Tinc la sensació particular que el ciutadà mitjà atravesa un estat que no sé sí qualificar d'acolloniment i perplexitat, o d' insensibilitat i abstinència o d' inactivitat i atontament.
Assistim a un moment econòmicament delicat que ens portarà a situacions socials delicades i no veig que els polítics que governen l'Estat Espanyol o Catalunya sapiguen fer front a aquesta situació. Mentre, la ciutadania s'ho mira tot amb resignació, com qui mira una cursa de braus des de la barrera, mirant la faena del matador, demanant l'orella i el rabo o simplement xiulant i tirant coses al mig de la plaça.
Perquè Unió Democràtica de Catalunya demana que es goberni des de posicions moderades quan aquí tothom s'està repartint el pastís, sense soroll, ni escarafalls?
Com s'entén si no, que l'Estat estigui incomplint una llei que forma el bloc de la constitucionalitat i ningú foti un cop de puny fort damunt la taula?
Perquè enguany, en el dia 12 d'octubre que va ser un conyàs fins i tot per Rajoy van anar menys presidents de comunitats autònomes que mai?
Com s'entén que l'Estat no compleixi les lleis que dicta i no assumeixi les seves obligacions econòmiques amb els jovens (renda d'emancipació) o amb la gent gran (llei de dependència) mentre segueix exigint als ciutadans que complim les nostres obligacions?
Com s'entén que un govern tregui endavant un pressupostos generals de l'Estat a canvi de contraprestacions econòmiques a determinades comunitats autònomes i no sigui capaç d'engegar un nou model de finançament per tothom?
Com pot ser que se'ns segueixi negant un finançament adequat per Catalunya i l'Estat assumeixi les prejubilacions de la Ertzaina al País Basc i la construcció del nou Hospital Marques de Valdecilla a Cantabria?
En quina república bananera estem vivint en la qual es recorreix al déficit públic per comprar "actius de qualitat" a les entitats financerers, que segons el president del Govern són les més solvents del món?
Com s'entén que el PSC aprovi els pressupostos de l'Estat i digui avui que no podrà assumir l'assistència a persones amb determinats nivells de dependència?
Com pot ser, com diuen avui moltes ONG, que se'ls retalli la dotació en moments d'augment de les necessitats socials mentre s'atén les necessitats perentòries dels bancs, sense que aquests es comprometin a augmentar el nivell de finançament a particulars i empreses?
Quin és el nou model capitalista de què ens parlen els denominats líders mundials?
Perquè està content Rodriguez Zapatero perqué el president francès Sarkozy el deixa sentar entre els grans països mundials?
Que s'aturi el món que em baixo.
1 comentari:
Fa poc li deia a una filla meva: “Com es possible que fent mes hores que un tractor no arribis a ingressar 1000 € mensuals i a sobre et paguin quan volen..?”
Fa trenta anys no existia la equiparació dels sous al IPC, i per 500 pessetes al mes es muntava un ciri impressionant. Llavors Magistratura arbitrava i dictava la corresponent ordre d’obligat acompliment. Eren temps de dictadura i els famosos “grisos” feien aparició massa sovint. La vaga sempre comportava mals de cap, inconvenients, i fins i tot algun cop de porra.
Actualment una societat en que els seus joves surten millors preparats que mai, i en un estat de dret, resulta que son objecte d’una precarietat laboral sense precedents. Què ha passat en aquesta societat? Estem dormint? Ens han “aborregat”?
Qui vulgui peixet que es remulli el culet...
Publica un comentari a l'entrada