Llegeixo avui en el diari digital directe cat una entrada que porta el següent titular: CiU, el partit dels independentistes.
Recull un estudi del Cercle d'estudis soberanistes presentat ahir sota el títol “Suport Social a la independència de Catalunya (1991-2008)” que analitza 21 enquestes sociològiques i polítiques realitzades a Catalunya durant els últims 18 anys.
Algunes conclusions de l'estudi són les següents:
1) El suport social a la independència en persones majors de 18 anys es situa en el 35 % (indecisos un 20 %).
2) La opció independentista és majoritària en municipis fins 10.000 habitants.
3) Un 42,7 % de les persones nascudes a Catalunya són favorables a la independència.
4) Com més nivell d'estudis es té, més a favor de la independència s'està.
5) Malgrat CiU no és un partit que es defineixi com independentista, un 51 % dels partidaris de la independència simpatitzen amb aquest partit.
A partir de la última conclusió, directe!cat clou el seu article amb una frase tan contundent com "Convergència, doncs, aplega la majoria dels independentistes catalans".
I Unió? També?
24 comentaris:
Ximo,
L'estudi el presenta el Cercle d'estudis soberanistes en base a estudis sociològics i polítics fets a Catalunya els últims 18 anys.
Per tant les dades no les obtenen ells, sinó uns altres enquestadors, i no en un moment aïllat, sinó tenint en compte els resultats de 18 anys.
Exemples d'estudis d'opinió fets a Catalunya, són els propis del CIS o els del CEO depenent del Departament d'EConomia de la Generalitat.
De bajanada l'estudi, rés de rés, doncs les dades són les que altres han obtingut.
El suport social a la independència és del 35%, i a més hi ha un 20 % d'indecisos. Conclusió: avui l'opció independentista no és majoritària, però pot ser-ho.
El dels municipis de menys de 10.000 habitants, amb respecte Ximo, demostrés no controlar bé els resultats polítics. És en aquests municipis on hi ha més alcaldes de Ciu i d'ERC. Et quadra més ara? Comprova-ho a les Terres de l'Ebre, si vols.
No diu que el 42 % de catalans optin per la independència, sinó el 42 % dels nascuts a Catalunya que evidentment representen una % menor de catalans. Si sumes els votants de CiU (on un 51 % dels votants opten per la independència) i els d'ERC (on el % d'independentistes és més alt) potser et surten els números.
En el PSC, evidentment, i en Iniciativa també hi ha persones favorables a la independència. Per tant, no em sembla cap disbarat, concloure que el 35 % dels votants catalans (treu els menors d'edat) serien favorables a la independència.
Potser el Cercle d'estudis soberanista, com el seu nom indica, no sigui espanyolista. Però les teves conclusions ja indiquen el teu posicionament.
T'ho dic, amb tot el respecte.
Nomes dir-te, que si he eliminat el comentari ha estat com senyal de protesta, no perquè em retracte de res del que he dit, malgrat poder estar equivocat.
-Jo no he utilitzat la paraula bajanada en cap moment.
-Si em permeto dubtar del rigor de l'estudi ( encara ho arregles mes, ara, dient que correspon a un resum d'estudis o enquestes dels darrers 18 anys)es perquè així ho crec honestament.
-no tens perquè desqualificar-me gratuïtament.
-tampoc he donat ha entendre que el 42.7 % de catalans opten per la independència, ans al contrari, he fet una hipòtesi arribant a la conclusió que en serien un milió quan argumentava:
"dels 7.5 milions d'habitants poden haver-hi, pel cap baix 3.5 de nascuts aquí, i d'aquests 2.5 electors; no em quadra que el 42,7 % ( al voltant d'un milió) sigue favorable a la independència i no voten a partits clarament independentistes". Per tant, en cap moment he dit que fora el 42% de catalans.
Finalment, tu et creus que el 51% dels votants de CIU a Tortosa o les Terres de l'Ebre son independentistes?, va home va.
Ja em perdonaràs, però sembla mes fort l'ímpetu de contestar quan entens que et contradiuen que la reflexió a la que t'hauria de portar la teva capacitat d'anàlisi i formació.
Quant a que les meves conclusions, indiquen el meu posicionament, es obvi, i les teves el teu; com tothom. Ara, crec que el que volies dir era que indiquen el meu espanyolisme, i si es així també t'equivoques. Per a mi la categoria democràtica i el respecte es, entre altres coses això; pugue escriure i opinar el que he dit i simultàniament poder ser d'ERC, del PSC, CIU o de ningú. I no necesariament espanyolista.
Mira Ximo,
Estàs en el teu dret d'opinar, de retirar la teva opinió, de tornar a opinar.
Valdria la pena que pensessis el que escrius, en lloc de escriure el que penses.
Jo sóc independentista i em sembla que l'enquesta peca d'optimista, però m'agradaria equivocar-me.
Ximo: el 51% és una mitjana de tot Catalunya, és possible que a Tortosa només un 30% de votants de CiU siguin indepes, i a Vic un 70%. Es estadistica de 2on de bup home!
lluis, deu ser que quant jo estudiava de bup no se'n feia, però l'al·lusió a Tortosa i les terres de l'Ebre l'he fet perquè Emili em fa ls referencia d'aquestes comarques. Home que no cal estudiar BUP per a saber lo del pollastre i les estadistiques.
Quant al consell de pensar el que escric, Emili, no es cap mal consell efectivament. No es pot esta es desacord d'això; però, tothom, no?
Evidentment, Ximo.
Aquets tipus d’enquestes son totalment inútils i no representen la realitat pels motius que exposaré breument.
Una cosa es manifestar-se com independentista que no compromet a res; i l’altra molt diferent seria preguntar que estàs disposat a fer o renunciar per aconseguir-ho. Es a dir, quin cost estaries disposat a assumir per aquesta independència...Aquí es on mitjanament podríem saber aquesta disponibilitat. I encara podríem afinar molt mes. Perquè una cosa es la disponibilitat primitiva i desprès en ple “ball” hi haurien desercions...Així que la teoria estadística mal aplicada en aquest cas podem deduir que respon a altres interessos...
Suposo que es pot parlar d'opcions polítiques? Quan Bèlgica està fent figa i han aparegut països petits en territori i població als països de l'Est. Algú pot defensar la inviabilitat econòmica d'una independència?
Ara que està tant de moda, des de Madrid, parlar de que els impostos els paguen les persones i no els territoris, potser seria hora de reconèixer a les persones "el dret a decidir".
Emili, veus com no soc tan dolent, ( al menys en teoria) ni tan gerrer com sembla. T'ho dic pel video que he recomanat a La Marfanta i que has tingut a be de qualificar de molt bo. T'ho agraeixo.
http://es.youtube.com/watch?v=thU4WqAdA_8
Per parlar que no quedi, ara bé, la viabilitat primer esta supeditada a la voluntat del poble, i aquestes estadístiques no son gens definitòries d’aquesta. Quan al dret de decidir, pregunta-li a Ibarretxe com li va...
Doncs li va malament, i fins i tot estic convençut que van aprovar la llei de consulta al Parlament Basc perquè sabien que el Contitucional els hi tombaria. Perquè? Perquè al País Basc, crec que es més difícil que a Catalunya que triomfi un referendum d'autodeterminació.
Que els polítics ens neguem el dret a decidir ho puc entendre, però que els propis ciutadans ens l'autoneguem em sembla de génere absurd. Potser una influència de l'educació cristiana de la mortificació i la culpa.
Emili; de on has deduït que els propis ciutadans “s’autoneguen”aquesta opció ? Dels meus comentaris suposo que no veritat...? Ja t’ho diré: Quan algú xafa de peus a terra i entra amb conflicte amb l’ idealisme, la immediata tendència es buscar raons en orígens feixistes i fins i tot educacionals, com me imputes...La absurditat a la que tu fas referència sota el meu punt de vista es fer un dogma de fe a una enquesta que ni estadística ni socialment te cap valor sinó va acompanyada del que te he dit en el meu anterior comentari: A quines renuncies estàs disposat a arribar per la independència de Catalunya...?
Tot el demés (com diria la cançó) es Teatro; puro Teatro....
Ni imputo, ni faig dogmes de fe. Tant a Ximo com a McCalan us hauré de dir que torneu a llegir el meu post.
Exposo els resultats d'una enquesta i la única valoració personal que realitzo no és cap als resultats de l'estudi, que no valoro, sinó respecte una frase del digital directe cat, quan afirma que Convergència és el partit de referència pels independentistes, i és si Unió també és el partit de referència.
A partir d'aquí, dimes i diretes, que si l'enquesta és porqueria, que si independentisme amunt i avall.
Que em deixen decidir, ja valoraré jo si la vull o no la vull, si em convé o no em convé. Democràcia? independència,
Pel que llegeixo en la teva darrera intervenció veig que encara tens dubtes...Es molt humà però incompatible en el si d’un partit d’arrel independentista...
Mc Calan, t'he de confesar una cosa perquè et conec i mai he revelat ni revelaré la teva identitat.
Perquè no obris un blog? No acabo d'entendre que gent com tú i altres opinadors estiguessiu com a la barrera, mirant el que els altres opinen, per de retruc, poder opinar.
Ho dic positivament (i és que a l'ebresfera sempre has d'anar subratllant els matisos que sovint amaga l'escriptura). Perquè quan penges entrades pròpies, també ets capaça de posar-te en en lloc de l'autor, cosa que no pots fer quan només ets un comentarista.
Anima't! També el pots crear amb un pseudònim.
Emili; m’has deixat garratibat...Ara encara resultarà que no podré opinar en un blog que es d’opinió..Ja sé que tu tens la prerrogativa de la publicació, però no diuen que la opinió es lliure? En pro d’aquesta llibertat i sobre tot amb un respecte exquisit, procuro deixar a anar la meva. Lo qual no vol dir que tothom estigui d’acord amb mi, ni molt menys. Solsament em brindes una oportunitat per fer-ho i t’ho agraeixo.
Emili; m’has deixat garratibat...Ara encara resultarà que no podré opinar en un blog que es d’opinió..Ja sé que tu tens la prerrogativa de la publicació, però no diuen que la opinió es lliure? En pro d’aquesta llibertat i sobre tot amb un respecte exquisit, procuro deixar a anar la meva. Lo qual no vol dir que tothom estigui d’acord amb mi, ni molt menys. Solsament em brindes una oportunitat per fer-ho i t’ho agraeixo.
Altrament si el que vols es un monòleg, deixaré d’intervenir al teu blog.
Jo sí que estic al.lucinat. Aquí, encara que diguis que ho dius amb respecte i de forma positiva, et diuen que has de callar. Vosaltres podeu opinar i l'opinador original ha de quedar-se catlladet.
Opina el que vulguis, que níngú t'ha dit que no ho facis. I perdona que t'hagi animat a obrir-te un blog. Fes el que vulguis.
Moltes gracies
Ja torno a estar aqui, emili. Jo em pensava que ja ho havíem matat això.
M'aludeixes al teu comentari de les 2.58. Jo precisament del que em queixava era que et s'estiguessis tant personalment al·ludit quan jo el que criticava era "l'estudi", no a tu.
Una altra cosa, pensem-hi una mica tots; ja se que quixots intentem ser-ho tots el mínim possible,i de masoquistes també, però em pregunto una mica irònicament, clar, perquè totes aquestes invitacions a fer blocs propis ( com si fos incompatible amb fer comentaris a d'altres) nomes es fan quan apareixen comentaris crítics?. Home no si val, no?.
Jo també en tinc un de bloc, que precisament va nàixer com a resposta a una invitació d'un blocaire ebrenc,( que freqüentes sovint) i com a única possibilitat de "publicar" el que se m'havia negat, i exagerant una mica, pagaria per que tingues comentaris, no n'importa en absolut reconeixeu.
Tampoc passa res si els comentaris son capciosos, provocadors, punyents, elogiosos inclús aduladors, mentre no siguen insulta'ns......
Hola Ximo. No et preocupes no arribarà la sang al riu.
Jo ho he dit diferents vegades. Puc coincidir amb els comentaris o no,però si no entren en els desqualificatius personals jo els publico.
No sabia que també tenies un blog (des del juliol, per cert). He animat a obrir blog, no perquè els comentaris no m'agradessin, sinó, que de vegades, com és aquest cas, els comentaris acaben tenint més extensió que la pròpia entrada. Jo de vegades he comentat una entrada d'un altra persona amb una entrada pròpia. Pots explicar-te millor. Els comentaris tenen les seves limitacions i de vegades generen malentesos.
El meu bloc està obert als teus comentaris, per suposat, doncs fins ara mai n'has fet cap que consideri ofensiu.
Bufff , nens ,jo no sóc independentista, sóc només CATALÀ,
la meva pàtria només n'és una Catalunya.
Concebeixo perfectament, un francès,
un alemany, un belga...però no concebeixo els ismes....com diria
en Pujol, això no serveix per res!!!
Hola Carles, la teva pàtria és una dius, Catalunya però els teus impostos els pagues a Espanya, el teu DNI és espanyol, el teu Estatut l'aproven a Madrid i l'enjudicien a la mateixa ciutats.
Et sonene aquests istmes? Pacifisme, ecologisme. Bé, suposo que també són dolents segons tú. Tan sols fa falta ser pacífic i ecològic. Els altres t'ho deixaran ser.
Publica un comentari a l'entrada