreta i l'esquerra ja coneixen que és cedir part de la seva concessió per a usos residencials i industrials al Camp de Tarragona a través del conegut com minitrasvasament.

Ara sembla que els regants del canal Segarra-Garrigues, podríen tenir al seu abast la cessió de part de la seva concessió per a l'Area Metropolitana de Barcelona.

I els pagesos de la concessió del canal Xerta-Riu Sénia. Que faran? A "buen entendedor, pocas palabras bastan".

13 de març 2008

QUIN POCAVERGONYA!


L'edició digital del diari El País publica avui una notícia vergonyosa. Segons aquest mitjà, un exregidor del Partit Popular de l'Ajuntament de Palma i primer tinent d'alcalde d'aquest consistori entre els anys 2003 i 2007 va gastar 45.000 Euros en prostíbuls masculins. L'alcaldesa va observar irregularitats en la comptabilitat i va enviar un escrit a la Fiscalia anticorrupció qui ha interposat una querella contra aquesta persona per malversació de cabdals públics doncs aquesta quantitat la va pagar amb una targeta de crédit a nom del consistori.

Si el mandat municipal són aproximadament 48 mesos, vol dir que aquest senyor es gastava gairebé 1.000 euros al mes de l'erari municipal en sexe de pagament. Això sí que és eròtica del poder!
I jo em pregunto com l'interventor i el tresorer de l'Ajuntament van tardar quatre anys per detectar aquests moviments de la targeta de crédit. Ai mare meva la fiscalització dels comptes municipals!!

10 de març 2008

JORDI AUSÀS: NOU CONSELLER

Poques hores després de la sortida del govern de la Generalitat de Catalunya del conseller Joan Puigcercós s'ha donat a conèixer el nom del seu substitut.

La meva anterior entrada la tancava amb la pregunta de quan de temps podria mantenir ERC els compromisos adquirits amb el Govern actual.

I la feia atenent a l'anunci d'avançament del seu congrés per el mes de juny quan estava previst per a la tardor.

Espero, però, que el compromís es pugui mantenir fins el final de legislatura. Molts de votants (i potencials votants, aquests que sovint obliden algunes bases d'Esquerra) no perdonaríen a ERC que tornés a provocar el trencament d'un govern, que malgrat a alguns els pessi, és catalanista i de progrés. Com si no Carme Chacón reclamaria la publicació de les balances fiscals? Cal rauxa, sí, però també seny i tenim reptes de país decisius com el nou financament i l'execució del pla d'infrastructures a Catalunya.

És preciós veure volar els ocells però quan arriba el migdia toca anar a fer el dinar.

(Fotografia de Jordi Ausàs i Coll extreta de http:/blocs.esquerra.cat/jordi-ausas).

RÀPIDA REACCIÓ EN EL SÍ D'ERC


Després d'analitzats els resultats electorals d'ahir, les reaccions en el si d'ERC no s'han fet esperar. Primera, Joan Puigcercós abandona el govern de la Generalitat de Catalunya per dedicar-se de ple al partit. Segona, s'avança el congrés nacional del partit per al mes de juny.

Aquest anunci s'ha fet de forma conjunta amb Josep Lluis Carod Rovira i apunta clarament cap un major protagonisme de Joan Puigcercós en el si de la formació.

S'ha confirmat que es seguirà formant part de l'actual govern de la Generalitat de Catalunya. Fins quant serà possible mantenir aquest compromís?
(Fotografia de www.vilaweb.cat)

09 de març 2008

MALAÏT BIPARTIDISME


Enhorabona al PSOE, especialment al PSC per haver guanyat les eleccions generals a l'Estat espanyol i a Catalunya. Però quin és el preu amb el que ho han aconseguit?

Potser sí el PSOE no hagués plantejat aquesta passada campanya electoral en clau de "ells" o "nosaltres" podria haver tingut fins i tot un disgust en el moment del recompte. Però aquest frontisme, amb el que ha conseguit pujar escons, també ha provocat que el Partit Popular en pugi més i escurci la distància amb el nombre total de vots. El PP serà l'oposició a les Corts amb el nombre de diputats més elevat des de la reinstauració de la democràcia.

Unes quantes preguntes em sorgeixen davant la nova legislatura que s'enceta. Seguirà el Partit Popular fent una oposició a "cara de gos" amb el tema del terrorisme, ara que ETA ha tornat a matar? Deixaran en un calaix amagat en les files populars el tema de la successió de Mariano Rajoy? Sabrà el PSOE esquivar amb bones mesures econòmiques la desacceleració econòmica que cada dia es fa més evident? Com negociarà el PSOE les seves aliances parlamentàries? Quin serà el paper de CiU a Madrid? Com digerirà internament ERC la més que evident baixada de diputats? Quins horitzons incerts s'obrin en Izquierda Unida un cop Gaspar Llamazares ha explicitat la seva decisió de no presentar-se a la reelecció com a coordinador de la formació política? Quin tipus de premi donarà el PSOE al PSC pels bons resultats obtinguts ? Quin paper crític desenvoluparà la nova formació de la diputada Rosa Diez?

Malaït bipartidisme. La correlació de forces entre els grans partits no ha canviat gaire, però la trinxamenta dels altres partits ens pot portar a un altra legislatura plena de durs enfrontaments entre el PSOE i el PP.

(Fotografia de l'avatar de Gaspar Llamazares a Second Life)

07 de març 2008

CONDEMNA AL TERRORISME



Des d'aques modest blog vull manifestar la meva condemna a la barbàrie. La vida d'una persona està per damunt de qualsevol tipus de pensament, ideologia, creença, religió. Amb la violència tan sols és genera violència. És inhumà matar a sang freda. És contrari a qualsevol tipus de consideració ètica.

Amb l'assassinat algú ha jugat amb la vida d'un altra persona; ha robat allò que no li correspon. Ningú pot fer-ho. Penso amb una família destrossada. Tres fills lluitant per no omplir-se d'odi, evitant la perpetuació d'un món de salvatgia i manca d'apreci pel dret a la vida.

Pensar en que algú sigui capaç de cometre aquest tipus de carnisseria em provoca dolor i fàstic.

06 de març 2008

DESAFIAMENT A LA LLEI ELECTORAL DE "EL PERIÓDICO"


Aquest matí veig amb perplexitat un banner en la pàgina web de el diari "El Periódico" que diu:
"Elecciones 9-M: Los sondeos que no se pueden leer en España" que enllaça en l'edició andorrana del diari. (http://www.elperiodicdandorra.net/), i on informa d'un posible empat de diputats entre el PSOE i el PP.

L'article 69.7 de la LLei Orgànica de Règimen Electoral disposa que "Durante los cinco días anteriores al de la votación queda prohibida la publicación y difusión de sondeos electorales por cualquier medio de comunicación."

Amb el banner publicitari d'un altre diari, ha fet el Periódico una difusió d'un sondeig?

La pròpia editorial del diari català diu que "al anunciar al público la existencia de una encuesta diaria en un medio extranjero no pretendemos desafiar a las autoridades que velan por el correcto funcionamiento de los procesos electorales", però que no comparteixen aquesta disposició legal per ser impròpia d'una democràcia i atemptatòria a la llibertat d'expressió i a la llibertat informativa.

Més enllà de les reflexions i anàlisis jurídics que es puguin fer sobre l'ús d'un espai sense fronteres com és Internet, el cert és que sembla que els socialistes aposten molt fort per la mobilització del seu electorat i cerquen no tan sols al victòria, sinó fins i tot una majoria absoluta.
Crec que aquesta vegada el diari El Periódico s'ha passat. No tant per fer difussió del sondeig sinó pel resultats d'aquest que ens presenta.
(Fotografia d'un sondeig d'aigua)

05 de març 2008

CATALUNYA NO ÉS BIPARTIDISTA


Alguns polítics i polítiques que s'omplin la boca al parlar de pluralitat política i realitat plurinacional, corren després a demanar el vot útil en aquestes eleccions generals.
Per exemple la candidata Carme Chacon del PSC demanava ahir el vot pels socialistes per evitar el triomf del Partit Popular. Amb la bipolarització de la campanya sembla que tant el PSOE (i el PSC) com el PP, tinguin la intenció de fer desaparéixer els partits nacionalistes en el Congrés dels Diputats (ja gairebé ho han aconseguit en el Senat).
A Catalunya, però, cal recordar que no hi ha un sistema polític bipartidista. Que la nostra societat sí que és rica i plural, i reflex d'això, tenim sis partits amb representació al Parlament de Catalunya, cap d'ells amb una hegemonia clara.

El pluripartidisme que es reflecteix al Parlament de Catalunya també s'hauria de visualitzar en el resultat de les eleccions generals de diumenge. Si la gent vota en clau catalana, fugint del consell del vot útil per un líder estatal, Catalunya estarà millor representada a Madrid.
Ens juguem moltes coses els catalans com per confiar cegament amb aquell que va dir "aprobaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Cataluña" i que va afirmar desconèixer els continguts del Pacte del Tinell (que li preguntin al pobre Pasqual Maragall), tan sols per a que no guanyi el Partit Popular.
Jo tinc el meu vot decidit, i és un vot útil, però no en el sentit de la paraula que ens reclama aquests dies el PSC, sinó en el sentit d'utilitat per a Catalunya. I em temo que votar ara al PSC, no és sinònim d'utilitat pel nostre país.


03 de març 2008

CONTRA EL VOT ÚTIL, SENSE POR


Al diari el País d'avui apareix un article del seu exdirector, Juan Luis Cebrián titulat "demócratas, mediócratas, miedócratas..."

Una lectura personal de l'article seria la següent:

La democràcia s'està convertint en una "mediocràcia", en atenció al protagonisme social dels mitjans de comunicació i la mediocritat general de la clase política (el fill llest es dedica als negocis i el menys dotat a la governació, amb exemples de presidents de govern com Bush, Aznar o perquè no , el propi Montilla).

Però el que pot ser intolerable és que la "mediocràcia" es converteixi en una "miedocràcia" on el discurs polític passa més per mobilitzar l'electorat propi per evitar que guanyi l'adversari que per presentar projectes col.lectius ilusionants. Molts d'exemples n'hem vist en campanya. Eslògans com el del PSC "si tu no vas, ellos vuelven" estarien en aquesta direcció. L'esquerra ha de demostrar que el seu projecte no està esgotat i que els valors que l'inspiren són "èticament" necessaris, tenen viabilitat i validesa present, i amb la valentia, fe en el futur i les dosis de posibilisme que s'escaiguin, són capaços de mobilitzar amples sectors socials.
Per tot això hauríem d'evitar que ens omplís la por i dir no al vot útil. Voteu en consciència, sense por.
Fotografia extreta de : lacasadelcadejo.ojodigital.net

02 de març 2008

EN EL MÍTING EQUIVOCAT


En el següent enllaç http://www.avui.cat/canal/?sec=496 hi han penjats quatre vídeos de persones que assisteixen al (com ho denomina el diari català) "míting equivocat".

És una iniciativa simpàtica que consisteix en fer anar a un votant d'un partit polític al míting d'un altre partit. Mentre dura el breu video de 2 minuts amb un fragment del míting, l'assistent ens fa comentaris en veu alta a la càmara sobre allò que diuen els candidats. Els creuaments de mítings són:

El del PSC al de CIU.
El d'ICV al PPC:
El de CIU al de ICV.
El d'ERC al PSC.

Cap de les persones que s'equivoquen de míting són convençuts.

ELS COMPTES DE LA IAIA


Segueixo amb les meves entrades relacionades amb el Consorci d'aigües de Tarragona.

Són creïbles les dades que ens presenten en la seva pàgina web? Com veureu tot seguit, no.

Si s'enllaça amb http://www.ccaait.com/cat/dades_tec.htm, el Consorci ens informa de les següents dades tècniques:
Consum any 2007: 79,48 HM3.
Ratio consum energètic: 0,79o5 kw/m3.

Doncs a partir de les dades facilitades pel Consorci, si:

1 Hm3 = 1.000.000 m3.
1 MW = 1.000 kw.

Obtenim la barbaritat de 62.828,9 MW!!!!

Si tenim en compte que la central nuclear d'Ascó II produïex 1028 MWe anuals, veureu l'erroni de la informació facilitada pel propi CAT.
Potser quan parlen del ratio de consum energètic volien dir wats (no kilowats) o bé es van perdre uns quants decimals pel camí.
M'agradaria saber el consum energètic real del CAT. Estic convençut que no és molt "verd".

01 de març 2008

"NATROS", "LOS PAYESES"


A l'edició digital del diari El Periódico solen realitzar enquestes amb resposta on line.

El passat dijous, va començar la enquesta/votació a la següent pregunta:

"¿Simpatiza con los payeses que niegan más agua para Barcelona?"

A les 14.36 del dia 1 de març han votat 1348 persones i guanya el SI amb un 58 % dels vots emesos.

Em pregunto qui són aquests pagesos dels qui parla la pregunta. Es refereix, potser, als regants de les comunitats dels canals de la dreta i l'esquerra de l'Ebre. De retruc, però, s'està referint a tots els ebrencs que no volem fomentar el desequilibri territorial i que pensem que hi ha més formes de cuidar el medi ambient que reciclar i anar a vuitanta per les rodalies de Barcelona.
Natros, los payeses.