MARÇ 2007: ELECCIONS GENERALS

Aquest cap de setmana ha vingut per sorpresa el president del Govern Jose Luis Rodriguez Zapatero. S'ha posat el casc i ha visitat les obres de l'AVE sense estar acompanyat per la Ministra de Foment. En les seves declaracions posteriors als mitjans ha assumit la seva culpa i responsabilitat per els problemes que estan generant les obres. No podia ser d'altra manera ja que són obres executades pel Govern de l'Estat. Mea culpa i aquí no passa rés. Com deia la cançó de la Rosa Maria Sardà:

"Tot va molt bé senyora baronesa, exceptuant alguna futilesa que tot seguit li explicaré".

I és que des de Moncloa estan preocupats per l'impacte que el caos d'infrastructures a Barcelona i rodalies pot causar en els resultats electorals de les properes eleccions legislatives. A situacions d'emergència, visites d'emergència. I els catalans a continuar patint.

Avui a RAC 1, Jordi Basté deia irònicament que no passava rés. Que s'havia de tornar a votar als socialistes a les generals. Que ens menteixen amb un somriure a la cara (ja va passar amb l'Estatut) i l'alternativa és veure entrar els tancs per l'avinguda Diagonal (Partit Popular), però que ens ho hauríem de fer mirar. Que n'erem de covards els catalans!!

És potser per això que CiU abandona aparentment la tàctica del peix al cove. Ara a la casa gran del catalanisme triomfen les tesis sobiranistes i és que les enquestes d'opinió semblen indicar que augmenta la simpatia dels catalans per les posicions sobiranistes. O això, o és que els de CiU tornen a la seva obsessió de sempre: recuperar part de l'electorat que ara vota ERC. Que es facin mirar aquestes tendències canibalistes.

DURA LEX SED LEX

"Dura lex sed lex" és un aforisme llatí que significa la llei és dura però és llei.

En una entrada anterior condemnava rotundament l'agressió que vatir una noia equatoriana en un vagó dels Ferrocarrils de la Generalitat. Però la condemna dels fets no em permet compartir el títular d'una entrada relacionada amb aquesta notícia a l'edició digital del diari El Periódico. El titular de la notícia diu: "El juez desoye el clamor social y deja libre al racista de ferrocarriles".

No puc compartir el titular perquè malgrat el funcionament del nostre sistema judicial tingui les seves mancances, com operador jurídic considero que al nostre país tenim en general una raonable expectativa d'aplicació de la justícia. El jutge no ha d'escoltar el clamor social. El jutge, com diu la nostra Constitució en el seu article 117, és independent, inamovible, responsable i sotmés únicament a l'imperi de la LLei.

O ens creem això o anem molt malament. La justícia no pot funcionar a cop de xiulet del "clamor social" o de l'efectisme més groc dels mitjans de comunicació.

Qui llegeixi l'auto judicial on s'acorda mantenir la lliberat sense fiança de l'agressor però on s'imposen tota una sèrie de mesures cautelars per protegir a la víctima i tenir més controlat a l'agressor entendrà, que en aquest assumpte, la llei no permetia que el jutge acordés pressó preventiva en contra del agressor.

Ens molestarà als ulls potser, però és la llei. I el jutge, no ho oblidem, ha d'apllicar la llei. Dura lex sed lex.

LA LLEI DE LA SELVA

De vegades quan vaig a Barcelona penso que a les grans ciutats la normal convivència entre les persones i la seguretat física individual i col.lectiva pengen moltes vegades d'un fil molt prim.

De tant en tant surten a la llum escandaloses escenes com les de l'agressió que va patir el passat dia 7 d'octubre una jove equatoriana i que hem pogut veure avui en tots els mitjans de comunicació gràcies a l'enregistrament que en va fer les càmeres de seguretat dels ferrocarrils de la Generalitat.

Veure les imatges et fa pensar en la brutalitat i l'agressivitat que podem acumular els humans. És molt fàcil culpar els altres dels nostres problemes. Si a més a més hom creu que les seves condicions de vida són dolentes i que el futur és negre i incert, pot ser fàcil caureen la temptació de culpar a la gent que ha vingut d'arreu del món al nostre país i que en la major part de casos són gent que han vingut a treballar i viure en harmònica convivència.

Com he sentit avui al programa matiner de RAC1, que l'autor d'aquests fets absolutament condemnables es digui Sergi Xavier ens ha de fer reflexionar. Potser són fets aïllats i minoritaris, però caldrà prendre mesures perquè no s'estigui incubant el germe de la intolerància per sectors més majoritaris de la població.

La força no arregla les coses però hi ha alguna cosa mitjor: la pèrdua de l'esperança en el futur.

En els temps que vivim, això, sembla que ningú ho pogui garantir. La fotografia va per tú, Sergi Xavier.

EL POUM DE TORTOSA

Ahir dia 22 d'octubre es va publicar al DOGC una resolució del conseller de Política Territorial i Obres públiques de la Generalitat de Catalunya que dona conformitat al text refós del POUM de Tortosa.

La pròpia resolució condiciona l'executivitat del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal a la incorporació d'un llistat de prescripcions sobre:

1) Informes.

2) Documentació.

3) Errades materials.

4) Normativa.

Un total de 58 punts que ocupen 7 pàgines del butlletí oficial. Després de vuit anys de govern de l'ex-alcalde socialista Joan Sabaté tenim un dels POUMS amb més deficiències de tota Catalunya.

L'urbanisme és complexe i si hom llegeix el POUM o els condicionaments pot perdre's, però hi ha algunes perles que tothom pot entendre.

A la veïna ciutat de Roquetes governaven els socialistes de la mateix corrent interna que l'ex-alcalde Sabaté. Doncs aquesta facilitat no ha servit per a rés. El diàleg, la gestió i l'entesa tampoc han estat posibles. El POUM de Tortosa sembla fet d'esquena al de Roquetes. No es pot entendre d'altra manera que se'ns digui en l'edicte del conseller el següent:

"S'han d'eliminar els vials de nova creació que es comparteixen amb el municipi de Roquetes si no estan contenplats en el seu planejament general."

"S'han d'eliminar els sistemes on els espais lliures o altres qualificacions envaeixen el terme veí de Roquetes".

Calen més comentaris? Podeu deixar-los.