25 de setembre 2008

EL MINISTRE SEBASTIÀN DIU QUE COMPREM JOGUINES ESPANYOLES


Durant l'últim terç del segle XX i el principi del segle XXII s'ha produït una important acceleració de la lliberalització del comerç internacional, un augment del flux de capitals i mercaderies entre països, l'aparició d'indústries lligades al mestisatge cultural, un augment dels fluxes migratoris des de països subdesenvolupats cap a països industrialitzats amb necessitats de créixer a partir de salaris barats. A totes aquestes realitats se les batejava amb dos conceptes que semblaven la pedra filosofal de tots el mals: globalització i mundialització.

Ara que, de forma sobtada per molts governants i empreses (quina manca de previsió o control), apareix una crisi gairebé mundial (alguns experts exclouen als països asiàtics emergents) fonamentalment de caràcter financer, la reacció dels líders polítics dels països desenvolupats ha estat anar en contra dels seus principals postulats ideològics.

Als EUA, paradigma de l'economia de mercat on l'Estat ha d'intervenir el menys possible, de mà del president republicà Bush s'ha anunciat la major intervenció en l'economia per part d'un govern en la història mundial.

Al nostre país, mentre el president Zapatero davant l'Assemblea General de la ONU lloava les excel.lències del nostre sistema financer, de l'evolució del nostre PIB, de la voluntat de superar en breu a França en renta per càpita i dir que som la vuitena potència econòmica mundial, va el ministre Sebastian, en una compareixença en la Comissió d'Indústria del Senat , i ens diu que els consumidors espanyols comprin juguets espanyols aquests Nadals per superar la crisi.

Mira quina recepta més brillant ens dona el que diuen és el posible successor del vicepresident Solbes. El ministre socialista ens dona un consell propi de qualsevol altre Ministre d'Indústria de les époques de major autarquia econòmica del nostre país.

Una veu en off en un noticiari del NODO ens diu que triem bancs espanyols, que truquem per operadores espanyoles, que comprem el gasoil a les distribuïdores espanyoles d'hidrocarburs, que comprem roba i calçat espanyol, que mengem productes espanyols...que gastem paper de water espanyol.

Els de dretes intervenen l'economia i els d'esquerra ens remeten al proteccionisme econòmic del franquisme. Gràcies Sr. Ministre per dir-me el que he de comprar i fer-me sentir malament si no compro productes espanyols, però pensi que hi ha persones afectades per la crisi que aquests Nadals no podran comprar joguines.

22 de setembre 2008

UN ALTRA VÍCTIMA INNOCENT


"ETA torna a matar", seria el meu segon titular. El del diari digital El Periódico a les 18,37 és "los partidos advierten a ETA de que nunca conseguirá sus objetivos".


És un diàleg absurd, autista, sense final. ETA parla a traves de les seves accions terroristes, de les explosions, dels ferits i de les morts. Les institucions legals repliquen a cada mort amb un "no aconseguireu el que voleu."

I així, cada vegada. Mes rera mes; any, rera any; dècada, rera dècada. Un cotxe bomba; un minut de silenci. Un tret al clatell; dos minuts de silenci. Un mort; una declaració institucional.

Uns maten, ferms en la seva posició violenta. Els altres acudeixen a funerals i apel.len a la unitat dels demòcrates.Tothom interpreta a la perfecció el seu paper. Mentre, les famílies dels morts que no entenen ni de bombes ni de democràcia, que sols volen saber de vida i amor, enterren els seus morts i ploren de dolor i impotència.

18 de setembre 2008

MONTILLA-ZAPATERO: EL DUO PIMPINELA


"Quien es? Soy yo. Que vienes a buscar ?A ti...Y es tarde...¿Por qué? Porque ahora soy yo la que quiere estar sin ti...Por eso vete, olvida mi nombre, mi cara, mi casa,Y pega la vuelta..."

Aquest és un fragment d'una famosa cançó del duo Pimpinela que m'ha vingut al cap al llegir avui en els mitjans de comunicació notícies i desmentits en relació a una posible trobada entre Zapatero i Montilla a principis del mes de setembre en relació al nou model de finançament.

Aquest matí el Periódico publicava aquest titular: "Zapatero y Montilla pactaron en secreto desencallar la financiación".




Mira que hi ha rigor i talla política a Catalunya i a Espanya....El d'avui és més propi d'una pel.lícula dels germans Marx o d'una cançó dels Pimpinela.

17 de setembre 2008

LA CAIGUDA DELS GURUS FINANCERS


Les persones que segueixen l'economia, en especial els mercats bursaris, saben que hi ha companyies nordamericanes que fan recomanacions d'inversió sobre les accions d'altres companyies. Paraules com comprar, sobreponderar, neutral, infraponderar o vendre un determinat valor són habitualment utilitzades per companyies com Merryl Llinch, Morgan Stanley, Reuters, Goldman Sachs...

Doncs després de la caiguda d'ahir de Lehman Brothers, avui els hi ha tocat a altres gegants de la banca d'inversió nordamericana. El valor de Goldman Sachs queia avui més d'un 20 % i el de Morgan Stanley més d'un 40 %, en un ambient on es comenta que el proper gran crak serà el d'aquesta última companyia.

És curiós que aquells que recomanen sobre la l'adequada valoració en borsa d'altres companyies hagin amagat durant tant de temps la seva difícil posició.

Tornarà a intervindre la Reserva Federal dels EUA? Diners públics en ajut de diners privats per evitar el colapse del sistema financer mundial?

Per mal que ens vagi a tots, perquè tots ens en resentirem en una economia globalitzada, que petin el més aviat possible els "grans" que hagin de petar. Al menys el panorama financer es clarificarà el més aviat possible, doncs el "càncer" de les hipoteques subprime o basura dels EUA ja fa més d'un any que evoluciona de forma desfavorable. El malalt ja no pot continuar més temps amagant la seva malaltia.

CIU, EL PARTIT DELS INDEPENDENTISTES?


Llegeixo avui en el diari digital directe cat una entrada que porta el següent titular: CiU, el partit dels independentistes.

Recull un estudi del Cercle d'estudis soberanistes presentat ahir sota el títol “Suport Social a la independència de Catalunya (1991-2008)” que analitza 21 enquestes sociològiques i polítiques realitzades a Catalunya durant els últims 18 anys.

Algunes conclusions de l'estudi són les següents:

1) El suport social a la independència en persones majors de 18 anys es situa en el 35 % (indecisos un 20 %).

2) La opció independentista és majoritària en municipis fins 10.000 habitants.

3) Un 42,7 % de les persones nascudes a Catalunya són favorables a la independència.

4) Com més nivell d'estudis es té, més a favor de la independència s'està.

5) Malgrat CiU no és un partit que es defineixi com independentista, un 51 % dels partidaris de la independència simpatitzen amb aquest partit.

A partir de la última conclusió, directe!cat clou el seu article amb una frase tan contundent com "Convergència, doncs, aplega la majoria dels independentistes catalans".

I Unió? També?

15 de setembre 2008

LEHMAN BROTHERS O L'APOCALIPSI CAPITALISTA


El capitalisme és un sistema que pretén el creixement econòmic a partir de la utilització de capital i treball per augmentar en termes globals la riquesa.

Quan el capital representava béns immobles (terres o fàbriques) , mobles (animals, vehicles, maquinària) o diners el métode capitalista estava basant en una economia que se'n deia real i pretenia la producció i acumulació de riquesa real.
Avui, però, l'economia capitalista del segle XXI és una economia eminentment financera i per tant fiduciaria. En què es sembla un bitllet a un warrant, un derivat o un fons de titulització hipotecària? En que en totes quatre coses les persones dipositen la seva confiança pel fet d'esperar que algú hi respondrà respecte al valor que hi diuen tenir aquests instruments financers.

Avui, Lehman Brothers, el quart banc dels EUA amb més de cent cinquanta anys d'història ha anunciat la seva fallida. Fa pocs dies Freddie Mac i Fanny Mae, dues companyies hipotecàries de naturalesa semipública que mouen bilions de dòlars van estar intervingudes per la Reserva Federal. Avui els mercats borsaris mundials baixen una mitjana del 5 %.

Si en una economia fiduciaria ningú acaba responent de les seves obligacions, tota l'economia se'n va en orris. No hi ha diners que respaldin totes les operacions financeres realitzades en els mercats nacionals i sobretot internacionals i malgrat el Banc Central Europeu i la Reserva Federal injecten liquidesa treient al mercat bancari euros i dòlars són accions que no es poden mantenir durant molt de temps.
Els Bancs centrals poden emetre quanta moneda vulguin, però desaparegut fa molts anys el patró-or com a contravalor de les monedes importants, quin valor tindria avui un paperet que es pot emetre de forma indefinida?

Qui recordi els bitllets de pesseta recordarà que deia alguna cosa semblant a "el Banco de España pagará..". Mireu qualsevol bitllet d'euro d'avui en dia...a veure si diuen alguna cosa.

01 de setembre 2008

L'ELECTRICITAT HA PUJAT UN 29, 6 % EN TRES ANYS

Avui m'ha arribat la meva factura d'electricitat de FECSA-ENDESA de data 26 d'agost d 2008. Quan l'he anat a arxivar l'he comparat amb la de data 1 de setembre de 2005. Quina sorpresa que he tingut.

Preu 100 KW al setembre del 2005 = 8,1 Euros (sense IVA)

Preu 100 Kw a l'agost del 2008 = 10,5 Euros (sense IVA).


Aquesta diferència suposa un increment del preu de l'electricitat (sense sumar-li l'IVA i l'impost d'electricitat que fan augmentar encara més la diferència) en el termini de 3 anys del 29,63 % (una mitjana del 9,88 % anual).

Revisin les factures, senyors i senyores i ho comprovaran. No cal ser el ministre Solbes per fer els càlculs i comprovar-ho. Visca la liberalització del mercat elèctric!!!

2 + 2 = 5


Avui el President del Govern espanyol ha estat entrevistat en un programa de Telecinco. A més d'anunciar que compareixerà en el Congrés del Diputats per informar de la situació econòmica (no compareix quan se li demana pel finançament de les comunitats autònomes, però sí per dir-nos que "ens agafem que venen corbes" però tranquils que el xofer condueix "sense mans") ha dit algunes coses sobre el nou acord de finançament.

Si ahir Josep LLuís Carod Rovira va dir-li a Mariano Rajoy, "tregui les seves mans de Catalunya" davant del que s'espera un nou atac del Partit Popular contra Catalunya pel tema de finançament, avui l'altres Jose Luís, el Zapatero, ha dit en l'entrevista que Catalunya "contribueix al conjunt igual que les altres comunitats" que també exerceixen "el seu esforç solidari" amb la resta.

Per acabar el President del Govern ha reconegut la necessitat d'assolir un model en què milloren totes les comunitats i ha mostrat el seu convenciment que s'assolirà un acord "equilibrat" entre totes.

Anem per pams. Primer, ja ens ho va dir Solbes, ja ens podem oblidar de la "bilateralitat" que contemplava l'Estatut. Avui, ens ho torna a dir el President quan parla d'un acord equilibrat entre totes les comunitats (multilateralitat) amb una flagrant intromissió política en l'ordre constitucional (que d'altra banda tant defensen), ens avancen la sentència del recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut d'autonomia de Catalunya.

Segon, ens parla que totes les comunitat milloraran. Solbes ens va dir que l'Estat no sacrificaria el seu nivell de participació en els ingressos. Tots guanyen més, ningú perd. Que vinguin a casa meva a gestionar la meva economia, que és de tontets, d'ingressos i despeses, de més i de menys. Ells, quins mags, sempre obtenen meravellosos números possitius. Com poden millorar tots sense que ningú perdi? Que m'ho expliquen!

Tercer i últim, totes les comunitats contribueixen igual a la solidaritat, ens diuen. En el mateix percentatge, em pregunto? Que prompte han oblidat el resultat de les balances fiscals que sembla que ja van néixer mortes.

Segueix la presa de pèl. Per aquest senyor, dos més dos fan cinc. Em sembla que va errat de comptes (i que no em digui l'anònim de torn que criticant tota aquesta presa de pèl dono suport al Partit Popular). Doncs no, els altres són pitjors, però al menys saps que et fotran la garrotada. Aquests del "talante" te la foten igual i damunt has de demanar perdó.