Durant l'últim terç del segle XX i el principi del segle XXII s'ha produït una important acceleració de la lliberalització del comerç internacional, un augment del flux de capitals i mercaderies entre països, l'aparició d'indústries lligades al mestisatge cultural, un augment dels fluxes migratoris des de països subdesenvolupats cap a països industrialitzats amb necessitats de créixer a partir de salaris barats. A totes aquestes realitats se les batejava amb dos conceptes que semblaven la pedra filosofal de tots el mals: globalització i mundialització.
Ara que, de forma sobtada per molts governants i empreses (quina manca de previsió o control), apareix una crisi gairebé mundial (alguns experts exclouen als països asiàtics emergents) fonamentalment de caràcter financer, la reacció dels líders polítics dels països desenvolupats ha estat anar en contra dels seus principals postulats ideològics.
Als EUA, paradigma de l'economia de mercat on l'Estat ha d'intervenir el menys possible, de mà del president republicà Bush s'ha anunciat la major intervenció en l'economia per part d'un govern en la història mundial.
Al nostre país, mentre el president Zapatero davant l'Assemblea General de la ONU lloava les excel.lències del nostre sistema financer, de l'evolució del nostre PIB, de la voluntat de superar en breu a França en renta per càpita i dir que som la vuitena potència econòmica mundial, va el ministre Sebastian, en una compareixença en la Comissió d'Indústria del Senat , i ens diu que els consumidors espanyols comprin juguets espanyols aquests Nadals per superar la crisi.
Mira quina recepta més brillant ens dona el que diuen és el posible successor del vicepresident Solbes. El ministre socialista ens dona un consell propi de qualsevol altre Ministre d'Indústria de les époques de major autarquia econòmica del nostre país.
Una veu en off en un noticiari del NODO ens diu que triem bancs espanyols, que truquem per operadores espanyoles, que comprem el gasoil a les distribuïdores espanyoles d'hidrocarburs, que comprem roba i calçat espanyol, que mengem productes espanyols...que gastem paper de water espanyol.
Els de dretes intervenen l'economia i els d'esquerra ens remeten al proteccionisme econòmic del franquisme. Gràcies Sr. Ministre per dir-me el que he de comprar i fer-me sentir malament si no compro productes espanyols, però pensi que hi ha persones afectades per la crisi que aquests Nadals no podran comprar joguines.