22 de novembre 2008

L'ESTAT ESPANYOL ÉS LAIC


Dijous passat el blog La Marfanta va publicar una entrada titulada símbols religiosos en el saló de plens de Tortosa que va obtenir bastants comentaris enfrontats.

Com si Gustau hagués estat un endevinador, avui el diari digital El Periódico publica la següent notícia : "Un juez obliga por primera vez a un colegio público a retirar los crucifijos de las aulas"

La sentència dictada per un jutge de lo contenciós-administratiu de Valladolid estudia un recurs contenciós-administratiu contra un acte del Consell Escolar d'un col.legi públic que va acordar mantenir els símbols religiosos en el centre educatiu i desestimar la sol.licitud de retirada de la simbologia relgiosa en el centre efectuada per l'associació cultural escola laica de Valladolid.
El jutge considera que la presència de símbols no pot considerar-se ensenyament de religió catòlica, ni suposa un acte de proselitisme, però la permanència d'aquests objectes vulnera els drets fonamentals i que l'Estat té prohibit actes o actituds de signe religiós.
Com sempre he mantingut, en la nostra societat occidental moderna, la religió és un fet vivencial de l'àmbit privat i no pot condicionar de cap manera l'actuació dels poders polítics públics.

8 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

la millora manera de ser respectuosos amb totes les religions o amb els que no en tenen cap, és que en edificis públics no hi hagi cap tipus d'imatge religiosa.
Evidentment, com amb tota norma, sempre hi pot haver excepcions atesos uns especials i universals valors artístics

Mc Calan ha dit...

Emili; amb la deguda calma analitza el següent : Si l’estat espanyol; com diu explícitament la Constitució es aconfesional ( la paraula laic o laïcisme no figura en la mateixa); i el mateix trípode on es sustenta l’estat esta constituït pels poders executiu, legislatiu, i judicial, aquest darrer no pot tenir mai competències pel cas que ens ocupa. Per això et deia que el jutge que ha dictaminat no te idea de en quin estat viu...

EMILI NIETO ALCOVER ha dit...

Amic McCalan, ho analitzo amb calma i no acabo d'entendre't. Vols dir que com un jutge forma part d'un dels tres poders clàsics de l'Estat modern constitucional, no es pot pronunciar sobre afers religiosos?

En realitat el jutge no fa un pronunciament religiós, sinó jurídic sobre l'ús per part d'una escola pública d'elements d'una determinada confessió religiosa que vulneri un dret de determinades persones o col.lectius.

Mc Calan ha dit...

Efectivament Emili; un jutge no es pot pronunciar en afers religiosos a l’estat espanyol ni que sigui en una escola publica, dons la autoritat en aquest temes la te el Consell Escolar. Un pronunciament jurídic sobre temes religiosos es incompatible segons la Constitució. Seguint la tesi del mateix magistrat podríem també prohibir el vel a les escoles, dons també es un signe religiós... Oi que això no passa?

Mc Calan ha dit...

A França, que es un estat verdaderament laic s’ha pogut intervenir en la supressió de tota simbologia religiosa a les escoles, sigui catòlica sigui musulmana. Aquí l’estat espanyol ; Constitució en ma , no s’hi pot posar..

EMILI NIETO ALCOVER ha dit...

Discrepo de la teva afirmació, Mc Calan.

El jutge no prohibeix que els nens porten creus o icones de la Mare de Déu. És la escola com a institució pública la que no pot fer gala de símbols religiosos.

I el consell escolar és un òrgan de govern d'una escola pública i els seus acords són administratius. Per això van tenir accés a la jurisdicció contencioso-administrativa.

Mc Calan ha dit...

Deixeu-m’ho aquí, perquè ara se’m acudeix que qui va tenir accés a la via del contenciós va ésser un pare en ple exercici dels seus drets, i el Consell Escolar precisament com a òrgan de govern te la darrera paraula.
FIN

EMILI NIETO ALCOVER ha dit...

Doncs, no. El Consell EScolar no té la última paraula.

En el nostre ordenament, qui té la última paraula són els jutges que vetllen pel compliment de la Llei (en sentit formal).