14 de novembre 2013

CATALUNYA ES MEREIX UN TRACTE JUST

" La negativa a donar aquest tracte just, amb les conseqüències que té i tindrà per als seus ciutadans, és una causa important de reforçament de l’independentisme" . Jordi Pujol. Paràgraf final del seu article d'avui, titulat "Com volem que sigui Catalunya" a El Periódico.

Jordi Pujol, com a polític (com totes les persones) va tenir els seus encerts i els seus desencerts. Jo no en sóc especial fan, però els articles que escriu últimament els trobo encertats. El d'avui, també. Remarco aquesta frase final perquè enllaça amb un debat que estic tenint els últims dies a les xarxes amb persones que es defineixen d'esquerres. "Amagueu darrera l'estelada les retallades socials", o bé "cal fer polítiques més socials com les que han anunciat a Andalucia i no parlar tant d'¡ndependència".

 Front aquests discursos, contesto, expressa o tàcitament, que no es pot ser progressista i tolerar a l'hora cap tipus d'injustícia. Cap injustícia. Perquè si són injustes algunes actuacions polítiques portades pels governs d'Espanya i de Catalunya en els últims anys, també és injust que es vulgui tapar l'espoli fiscal que pateix Catalunya des de fa molts anys i que no no guarda similitud en cap solidaritat entre territoris arreu del món. 

 És just que es menystinguin els esforços de gairebé dos milions de persones que el passat 11 de setembre es van mobilitzar per tota Catalunya?  
 La meva resposta és no. Parlar d'injustícies socials i no reconèixer la injustícia que es fa amb tot un poble com Catalunya, (fins i tot negant-li la seva condició de nació com si fos un invent de fa dos anys, malgrat la llarga història de la nació catalana) és d'una ceguesa o una maldat imperdonable per a la gent que s'autodefineix com a progressista.

Catalunya es mereix un tracte just. I avui, aquest tracte, és deixar que voti lliurement sobre el seu futur, s'acabi tot aquest debat, i es pugui tornar a viure i conviure sense aquest canvi de paradigma voltant tots els dies a sobre nostre.