"Dura lex sed lex" és un aforisme llatí que significa la llei és dura però és llei.
En una entrada anterior condemnava rotundament l'agressió que vatir una noia equatoriana en un vagó dels Ferrocarrils de la Generalitat. Però la condemna dels fets no em permet compartir el títular d'una entrada relacionada amb aquesta notícia a l'edició digital del diari El Periódico. El titular de la notícia diu: "El juez desoye el clamor social y deja libre al racista de ferrocarriles".
No puc compartir el titular perquè malgrat el funcionament del nostre sistema judicial tingui les seves mancances, com operador jurídic considero que al nostre país tenim en general una raonable expectativa d'aplicació de la justícia. El jutge no ha d'escoltar el clamor social. El jutge, com diu la nostra Constitució en el seu article 117, és independent, inamovible, responsable i sotmés únicament a l'imperi de la LLei.
O ens creem això o anem molt malament. La justícia no pot funcionar a cop de xiulet del "clamor social" o de l'efectisme més groc dels mitjans de comunicació.
Qui llegeixi l'auto judicial on s'acorda mantenir la lliberat sense fiança de l'agressor però on s'imposen tota una sèrie de mesures cautelars per protegir a la víctima i tenir més controlat a l'agressor entendrà, que en aquest assumpte, la llei no permetia que el jutge acordés pressó preventiva en contra del agressor.
Ens molestarà als ulls potser, però és la llei. I el jutge, no ho oblidem, ha d'apllicar la llei. Dura lex sed lex.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada