MIRE "UJTÉ": BONO ATACA DE NOU

Els polítics utilitzen sovint en lal seva expressió oral encapçalaments repetitius en les frases i abusen de la subordinació consecutiva mitjançant la utilització del l'adverbi "per tant" . D'aquesta manera, els polítics castellans quan contesten a un periodista en una entrevista de televisió és molt freqüent escoltar un gastat "mire usted".

En la propera legislatura haurem d'acostumar-nos a escoltar el "mire ujté" i és que el PSOE ha repescat a Pepe Bono per a ser cap de lllista a la província de Toledo. Ho escolto avui a la ràdio, mentre passen un tall de veu d'una de les seves declaracions del dia i que aproximadament venia a dir que si el votaven els de dreta, no era perquè ell fos de dreta. Que ell com a persona moderada considerava que era bo tenir relacions amb tothom i que això era signe d'intel.ligència i que vol que el Congrés sigui la casa del respecte.

Ràpidament li han recordat els portanveus de CiU, ERC, PNV i IU/IC que al president del Congrés el vota la pròpia cambra; que l'únic que pot fer el PSOE és proposar-lo. Com diu l'antic refrany: "el hombre propone, y la mujer dispone".

Si les coses comencen així abans d'anar a votar, els catalans ja ens podem posar a tremolar per a la propera legislatura amb aquest home nacionalista "rojo y gualda".

Nota:

Fotografia de http://www.elconfidencialdigital.com/images/HTMLText/bonotshirt_1.jpg

L'EBRE AVANÇA

Gairebé tothom té una major tendència a fer crítiques cap als altres que a reconèixer les coses ben fetes. Avui vull donar el meu suport a una iniciativa que considero positiva, necessària i racional.

La delegació del Govern a les Terres de l'Ebre ha encomanat al catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB), Germà Bel, l'elaboració d'un estudi econòmic per analitzar les perspectives econòmiques de futur a les Terres de l'Ebre.

Considero encertadíssim aquest encàrreg. Per planificar, primer cal conèixer la realitat i sempre m'he preguntat si alguna vegada s'havia fet un seriós i profund anàlisis DAFO de les nostres Terres. Crec que aquest estudi és prou ambiciós i ens donarà un bon punt de partida racional per deixar de ser un territori que sovint reivindica en base a un sentiment de greuje comparatiu però sense comptar amb dades científiques a la ma.

Quan l'estudi estigui finalitzat, caldrà posar damunt la taula de totes les Administracions els resultats. Les històriques reivindicacions, estic ben segur, tindràn el suport de les conclusions d'aquest estudi.

I el segon encert de la notícia és que l'estudi el fa un ebrenc. Estic convençut que la naturalesa d'orígen del director farà que l'estudi estigui a més de realitzat amb una correcta metodologia i rigor científic també fet amb amor cap el nostre territori. Amor per explicar-nos allò que fem bé, però també per dir-nos allò que fem malament.

M'HE COMPRAT UN AIRBUS 380

Uns quants cops a la vida diem als nostres amics "m'he comprat un cotxe nou". "Quina txutxeria" pensarà el príncep saudí Walid bin Talal bin Abdul Aziz al Saud després d'haver encomanat el lliurament d'un Airbus 380, l'avió comercial en producció més gran del món.

Aquest nebodet del rei saudí Abdalà ven Abdel s'ha comprat aquest avió per al seu ús particular amb un preu de catàleg de 219 milions d'euros (segur que la factura final a pagar serà més gran perquè adaptarà el seu interior als seus gustos més luxosos).

La transacció es va fer directament amb el president i el director comercial de l'empresa aeronàutica Airbus. El príncep es va adreçar sota una ombrel.la als hangars de l'aeroport de Dubai, va visitar l'interior del model d'avió que hi havia aterrat feia poc i va sortir per fer-se fotos de record amb 12 hostesses amb túniques daurades.

Fins avui, maleïa cada cop que passava pel sortidor del gasoil per omplir el dipósit del meu vehicle. A partir d'ara pensaré que sóc un sofrit sponsor de la nova joguina del príncep saudí.

Pel proper cotxe que em compri exigiré que me'l vengui el President de la companyia automobilística que hagi triat. 12 hostesses potser són massa....amb dues m'hi conformaré.

LA HERÈNCIA D'AZNAR

Mentre el President del Govern espanyol Jose Luis Rodriguez Zapatero ha defensat a l'expresident Jose Maria Aznar com antic representant democràtic del nostre país en la última cimera nordamericana i contemplavem tot l'enrenou que això i les paraules del rei generaven, el Partit Popular segueix absolutament autista. Ells a la seva... a recuperar el govern sigui com sigui.

Els populars Gabriel Elorriaga i el propi Mariano Rajoy no han agraït la defensa feta per ZP. Elorriaga ha arribat a declarar que tot "es consecuencia de más de tres años de una política exterior profundamente equivocada y de una estrategia de alianza con todos los dictadores del mundo" .

No serà més aviat al contrari? La política exterior d'Espanya seguidista dels interessos polítics i econòmics dels Estats Units va provocar els atentats de Madrid de l'11 de març (sí, copiar-ho mil vegades) i també va generar aquest malestar manifestat pel populista Hugo Chavez quan acusa de fascista a Aznar per donar al suport al cop d'Estat de l'any 2002 mentre l'ambaixador espanyol i el nordamericà aplaudien al carrer i ell estava empresonat.

Com diria un castellà de Valladolid "de aquellos lodos, estos barros".

SI NO ENS VOLEN PERQUÈ NO ENS DEIXEN ANAR?

El president de la Generalitat José Montilla ha declarat en un esmorzar informatiu organitzat pel Fòrum Nueva Economia que cal estar alerta del "desapego creciente" de part de la societat catalana cap a Espanya.

Aquesta notícia l'he llegida en l'edició digital del diari El País on es poden fer comentaris a la notícies. He retallat un desl comentaris perquè no té desperdici:

"MOSELAN - 07-11-2007 - 14:13:15h
Pues solo tendría que haber mirado el desapego profundo que existe en España hacia Cataluña por intentar ser unos vulgares ventajistas y situarse por encima de los demás por el simple hecho de ser catalanes como si eso fuese un factor necesariamente diferenciador a su favor. Su permanente actitud (y no me refiero a Montilla solo sino al conjunto de los políticos catalanes) hace que desde España les estemos cogiendo (a los políticos catalanes) uno profundo asco y un no menor desprecio. "

Llegint aquests comentaris no puc més que dir: Si no ens volen, que ens deixin anar!

EL PRIMO DE ZUMOSOL

Ahir van arribar a Madrid les quatre hostesses espanyoles retingudes al Txad de la ma del president francès Sarkozy. A peu de les escales de l'avió esperava el president espanyol Rodriguez Zapatero.

El President Sarkozy ha demostrat un cop més davant l'opinió pública que li agrada l'acció i vol tornar la grandeur a França amb una posició més activa en la política internacional.

Està clar que el Txad és una antiga colònia francesa i que els tentacles francesos segueixen molt vius a gairebé tot el continent africà, però el paper de la diplomàcia espanyola ha quedat un pèl ridícul. No hagués estat possible que al menys el ministre d'afers exteriors espanyol aterres a l'aeroport de Madrid en companyia de Sazkozy i les hostesses retingudes? Potser això no és possible per alguna regla no escrita de la diplomàcia però al veure les imatges de Zapatero a peu d'escala mirant a Sarkozy baixant els esglaons com si d'una vedette es tractés em va fer una mica de vergonya.

Molta bandera espanyola a l'interior d'Espanya atxafant la realitat plurinacional del nostre país i molt poca presència a nivell internacional. Si no hagués estat pel primo de Zumosol potser les hostesses haguessin menjat els turrons al Txad.

SEMÀFORS VERMELLS

Al diari La Vanguàrdia d'ahir, a la secció dels semàfors, hi havíen dos merescuts semàfors vermells. Un pel secretari d'organització del PSOE, Jose Blanco. L'altre pel portantveu parlamentari del Partit Popular, Eduardo Zaplana.

I no era per a menys. L'espectacle de declaracions i reaccions a les declaracions ha estat francament botxornós. La notícia del dia havia de ser la sentència condemnatòria contra els autors de la massacre de l'11 de març de Madrid. Però no, alguns polítics no poden passar desapercebuts i sempre tenen que captar l'atenció dels mitjans de comunicació.

Espero que s'aturi la baralla partidària al voltant dels atemptats. Si no s'aturen la gent no anirà a votar a les properes eleccions legislatives. I a la nit, quan es coneguin les xifres de participació, sortiran tots els liders dels partits polítics lamentant l'escassa participació. Babaus!!