Des de fa més d'un mes que no he actualitzat aquest bloc, mentre sí que he seguit fent entrades a l'altre bloc sobre manifestacions culturals que gestiono.
Sempre m'ha interessat la política malgrat que em va costar un quants anys decidir-me a afiliar-me a un partit polític. M'hi vaig decidir i vaig aprendre moltes coses de la condició humana individual i de com es comporten els grups polítics, econòmics i socials.
Quan vaig engegar aquest blog sentia la necessitat d'opinar sobre qüestions polítiques d'allò més divers. Des d'un temps cap aquí, però, la necessitat d'expresssar públicament les meves opinions ha anat minvant.
El món perfecte mai existirà. De vegades tinc dubtes seriosos sobre si el món podrà ser més just. Mentre em prenc unes llargues vacances, que potser siguin definitives, i constatant la dificultat que hi ha per millorar el món passaré a millorar el rogle més directe de la meva vida. Potser si tothom ho fés, el món milloraria.
Ha estat un plaer.
8 comentaris:
Difícilment el mon serà mes just, tenim tendència genètica a la violència. Nomes una petita escletxa d’esperança i aquesta es Europa, per primera vegada en tota la seva violenta Historia s’està unint pacíficament tenim la Democràcia com a element vertebrador i el Estat del benestar com a bandera.
Però ja dic, som una espècie depredadora; i com tu jo també dubto del nostre futur.
Una abraçada
Els valors democràtics i de l'Estat social de dret que van esclatar a Europa després de la Segona Guerra Mundial han suposat per al món allò que en el seu dia va suposar la Il.lustració.
Certs grups d'interessos no li han donat la dimensió real d'allò que es va aconseguir i hi ha un perill més que evident d'involució generalitzada realitzada no tan sols des de fora, sinó des de dins. Qui ens governa en realitat?
Una abraçada Enric.
El capital, per suposat!
Emili, quan s’arriba a certa edat es deixa de creure en utopies. I al món hi ha massa interessos (econòmics, els polítics també acaben allí) per a pensar en un món de pau i sense misèries (humanes) Com tu dius no hi ha un món perfecte. Ni al conte d’Alícia al país de les Meravelles i menys a la vida real.
Ens seguirem veient i parlant-nos. Una forta abraçada i fins quan vulguis.
PD. Per edat fa més anys que tu que estic en política i m’agrada la política, a pesar dels desenganys que m’emporto sovint. Jo continuaré opinant, pesi a qui pesi i al preu que sigui.
El món de la política et porta molts de disgustos i sovint, cent enemics per cada amic que fas.
El món cultural, en canvi, t'engrandeix i et deixa millors sabors de boca.
Me n'alegro que encara et quedi al.lè. Opinaré des de el meu blog cultural. La opinió política, com diríen els castellans me la guardaré "en mi fuero interno".
Va, la política se porta a la sang i tu ets un animal polític! (en el millor dels sentits) Si ara s'està desinflant el teu suffle (estat d'ànim polític particular) , ja remuntarà. Deixa't temps!
Emili; deixa’m expressar-te la meva comprensió. A mi també em va passar en un període de la meva vida... Es qüestió de passar l’equador..I ara, com ja hauràs pogut comprovar, com deia Joan Manel Serrat; em sento bullir la sang...Tant me fot les opinions oficials, ni lo políticament correcte. Serà la collita dels seixanta ? Bueno va, dels cinquanta....! També voldria dir-te una cosa; la moderació no esta renyida amb la vitalitat. I es precisament aquesta força la que ara et desitjo!
Una abraçada
Gràcies Felip. Gràcies McCalan. Algun comentari deixaré en altres blogs, però el meu, descansarà durant un bon temps.
Publica un comentari a l'entrada