Llegia avui a l'edició digital de El Periódico que els congressistes del PSC han passat un divertit cap de setmana a Barcelona amb un 11è Congrés del PSC de pura costellada.
Per divertir als congressistes sembla que hi havia diverses atraccions lúdico-gastronòmiques (amb botellins d'aigua 2 euros i bocates de pernil a 68) i com sòl ser habitual una paradeta de marxandeig. Un dels productes "estrella" era una torradora de pa que marca en cada torrada el logotip del PSC.
No hi ha rés com llevar-te pel matí, i per no perdre les referències ideològiques, esmorzar-se una bona torrada del PSC amb molta mantega.
No és extrany, doncs, que amb tanta torradora a algun que altre poltre li hagin marcat a ferro la sigla del PSC. Un cas exemplar és l'acord d'afiliació de l'UPTA al PSC (dissolució per assimilació, en realitat). No és estrany que els de la Terra Alta, amb Joaquim Paladella al capdavant hagin instat aquest pas de gegant, i és que dues legislatures amb un escó al Parlament de Catalunya tenen el seu preu.
14 comentaris:
Voste ens podria explicar quin va ser el preu, el seu moment, de la gerencia del consell comarcal del Baix-Ebre?
Des de la Terra Alta.
M’han cridat molt l’atenció les teves al•lusions gastronòmiques respecte de la política d’aquest país..De les cafeteres nuclears, a les torradores del PSC...També tenim exemples locals com les factures extrajudicials de restaurants, fins els “bocates” de pernil a 68 € o el botellí d’aigua a 2 €...
No sabia jo que pertànyer al PSC fora un club tan exclusiu... ! Realment no està al meu abast!
Doncs miri, li explico ben ràpid. Estar afiliat en el PSC i que algú deposites en mi la seva confiança.
Sembla que d'altres els hi regalen coses sense ni ser-hi afiliat per més tard dinamitar el partit on estaven.
Dos dits de front entenen la diferència.
Deu ser per la falta dels dits de front, però no veig la diferencia entre la confiança dipositada per a ser gerent i la dipositada per a ser candidat. A no ser que en un cas s'acaba amb el dit i amb l'altre amb la elecció democràtica.
Se que còrrec el risc de que em pugue dir que no ha tingut temps de mirar-seu, però vaig enviar un comentari contestant al de vostè de les 5:28 i no a tingut a be publicar-lo. Peró el que son les coses, tots just vinc del bloc de La Via Augusta i llegeixo un comentari seu on sembla reivindicar els comentaris divergents dels lectors dels blocs en relació al propietari: "Em cap cas em penso que t'hagi desqualificat. Els comentaris estan també per contradir les idees de l'autor del blog ( o, no?)".
La llei de l'embut?
A l'anònim de les 5,41, t'he d'informar que la moderació del teu comentari m'havia passat per alt. Com he dit altres vegades, tan sols supremeixo els comentaris que insulten (que afortunadament són molt pocs) i no és el cas del teu comentari.
Jo no critico que un li depositen la confiança ni per anar a unes llistes, ni per ocupar un càrrec de confiança. Conec prou bé la política i això no ho faria mai.
El que critico és que una persona, peti pels aires l'organització a la qual pertany, com és el cas de la UPTA (ara). Crec que la diferència és clara.
Les persones són lliures per escollir (individualment) però hauríen de ser més curoses a l'hora d'adoptar decisions que comprometen la pròpia existència de l'organització a la qual pertanyen. Que la UPTA mori és el preu de dues legislatures al Parlament.
Doncs mira, vista aixi la cosa, potser tens rao. Si Paladella no hagues estat diputat, possiblement continuaria la UPTA. Es aixo?
Doncs exactament és això el que volia dir.
Amor con amor se paga...
Sr. Emili Nieto,
Normalment els partits formats per independents acaben així, perquè sap molt bé que a nivell nacional poden fer molt poques coses. (Una altra cosa és als municipis petits).
I respecte a lo de la "torradora", també sap molt bé ( per experiència pròpia ) que algunes sigles es "borren" amb molta rapidessa, i la ideologia es canvia quan a un li interessa, oi ???.
Alferza31: Oi? Oi? Oi? Oi? Repeteixi el seu Oi? i escoltarà una cançó.
Senyor Nieto:
Quan se parla del que no és coneix un pot dir "barbaritats", encara que això no seria del tot criticable si es fa en bona intenció, el que dubto d'aquests comentaris son les intencions.
Sento però, no haver vist a temps l'escrit però diuen que no és mai tart per donar resposta.
Crec, i sempre ha de ser així, que l'objectiu d'un partit polític és canviar el que no t'agrada del teu entorn i fer que la societat i les "possiblitats" de la gent i de la teva terra millorin, sempre clarament dins de la teva manera de pensar i d'entendre la vida.
Aquest va ser l'objectiu de la UPTA quan va neixer i l'es avui, ja que en cap cas s'ha disolt, ni ha deixat d'estar organitzada.
Quan s'ha invertit més a la Terra Alta? quan els objectius de la UPTA han estat més assolits o més a prop d'assolir-se?- i això ha estat gracies al paper de la UPTA, sense cap dubte.
Criticar o dir que una persona ha matat la UPTA, és una "barbaritat" ja que la UPTA mai havia estat tan viva, ni havia tingut més força política.
Es necesari informar-se per escriure, i tenir bona intenció per ser com a mínim just, i vosté no és justi menys realiste.
Doncs li puc assegurar, que puc haver-me equivocat (sóc humà com tothom), però mai faig comentaris amb deliberada mala intenció.
Si la UPTA segueix existint com a partit polític, es reuneix, escull els seus propis càrrecs orgànics, manté les seves sigles, es manté com a partit de tall independent (malgrat es presenti en coalició electoral) i l'únic que va succeïr en el Congrés del PSC és que es va federar dins del PSC, vagin per davant les meves disculpes.
Si la UPTA s'ha integrat plenament dins del PSC, la meva entrada no perd la seva veracitat.
Publica un comentari a l'entrada