18 de setembre 2009

SENY I RAUXA / SENY O RAUXA


Sempre s'ha dit que un tret del caràcter català era que conjugava "el seny i la rauxa".

Ara més que mai la política catalana sembla davant d'una disjuntiva, la d'optar pel seny que suposa governar unes institucions polítiques amb elevades competències i un recent finançament de càlculs complexos i de quantia final incerta o bé per la rauxa que suposa la recerca de nous horitzons nacionals que ha provocat un increment del percentatge de població que es considera independentista i que esperona el creixement de plataformes i partits politics soberanistes que promouen de forma oberta consultes populars sobre la independència de Catalunya.

Una disjuntiva, semblem tenir, que ens aparta d'aquests trets característics que comentavem al principi i que provoca una barreja de malestar polític, por, confusió o llum, ilusió, nous horitzons i impuls polític, segons amb quines ulleres es miri.
Tots els catalans estimem Catalunya, però cadascú creu en formes diferents d'estimar-la. Seria bo pel país trobar un projecte comú que s'enlairi per damunt dels objectius específics dels partits polítics però que sembla clar, no es pot fer sense comptar amb els partits polítics.
Reptes difícils per Catalunya. Seny i rauxa versus seny o rauxa.

17 de setembre 2009

ELECCIONS ANTICIPADES?


Avui el president de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA), Juan Ramón Quintàs, ha declarat en una entrevista a la cadena SER que si l'empresariat i els sindicats no arriben a cap acord, seria convenient la celebració d'eleccions generals per dotar al nou Govern escollit dels mitjans per sortir a la crisi.

Segons Quintàs, en aquest acord entre empresaris i sindicats s'hauria de parlar com es reparteixen els "sacrificis".

Implícitament, entenc, que el Sr. Quintàs no afirma que el Govern no sap com sortir de la crisi, sinó que no té la força política (legitimitat?)suficient per engegar les mesures que són necessàries.

I jo em pregunto: Té algun favorit el Sr. Quintàs per a que guanyi aquestes eleccions generals? Quines són aquestes mesures o mitjans anticrisi que hauria d'aplicar el nou govern? Està avançant el Sr. Quintàs que no hi haurà cap acord entre els empresaris i els sindicats?

Mentre l'IBEX segueix pujant, en màxims anuals i en nivells anteriors a la caiguda de Lehman Brothers (l'economia especulativa del capital torna a funcionar), l'economia real segueix en retracció.

El que em sembla més fort de tot és que enmig de les paraules del Sr. Quintàs, em sembla llegir que cal un canvi de Govern i que cal que governi el Partit Popular per tal que els empresaris i els poders econòmics en general donin suport per sortir la crisi, a costa de repartir els sacrificis cap als mateixos de sempre.

11 de setembre 2009

ODA A CATALUNYA DES DELS TRÒPICS



El poeta Agustí Bartra va escriure aquest poema des del seu exili a Santo Domingo, a l'any 1940.

Que dur ha de ser viure en l'exili forcós, allunyat del país que t'ha vist nàixer i que estimes amb passió i que, des de lluny en la distància però proper en el teu cor, veus com s'ha allunyat per la força de les armes.
Però viure en el país que estimes i veure com sense armes, amb el simple recurs a les lleis (que alguns prenen per divines en lloc d'humanes) també allunyen el país que tú voldries, també és una mena d'exili, interior, però també patit.
Bona diada, catalans i catalanes de bon cor.

Oda a Catalunya des dels tròpics

Entre aquell febrer i aquest novembre
l'enyorança no.
No l'enyorança d'ulls immòbils i lentes llàgrimes
que necessita orfeons i llegendes,
sinó la difícil duresa del temps, ja sense espera,
que fa navegables els records,
dóna rutes inflexibles a les imatges sepultades
i bandeja els incendis dels crepuscles sense raça.
No la gotejant enyorança que plany un sostre,
renova el gust d'oblidades farines
i desvetlla l'ombra d'una flor a un rostre,
sinó el domtat crit,
el crit que baixa en murmuri sense fi.

Vigoria desesperada del vol de la meva
sang sense diàleg,
-oh, sang meva cercant respostes entre les llavorsmés altes del cell-
zenit etern dominant mon esperit i les marxes mutables,
ets tu, Pàtria!
Sols, pluges, terres i mars m'estan ocultant l'uniformede la teva tristesa ennoblida i callada,
però no deixen d'arribar-me les barques que endolesclandestinament.

Em saps perdut per les illes, mossegant la delicadaarrel del teu nom.
Aquí, on Àfrica i els ciclons es citaren,
la sal d'aquestes aigües soscava l'antiga alegriade la meva mirada,
el tròpic clava creus de plata furiosa al meu front.
Aquí, sents?, em sorprenc a les platges cercant laruïna d'un palúdic àngel de madrèpora.
Estrany dins l'aire estrany, circulo entre les argentadescolumnes dels temples de palmeres,
sentint com el meu cor accedeix a la sirga crueldels continents,
comprenent el rictus secret d'aquestes roques tan fabulosament distants dels pins.

Oh, Pàtria que tant se t'ha estimat plorant!,
què faig aquí, com sempre fugitiu de tota arribada,
assetjat per atlètics perfums,
dins les tardes de cavalls i arcs iris,
prop dels rius que no coneixen la línia del meu cos?
Sé que també podria plorar-te,
sanglotar damunt les radioses mans dels diesadornades amb els anells senzills de les hores,
perquè aquí tot és distància per a la tristesa nòmada,
perquè aquí tot és llunyania per a l'anhel que, através de les branques negres,
anava, adés, a immobilitzar-se en la llum dels hiverns.

Plor i sanglot potser, però l'enyorança no.
Com puc enyorar-te si no t'has desprès de mi,
si ets tan forta d'existència que el terrible es suporta lleugerament,
com la silenciosa violència de l'amor en el refugidels cossos!

La teva crida immensa -detonació de velesdins la boira immòbil-
ha romput el somriure de l'univers que s'iniciavaen mes cansades pregàries.
Total i sense límits en mi, sentint-te, minant-te,integrant-te a l'instant que encara remunta,
trobant-te entre la realitat abrupta de la riba i elràpid somni de la correntia.

Tu ets arreo.
Tu ets allà on la mort es fa gran, s'eixampla comuna desembocadura,
i se'n va, amb els seus sants i herois, a obrir lesboques del silenci.
Vius en el crit del vençut que es perpetua passantde les arrels als bressols,
esperes en les constel·lacions del mut destí que jaestà escollint la forma de l'esperança.
Allà on neix la bondat de l'home,
allà on els pobles amb estrella de justícia seuenmirant-se tranquil·lament a la cara,
tu respires coronada de muntanya i vestida demar i espigues.
Tu ets el colom que reposa en l'arada del temps,
la resistència dels teus fills a coure i emmudir,
aquella vigilància de l'ànima que fa comparar ales teves totes les flors del món,
astre vertiginós lligat a l'àncora de la meva angoixa,
net dins el fang, clar dins la movent obscuritat dela nit marítima.

Tu ets la terra,
l'arbre,
el foc.
Invenciblement s'ha d'anar aixecant el so de la teva caiguda,
el violat pes jove de la teva llibertat ha de brotar,als cims, sota els arcs de l'alba nova.
Jo només visc per l'entrada lluminosa dels teus ocells als graners del món,
per la resurrecció exacta de la teva veu entre les escumes...

03 de setembre 2009

ESCÒCIA NO ÉS ARENYS DE MUNT.


Alex Salmon, ministre principal del govern autònom d'Escòcia ha presentat avui davant el Parlament escocès els plans del seu govern per a celebrar un referèndum d'independència l'any vinent.


El primer ministre escocès ha afirmat entre d'altres coses i segons la notícia presa del diari Avui, el següent:



  • "Vull que Escòcia tingui les mateixes responsabilitats i oportunitats que nacions similars".


  • "Fins que puguem usar tots els recursos econòmics i financers disponibles a qualsevol altre govern al món, Escòcia sempre estarà en desavantatge competitiu".


  • "Ha arribat el moment perquè el poble d'Escòcia tingui la seva veu, no tothom estarà d'acord amb la nostra visió per al futur, ho sabem, però cal escoltar els escocesos."

Mentre a Escòcia passa això, a Catalunya ens trobem amb el Govern espanyol movent tota la maquinària jurídica de l'Estat per impedir la celebració d'un testimonial referèndum convocat a Arenys de Munt per al dia 13 de setembre per diferents plataformes sobiranistes i que havia aconseguit el suport del Ple del seu Ajuntament.

Avui mateix el jutjat contenciós-administratiu número 14 de Barcelona ha dictat una interlocutòria per la qual dona la raó a l'advocacia de l'Estat i anul.la l'acord del Ple.

El dret a decidir dels ciutadans troba un mur que és diu Constitució Espanyola, que en lloc de ser una norma fonamental al servei dels ciutadans, s'ha convertit en la Bíblia d'alguns per tenir-ho tot controlat i garantir que rés canviï.

De què ens serveix la gastada paraula "autogovern" als catalans? Per gestionar institucions penitenciàries i la velocitat d'entrada a la ciutat de Barcelona?

Quina enveja em fan aquests escocesos!