FINANÇAMENT DE L'ESGLÉSIA CATÒLICA

Algú dirà que rep els diners dels contribuients que voluntàriament van marcar la corresponent casella de la declaració de l'IRPF.

El cert és que l'Estat transferirà durant l'any 2011 a l'Església catòlica, com a mínim, 159,19 milions d'euros.

Que cadascú en tragui les pròpies conclusions.

"Ley 39/2010, de 22 de diciembre, de Presupuestos Generales del Estado para el año 2011.

Disposición adicional vigésima novena. Financiación a la Iglesia Católica.

Durante el año 2011 el Estado entregará, mensualmente, a la Iglesia Católica 13.266.216,12 euros, a cuenta de la cantidad que deba asignar a la Iglesia por aplicación de lo dispuesto en los apartados Uno y Dos de la disposición adicional decimoctava de la Ley 42/2006, de 28 de diciembre, de Presupuestos Generales del Estado para el año 2007.
Antes del 30 de noviembre de 2012, se efectuará una liquidación provisional de la asignación correspondiente a 2011, practicándose la liquidación definitiva antes del 30 de abril de 2012. En ambas liquidaciones, una vez efectuadas, se procederá por las dos partes a regularizar, en un sentido o en otro, el saldo existente."

AMB LA INDEPENDÈNCIA A L'HORITZÓ

Ara que són Nadals, sobreabunden les il.lusions, es perdonen els enemics, es fan plans difícils de complir sense treball i se'ns demana optimisme, vaig a fer una petició.

Demano la constitució d'un grup d'experts transversal, independent i multiprofessional que defineixi amb rigor, els seus punts forts i febles, les amenaces i les oportunitats i com s'hauria de recórrer el camí a la independència. Si el treball és rigorós i de les seves conclusions es desprèn que la independència és un benefici col.lectiu, per damunt dels íntims sentiments de pertinença, no seria un bon full de ruta per anar tothom aplegat i convèncer als que encara no comparteixen aquest horitzó?

Som una nació, o si algú no li agrada aquesta paraula, som un col.lectiu amb història, especifictats i lligams propis. Cap català que es senti català ho pot negar.

Si qualsevol individu es mou per satisfer les seves necessitats, materials o postmaterials, no és preceptiu que els col.lectius es moguin per cercar el benefici comú i satisfer les seves necessitats?

Nota: fotografia capturada de http://es.123rf.com/ (fotografies d'arxiu lliures de drets).

ARA: UN NOU DIARI EN CATALÀ

Avui he comprat el número 1 del diari Ara, un nou periòdic en català que ha començat amb una fotografia de portada del cirurgià Moisès Broggi, amb 102 d'anys d'edat que té entre els seus braços a una nena de 10 mesos, Gràciela, la primera catalana del 2010, filla de pare català i mare guineana.

El periòdic és una iniciativa d'un grup d'empresaris (Fundació Carulla, Grup Focus, Ferran Rodés i Víctor Font entre d'altres) i periodistes (Toni Soler, Albert Om, Xavier Bosch i Antoni Basses), sota la direcció de Carles Capdevila.

El primer número especial m'ha agradat força, amb 4 pàgines dedicades a una secció ràpida que es titula Claus d'Avui on repassa de forma ràpida amb texts breus i fotografies les principals notícies del dia.

És d'agrair que en temps de crisi econòmica tan forta com la que vivim, comencen a caminar iniciatives empresarials amb voluntat d'eixamplar el nombre de lectors de premsa en català que fins avui podien llegir l'Avui, el Punt o l'edició catalana de El Periódico.

Un dels articles que m'ha agradat és la del filósof Josep Ramoneda, titulat Desconfiança que entronca amb el seu últim llibre que porta per títol Contra la indiferencia.

La meva enhorabona a aquesta aventura comunicativa, que desitjo, si això encara és mitjanament possible en els nostres temps, segueixi una línia editorial amb la màxima independència i rigor informatiu i pluralitat ideològica en els nombrosos col.laboradors en els articles d'opinió que sembla tindran.

LES DECLARACIONS DE BÉNS DELS DIPUTATS VALENCIANS

Fa pocs dies els mitjans de comunicació informaven de la publicació de la Declaració d'activitats, béns i interessos dels Diputats de les Corts Valencianes.

Podeu donar un cop d'ull en aquest enllaç del Butlletí Oficial de les Corts Valenciades de 23 de febrer d'enguany.

És força curiós veure aquest tipus de declaracions. Pots veure quines activitats desenvolupen els Diputats a banda del seu càrrec o quines eren les que desenvolupaven amb anterioritat per a l'Administració; l'import dels seus béns distribuïts entre immobiliaris i no immobiliaris i també el passiu que tenen (préstecs, avals, etc).

Una de les declaracions que crida més l'atenció és la del Sr. Francisco Enrique Camps Ortiz, President de la Generalitat Valenciana i diputat pel Partit Popular.

Si hom mira la seva declaració es pot preguntar en què es deu gastar aquest senyor els 80.000 euros aproximats que cobra anualment com a President.

Perquè ho dic això. Doncs perquè el Sr. Camps declara tenir una vivenda de copropietat al 50% amb la seva esposa, amb un valor cadastral de 110.339,26 euros i no tenir cap passiu (o sigui deutes). A la vegada, però, declara que té béns i drets de naturalesa immobiliària per valor de 12.105 euros, dels quals aproximadament 2.400 euros corresponen a comptes corrents.

Això si que se li pot dir viure al dia! 2.400 euros en el seu compte corrent! Com tingui que canviar la nevera, un fart en tindrà pobre.

Fotografia: http://cuatrodecididos.blogia.com/upload/20090415103343-psjppensarppal-09-04-06-miguel-g.jpg

MONCLÚS, NOU CANDIDAT D'ERC A TORTOSA A LES MUNICIPALS 2011

El passat dimecres 24 l'assemblea local de Tortosa d'Esquerra Republicana de Catalunya va escollir a Josep Felip Monclús, actualment Director de serveis del Departament d'Innovació, Empresa i Universitats de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre, com a candidat del partit per a les properes eleccions municipals que es celebraran al maig del 2011.

En l'acte que va comptar amb una nombrosa assistència dels afiliats de l'agrupació, el candidat va avançar algunes línees de treball per a l'elaboració del programa electoral. Així va parlar de recuperar l'orgull per la ciutat de Tortosa, un orgull sinònim d'estima que tot ciutadà hauria de poder tenir cap a la seva ciutat.

Deixar de viure d'esquenes al riu, treballar per la recuperació del casc antic, consolidar un model de ciutat més compacte i accessible i aconseguir que aquesta sigui més neta i segura, són algunes de les línies polítiques amb les que haurà de treballar l'equip que prepari les eleccions municipals, un equip que Josep Monclús vol que sigui el més ample possible per transmetre a la societat les ganes i la capacitat de treballar per a la ciutat del candidat.

QUAN S'ATURARÀ L'EUROMED?

Publica avui el diari digital de El Periódico una notícia que es titula "Sólo dos viajeros suben en Camp de Tarragona a cada tren a BCN".

Explica la notícia que durant l'any 2009 tan sols 15.929 passatgers van viatjar amb l'AVE des de l'estació del Camp de Tarragona fins a Barcelona en els 7.750 convois que hi van passar, per tant, tot just una mitjana de 2 passatgers per viatge.

Els ciutadans de Tarragona, també es poden beneficiar dels trens ràpìds AVANT que uneixen les capitals catalanes de Barcelona, Tarragona i Lleida. En aquest cas, els resultats són 83.167 passatgers en prop de 4.000 convois que van passar, uns 20 de mitjana.

Si sumessim les xifres de l'AVE i de l'AVANT ens surtiria que a l'estació del Camp de Tarragona s'aturen a l'any prop de 12.000 convois, gairebé 30 al dia, on pugen 22 passatgers de mitjana.

Una de les raons per les quals RENFE no atura l'EUROMED a l'estació de L'Aldea-Tortosa-Amposta en el seus trajectes Barcelona-València i viceversa és la rendibilitat econòmica de l'aturada.

Que justifica que els trens d'altra velocitat s'aturen tantes vegades a l'estació del Camp de Tarragona, quan els ciutadans tenen un tren de mitja distància cada 50 minuts?

Quina vergonya! Per quan una plataforma EUROMED a l'Ebre?