30 de juliol 2008

EXTREMADURA NEEDS YOU


Fa pocs dies coneixiem que gairebé el 25 % de la població activa d'Extremadura treballa en alguna Administració Pública.
A més a més, la publicació de les balances fiscals ha deixat en evidència que els extremenys són en termes per càpita els més afavorits de tot l'Estat espanyol pel principi constitucional de solidaritat (caldria una reforma de la Constitució Espanyola per establir els límits percentuals d'aquest principi).
La solidaritat és un terme que parteix de la voluntarietat, però en el nostre marc institucional és obligatori. Quin tipus de solidaritat és aquet que converteix en ric al pobre i en pobre al ric?
No és extrany que hagi catalans ben tips de l'expoli fiscal que pateix Catalunya (on es neguen a tenir en compte la població real que tenim, quan som la comuntat autònoma amb un percentatge d'immigració més elevat que no se'ns vol comptabilitzar en termes fiscals). Un d'ells és LLuís Sunyé, regidor d'ICV-EUiA de l'Ajuntament de Torredembarra (i cap de llista del seu partit a la circumscripció de Tarragona en les últimes eleccions autonòmiques) qui va fer una entrada en el seu blog on apareixia el fotomontatge que acompanya el meu post.
La reacció de la Junta d'extremadura i de certs mitjans digitals ha estat brutal, tant, que fins i tot han dit que ho han posat en mans de la fiscalia per si és delicte la utililtzació de la paraula "Extremadura" i de la bandera oficial de la Comunitat Autònoma i que s'adreçaran a la Generalitat de Catalunya per tal que es pronunciï al respecte i condemni aquestes accions (fanfarrons).
La pressió ha estat molt forta i el propi Lluís Suñé ha demanat en el seu blog disculpes al poble extremeny (suposo que no les demana als membres del govern extremeny que han estat xiulant, remugant i dient que eren pamplines això de les balances fiscals).
Hom, podrà trobar el fotomontatge encertat o desencertat, però, considereu que esgota els límits de la llibertat d'expressió? Si denigra els extremenys, que no hauríem de fer els catalans amb la COPE?
Estem com sempre. Uns tenen la pell fina i els altres ho hem d'empassar tot.
PD: La fotografia està extreta d'un diari molt respectuós amb els catalans (http://www.abc.es/20080730/nacional-nacional/cartel-sune-apadrina-extremeno-200807301826.html)

24 de juliol 2008

QUE EM PASSA DOCTOR SOLBES?


De vegades s'acusa a certs professionals, entre d'altre els metges, d'utilitzar terminologia tècnica que s'escapa a la comprensió mitjana de persones no expertes.

Avui en dia, el pacient pot exigir al facultatiu amb base legal que la informació que se li doni sigui veritable, comunicada de forma comprensible i adequada a les seves necessitats per ajudar-lo a prendre decisions.

Avui he vist a la televisió uns fragments de la roda de premsa dels vicepresidents del Govern de l'Estat i més tard he llegit en la premsa digital diferents subratllats de les seves declaracions, fonamentalment les del vicepresident Solbes.

En El Periódico:


"..el "notable deterioro internacional" está afectando en mayor medida al "ajuste" de la economía española, y ha reiterado: "Nos enfrentamos a la situación económica más compleja de las últimas décadas". En cualquier caso, Solbes ha reiterado también que la economía española está "mejor preparada que la mayor parte de las europeas" para afrontar esta crisis.

La Vanguardia:
"el "notable" deterioro de la situación económica internacional en los últimos meses han llevado a elaborar estas nuevas previsiones, con las que el Gobierno quiere ofrecer la "visión más realista" de la actual coyuntura económica. "
El Mundo:
"La receta" de Pedro Solbes para solventar la crisis se basa en tres principios, "austeridad, solidaridad y mejora de la productividad."

A la vista d'aquesta informació que com a ciutadà-pacient, m'agradaria preguntar-li al "Doctor" Solbes:
---No l'acabo d'entendre. Que tinc? És greu? Són fàcils de d'engollir aquestes píndoles? Quins efectes secundaris patiré? Tindré seqüeles? Em moriré?
Suposo que ell, amb aquell posat immutable que té, em contestaria:
---No li puc garantir rés. La malaltia ha de seguir curs, si la seva carnalitat és bona, ho comptarà. Si no ho és, la naturalesa és sàbia.
---Gràcies Doctor, vostè en sap molt.

20 de juliol 2008

LA TORRADORA DEL PSC




Llegia avui a l'edició digital de El Periódico que els congressistes del PSC han passat un divertit cap de setmana a Barcelona amb un 11è Congrés del PSC de pura costellada.

Per divertir als congressistes sembla que hi havia diverses atraccions lúdico-gastronòmiques (amb botellins d'aigua 2 euros i bocates de pernil a 68) i com sòl ser habitual una paradeta de marxandeig. Un dels productes "estrella" era una torradora de pa que marca en cada torrada el logotip del PSC.

No hi ha rés com llevar-te pel matí, i per no perdre les referències ideològiques, esmorzar-se una bona torrada del PSC amb molta mantega.

No és extrany, doncs, que amb tanta torradora a algun que altre poltre li hagin marcat a ferro la sigla del PSC. Un cas exemplar és l'acord d'afiliació de l'UPTA al PSC (dissolució per assimilació, en realitat). No és estrany que els de la Terra Alta, amb Joaquim Paladella al capdavant hagin instat aquest pas de gegant, i és que dues legislatures amb un escó al Parlament de Catalunya tenen el seu preu.

05 de juliol 2008

PILOTES FORA: UN ALTRE SUSPENS


Publica avui l'edició digital de El Periódico que diumenge passat, durant les celebracions a Barcelona de la victoria d'Espanya en l'Eurocopa de futbol, el Cap de la Policia Urbana de Barcelona (Xavier Vilaró) va rebre l'impacte d'una bola de goma utilitzada pels antidisturbis dels Mossos d'Esquadra a conseqüència del qual es troba en la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital del Mar després d'haver-li extirpat la melsa i haver patit complicacions quirúrgiques.

El periódic també fa una editorial titulada "Incidente ocultado". on analitza diferents aspectes de la notícia.

L'altre dia comentava amb un amic que molts d'esports, i especialment el futbol, són un exemple de la socialització de la violència humana. Veure vint-i-dos persones corrent darrera una pilota per marcar el major nombre de gols, amb el resultat de guanyar o perdre un partit em recorda a dos tribus competint en la selva per obtenir el major nombre de caça i rebre el reconeixement dels respectius poblats. En sí mateix, l'esport, em sembla una canalització sana de l'agressivitat humana. Però, ai mare meva, quan aquesta canalització es desborda...

Els mals perdedors sovint manifesten la seva frustració amb cops a les persones i malmesa de mobiliari urbà o aparadors de comerços. Els guanyadors, de vegades, també estan tant fora de sí, que aprofiten l'ocasió per comportar-se com a autèntics salvatges d'un tribu caníbal.

La meva condemna a qualsevol manifestació violenta, més encara si deriva d'una celebració esportiva.

Però el comportament de l'Ajuntament de Barcelona és també molt reprobable. Durant cinc dies va amagar als mitjans de comunicació aquest incident i passat aquest termini, va remetre una breu nota de premsa en el moment en què coneixen que s'anava a publicar la notícia per part d'alguns mitjans de comunicació.

Estem parlant, ni més ni menys, del cap de la guardia urbana de Barcelona i d'un ingrés a la unitat de cures intensives. No és un fet de prou entitat per informar-lo? Quina és la política de comunicació de l'Ajuntament? Perquè van voler amagar aquest incident? Ho van fer per evitar que la gent penses que les pilotes de goma fan mal de veritat? Que hagués pogut passar amb qualsevol vianant que casualment passes per allí per anar a casa seva?

L'ús de pilotes de goma per part dels antidisturbis hauria d'estar prohibida. No tenen altres mitjans coercitius per dissoldre una manifestació? Manegues d'aigua? Pots de fum? Pilotes d'un altre material que no et rebentin la melsa?

Un zero per l'Ajuntament de Barcelona per voler amagar aquesta notícia. Un altre zero per la Conselleria d'Interior per no haver informat de les lesions causades pels Mossos d'esquadra. Quina poca transparència pública dels partits d'esquerres.

01 de juliol 2008

NUCLEARS O CAFETERES



Dissabte passat la central nuclear d'Ascó 1 no va poder tornar a la seva activitat després de la seva aturada per investigar la fuita de partícules radioactives a conseqüència d'un problema amb una vàlvula d'extracció de calor.

Ahir la central nuclear d'Ascó 2 va comunicar al Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) un altre incident per l'aturada d'una turbobomba d'aigua, el mateix dia en què la nuclear de Vandellós 2 comunicava que s'aturava per una senyal d'incendi en el cubícul de la bomba de càrrega.
Avui la nuclear de Cofrentes ha notificat al CSN un altre succés per variació de la seva potència no programada superior al 20 % de la potència tèrmica autoritzada. Un calentón vaja.

Desitjo que el President Zapatero no faci cas a l'expresident González qui aposta per l'energia nuclear i segueixi pel camí de les energies renovables doncs hem tingut quatre centrals nuclears amb quatre incidents amb quatre dies (Toma Txiquiliquatre).
Perdoneu la meva atòmica preocupació potser fruit d'una sobredosi radioactiva.