De vegades quan vaig a Barcelona penso que a les grans ciutats la normal convivència entre les persones i la seguretat física individual i col.lectiva pengen moltes vegades d'un fil molt prim.
De tant en tant surten a la llum escandaloses escenes com les de l'agressió que va patir el passat dia 7 d'octubre una jove equatoriana i que hem pogut veure avui en tots els mitjans de comunicació gràcies a l'enregistrament que en va fer les càmeres de seguretat dels ferrocarrils de la Generalitat.
Veure les imatges et fa pensar en la brutalitat i l'agressivitat que podem acumular els humans. És molt fàcil culpar els altres dels nostres problemes. Si a més a més hom creu que les seves condicions de vida són dolentes i que el futur és negre i incert, pot ser fàcil caureen la temptació de culpar a la gent que ha vingut d'arreu del món al nostre país i que en la major part de casos són gent que han vingut a treballar i viure en harmònica convivència.
Com he sentit avui al programa matiner de RAC1, que l'autor d'aquests fets absolutament condemnables es digui Sergi Xavier ens ha de fer reflexionar. Potser són fets aïllats i minoritaris, però caldrà prendre mesures perquè no s'estigui incubant el germe de la intolerància per sectors més majoritaris de la població.
La força no arregla les coses però hi ha alguna cosa mitjor: la pèrdua de l'esperança en el futur.
En els temps que vivim, això, sembla que ningú ho pogui garantir. La fotografia va per tú, Sergi Xavier.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada